Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme
| |||
Tipus | dia internacional dia europeu | ||
---|---|---|---|
Epònim | atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 | ||
Vigència | 25 març 2004 - | ||
Dia | 11 de març | ||
Tema | víctima del terrorisme memòria històrica | ||
El Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme és una jornada de commemoració per retre homenatge, amb l'objectiu d'establir lligams de germanor internacional, a eixes víctimes d'atrocitats comeses per actes de terrorisme arreu de la Unió Europea.[1] Fon establert el 25 de març de 2005, amb pocs dies de diferència i específicament amb motiu de l'atemptat de Madrid de 2004,[2][3] el més crític en la història d'Espanya i el més mortífer a Europa en el segle xxi.[4]
Tanmateix, és un dia polèmic, puix que amb el pas dels anys no ha tingut repercussió en forma d'actes de reparació o de memòria històrica a escala europea més enllà d'Espanya.[5][6] El poc impacte s'ha atribuït a l'heterogeneïtat cultural pel que fa a la sensibilitat de cada cultura, a un paper descontextualitzador i interessat de l'Associació de Víctimes del Terrorisme[7][8] i, fet i fet, s'ha criticat àmpliament en el món acadèmic perquè condensa el calendari europeu amb jornades que desmereixen els processos de dol.[5][6][9][7]
Història
[modifica]L'11 de març de 2004 el Parlament Europeu va aprovar una resolució hores després dels atemptats a la xarxa ferroviària de la capital espanyola, en els quals van morir assassinades fins a 191 persones i 1.800 ferits.[4][5] El text institucional postulava que «declara el seu suport i la seua solidaritat amb les víctimes del terrorisme i els seus familiars, així com amb les organitzacions i col·lectius que els emparen. Per açò, recomana que la Unió Europea prengui la iniciativa a escala mundial per instituir un Dia Internacional de les Víctimes del Terrorisme i, en este sentit, demana a la Comissió que transmeti al Consell de Justícia i Afers Interiors la proposta de fixar immediatament un dia europeu en memòria i record a les víctimes del terrorisme, i proposa la data de l'11 de març per a la seua celebració».[10]
Dies després, el 25 de març d'eixe mateix any, el Consell Europeu va aprovar explícitament eixa proposta del Parlament Europeu, fet pel qual es va ratificar la jornada per a tots els Estats membres de la Unió.[11]
Seguiment, connotacions i crítiques a la jornada
[modifica]Esta jornada pretén recordar les pèrdues humanes perpetrades per grups terroristes, malgrat que aquest concepte és jurídicament confús i variable entre territoris i legislacions i pot fer referència a des de grups armats, fins al terrorisme d'Estat o àdhuc aplicat a la dissidència política.[12][13] També ho és a l'hora d'establir qui és i qui no és una víctima de terrorisme[14] i pot resultar especialment controvertit quan la decisió rau en l'Estat.[15] Eixa fon precisament la conjuntura de l'atemptat de Madrid, en el qual una de les polèmiques més crues va ser a l'hora de circumscriure les víctimes i homenatjar-les oficialment, atesos els interessos de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) per fer-hi encabir també els crims d'ETA i que a llarg termini va propiciar que el motiu principal del nomenament de l'11 de març haja acabat descontextualitzat.[7][8]
A més a més, després dels atemptats de l'islamisme integrista de l'11 de setembre de 2001 als EUA, de l'11 de setembre a Madrid i del 7 de juliol del 2005 a Londres, diverses legislacions europees es van endurir considerablement i van refer dràsticament la seua tipificació quant a la concepció i l'abast de què és el terrorisme, amb certes limitacions als drets fonamentals.[16][17]
A la pràctica, s'ha documentat posteriorment que esta jornada no ha generat impacte ni incisió pública en els altres Estats membres europeus més enllà d'Espanya i les mateixes institucions europees, fet que genera dificultats a l'hora d'establir processos de memòria històrica col·lectiva transnacionals.[5][18] Açò s'ha associat amb el gran ventall de dates en què han ocorregut atemptats com el de Madrid durant les darreres dècades i les grans diferències emocionals, culturals i en l'imaginari social de cada nació.[6] La jornada apareix criticada sovint pel fet de constituir un dels molts dies d'indiferència col·lectiva al llarg del calendari anual i que devaluen els rituals i el dol a llarg termini.[9][7]
Referències
[modifica]- ↑ «Monday 11 March: 15th European Remembrance Day for Victims of Terrorism» (en anglès). Comissió Europea, 07-03-2004. [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ «El Parlament Europeu declara l'11-M Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme». CCMA, 11-03-2004. [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ Jimena Quesada, 2006, p. 255.
- ↑ 4,0 4,1 «Ten worst terrorist attacks in terms of fatalities in Europe from 1980 to 2022» (en anglès). Statista, 28-02-2023. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Vinyes Ribas, 2018.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Gensburger, 2019, p. 233-234.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Karatzogianni, 2012, p. 118-119.
- ↑ 8,0 8,1 Tota i Hagen, 2015, p. 421-423.
- ↑ 9,0 9,1 Egbert, 2015, p. 178-180.
- ↑ «European Parliament resolution on the progress made in 2003 in creating an area of freedom, security and justice (AFSJ) (Articles 2 and 39 of the EU Treaty)» (en anglès). Parlament Europeu, 11-03-2004. [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ «Déclaration sur la lutte contre le terrorisme. Conseil de l'Union européenne» (PDF) (en francès). Consell de la Unió Europea, 25-03-2019. [Consulta: 11 març 2004].
- ↑ Rodríguez Uribes, 2013, p. 32.
- ↑ Rodríguez Uribes, 2013, p. 75-80.
- ↑ Lynch i Argomaniz, 2018.
- ↑ Comitè d'Afers d'Irlanda del Nord. Cambra dels Comuns del Regne Unit, 2009, p. EV. 54.
- ↑ Verbruggen, 2005, p. 974-975.
- ↑ Cerrada Moreno, 2018, p. 50.
- ↑ Milošević, Ana; Truc, Gérôme «(Un)shared memory: European Parliament and EU Remembrance Day for Victims of Terrorism:». Politique européenne, N° 71, 1, 23-06-2021, pàg. 142–169. DOI: 10.3917/poeu.071.0142. ISSN: 1623-6297.
Bibliografia
[modifica]- Cerrada Moreno, Manuel. El terrorismo : concepto juridico (en castellà). Barcelona: Bosch Editor, 2018. ISBN 84-948188-8-0.
- Comitè d'Afers d'Irlanda del Nord. Cambra dels Comuns del Regne Unit. The report of the Consultative Group on the Past in Northern Ireland : second report of session 2009-10 : report, together with formal minutes, oral and written evidence (en anglès). Londres: Stationery Office, 2009. ISBN 978-0-215-54268-7.
- Gensburger, Sarah. Memory on my doorstep : chronicles of the Bataclan neighborhood, Paris 2015-2016 (en anglès). Lovaina: Leuven University Press, 2019. ISBN 978-94-6166-279-8.
- Jahn, Egbert. German domestic and foreign policy : political issues under debate. Vol. 2 (en anglès). Heidelberg: Springer, 2015. ISBN 978-3-662-47929-2.
- Jimena Quesada, Luis. Dret de la Unió Europea. Universitat de València, 2006 (Col·lecció: Educació. Materials). ISBN 978-84-370-8653-8.
- Karatzogianni, Athina. Violence and war in culture and the media : five disciplinary lenses (en anglès). Londres: Routledge, 2012. ISBN 978-0-203-14330-8.
- Lynch, Orla; Argomaniz, Javier. Victims and perpetrators of terrorism : exploring identities, roles and narratives (en anglès). Londres: Routledge, 2018 (Contemporary Terrorism Studies). ISBN 978-1-351-72534-7.
- Tota, Anna Lisa; Hagen, Trever. Routledge International Handbook of memory studies (en anglès), 2015. ISBN 978-1-134-47749-4.
- Rodríguez Uribes, José Manuel. Las víctimas del terrorismo en España (en castellà). Madrid: Editorial Dykinson, 2013 (Colección Derechos Humanos y Filosofía del Derecho). ISBN 978-84-9031-974-1.
- Verbruggen, Frank. Strafrecht als roeping : Liber amicorum Lieven Dupont (en castellà). Lovaina: Leuven University Press, 2005. ISBN 90-5867-487-8.
- Vinyes Ribas, Ricard. Diccionario de la memoria colectiva (en castellà). Barcelona: Editorial Gedisa, 2018. ISBN 978-84-16919-35-2.