Dalnegroïta

Dalnegroïta
Fórmula química	(Tl₄Pb₂)(As₁₂Sb₈)S34
Epònim	Alberto Dal Negro (en)
Localitat tipus	Pedrera Lengenbach, Fäld, Vall del Binn, Valais, Suïssa
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HC.05e
Dana	3.8.12.2
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 16,217(7) Å; b = 42,544(9) Å; c = 8,557(4) Å; α = 95,72(4)°; β = 90,25(4)°; γ = 96,78(4)°
Grup puntual	1 - pedial
Color	negre
Fractura	no observada
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3 a 3,5
Lluïssor	submetàl·lica
Color de la ratlla	marronós-vermell
Diafanitat	opaca
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2009-058
Símbol	Dnr
Referències

La dalnegroïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la chabourneïta. Rep el nom en honor d'Alberto Dal Negro, catedràtic de mineralogia i cristal·lografia de la Universitat de Pàdua (Itàlia).

Característiques

La dalnegroïta és una sulfosal de fórmula química (Tl₄Pb₂)(As₁₂Sb₈)S₃₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5. Es tracta de l'anàleg de la chabourneïta amb arsènic dominant. Es troba estructuralment relacionada amb el grup de la sartorita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dalnegroïta pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pedrera Lengenbach, que es troba a la comuna de Binn (Valais, Suïssa). També ha estat descrita a la mina Jiepaiyu, al comtat de Shimen (Hunan, República Popular de la Xina), i al dipòsit de Vorontsovskoe, a Tur'insk (óblast de Sverdlovsk, Rússia). Aquests dos indrets, més la localitat tipus, són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.