Crerarita

Crerarita
Fórmula química	Pt2-x(Bi,Pb)11(S,Se)11
Epònim	David Crerar (en)
Localitat tipus	Lac Sheen, Belleterre, Témiscamingue RCM, Abitibi-Témiscamingue, Quebec, Canadà
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.LB.45
Nickel-Strunz 9a ed.	2.LB.45
Dana	2.8.1.8
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,3521(7) Å; b = 9,3898(6) Å; c = 14,517(1) Å; α = 105,647(1)°; β = 96,780(1)°; γ = 108,390(1)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	gris clar
Exfoliació	pobre/indistingible
Duresa (Mohs)	3 a 3,5
Lluïssor	metàl·lica
Propietats òptiques	isotròpica
Impureses comunes	Pd, Fe, Cu, Te
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1994-003
Any d'aprovació	1994
Símbol	Cea
Referències

La crerarita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor de David Alexander Crerar (23 de juliol de 1945 - 6 de setembre de 1994) professor de geoquímica a la Universitat Princeton, Nova Jersey, EUA. Va ser expert en geoquímica ambiental, dipòsits de minerals i interaccions aigua-roca.

Característiques

La crerarita és una sulfosal de fórmula química Pt_2-x(Bi,Pb)₁₁(S,Se)₁₁. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1994. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la crerarita pertany a «02.LB - Sulfosals sense classificar, amb Pb essencial» juntament amb els següents minerals: miharaïta, ardaïta, launayita, madocita, playfairita, sorbyita, sterryita, larosita, petrovicita i mazzettiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Lac Sheen, a la localitat de Belleterre, dins de la regió d'Abitibi-Témiscamingue (Quebec, Canadà). També ha estat descrita en dos indrets d'Ontario: el dipòsit de Broken Hammer, al municipi de Wisner, i a la mina North, al municipi de Levack. Fora del Canadà només ha estat descrita al dipòsit d'Overysel, a Mokopane (Limpopo, Sud-àfrica).