Vés al contingut

Dacelo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDacelo Modifica el valor a Wikidata

Mascle de cucaburra d'ales blaves Dacelo leachii  
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes300 g Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCoraciiformes
FamíliaAlcedinidae
GènereDacelo Modifica el valor a Wikidata
Leach, 1815
Distribució
Endèmic de

Dacelo és un gènere d'ocells de la subfamília dels halcionins (Halcyoninae) dins la família dels alcedínids (Alcedinidae). L'espècie més coneguda és el cucaburra (Dacelo novaeguineae), nom comú que es fa extensiu a la resta d'espècies. Habiten en zones d'Austràlia i Nova Guinea.[1]

Hàbitat

[modifica]

Es troben en hàbitats que van des de bosc humit fins a sabana àrida, així com en zones suburbanes amb arbres alts o prop d'aigua corrent. Tot i que pertanyen al grup més gran conegut com Alcedínids, els cucaburra no estan estretament associats amb l'aigua.[2]

Taxonomia

[modifica]

El gènere Dacelo va ser introduït pel zoòleg anglès William Elford Leach el 1815.[3] L'espècie tipus és el cucaburra comú.[4] El nom Dacelo és un anagrama d'alcedo, la paraula llatina per a un Alcedínid.[5] Un estudi molecular publicat el 2017 va trobar que el gènere Dacelo, tal com es va definir llavors, era parafilètic. L'alció bec d'esclop va ser classificat prèviament en el gènere monotípic Clytoceyx, però va ser reclassificat en Dacelo basant-se en proves filogenètiques.[6]

Taxonomia

[modifica]

Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 5 espècies:[7]

Referències

[modifica]
  1. «Dacelo|Genus» (en anglès). Llista Vermella de la UICN. [Consulta: 9 desembre 2024].
  2. Simpson, Ken. Field guide to the birds of Australia: a book of identification (en anglès). Ringwood, Viktoria: Viking O'Neil, 1989, p. 317. ISBN 978-0-670-90072-5. 
  3. Leach, William Elford; Shaw, George. The zoological miscellany : being descriptions of new, or interesting animals. Vol.2 (1815). London: Printed by B. McMillan for E. Nodder & Son and sold by all booksellers, 1815, p. 125. 
  4. Cottrell, G. William,; Paynter, Raymond A.; Greenway, James C.; Mayr, Ernst. Check-list of birds of the world (en anglès). v.5 (1945). Cambridge: Harvard University Press, 1945, p. 189. 
  5. Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii (en anglès). 1. Aufl.. London: Christopher Helm, 2010, p. 130. ISBN 978-1-4081-2501-4. 
  6. Andersen, Michael J.; McCullough, Jenna M.; Mauck, William M.; Smith, Brian Tilston; Moyle, Robert G. «A phylogeny of kingfishers reveals an Indomalayan origin and elevated rates of diversification on oceanic islands» (en anglès). Journal of Biogeography, 45, 2, 2-2018, pàg. 269–281. DOI: 10.1111/jbi.13139. ISSN: 0305-0270.
  7. Gill, Frank; Donsker, David. «Rollers, ground rollers, kingfishers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 9 desembre 2024].