Consell Europeu
|
No s'ha de confondre amb Consell de la Unió Europea. |
 |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
(en) European Council (sv) Europeiska rådet (sl) Evropski svet (fi) Eurooppa-neuvosto (sk) Európska rada (ro) Consiliul European (pl) Rada Europejska (nl) Europese Raad (mt) Kunsill Ewropew (hu) Európai Tanács (lt) Europos Vadovų Taryba (lv) Eiropadome (hr) Europsko vijeće (ga) An Chomhairle Eorpach (fr) Conseil européen (el) Ευρωπαϊκό Συμβούλιο (et) Euroopa Ülemkogu (de) Europäische Rat (da) Det Europæiske Råd (cs) Evropská rada (es) Consejo Europeo (bg) Европейски съвет (it) Cosngilio europeo  | |||||
|
|||||
.jpg) | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | institució de la Unió Europea poder executiu consell | ||||
| Història | |||||
| Creació | 9 desembre 1974 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu (2017–) | |||||
| Presidència | António Costa (2024–) | ||||
| President | António Costa (2010–cap valor) | ||||
| Entitat matriu | Unió Europea | ||||
| Format per | |||||
| Lloc web | consilium.europa.eu… | ||||
    
| |||||
El Consell Europeu és un òrgan col·legiat que defineix l'orientació política i les prioritats de la Unió Europea (UE). Es compon dels caps d'estat o de govern dels estats membres, juntament amb la presidència d'aquest consell, la presidència de la Comissió Europea i l'Alt Representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat. L'estructura i funcionament són regulats en l'article 15 del Tractat de la Unió Europea i la secció 2a del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.[1]
Consells Europeus
[modifica]El Consell Europeu es va crear per decisió dels Caps d'Estat o de Govern dels estats membres de les Comunitats Europees reunits en una conferència celebrada a la ciutat de París els dies 9 i 10 de desembre de 1974. La iniciativa va partir del president francès Valéry Giscard d'Estaing i del canceller alemany Helmut Schmidt que van proposar als altres Caps de Govern institucionalitzar les cimeres que fins llavors s'havien realitzat de forma irregular a petició d'algun dels estats membres i així van acordar reunir-se almenys tres vegades per any, i addicionalment, totes les quals fossin necessàries.
El primer Consell Europeu es va celebrar a la ciutat de Dublín, al març de 1975, sota la presidència irlandesa. La primera vegada que l'òrgan es va esmentar en un tractat fou en la signatura de l'Acta Única Europea realitzada el febrer de 1986, i posteriorment fou institucionalitzat pel Tractat de Maastricht l'any 1992, que li va dedicar un article en el Tractat de la Unió Europea.
Funció
[modifica]El Consell te la funció d'impulsar i definir les orientacions polítiques generals de la Unió Europea, i arbitrar o desbloquejar els temes més difícils. També té atribucions en la Política Exterior i de Seguretat Comuna,[2] cooperació de la jurisdicció i de la policia en matèria penal, política econòmica i monetària, així com en l'ocupació.
Seu
[modifica]En principi les reunions se celebraven només al final de cada presidència i en territori de l'estat membre, però amb el temps s'hi van afegir reunions extraordinàries vers la meitat de la presidència que se celebraven a la ciutat de Brussel·les. Finalment pel Tractat de Niça, i donades les dimensions que havien pres aquestes reunions, es va decidir que les reunions oficials se celebressin sempre a Brussel·les a partir de l'1 de maig de 2004.
Es va construir un nou edificio per acollir el consell, que va integrar l'antic Résidence Palace en estil art déco, pels arquitectes Philippe Samyn i l'Studio Valle Progettazioni. Una particularitat n'és la façana, feta de marcs de finestres de fusta recuperats d'obres de demolició a tots els països de la Unio Europea. S'hi veu un símbol del desenvolupament sostenible i de la diversitat de l'artesania europea.[3] L'edifici va ser estrenat el 16 de gener de 2017.[4]
També es poden celebrar reunions «informals» en algun lloc de l'estat membre que ocupa la presidència, la primera es va celebrar a Formentor (Mallorca) durant la presidència espanyola de 1995.
Composició
[modifica]El Consell Europeu està compost pels Caps d'Estat o de Govern dels estats membres, així com pel president de la Comissió Europea, que posseïx veu però no vot. Els caps d'Estat o de govern es fan assistir pels seus ministres d'afers exteriors. També hi acudeixen els comissaris, que tampoc tenen dret a vot.
Excepcionalment, quan s'ha deliberat sobre matèries relacionades amb la Unió Econòmica i Monetària, també hi van ser convidats els ministres d'Economia i Hisenda, tal com preveu la Declaració 4a del Tractat de la Unió Europea. A la primera sessió de cada reunió es convida al president del Parlament Europeu.
No es tracta pròpiament d'una institució de la Unió Europea, sinó d'un òrgan polític. No té seu.
Presidència
[modifica]La presidència del Consell Europeu és incompatible amb qualsevol càrrec a nivell nacional. És elegida pels membres del Consell Europeu amb majoria qualificada i per un període de dos anys i mig, amb la possibilitat de només una reelecció. La persona elegida no pot exercir cap càrrec nacional. En cas d'impediment o falta greu, el Consell Europeu pot elegir president nou amb el mateix procediment.[a]
Les funcions de la Presidència són dirigir i impulsar els treballs del Consell Europeu, així com assegurar-ne la continuïtat i bona preparació, amb cooperació amb el president de la Comissió, i basant-se en el treball del Consell d'Afers Generals. També ha de facilitar la cohesió i consens dins el Consell Europeu i presentar l'acta de cada reunió al Parlament Europeu. Exerceix també funcions de representació de la Unió Europea en la Política exterior i de seguretat comuna, sense perjudici dels poders de l'alt representant.[b]
Membres del Consell Europeu
[modifica]Actualitzats a 2024:
.jpg)
.jpg)
_(cropped)_(cropped).jpg)
_(cropped).jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_03_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
.jpg)
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Consell Europeu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 683. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ «Europagebouw» (en neerlandès). Consell d'Europa. [Consulta: 11 desembre 2024].
- ↑ «Tijdlijn – Europagebouw [cronologia]» (en neerlandès). Consell d'Europa. [Consulta: 11 desembre 2024].
Enllaços externs
[modifica]
