Dadsonita
 Dadsonita | |
|---|---|
 Cristalls aciculats de dadsonita de Sant Ponç (Provença-Alps-Costa Blava, França) | |
| Fórmula química | Pb23Sb25S60Cl |
| Epònim | Alexander S. Dadson (en)   |
| Localitat tipus | Taylor pit (en) , Giant Mine (en) , Lovelock i Graf Jost-Christian mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HC.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HC.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.07 |
| Dana | 3.6.8.1 |
| Heys | 6.5.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,276(2) Å; b = 17,392(4) Å; c = 19,505(4) Å; α = 83,527(7)°; β = 77,882(8)°; γ = 89,125(8)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | gris plom |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,68 g/cm³ (mesurada); 5,51 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Impureses comunes | Fe, As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1968-011 |
| Any d'aprovació | 1968 |
| Símbol | Dad |
| Referències | [1] |
La dadsonita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor del mineralogista canadenc Alexander Stewart Dadson (1906 — 1958).
Característiques
[modifica]La dadsonita és un sulfur de fórmula química Pb23Sb25S60Cl. A part dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses d'arsènic i ferro. Cristal·litza en el sistema triclínic en forma d'agulles fibroses, generalment de cristalls múltiples, allargats i estriats al llarg de [010], de fins a 2 mm; i típicament en agregats que tenen l'aspecte de ser "llana d'acer". La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dadsonita pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, owyheeïta, zoubekita i parasterryita.
Formació i jaciments
[modifica]La dadsonita es forma en filons hidrotermals en presència d'altres minerals sulfurs i sulfosals de plom.[2]
La dadsonita ha estat trobada a Yellowknife (Districte de Mackenzie, Territoris del nord-oest i a Huntingdon Townsgip (Comtat de Hastings, Ontario), indrets situats al Canadà que comparteixen l'estatus de localitat tipus; a Wolfsberg (Saxònia-Anhalt, Alemanya); a l'àrea de Sant Ponç (Provença-Alps-Costa Blava, França); a la mina Red Bird (Nevada, Estats Units); a les mines Lavrion (Àtica, Grècia); a la mina Buca della Vena i a les pedreres Seravezza (Toscana, Itàlia); a Kľačianka i Dúbrava (Žilina, Eslovàquia); al dipòsit de Au-Ag-Te Kochbulak a Chatkal-Kuraminskii (Uzbekistan); i a la mina Tongkeng-Changpo, al Comtat de Nadan (Guangxi, Xina). A Catalunya s'ha trobat a una mina d'antimoni de Llavorsí, al Pallars Sobirà (Lleida).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: jamesonita, robinsonita, bournonita, boulangerita, zinkenita i calcostibita.[2]