Crioll reunionès
| Kreol Réyoné | |
|---|---|
| Tipus | llengua, llengua criolla i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 600.000, dels quals 550.000 en la Reunió |
| Parlants nadius | 600.000 |
| Autòcton de | Illa de la Reunió (departament francès d'ultramar) |
| Estat |  França |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana pidgins i criolls criolls basats en el francès | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | rcf |
| ISO 639-3 | rcf |
| SIL | rcf |
| Glottolog | reun1238 |
| Linguasphere | 51-AAC-cf |
| Ethnologue | rcf |
| IETF | rcf |
El crioll reunionès (en crioll de La Reunió: Kréol Réyoné) és un crioll de base lexical francesa parlat en la Reunió. Prové sobretot del francès (principalment dels dialectes del nord-oest com el normand i el gal) però també sofreix la influència de llengües d'altres ètnies arribades a l'illa, algunes com el malgaix, l'hindi, el gujarati, l'indoportuguès i el tamil).[1]
Aspectes històrics, socials i culturals
[modifica]Ús i distribució
[modifica]L'ús del crioll està molt difós entre els reunionesos, encara que més en un ús familiar que laboral). No obstant això, no s'oposa a l'ús del francès - llengua nacional- ni li fa competència, ja que aquest últim no deixa de ser majoritari en l'escriptura. Segons les circumstàncies, el parlant utilitzarà una o una altra llengua o fins i tot les dues. Parlem de situació de continuum lingüístic.[2] El crioll de Reunió va començar a formar-se en els primers cinquanta anys de la colonització francesa de l'illa (1665-1715).[1] La majoria dels primers habitants de l'illa eren francesos, malgaixos o indoportuguesos.[1] Durant aquesta època la majoria de les famílies tenien almenys un parlant francòfon. A causa d'aquests orígens el crioll de Reunió no és una llengua completament criolla com el crioll mauricià.[3] Al contrari que el crioll mauricià, crioll més proper al francès encara que s'està allunyant, el crioll reunionès segueix el moviment invers gràcies a la influència permanent de la cultura francesa sobre els mitjans i el francès sobre la vida quotidiana.
Les varietats del crioll
[modifica]Podem distingir diferents varietats del crioll. No podem resumir-ho en l'oposició criolls de classe alta i criolls de classe baixa per la migració i els intercanvis constants de població. Hi ha varietats del crioll reunionès com en altres llengües: els parisencs no parlen com els marsellesos. Així, els reunionesos de les regions del nord i litorals van a preferir el so «i» per al pronom personal subjecte «li» («lui»), abans que el so «o» = «dl.» utilitzat en el «crioll alt» i en el sud. Avui dia, es dirà «zordi» en el «crioll baix» (Kréol Kaf) i «jordi» en el «crioll alt» (Kréol «blan»).
L'escriptura del crioll
[modifica]Encara que va aparèixer en els escrits que daten de la segona dècada del segle xviii, el crioll reunionès és abans que res una llengua parlada. Existeix una tradició escrita malgrat tot des de 1828 i des de les Fables créoles de Louis Héry, encara que la seva implantació sigui difícil com en tota llengua jove. Per això, s'ha dut a terme l'elaboració d'una gramàtica i de diccionaris [Baggioni; A. Armand], també s'ha emprat l'ús del crioll en els mitjans i s'han fet nombroses recopilacions de poesia, de novel·les, de còmics per escrit. No obstant això, encara no hi ha un acord per a les grafies.
Abans dels 70, les grafies es feien únicament amb els fonemes francesos. Per tant, els textos escrits eren bastant accessibles per a un parlant francòfon. Entre els anys 1970 i 1990, altres tipus de grafia van aparèixer amb més èmfasi sobre els aspectes fonològics i fonètics: la Lékritir 77 i la grafia 83 (KWZ). La grafia KWZ[4] va ser plantejada perquè reunia les tres consonants utilitzades a les illes, repúbliques o països de criolls, això feia possible una escriptura compartida pels parlants del crioll. No obstant això, cap grafia realment es va imposar enfront d'unes altres.
Des que els textos s'imposen en l'ensenyament del crioll a l'escola (2001), ha aparegut la necessitat d'una grafia lògica. El Tangol[5] ha estat proposada, però no s'ha imposat tampoc. Se'ls demana als alumnes tenir una escriptura coherent, en la grafia que triïn. Dues traduccions d'Astèrix han estat publicades en crioll de Reunió.[6]
El crioll a l'escola
[modifica]En la Reunió, com en altres departaments francesos, l'única llengua oficial és el francès. No obstant això, des de 2001, els centres escolars de primària poden oferir bé un ensenyament en llengua reunionesa, o bé un ensenyament bilingüe crioll/francès. En secundària, s'ofereix una assignatura Llengua i cultura regionals.[7][8]
L'ensenyament del crioll a l'escola és objecte de debats virulents des dels anys 70. Un sondeig IPSOS publicat l'11 de novembre de 2003 revela que el 47,3% dels enquestats es declaren a favor de l'ensenyament del crioll a l'escola contra el 42,7% que s'oposarien i 10% sense opinió. Un altre sondeig va ser realitzat en 2009 per l'institut IPSOS sobre l'opinió dels reunionesos respecte al crioll a l'escola, en la qual el 61% de les persones interrogades es van declarar a favor.
Descripció lingüística
[modifica]Fonologia
[modifica]Veure Phonologie du créole réunionnais: unité et diversité, per Gillette Staudacher-Valliamée[9]
L'inventari consonàntic del crioll de Reunió és el següent:
Bilabial Labiodental Dental Alveolar predorsal Alveolar apical Palatal Vetllar Labiovelar Uvular Oclusiva p pː¹ b bː¹ t tː¹ d dː¹ k kː¹ g kː¹ Nasal m mː¹ n nː¹ Fricativa f fː¹ v vː¹ s sː¹ z s z Aproximant l.॥॥ j j~ w ʁ²
¹ Les consonant geminades existeixen solament al final de paraula.
² Davant una altra consonant o al final de paraula, [ʁ] és reemplaçada per [ɰ].
Els dos tipus de fricatives alveolars estan bastants properes i no es distingeixen sempre.
Quant a les vocals es tenen les següents unitats:
Les vocals es tornen llargues davant de r.
Les vocals i i ï estan bastants properes i no es distingeixen sempre.
Les vocals i i ë estan bastant properes i no es distingeixen sempre.
Els pronoms personals
[modifica]- Com a Subjecte
| Crioll | Francès |
|---|---|
| mwin (moin), mi, I (acortado en 'mi' con el prefijo delante del verbo i en el presente) | je |
| ou, twé (toué), vi, wi, ti | tu |
| li, lu (respectivamente criollo bajo o criollo alto) | il, elle |
| nou, ni | nous |
| zot | vous (vous autres) |
| zot, zot-tout, banna* (bann-à) | ils, elles, eux |
- * "cette bande-là" ha donat "bande-là" després "bandna" i "bann-à"
- Com a Objecte
| Crioll | Francès |
|---|---|
| amwin (amoin) | je, moi |
| aou, atwé (atoué) | tu, toi |
| ali, alu | le, il, elle, lui |
| anou | nous |
| azot | vous (vous autres) |
| azot, zot-tout, banna (bann-à) | les, leur |
L'aprenentatge del crioll
[modifica]Una llengua materna i familiar
[modifica]Encara que el francès tendeix a imposar-se com a llengua dominant en la societat reunionesa, els reunionesos continuen utilitzant el crioll oralment, com a llengua primera, materna i com a referent d'una identitat. El crioll manté amb el francès una relació de diglòssia, relació que tendeix cada vegada més a una «descriollització» del crioll que tendeix a apropar-se cada vegada més al francès.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Chaudenson, Robert «Le lexique du parler créole de la Réunion». Paris, 1974.
- ↑ «Quelques définitions du continuum» (en francès). Creoles.free.fr. [Consulta: febrer 2016].
- ↑ Holm, John. Pidgins and Creoles. Volume II: Reference Survey. Cambridge: Cambridge University Press, 1989.
- ↑ El KWZ es una grafia del crioll reunionès proposada en 1983, sis anys després de la primera proposició ha anomenada Lékritir 77. Deu el seu nom a l'ús intens que es fa de les lletres K, W et Z, poc comunes al francès.
- ↑ El Tangol es una grafia proposada per al crioll reunionès. Esta grafia fou proposada per l'associació Tangol, d'ahí el seu nom.
- ↑ «Asterix speaks Reunion Creole» (en francès). Web.archive.org, 07-08-2010. Arxivat de l'original el 23 d’agost 2010. [Consulta: febrer 2016].
- ↑ «Plan academique de developpement de la langue et de la culture reunionnaises» (en francès). Web.archive.org. Arxivat de l'original el 2009-10-20. [Consulta: febrer 2016].
- ↑ «Créole à l'école à La Réunion» (en francès). Kreoldannlekol.com. Arxivat de l'original el 2016-02-05. [Consulta: febrer 2016].
- ↑ Staudacher-Valliamée, Gillette. Phonologie du créole réunionnais : unité et diversité, 1992. ISBN 2877230457, 9782877230452.
Bibliografia
[modifica]
- Gunet, Armand. Le Grand Lexique Créole De l'Ile de la Réunion. Azalées Éditions, 2003. ISBN 2-913158-52-8.
- Marion, Pascal. Dictionnaire étymologique du créole réunionnais, mots d'origine asiatique. Carré de sucre, 2009. ISBN 978-2-9529135-0-8.
Criolls francesos i pidgins per continent | |
|---|---|
| Àfrica | |
| Amèrica |
|
| Àsia | |
| Oceà Índic | |
| Oceania | |
