Danièle Sallenave
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 octubre 1940  (84 anys)Angers (França) | ||
Presidenta Haut comité des commémorations nationales (en)  | |||
| 2012 – 2019 ← Jean Favier | |||
| Seient 30 de l'Acadèmia Francesa | |||
| 7 abril 2011 – ← Maurice Druon | |||
| Administrativa Institut de Relations Internationales et Stratégiques | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Ateisme | ||
| Formació | École normale supérieure de jeunes filles lycée Joachim-du-Bellay (en) | ||
| Director de tesi | Roland Barthes | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, professora-investigadora, traductora | ||
| Ocupador | Universitat de París X Nanterre (1968–2001) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
| |||
Danièle Sallenave (Angers, 28 d'octubre de 1940) és una escriptora francesa, traductora de l'italià i membre de l'Acadèmia Francesa.[1][2]
Va ser professora de Literatura i d'Història del Cinema a la Universitat de París-Nanterre del 1968 al 2001. Des de setembre de 2009 emet una crònica setmanal a France Culture. El 7 d'abril de 2011 va ser elegida a l'Acadèmia Francesa per al seient número 30, que havia ocupat fins a la seva mort Maurice Druon. Va ser rebuda amb un discurs de l'acadèmic Dominique Fernandez el 29 de març del 2012.[3]
Traduccions
[modifica]- Si par une nuit d'hiver un voyageur d'Italo Calvino (1981)
- Orgie de Pier Paolo Pasolini (1988)
Referències
[modifica]- ↑ «Danièle SALLENAVE». Académie française. [Consulta: 21 gener 2024].
- ↑ «Danièle Sallenave : « L’identitarisme est la maladie du XXIe siècle »» (en francès). Le Monde, 23-06-2018.
- ↑ «Danièle Sallenave: septième immortelle». Libération, 01-10-2012. Arxivat de l'original el 2012-10-01. [Consulta: 21 gener 2024].