Curienita
 Curienita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb(UO₂)₂(VO₄)₂·5H₂O |
| Localitat tipus | mina Mounana, Franceville, Haut-Ogooué, Gabon |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.HB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.HB.15 |
| Dana | 40.2a.27.2 |
| Heys | 21.4.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,4Å; b = 8,45Å; c = 16,34Å; |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1967-049 |
| Any d'aprovació | 1967 |
| Símbol | Cue |
| Referències | [1] |
La curienita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada en honor de Hubert Curien.[1]
Característiques
[modifica]La curienita és un òxid de fórmula química Pb(UO₂)₂(VO₄)₂·5H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de pols mmicrocristal·lina.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la curienita pertany a «04.HB - V[5+, 6+] Vanadats: uranil Sorovanadats» juntament amb els següents minerals: carnotita, margaritasita, sengierita, francevillita, fritzscheïta, metavanuralita, vanuralita, metatyuyamunita, tyuyamunita, strelkinita, uvanita i rauvita.
Formació i jaciments
[modifica]La curienita va ser descoberta a la mina Mounana, a Franceville (Haut-Ogooué, Gabon), en la zona d'oxidació d'un dipòsit d'U-V amb contingut de plom. També ha estat descrita a Alemanya, França, l'Iraq, Itàlia, altres indrets de Gabon, la República Democràtica del Congo, la República Txeca i Suïssa.
Sol trobar-se associada a altres minerals com: francevillita, duttonita, vanuralita, chervetita, mottramita, carnotita, dewindtita, torbernita, uranopilita, johannita, kasolita, esfalerita, galena, uraninita, quars, metatorbernita i zeunerita.
Referències
[modifica]