Crioll guaianès

Crioll guaianès

kréyòl gwiyanè, patwa
Tipus	llengua, llengua criolla i llengua viva
Ús
Parlants	50.000 - 58.000
Parlants nadius	300.000
Autòcton de	Guaiana Francesa
Estat	Guaiana Francesa
Classificació lingüística
llengua humana pidgins i criolls criolls basats en el francès
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-3	gcr
Glottolog	guia1246
Ethnologue	gcr
IETF	gcr

El crioll guaianès és una llengua criolla amb lèxic francès parlat a la Guaiana Francesa i en menor escala al Suriname i a Guyana. La llengua se sembla al crioll antillà, però hi ha algunes diferències tant lèxiques com gramaticals. En general els habitants de les Antilles Franceses poden entendre aquest crioll, encara que les notables diferències entre el crioll de la Guaiana Francesa i els criolls francesos del Carib de vegades poden causar alguna confusió. Aquestes diferències es deuen la influències majors del francès i també del portuguès del Brasil, deguy a la proximitat territorial i a la presència de portuguesos s la regió durant molts anys. Hi ha també en la llengua paraules originàries de les llengües ameríndies de les proximitats, així com de llengües africanes

Hi ha comunitats francoguaianeses al Surinam i a Guyana que parlen el crioll guaianès. Aquesta llengua no s'ha de confondre amb el crioll guyanès, de base anglesa, parlat a la Guyana.

Història

La població de la Guaiana Francesa era de 250.109 habitants (gener de 2013 est.) la majoria dels quals viuen al llarg de la costa, i és molt diversa ètnicament. En el cens de 2011, el 56,5% dels habitants de la Guaiana francesa van néixer a la Guaiana francesa, el 9,3% van néixer a França metropolitana, un 3,4% van néixer als departaments francesos del Carib (Guadalupe i Martinica), i el 30,5% van néixer a l'estranger (principalment Surinam, Brasil, Haití, Saint Lucia i Dominica).

Les estimacions dels percentatges de composició ètnica de la Guaiana francesa varien, una situació agreujada per la gran proporció d'immigrants. Els mulats (persones d'ascendència mixta africana i francesa) són el grup ètnic més gran, tot i que les estimacions varien pel que fa al percentatge exacte. En general, la població criolla es jutja que és aproximadament del 60 al 70% de la població total, si s'inclouen els haitians (que comprèn aproximadament un terç dels criolls) i del 30 al 50% sense ells. També hi ha grups més petits de diverses illes del Carib, principalment Martinica, Guadalupe, Saint Lucia, així com Dominica.

Ortografia

El crioll guaianès usa l'alfabet llatí en la seva forma usada pel francès amb algunes excepcions. 'Q' i 'X' són substituïdes per 'k' i 'z' respectivament, encara que existeixen en l'alfabet per a paraules d'origen estranger. La lletra 'C' és solament usada per a formar el dígraf 'ch', que té el so /ʃ/ (Ex.: la paraula per a cavall és chouval, similar al terme del francès cheval.) En altres casos la 'C' és substituïda per 'k' que té el so /k/ o per 's', quan el so és /s/. La 'h' canvia davant de vocal i no és usada mai, de forma diversa del que en el francès, on la lletra roman per raons etimològiques.

L'alfabet no presenta l' œ del francès. A més de Ch presenta els dígrafs Dj, Ng i Tj. Usa extensivament les vocals accentuades é, è, ò sinó els diftongs oi i ou.

Comparació del mateix text en diferents criolls de base de dades lèxica francesa per comparació.

Crioll guaianès	Crioll martiniquès	Crioll guadelupà	Crioll haitià	Crioll de Saint-Lucia	Crioll reunionès	Crioll mauricià	Francès
Tout moun fèt lib é égal annan dinyité ké annan drwè. Yé gen rézon ké konsyans, é divèt aji roun bay ròt kou frè ké sò..	Tout moun ka nèt lib é égal an dinyité é an dwa. Yo ni rézon épi konsyans, é dwet aji yonn pou lòt adan an lespri di fraternite.	Tout moun ka nèt lib é égal an dinyité é an dwa. Yo tini rézon épi konsyans é yo pou aji yonn ba lòt adan on lèspri a fratènité.	Tout moun fèt lib e egal nan diyite ak dwa. Yo gen la rezon ak konsyans epi yo fèt pou aji youn pou lòt nan yon lespri fratenite.	Tout imen ka net lib égo an dignité épi yo dwa.yo ni rézon ek konsyans la épi dwet aji yonn pou lot adan yonn lespri di fraternité.	Tout bann zïmin i éné lib é égo dan la dinité ek dann droi. Zot nana la rézon ek la consians é zot i doi azhi inalot dan inn lespri fraternité	Toute bane zimin nèt lib é égo dan la dignité é dan bane droi la. Zot ena la rézon ek la conscians é fodé ki tout dimoun azi dan ene lespri fraternité	Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité. «Déclaration Universelle des droits de l'Homme (Article premier)» (en francès)..

Exemples

Crioll guaianès (IPA)	Francès metropolità	Anglès
Bonswè /bonswɛ/	Bonsoir	Good evening
Souplé /suː plɛ/	S'il vous plaît	Please
Mèsi /mɛsi/	Merci	Thank you
Mo /mɔ/	Moi, me, je	Me, I
To /tɔ/	Toi, te, tu	You
Li /li/	Lui, le, la	Him, her
Roun /ruːn/	Un, une	One
Eskizé mo /esˈkizɛ mɔ/	Excusez-moi	Excuse me, pardon me
Lapli ka tonbé /laˈpliː ka tombɛ/	Il pleut	It's raining
Jod-la a roun bèl jou /ʒodˈla a ruːn bel ʒu/	Aujourd'hui, il fait beau	Today is a beautiful day
A kouman to fika? /a kumã to fika/	(Comment) ça va?	How are you?
Ann a mo manman /an a mɔ ˈmãmã/	Anne est ma mère	Anne is my mother
Andy a to frè /andi a tɔ frɛ/	Andy est ton frère	Andy is your brother
I ka alé laplaj /i ka:lɛ laˈplaʒ/	Il va à la plage	He's going to the beach
Mo pa mélé /mɔ pa mɛlɛ/	Je m'en moque	I don't care