A la casa

A la casa
Dans la maison
Fitxa
Direcció	François Ozon
Protagonistes	Fabrice Luchini; Ernst Umhauer; Kristin Scott Thomas; Emmanuelle Seigner; Yolande Moreau; Catherine Davenier; Denis Ménochet; Jean-François Balmer; Mehdi Meskar; Michèle Raingeval; Bastien Ughetto; Vincent Schmitt
Producció	Nicolas Altmayer, Éric Altmayer i Claudie Ossard
Guió	François Ozon
Música	Philippe Rombi
Fotografia	Jérôme Alméras
Muntatge	Laure Gardette
Vestuari	Pascaline Chavanne
Productora	Mandarin Cinema
Distribuïdor	BiM Distribuzione i Vertigo Média
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	29 novembre 2012
Durada	102 min
Idioma original	francès
Rodatge	Le Lido
Color	en color
Pressupost	9.200.000 €
Recaptació	18.249.825 $
Descripció
Gènere	thriller, cinema de misteri, comèdia dramàtica i drama
Premis i nominacions
Nominacions	Premis del Cinema Europeu al millor actor (2013); Premi del Cinema Europeu a la millor direcció (2013); Premi del Cinema Europeu al millor guionista (2013) ;
Premis	Premi del Cinema Europeu al millor guionista (2013); Conquilla d'Or a la millor pel·lícula (2012) ;
Lloc web	cohenmedia.net…

A la casa (Dans la maison) és una pel·lícula francesa dirigida per François Ozon i estrenada el 2012, basada en l'obra de teatre El chico de la última fila de Juan Mayorga.^[1] Ha estat doblada al català.^[2] Fou nominada com a millor pel·lícula estrangera del 2012 als Premis Goya, als Premis Gaudí a les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics.

Resum

A tots ens agradaria per un moment introduir-nos en una casa aliena, penetrar en la intimitat d'una família sense que ningú s'assabentés. Ací tenim l'oportunitat de convertir-nos en els còmplices de Claude, l'espia de la casa d' "els Rapha".

Tot comença quan Germain, un professor de literatura francesa frustrat, mana una redacció als seus nous alumnes. En la seva posterior correcció hi ha una que el sorprèn, la del noi de l'última fila, Claude. Un noi que passa inadvertit però que destaca entre la mediocritat de la seva classe. Claude, perseguint l'anhel d'aquella família que no ha tingut, escriu sobre la del seu company Rapha, una família de la qual sempre ha estat obsessionat i per la qual sent curiositat; vol saber com viu realment una família de classe mitjana. Intentant evadir-se de la seva pròpia realitat, s'introdueix a la casa del seu company amb el pretext d'ajudar-lo amb les matemàtiques.

Germain, sorprès pel talent del noi, es presta a ajudar-lo a millorar la seva escriptura encarregant-li més redaccions. Claude es decideix a relatar les seves experiències a casa dels Rapha, lliurant-les-hi al seu professor com si es tractés d'una novel·la per lliuraments, fent que aquest recuperi l'entusiasme perdut per la seva professió. Les intencions de Claude no són clares, no sabem què fa exactament a casa dels Rapha ni fins a on vol arribar. Tampoc les intencions del professor, si realment vol ajudar el seu alumne en la redacció o si es troba enganxat a la història del seu alumne i només desitja saber què passarà.

Aquesta pel·lícula de François Ozon es troba entre el gènere cinematogràfic i el literari, tant per l'estil com per l'evolució dels personatges. Es traspassen constantment els límits de la realitat i la ficció, i arribem al punt en què no distingim entre si la història relatada està passant o si només és fruit de la imaginació del protagonista.

Repartiment

Fabrice Luchini com Germain Germain.
Ernst Umhauer com Claude Garcia.
Kristin Scott Thomas com Jeanne Germain.
Emmanuelle Seigner com Esther Artole.
Denis Ménochet com Rapha Artole (pare).
Bastien Ughetto com Rapha Artole (fill).
Yolande Moreau com els bessons.

Producció

La pel·lícula fou produïda per Mandarin Cinéma amb un pressupost de 9.2 milions d'euros. Va rebre el suport de France 2 Cinéma i Mars Films. El rodatge va durar vuit setmanes entre agost i setembre de 2011.^[3] Fou estrenada a França el 3 d'octubre de 2012 per Mars Distribution.^[4] Va recaptar $9,529,425 a França i $17,860,068 a l'estranger, i $389,757 als Estats Units d'un total mundial de $18,249,825.^[5]

Premis

57a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia^[6]

Categoria	Resultat
Millor pel·lícula estrangera	Guanyadora

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 2012^[7]

Categoria	Resultat
Conquilla d'Or	Guanyadora
Premi del Jurat	Guanyadora

Referències

↑ Juan Mayorga representa 'El Chico de la Última Fila' en el Teatro Galileo de Madrid, Europa Press, 16 d'octubre de 2013
↑ A la casa a esadir.cat
↑ Lemercier, Fabien. «Details revealed about Ozon's Dans La Maison». Cineuropa.org, 18-10-2011. [Consulta: 5 abril 2012].
↑ «[h ttp://www.allocine.fr/film/fichefilm_gen_cfilm=193715.html Dans la maison]» (en francès). AlloCiné. [Consulta: 5 abril 2012].
↑ «In the House (2013) - International Box Office Results». Box Office Mojo. Internet Movie Database. [Consulta: 1r juliol 2015].
↑ «57 edicion de los premios RNE Sant Jordi de Cinematografia». RTVE, 16-04-2013 [Consulta: 29 març 2018].
↑ «Official Selection Awards». San Sebastián International Film Festival, 29-09-2012 [Consulta: 2 octubre 2012]. Arxivat 24 de setembre 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 13 juliol 2020].

Enllaços externs

A la casa - Lloc web oficial

[1] Juan Mayorga representa 'El Chico de la Última Fila' en el Teatro Galileo de Madrid, Europa Press, 16 d'octubre de 2013

[2] A la casa a esadir.cat

[3] Lemercier, Fabien. «Details revealed about Ozon's Dans La Maison». Cineuropa.org, 18-10-2011. [Consulta: 5 abril 2012].

[4] «[h ttp://www.allocine.fr/film/fichefilm_gen_cfilm=193715.html Dans la maison]» (en francès). AlloCiné. [Consulta: 5 abril 2012].

[mojo-5] «In the House (2013) - International Box Office Results». Box Office Mojo. Internet Movie Database. [Consulta: 1r juliol 2015].

[6] «57 edicion de los premios RNE Sant Jordi de Cinematografia». RTVE, 16-04-2013 [Consulta: 29 març 2018].

[7] «Official Selection Awards». San Sebastián International Film Festival, 29-09-2012 [Consulta: 2 octubre 2012]. Arxivat 24 de setembre 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 13 juliol 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Guanyadores de la Conquilla d'Or
1953–1975	La guerra de Dios (1953) Sierra maldita (1954) Giorni d'amore (1955) Il ferroviere (1956) La nonna Sabella (1957) Ewa chce spać (1958) Història d'una monja (1959) Romeo, Julie a tma (1960) Un tipus dur (1961) L'isola di Arturo (1962) Mafioso (1963) Amèrica, Amèrica (1964) Zlatá reneta / Mirage (1965) I Was Happy Here (1966) Dos a la carretera (1967) The Long Day's Dying (1968) Gent de pluja (1969) Ondata di calore (1970) Le Genou de Claire (1971) The Glass House (1972) El espíritu de la colmena (1973) Males terres (1974) Furtivos (1975)
1976–2000	Tabor ujodit v niebo (1976) Neokontxennaia piesa dlia mekhanitxeskogo pianino (1977) Alambrista! (1978) Marató de tardor (1979) Dyrygent (1980) Storie di ordinaria follia (1981) Demonios en el jardín (1982) Coup de foudre (1983) Rumble Fish (1984) Yesterday (1985) La mitad del cielo (1986) Urs al-Jalil (1987) Sobre el turó negre (1988) Homer and Eddie / La nación clandestina (1989) Las cartas de Alou (1990) Alas de mariposa (1991) Un lugar en el mundo (1992) Principio y fin / Sara (1993) Días contados (1994) Margaret's Museum (1995) Bwana / Trojan Eddie (1996) Rien ne va plus (1997) El viento se llevó lo que (1998) C'est quoi la vie ? (1999) La perdición de los hombres (2000)
2001–present	Taxi para tres (2001) Los lunes al sol (2002) Schussangst (2003) Lakposhtha hâm parvaz mikonand (2004) Štěstí (2005) Nîwemang / Mon fils à moi (2006) A Thousand Years of Good Prayers (2007) Pandora'nın Kutusu (2008) Ciutat de vida i mort (2009) Neds (2010) Els passos dobles (2011) A la casa (2012) Pelo malo (2013) Magical Girl (2014) Þrestir (2015) Wǒ Búshì Pān Jīnlián (2016) The Disaster Artist (2017) Entre dos aguas (2018) Pacificado (2019) Beginning (2020) Crai nou (2021) Los reyes del mundo (2022) O corno (2023) Tardes de soledad (2024)