Miharaïta
Miharaïta | |
---|---|
Fórmula química | Cu₄FePbBiS₆ |
Localitat tipus | dipòsit de Honpi, mina Mihara, Higashi-Mihara, Ciutat d'Ihara, Prefectura d'Okayama, Regió de Chugoku, Honshū, Japó |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.LB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.LB.05 |
Dana | 3.1.5.1 |
Heys | 5.8.9 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 10,85Å; b = 11,98Å; c = 3,87Å; |
Duresa (Mohs) | 4 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1976-012 |
Any d'aprovació | 1980 |
Símbol | Mih |
Referències | [1] |
La miharaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Va rebre el seu nom l'any 1980 per la seva localitat tipus, la mina Mihara, al Japó.
Característiques
[modifica]La miharaïta és un sulfur de fórmula química Cu₄FePbBiS₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la miharaïta pertany a «02.LB - Sulfosals sense classificar, amb Pb essencial» juntament amb els següents minerals: ardaïta, launayita, madocita, playfairita, sorbyita, sterryita, larosita, petrovicita, mazzettiïta i crerarita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1980 a la mina Mihara, a la ciutat d'Ihara de la Prefectura d'Okayama (Regió de Chugoku, Japó). Sol trobar-se associada a altres minerals com la wittichenita, la bornita, la calcopirita i la galena.[2]