Vés al contingut

Joaquim Maria de Nadal i Ferrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Maria de Nadal i Ferrer
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Joaquín María de Nadal Ferrer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 agost 1883 Modifica el valor a Wikidata
Sarrià (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 1972 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
7 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1921 – 1922 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perRegidor de l'Ajuntament de Barcelona
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Catalana
Membre de
Família
PareJosep Maria Nadal i Vilardaga Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joaquim Maria de Nadal i Ferrer (Sarrià, 9 d'agost de 1883 - Barcelona, 13 d'abril de 1972) fou un advocat, escriptor i polític català, fill de l'alcalde de Barcelona Josep Maria de Nadal i Vilardaga.

Biografia

[modifica]

Va néixer a la població de Sarrià, llavors independent, l'agost de 1883,[1] fill de Josep Maria de Nadal i Vilardaga i de la seva esposa, Antònia Ferrer i Nin (1850-1903[2]).

Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona i aviat es dedicà a la política com a president de la Joventut Monàrquica i impulsor de la Federació Monàrquica Autonomista. També fou president de la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i col·laborà a Diari de Barcelona, La Veu de Catalunya i La Vanguardia.

El 1921 fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Federació Monàrquica Autonomista, però durant la dictadura de Primo de Rivera abandonà el grup i ingressà a la Lliga Regionalista (després Lliga Catalana). De 1930 a 1936 fou secretari de Francesc Cambó i a les eleccions generals espanyoles de 1933 fou elegit diputat per Barcelona ciutat. No revalidà l'escó a les eleccions de 1936, i en esclatar la guerra civil espanyola s'exilià a Gènova (Itàlia), on organitzarà l'oficina encarregada de gestionar l'arribada de refugiats catalans i espanyols. Va signar la carta col·lectiva dels principals membres de la Lliga en què donaven suport al règim franquista, i fou peça clau en les activitats de Cambó a favor de les noves autoritats. En acabar la guerra, tornà a Barcelona i es dedicà al periodisme de societat. El 1952 fou nomenat cronista oficial de la ciutat de Barcelona.[3] Va ser vicepresident de l'Ateneu Barcelonès durant la presidència d'Ignasi Agustí i Peypoch, entre 1962 i 1971.

Va morir a Barcelona el 13 d'abril de 1972.[4]

Obres

[modifica]
  • Maria (1905)
  • Per les terres de Crist (1926)
  • La inquietud oriental (1929)
  • Aquella Barcelona (1933) (Premi Concepció Rabell el 1935)
  • Novel·la extravagant (1935)
  • De tot arreu, Barcelonerías (1942)
  • Recuerdos y chismes de la Barcelona ochocentista (1944)
  • Las playas del ochocientos (1945)
  • Cromos de la vida vuitcentista (1946)
  • Un "tros" de Barcelona. Caldetas 1800 (1951)
  • Memòries d'un estudiant barceloní (1952)
  • Seis años con don Francisco Cambó (1957)
  • Memòries (1965)

Fons personal

[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons aplega la documentació produïda i rebuda per Joaquim Maria de Nadal i Ferrer, en especial durant la Guerra Civil espanyola i el franquisme. Destaca la documentació relativa al seu exili i estada a Sevilla (1936-1939). El fons inclou la relativa a l'herència i gestió del seu patrimoni, sobretot als béns confiscats o immobilitzats durant la Guerra Civil. Aplega escassa documentació relativa a l'activitat professional i associativa. En canvi, és notablement ric pel que fa a l'obra creativa, en especial conferències i articles de premsa, com ara els corresponents a la secció Recuerdos de Medio Siglo, publicada al "Diario de Barcelona" entre 1949 i 1960. Entre altres molts escrits, inclou els esborranys i originals de les seves obres "El Montserrat del ochocientos" (1944), "Cromos de la vida vuitcenista" (1946), "Seis años con don Francisco Cambó" (1957) i "Memòries" (1965). El fons aplega una important sèrie de correspondència emesa i rebuda, on destaquen les cartes amb Francesc Cambó (1932-1936), així com la relativa a diversos viatges. Així mateix, inclou obra original aliena, publicacions periòdiques, documentació impresa, monografies i retalls de premsa.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ayer falleció Don Joaquín María de Nadal Ferrer». La Vanguardia, 14-04-1972, pàg. 3.
  2. ↑ «Esquela de defunció d'Antònia Ferrer i Nin». La Veu de Catalunya, 05-01-1903, pàg. 1.
  3. ↑ «Joaquim Maria de Nadal i Ferrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 21-04-1972, pàg. 27.
  5. ↑ «Joaquim Maria de Nadal». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juny 2013].
  6. ↑ Butlletí de l'ANC sobre el fons de la família Nadal[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquim_Maria_de_Nadal_i_Ferrer&oldid=32027171»