Vés al contingut

Tayo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaTayo
Tipusllengua, llengua criolla i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants900 (2009)[1]
Autòcton deNova Caledònia
EstatIlles Loyauté
Classificació lingüística
llengua humana
pidgins i criolls
criolls basats en el francès Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAcadèmia de les Llengües Canac
Codis
ISO 639-2cks
ISO 639-3cks Modifica el valor a Wikidata
Glottologtayo1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecks Modifica el valor a Wikidata
IETFcks Modifica el valor a Wikidata

Tayo també conegut com a "patois de Saint-Louis", és un crioll de base francesa parlat a Nova Caledònia. És la llengua comunitària d'una vila, Saint-Louis, que està situada a 17 kilòmetres de la capital Nouméa.[2]

Des de 1860 Saint-Louis era una missió dels pares maristes que va atraure a les escoles de la missió grups de canacs que parlaven un nombre de llengües mútuament incomprensibles.[3] Saint-Louis també va ser un important centre agrícola on destacava la producció de sucre i rom.[4] Treballadors de diversos orígens ètnics i socials, com Vanuatu, Polinèsia Francesa i l'illa de la Reunió, Índia, Malàisia, Java (Indonèsia) i tan llunyans com Àfrica Occidental i Antilles, com així milers de convictes francesos treballaven la terra al voltant de la missió.

El tayo sorgí al voltant de 1920 de la necessitat d'una llengua de comunicació interètnica. El seu lèxic s'extreu principalment del francès (dels maristes, dels condemnats i, possiblement de les varietats de crioll de la Reunió parlat pels colons i treballadors contractats que van entrar en contacte amb els canacs de Saint-Louis).[5] La seva gramàtica i sintaxi està fortament influenciada per les llengües melanèsies dels primers habitants[3] però les estructures també són congruents amb varietats del francès, i, en certa manera, amb el crioll de la Reunió.[5] Endemés hi ha molts wallisians que el tenen com a segona llengua.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Fitxa del Tayo a Ethnologue
  2. ↑ Sabine Ehrhart. 1993. Le créole français de St-Louis (le tayo) en Nouvelle-Calédonie. Humburg : Buske.
  3. ↑ 3,0 3,1 Chris Corne. 1999. From French to Creole. The development of new vernaculars in the French colonial world. London : University of Westminster Press.
  4. ↑ Bernard Brou. 1982. Lieux historiques de La Conception, Saint-Louis, Yahoué. Nouméa : Publications de la Société d'Études Historiques de la Nouvelle-Calédonie.
  5. ↑ 5,0 5,1 Karin Speedy. 2007. Colons, Créoles et Coolies : L'immigration réunionnaise en Nouvelle-Calédonie (XIXe siècle) et le tayo de Saint-Louis. Collection Lettres du Pacifique no. 7. Paris : L'Harmattan.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tayo&oldid=32127281»