Dehesa de la Villa

Dehesa de la Villa
Tipus	parc
Localització
Entitat territorial administrativa	Madrid i Comunitat de Madrid (Espanya)
	40° 28′ N, 3° 43′ O / 40.46°N,3.72°O
Lloc web	esmadrid.com…

La Dehesa de la Villa és un parc situat al nord-oest de la ciutat de Madrid, concretament al barri de Ciutat Universitària, al districte de Moncloa-Aravaca. La seua principal característica és que manté la condició de bosc, restant la major part del seu terreny sense enjardinar.

Antigament era coneguda com a Dehesa d'Amaniel, en honor del seu amo, Lope d'Amaniel, ballester d'Enric II de Castella. El qualificatiu de Villa es deu a la condició de Vila de Madrid.

Història

A 1152 el rei Alfons VII de Castella va donar a la Vila de Madrid els terrenys als quals s'ubica l'actual parc,^[1] que varen ser utilitzats per a la pastura, perdent gran part de les seues alzines originals. Se sap que a 1457 els anomenats Altos de Amaniel ocupaven 2529 faneques i que des de 1485 abastia de carn a la vila. Amb el temps, la Dehesa anà perdent extensió, ja que els regidors successius edificaren a aquestos terrenys.

A 1530 es destinaren 1.570 faneques per a llaurada i a 1608 es va parcel·lar i arrendar gran part de la Dehesa per pagar el trasllat de la cort a Valladolid i la construcció del Palau Reial de Madrid. Ferran VI va vendre 327 faneques, amb la qual cosa l'extensió total es va reduir a només 698. Carles II arreglà la Vereda de Carabineros, actual Carrer Francos Rodríguez, que era el camí que comunicava els palaus del Buen Retiro i d'El Pardo.^[2] Carles IV va prendre unes 418 faneques més per incorporar-les al Real Sitio de la Florida.

Amb Isabel II s'arribà a un espai semblant a l'actual. Durant tot aquest temps, la Dehesa d'Amaniel o de la Villa fou un espai per a ús i esplai de tots els madrilenys. L'11 de maig de 1860, al qual l'exèrcit d'Àfrica va entrar a Madrid i acampà dos dies a la Dehesa, fou visitat per milers de madrilenys. Un any després els terrenys es vengueren a la Beneficència Pública per a construir un manicomi model que mai s'arribà a dur a terme. Arran dels plans de plantació d'arbres de 1883 duts a terme pel marquès d'Urquijo, es plantaren 10.000 arbres el 1890, cosa que suposà un augment de concurrència.^[3]

Des de 1901, l'estat l'entregà en usdefruit a l'ajuntament per a l'esbarjo públic. El 1929 començaren les obres de la Ciutat Universitària, que va ocupar 320 hectàrees.^[2] Durant la Guerra Civil Espanyola es va convertir en una línia de defensa de la ciutat i als seus terrenys es varen mantenir forts combats.

En acabar la guerra es van construir a la zona l'Institut Virgen de la Paloma, el Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), el Quarter de la Policia Armada o l'Institut Mèdic Fabiola de Mora y Aragón.

Flora i fauna

Amb el transcurs de la seua història, la Dehesa de la Villa ha anat sofrint la reducció de les alzines originals, degut a l'ús humà. Als temps d'Isabel II es començà la repoblació amb pins, principalment pinyoners i blancs, actualment l'arbre més comú al parc. A més de l'alzina esmentada abans, es pot trobar un altre arbre del bosc mediterrani, la surera. També es troben ametlers, sobretot amargs i acàcies, habituals sobretot a prop del carrer Francos Rodríguez.

Als tàlvegs humits apareixen pollancres, freixes i oms, aquestos últims molt agredits per la grafiosi. A les zones enjardinades es troben múltiples xiprers juntament amb mimoses, cedres, llorers i la prunera vermella. Als marges de les carreteres s'esté l'ailant.

Com a substrat arbustiu trobem estepes, ginestes, romaní i esbarzers, entre d'altres.

Les aus més comunes són, com a la resta de la ciutat, coloms, teuladins i garses. Altres espècies que es veuen habitualment són el puput, el picot garser gros o el pit-roig.^[4] Últimament s'hi ha instal·lat una colònia de cotorres de Kramer.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dehesa de la Villa

↑ «DECRETO 21/1999, de 4 de febrero, por el que se declara Bien de Interés Cultural en la categoría de Conjunto Histórico la Ciudad Universitaria, sita en el término municipal de Madrid.». B.O.C.M. NÚM. 38 Pàg. 17. [Consulta: 16 març 2009].^{[Enllaç no actiu]}
↑ ^2,0 ^2,1 Coordinadora de l'associació "Salvemos Dehesa de la Villa". «La Dehesa de La Villa: Un bosque en la ciudad.». Tetuán 30 dias Journal. Arxivat de l'original el 2009-12-12.
↑ Gómez Mendoza, Josefina. «Cultura ambiental tradicional y arbolados de Madrid». Article a Revistes UCM: José Fina Gómez, UAM. Pàg. 364. Arxivat de l'original el 2009-12-25. [Consulta: 16 març 2009].
↑ Merino, Alfredo. «Madrid, la capital de Europa de las aves urbanas». Especial per a El Mundo - secció Ciència, a 1 de febrer de 1998. [Consulta: 20 març 2009].

[BOECM-1] «DECRETO 21/1999, de 4 de febrero, por el que se declara Bien de Interés Cultural en la categoría de Conjunto Histórico la Ciudad Universitaria, sita en el término municipal de Madrid.». B.O.C.M. NÚM. 38 Pàg. 17. [Consulta: 16 març 2009].^{[Enllaç no actiu]}

[Coordinadora-2] 2,0 ^2,1 Coordinadora de l'associació "Salvemos Dehesa de la Villa". «La Dehesa de La Villa: Un bosque en la ciudad.». Tetuán 30 dias Journal. Arxivat de l'original el 2009-12-12.

[Gomez-3] Gómez Mendoza, Josefina. «Cultura ambiental tradicional y arbolados de Madrid». Article a Revistes UCM: José Fina Gómez, UAM. Pàg. 364. Arxivat de l'original el 2009-12-25. [Consulta: 16 març 2009].

[Merino-4] Merino, Alfredo. «Madrid, la capital de Europa de las aves urbanas». Especial per a El Mundo - secció Ciència, a 1 de febrer de 1998. [Consulta: 20 març 2009].

[1]

[2]

[3]

[4]