Vés al contingut

Crisi humanitària ianomami de 2022-2023

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentCrisi humanitària ianomami de 2022-2023
Imatge
(2023, Terra Indígena Yanomami (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Tipusconflicte ambiental
crisi humanitària Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Luiz Inácio Lula da Silva durant anunci d'accions emergenciais per la població ianomami a Boa Vista, gener de 2023

Durant el mandat del president del Brasil Jair Bolsonaro (2019-2023), una sèrie de morts massives, fam, desplaçaments forçats i altres violacions greus dels drets humans dels ianomamis van ocórrer en la Terra Indígena Ianomami al Brasil.[1][2][3] Aquests esdeveniments haurien començat o s'haurien agreujat a partir de 2019 com a conseqüència de l'explotació desenfreada de recursos naturals per individus i empreses i la negligència del govern i han estat freqüentment considerats un genocidi contra el poble ianomami.[4][5][6]

El dia 20 de gener de 2023, el Ministeri de Salut del Brasil va declarar estat d'emergència en salut pública en el territori ianomami i va instaurar el Centre d'Operacions d'Emergències en Salut Pública per auxiliar en la gestió de la crisi.[7]

Context

[modifica]

El descuit del govern, la invasió agrícola i les activitats il·legals que afecten l'àrea precedeixen la creació de la reserva ianomami el 1992. Els primers contactes entre els pobles indígenes ianomamis i els homes blancs van ocórrer de forma esporàdica entre 1910 i 1940; en les dues dècades següents, els contactes es van intensificar a causa de les missions religioses assentades a la regió, i les obres de construcció de carreteres i projectes de mineria conduïts per la dictadura militar brasilera van començar en l'àrea en la dècada de 1970. En aquell moment també van sorgir els primers relats d'epidèmies, especialment de grip, xarampió i tos ferina, quan comunitats ianomamis senceres foren delmades.[8]

Després de vèncer les eleccions presidencials de 2018 i assumir el càrrec amb la promesa d'afluixar les polítiques ambientals, especialment en la regió amazònica, el llavors president Jair Bolsonaro va revocar diversos decrets presidencials que prohibien la mineria il·legal i l'extracció il·legal de fusta en tot el país i efectivament va desmantellar les agències de protecció al medi ambient.[9][10][11]

El gener de 2023, després de la fi del govern de Bolsonaro a causa de la seva derrota en les eleccions presidencials de 2022, nous funcionaris del govern nomenats pel president Luiz Inácio Lula da Silva van assumir el càrrec i van ser immediatament informats sobre una escalada de la crisi dels ianomamis.[12] El 21 de gener de 2023, el Ministeri de Salut del Brasil va declarar emergència mèdica en el territori indígena.[13] El mateix dia, Lula i altres autoritats del govern, incloent la ministra de Salut Nísia Trindade, el ministre de Justícia, Flávio Dino, i la ministra de Pobles Indígenes, Sônia Guajajara, van fer un viatge al territori situat en l'extrem nord de Roraima per anunciar un paquet d'ajuda federal destinat a la regió i al poble ianomami.[14]

Incidents

[modifica]

Encara que les estimacions de morts del poble ianomami relacionades a la sobre-explotació de recursos naturals siguin molt disperses i subnotificades a causa de la localització remota del territori, informes del Ministeri dels Pobles indígenes van revelar que 99 nens ianomami amb 5 anys d'edat o menys van morir el 2022, de les quals un tercera part va ser a causa de pneumònia, i de 2019 a 2023, un total de 570 nens ianomamis van morir per desnutrició, fam i intoxicació per mercuri.[15][16][17]

Finançament de la mineria il·legal

[modifica]

El 24 de gener de 2023, dos reportatges del diari O Globo van detallar que el govern Bolsonaro va destinar R$ 872 milions (aproximadament US$ 171 milions) del pressupost federal pels serveis de la Missió Caiuá, una opaca organització no governamental evangèlica, de 2019 a 2023. D'acord amb líders indígenes en el territori ianomami, l'ONG no actua en la regió des que va començar a rebre pressupostos del govern Bolsonaro, aixecant sospites de corrupció generalitzada.[18] A més d'això, els pressupostos del govern destinats al transport de metges i infermers per la regió durant el govern Bolsonaro haurien estat dirigits cap a empreses de transport pertanyents a garimpeiros (miners il·legals), que des de llavors també haurien estat avisats sobre batudes i operacions policials hores o dies abans d'ocórrer.[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Amazon gold miners invade indigenous village in Brazil after its leader is killed» (en anglès). The Guardian, 28-07-2019. [Consulta: 24 gener 2023].
  2. ↑ «Yanomami Amazon reserve invaded by 20,000 miners; Bolsonaro fails to act» (en anglès americà). Mongabay Environmental News, 12-07-2019. [Consulta: 24 gener 2023].
  3. ↑ Brum, Eliane. «Mães Yanomami imploram pelos corpos de seus bebês» (en portuguès brasiler). El País Brasil, 24-06-2020. [Consulta: 24 gener 2023].
  4. ↑ «Debatedores apontam risco de genocídio dos Yanomami - Notícias» (en portuguès brasiler). Portal da Câmara dos Deputados. [Consulta: 24 gener 2023].
  5. ↑ «Povos indígenas, genocídio e a sequência de omissões do governo Bolsonaro» (en portuguès brasiler). Consultor Jurídico. [Consulta: 24 gener 2023].
  6. ↑ «Evidence of 'genocide' among Brazil's indigenous Yanomami, says minister» (en anglès). Reuters, 23-01-2023. [Consulta: 3 febrer 2023].
  7. ↑ «Ministério da Saúde declara emergência em saúde pública em território Yanomami». Ministério da Saúde, 21-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-27. [Consulta: 27 gener 2023].
  8. ↑ [enllaç sense format] http://biblioteca.funai.gov.br/media/pdf/Folheto50/FO-CX-50-3224-2003.PDF
  9. ↑ Peres, João PeresMarcos Hermanson PomarTatiana MerlinoJoão. «Em áudio, militares na Funai prometem atropelar Ibama e liberar garimpo em terras indígenas» (en portuguès brasiler). The Intercept Brasil. [Consulta: 24 gener 2023].
  10. ↑ Londoño, Ernesto. «Jair Bolsonaro, on Day 1, Undermines Indigenous Brazilians’ Rights» (en anglès). The New York Times, 02-01-2019. [Consulta: 3 febrer 2023].
  11. ↑ «Brazil to open indigenous reserves to mining without indigenous consent» (en anglès americà). Mongabay Environmental News, 14-03-2019. [Consulta: 24 gener 2023].
  12. ↑ «Lula e ministros desembarcam em Roraima para dar apoio aos Yanomami» (en portuguès brasiler). Congresso em Foco, 21-01-2023. [Consulta: 25 gener 2023].
  13. ↑ «Brazil declares emergency over deaths of Yanomami children from malnutrition» (en anglès). Reuters, 22-01-2022. [Consulta: 3 febrer 2023].
  14. ↑ Amaral, Eduardo Hahon, Luciana. «Lula viaja a Roraima neste sábado (21) para visitar indígenas Yanomami» (en portuguès brasiler). CNN Brasil. [Consulta: 24 gener 2023].
  15. ↑ «Quase 100 crianças do povo Yanomami morreram em 2022» (en portuguès brasiler). noticias.uol.com.br. [Consulta: 28 gener 2023].
  16. ↑ Poder360. «33% das mortes de crianças yanomamis foram por pneumonia» (en portuguès brasiler). Poder360, 23-01-2023. [Consulta: 28 gener 2023].
  17. ↑ «Morte, fome e destruição: conflito histórico dos Yanomami contra o garimpo ilegal» (en portuguès brasiler). TV Cultura. [Consulta: 28 gener 2023].
  18. ↑ «Como Bolsonaro gastou os recursos da saúde indígena? ONG evangélica ganhou R$ 872 milhões» (en portuguès brasiler). O Globo. [Consulta: 28 gener 2023].
  19. ↑ «Plano do Ibama para tirar garimpeiros de terra ianomâmi em seis meses não foi aplicado no governo Bolsonaro, diz MPF» (en portuguès brasiler). O Globo. [Consulta: 28 gener 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crisi_humanitària_ianomami_de_2022-2023&oldid=34001198»