Dufrenoysita

Dufrenoysita
Fórmula química	Pb₂As₂S₅
Epònim	Armand Dufrénoy
Localitat tipus	Pedrera Lengenbach, Fäld, Vall de Binn, Valais, Suïssa
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HC.05d
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HC.05d
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.06
Dana	3.5.9.3
Heys	5.6.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,90Å; b = 25,74Å; c = 8,37Å; β = 90,35°
Grup puntual	2 - sphenoidal*
Color	gris plom fosc; vermell-marró fosc en llum transmesa
Macles	en {001}
Exfoliació	perfecta en {010}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	marró vermellós, marró xocolata
Diafanitat	opaca
Densitat	5,50 a 5,57 g/cm³ (mesurada); 5,61 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Duf
Referències

La dufrenoysita, oficialment i en anglès dufrénoysite, és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la sartorita. Rep el nom en honor de Pierre Armand Petit Dufrenoy (Sevran, 5 de setembre de 1792 - París, 20 de març de 1857), professor de mineralogia a l'École des Mines de París. La dufrenita també és un mineral anomenat en honor seu.

Característiques

La dufrenoysita és una sulfosal de fórmula química Pb₂As₂S₅. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dufrenoysita pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pedrera Lengenbach, situada a la comuna de Binn, a Valais (Suïssa). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.