Vés al contingut

Diarrea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Diarrees)
Plantilla:Infotaula malaltiaDiarrea
Micrografia electrònica d'un rotavirus, la causa de gairebé el 40% de les hospitalitzacions per diarrea en infants de menys de cinc anys[1] modifica
Tipusmalaltia de l'aparell digestiu, signe clínic, símptoma a les deposicions i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i gastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
àcid carbònic, lidamidina i Sals de rehidratació oral Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perrotavirus Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11ME05.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A09, K59.1
CIM-9787.91
CIAPD11 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0098941 Modifica el valor a Wikidata
OMIM123400 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB3742 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003126 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine928598 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKacute-diarrhoea-in-adults-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003967 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0013369 i C0011991 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13250 Modifica el valor a Wikidata

La diarrea (popularment cagarrines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya) és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia.[2] Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids.[2] Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable.[2] Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu.[2] Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats.[2]

La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis.[2] Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada.[2] Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant).[2] La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat.[2] Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria.[2] Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea.[3] Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics).[3][4][5] En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta.[6]

La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó.[2] També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus.[2] El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre.[2] Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes.[7] S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys.[1] Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna.[2] En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa.[2] La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral.[8] Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta.[6] La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu.[6]

Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any.[2][3][9] És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any.[2] El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990.[10] El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%).[2][11] Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys.[2] Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.[11]

Classificació segons durada

[modifica]

Segons la durada de la diarrea podem parlar de dos tipus principals d'aquesta:

  • Diarrea aguda: Quan la diarrea és menor a tres setmanes en nens i adults i de 4 en lactants.[12]
  • Diarrea crònica: Quan la diarrea és superior a 3 setmanes en nens i adults i de 4 en lactants. El curs pot ser constant o intermitent.[13]

Classificació segons mecanisme

[modifica]

Dins de la patologia diarreica podem trobar diferents tipus:

  • Diarrea osmòtica: Aquesta es caracteritza per un increment del component no absorbible en el tub digestiu a causa d'una inadequada absorció de les substàncies nutritives presents a la llum intestinal. Conseqüentment, els líquids tampoc es reabsorbeixen i es queden a la llum intestinal. Generalment, aquest tipus de diarrea la trobem en patologies com les síndromes de malabsorció (malaltia celíaca, per exemple). L'altra causa possible és la utilització de laxants osmòtics.[14]
  • Diarrea secretora: Aquesta es produeix per un increment de secreció d'electròlits, generalment sodi i clor, cap a la llum intestinal juntament amb aigua. Això és a causa d'una alteració en el mecanisme de transport de l'aigua i dels ions a través de l'epiteli de l'intestí. En la majoria dels casos predomina una disminució de l'absorció, però a vegades s'observa un increment inadequat en la secreció de líquids a la llum intestinal. En aquest cas es parla de diarrea aquosa. El primer objectiu del tractament és la correcció de la deshidratació, la qual es manifesta amb símptomes com set, mareig i vertigen.[15]
  • Causada per un agent infecciós: Aquest tipus de diarrea és la més freqüent. La causa principal de gastroenteritis infantils són els rotavirus. Durant el període comprés entre el 1986 i el 2000 van ser responsables d'unes 440,000 morts de nens de <5 anys en tot el món cada any.[16] El virus infecta els enteròcits dels intestins i disminueix l'activitat dels enzims que digereixen els sucres, i disminueixen la reabsorció dels ions sodi i de l'aigua de l'intestí. En un 1,5%-5,6% dels casos de diarrea aguda, la infecció és bacteriana.[17]
  • Causada per un tumor
  • Diarrea exsudativa: Coneguda amb el nom de diarrea inflamatòria, aquesta es produeix quan apareix una lesió a la mucosa intestinal. Per exemplificar, inflamació, úlceres o tumefaccions que com a conseqüència provoquen un increment de la permeabilitat intestinal.
  • Diarrea per fàrmacs: Diarrea causada per l'administració d'un fàrmac. Per exemplificar, diarrea per ibuprofé. Aquest provoca una inflamació de la mucosa intestinal.[18]
  • Diarrea congènita: El terme engloba diversos trastorns hereditaris, la major part d'ells associada a anomalies en els enteròcits.[19][20]

Simptomatologia

[modifica]

Les persones amb diarrea poden tenir els següents símptomes:

Etiologia

[modifica]

Alguns dels casos diagnosticats de diarrea no poden ser relacionats amb una etiologia concreta. Tot i així, hi ha tota una sèrie de mecanismes que poden provocar un quadre de diarrea.

Quan cal consultar als serveis sanitaris?

[modifica]
  • Presència de sang o pus a la femta
  • Femta negra
  • Símptomes de deshidratació (set, vertigen, etc.)
  • Febre superior a 38° o de 40° en el cas dels infants
  • Ha viatjat recentment a un país estranger i, posteriorment presenta diarrea
  • Si la diarrea no millora en dos o tres dies en el cas dels nens i en 5 dies en adults[25]

Diagnòstic

[modifica]

El diagnòstic de la diarrea es realitzarà mitjançant, examen físic, anàlisi de sang i de femta. Tot i així, en alguns casos es poden fer les següents proves complementàries.

Tractament

[modifica]

En molts casos de diarrea, l'únic tractament necessari és el reemplaçament dels líquids i sals perduts. Cal consumir brou, sopa, sucs de fruita, fruites suaus o verdures. Els nens han de beure un líquid especial que té tots els nutrients que necessiten. Aquestes solucions es venen sense recepta en supermercats o farmàcies. En alguns casos pot ser útil prendre fàrmacs per a detenir la diarrea.[25]

El tractament general de la diarrea es pot classificar en 4 fases: rehidratació, nutrició adequada, tractament simptomàtic de la diarrea i dels símptomes acompanyants i tractament de l'agent específic o factor responsable de la diarrea.

Rehidratació

[modifica]

Segons els tipus i gravetat de diarrea que presenti l'individu la rehidratació serà diferent. En primer lloc, s'intentarà la rehidratació via oral amb solucions amb osmolaritat reduïda i, en segon lloc, si no és possible via oral, via intravenosa. Cal esmentar, que l'ús del tractament de rehidratació oral està contraindicat en el maneig inicial de diarrees severes i en nens amb ili paralític, infeccions bucals doloroses i vòmits persistents.[28]

En la diarrea aguda sense deshidratació aparent s'haurà d'aportar major quantitat de líquid que el perdut. En pacients menors d'un any de 50 a 100 ml. En nens grans o adults se'ls donarà tot el líquid que demanin.

En el cas de la diarrea aguda amb deshidratació clínica moderada, l'objectiu principal serà la rehidratació mitjançant l'ús de teràpia de rehidratació oral (TRO),[29] utilitzant sals de rehidratació oral per a corregir el dèficit d'aigua i electròlits i recuperar l'equilibri hidroelectrolític.

Per al tractament de rehidratació oral, l'OMS té una fórmula equitativa per a tots els casos:

Aquests components s'han de diluir-ho en 1 litre d'aigua bullida o embotellada. Tot seguit, aquesta solució s'ha d'administrar en petites quantitats, segons tolerància de l'individu, cada 5 o 10 minuts. Es recomana beure entre 2 i 4 litres per dia d'aquest preparat.

Finalment, en les diarrees amb un grau de deshidratació elevat o xoc circulatori l'objectiu principal serà una rehidratació ràpida. Aquesta, es farà mitjançant la rehidratació endovenosa.[30]

Quan el TRO no és possible via oral ni intravenosa, com a última opció, s'utilitza la via nasogàstrica.[28]

Recomanacions dietètiques

[modifica]

Hi ha tota una sèrie de recomanacions dietètiques que es realitzen davant una persona diagnosticada de diarrea.

  • No prendre aliments sòlids durant les primeres 16 hores
  • Beure aigua, aigua d'arròs o brou vegetal. Petites quantitats i sense forçar-se
  • Quan aconseguim menys de 3 o 4 deposicions al dia s'introduirà la dieta sòlida, sempre en petites quantitats per poder comprovar la tolerància

Aliments recomanats

  • Sopa d'arròs, arròs bullit.
  • Sopa de pastanaga
  • Puré de patates i patates bullides.
  • Sopa de peix
  • Sopa de plàtan verd
  • Carns magres (pollastre, gall d'indi, etc.) a la planxa o bullides.

Aliments no recomanats

  • Productes làctics: llet, formatges, etc.
  • Fruites cítriques i verdures amb alt contingut de fibra (llimones, taronges, etc.)
  • Pa integral
  • Llegums
  • Vegetals: ceba, bròquil, coliflor, etc.
  • Xocolata, caramels, pastissos, etc.

Fàrmacs antidiarreics

[modifica]

Tractament antibiòtic

[modifica]

Segons el tipus de diarrea, un cop obtinguts els resultats del cultiu microbiològic, caldrà estudiar si es necessita tractament antibiòtic o no. Els antibiòtics només són efectius en les diarrees causades per bacteris. Hi ha tota una sèrie d'antibiòtics utilitzats per combatre la diarrea.

Prevenció

[modifica]

Hi ha tota una sèrie d'actuacions que poden ajudar a prevenir malalties que provoquen diarrea. Aquestes actuacions estan relacionades amb les activitats de la via diària.

A l'hora de viatjar a zones subdesenvolupades cal tenir en compte tota una sèrie de consells:

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Rotavirus particles». World Health Organization, 08-11-2010.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 «Diarrhoeal disease Factsheet», 02-05-2017. [Consulta: 29 octubre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Anesthesia for otolaryngologic surgery. Cambridge University Press, 2013, p. 282–287. ISBN 978-1-107-01867-9. 
  4. ↑ «Spectrum of gluten-related disorders: consensus on new nomenclature and classification». BMC Medicine, 10, 2-2012, pàg. 13. DOI: 10.1186/1741-7015-10-13. PMC: 3292448. PMID: 22313950. publicació d'accés obert
  5. ↑ «Systematic review with meta-analysis: the prevalence of bile acid malabsorption in the irritable bowel syndrome with diarrhoea». Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 42, 1, 7-2015, pàg. 3–11. DOI: 10.1111/apt.13227. PMID: 25913530.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Acute infectious diarrhea in immunocompetent adults». The New England Journal of Medicine, 370, 16, 4-2014, pàg. 1532–40. DOI: 10.1056/nejmra1301069. PMID: 24738670.
  7. ↑ «Protection of Travelers». A: Principles and practice of pediatric infectious diseases. 4th. Edimburg: Elsevier Saunders, 2012, p. 82. ISBN 978-1-4557-3985-1. 
  8. ↑ «Nation's Emergency Physicians Announce List of Test and Procedures to Question as Part of Choosing Wisely Campaign», 14-10-2013. Arxivat de l'original el 17 maig 2014. [Consulta: 18 juny 2014].
  9. ↑ «Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 301 acute and chronic diseases and injuries in 188 countries, 1990–2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013». Lancet, 386, 9995, 8-2015, pàg. 743–800. DOI: 10.1016/s0140-6736(15)60692-4. PMC: 4561509. PMID: 26063472.
  10. ↑ «Diarrheal diseases». Our World in Data, 01-11-2018.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Global Diarrhea Burden», 24-01-2013. Arxivat de l'original el 7 juliol 2014. [Consulta: 18 juny 2014].
  12. ↑ Aberra, FN; Gluckman, SJ «Evaluación de la diarrea aguda» (en castellà). A: Intestino grueso y delgado. Los Requisitos en Gastroenterología, Cap. 2 (Lichtenstein GR, Wu GD; Eds.) Elsevier, 2005, pàgs: 21–30. ISBN 978-84-8174-821-5. DOI: 10.1016/B978-84-8174-821-5.50002-0. PMC: 7152410 [Consulta: 5 juny 2020].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Peña Cala, Dra. Mª del Carmen. «Diarrea». Fundació Olga Torres. [Consulta: 11 juliol 2014].
  14. ↑ Hammer, HF; Santa Ana, CA; Schiller, LR; Fordtran, JS «Studies of Osmotic Diarrhea Induced in Normal Subjects by Ingestion of Polyethylene Glycol and Lactulose» (en anglès). J Clin Invest, 1989 Oct; 84 (4), pàgs: 1056–1062. PMID: 2794043. DOI: 10.1172/JCI114267. PMC: 329760 [Consulta: 5 juny 2020].
  15. ↑ Thiagarajah, JR; Donowitz, M; Verkman, AS «Secretory diarrhoea: mechanisms and emerging therapies» (en anglès). Nat Rev Gastroenterol Hepatol, 2015 Ag; 12 (8), pàgs: 446–457. PMID: 26122478. DOI: 10.1038/nrgastro.2015.111. PMC: 4786374 [Consulta: 16 juny 2020].
  16. ↑ Parashar, UD; Hummelman, EG; Bresee, JS; Miller, MA; Glass, RI «Global Illness and Deaths Caused by Rotavirus Disease in Children» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2003 Maig; 9 (5), pàgs: 565-572. PMID: 12737740. DOI: 10.3201/eid0905.020562. PMC: 2972763 [Consulta: 31 maig 2020].
  17. ↑ Baldi, F; Bianco, MA; Nardone, G; Pilotto, A; Zamparo, E «Focus on acute diarrhoeal disease» (en anglès). Microbiol Spectr, 2009 Jul 21; 15 (27), pàgs: 3341-3348. PMID: 19610134. DOI: 10.3748/wjg.15.3341. PMC: 2712894 [Consulta: 28 maig 2020].
  18. ↑ Etienney, I; Beaugerie, L; Viboud, C; Flahault, A «Non-steroidal anti-inflammatory drugs as a risk factor for acute diarrhoea: a case crossover study» (en anglès). Gut, 2003 Feb; 52 (2), pàgs: 260–263. PMID: 12524410. DOI: 10.1136/gut.52.2.260. PMC: 1774951 [Consulta: 16 juny 2020].
  19. ↑ Phillips, AD «Diarrea intratable causada por anomalías congénitas de los enterocitos» (en castellà). Ann Nestlé [Esp], 2006; 64, pàgs: 15-23. ISSN 1661-4003. DOI: 10.1159/000091005 [Consulta: 16 juny 2020].
  20. ↑ Overeem, AW; Posovszky, C; Rings, EHMM; Giepmans, BNG; van Ijzendoorn, SCD «The Role of Enterocyte Defects in the Pathogenesis of Congenital Diarrheal Disorders» (en anglès). Dis Model Mech, 2016 Gen; 9 (1), pàgs: 1-12. PMID: 26747865. DOI: 10.1242/dmm.022269. PMC: 4728335 [Consulta: 16 juny 2020].
  21. ↑ Chen, Esther H. «Derivation of a clinical prediction rule for evaluating patients with abdominal pain and diarrhea». The American Journal of Emergency Medicine, 26, 4, 2008, pàg. 450-453. DOI: 10.1016/j.ajem.2007.07.023.
  22. ↑ «Diarrea» (en castellà). Onmeda, 2014. Arxivat de l'original el 2020-09-29. [Consulta: 11 juliol 2014].
  23. ↑ «Diarrea» pàgs: 7. A: Protocols en Farmàcia Comunitària, Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona, 2012. [Consulta: 18 juliol 2014].
  24. ↑ Mena Bares, LM; Benítez Cantero, JM; Iglesias Flores, E; Gros Alcalde, B; et al «Malabsorción de ácidos biliares en pacientes con diarrea crónica y enfermedad de Crohn» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2019 Gen; 111 (1), pàgs: 40-45. ISSN 1130-0108. DOI: 10.17235/reed.2018.5376/2017. PMID: 30284903 [Consulta: 16 juny 2020].
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 «Diarrea» (en castellà). MedlinePlus, 11-02-2014. [Consulta: 11 juliol 2014].
  26. ↑ «Diarrea: causas, síntomas y prevención» (en castellà). CMED, 03-07-2014. [Consulta: 18 juliol 2014].
  27. ↑ Shen, B; Khan, K; Ikenberry, SO; Anderson, MA; et al «The role of endoscopy in the management of patients with diarrea» (en anglès). Gastrointest Endosc, 2010 Maig; 71 (6), pàgs: 887-892. ISSN 1097-6779. DOI: 10.1016/j.gie.2009.11.025. PMID: 20346452 [Consulta: 16 juny 2020].
  28. ↑ 28,0 28,1 «Diarrea aguda en adultos y niños: una perspectiva mundial» (en castellà). Organización Mundial de Gastroenterología, 2012. [Consulta: 18 juliol 2014].
  29. ↑ Jiménez San Emeterio, J; Camps Rubiol, T; Montón Alvarez, JL «Tratamiento de la diarrea aguda infantil en atención primaria» (en castellà). Inf Ter Sist Nac Salud, 1998; 22, pàgs: 109-116. ISSN 1130-8427 [Consulta: 5 juny 2020].
  30. ↑ «Protocol per al maneig GEA infantil». Hospital Vall Hebron, 2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 18 juliol 2014].
  31. ↑ «Medicaments avaluats». Gencat, 2004. [Consulta: 18 juliol 2014].
  32. ↑ «Museu de la Farmàcia Catalana». UB. [Consulta: 18 juliol 2014].
  33. ↑ Isaza Montoya, H «Colestiramina: efectividad en diarrea crónica» (en castellà). Revistablanca.com, 2018; Nov 16, pàgs: 5. Arxivat de l'original el 28 de juny 2020 [Consulta: 29 maig 2020].
  34. ↑ DrugBank «Octreotide» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Maig; DB00104 (rev), pàgs: 14 [Consulta: 28 maig 2020].
  35. ↑ «Vancomicina» (en castellà). Vademecum. [Consulta: 18 juliol 2014].
  36. ↑ Werth, BJ «Trimethoprim and Sulfamethoxazole» (en anglès). MSD Manual (Professional Version), Merck Sharp & Dohme Corp., 2020; Maig (rev), pàgs: 3 [Consulta: 5 juny 2020].
  37. ↑ NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine. «Shigella dysenteriae» (en anglès) pàgs: 4, 2017 Maig 31; ID:622 (rev). [Consulta: 5 juny 2020].
  38. ↑ «Eritromicina» (en castellà). Vademecum. [Consulta: 18 juliol 2014].
  39. ↑ «Diarrhoeal disease» (en anglès). WHO, 01-04-2013. [Consulta: 11 juliol 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • SEGHNP-AEP. Diarrea aguda/crónica (en castellà). A: Protocolos diagnóstico-terapéuticos de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica, Caps. 2-3; Ed. ERGON, 2010, pp: 11-28. ISBN 978-84-8473-869-5 [Consulta: 11 juny 2020]. 
  • Quintero Carrión, E.; Montoro Huguet, M.À.. Diarrea (en castellà). A: Farreras Rozman. Medicina Interna, Cap. 20 (Rozman Borstnar C, Cardellach F; Eds.) Elsevier Health Sciences, 2020; Maig 15 ISBN 9788491138365 [Consulta: 11 juny 2020]. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diarrea
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diarrea&oldid=34002220»