Vés al contingut

Didjeridú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Didgeridoo)
Infotaula d'instrument musicalDidjeridú
Tipusinstrument de vent de fusta i corn Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs423.121.11 Modifica el valor a Wikidata
Originari deAustràlia Modifica el valor a Wikidata
Professió artísticadidgeridooist (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Un didjeridú

El didjeridú és un instrument musical de la família dels corns,[1] tradicional dels aborígens australians. Consisteix en un tub recte sense broquet, de fusta,[1] d'un metre de llargària, normalment d'eucaliptus, que els tèrmits han buidat i que pot ser aprofitat per bufar-hi dins. El didjeridú sol estar decorat amb els símbols tradicionals de la pintura aborigen australiana. Com a instrument tradicional que és, no havia tingut una afinació estàndard fins recentment; això no obstant, les afinacions més tradicionals s'aproximaven al do o al re, encara que hi havia didjeridús afinats entre el la i el fa. El didjeridú s'utilitza com a instrument solista, però en realitat no pot fer melodies, ja que és un tub foradat i sols té una única obertura d'eixida del so. Per tant, és més valorat pel so envolvent que produeix.

Origen

[modifica]

No hi ha fonts fiables de l'antiguitat exacta del didjeridú. Els estudis arqueològics suggereixen que les persones de la regió al nord del Parc Nacional de Kakadu d'Austràlia han estat utilitzant el didjeridú almenys fa 1.000 anys, basat en la datació de les pintures de l'art rupestre.[2] Una pintura rupestre a Ginga Wardelirrhmeng, a la vora nord de l'altiplà de la Terra d'Arnhem, del període d'aigua dolça[3] (que havia començat fa 1500 anys) [4] mostra un intèrpret de didjeridú i dos cantadors que formen part d'una cerimònia d'Ubarr.[5] Es creu, doncs, que va ser desenvolupat per pobles aborígens del nord d'Austràlia, possiblement a la Terra d'Arnhem.

A Narrative of a Voyge Round the World de T.B. Wilson (1835) s'inclou un dibuix d'un home aborigen de la badia de Raffles, a la península de Cobourg, uns 350 quilòmetres a l'est de Darwin, tocant l'instrument. Altres van observar aquest instrument a la mateixa zona, fabricat amb bambú i de 0,91 metres de llarg. El 1893, el paleontòleg anglès Robert Etheridge Junior va observar l'ús de "tres trompetes molt curioses" fetes de bambú al nord d'Austràlia. Hi havia llavors dues espècies natives de bambú que creixen al llarg del riu Adelaida, Territori del Nord.[6]

Segons Un.P. Elkin, el 1938 l'instrument era "només conegut a Kimberley i al terç del nord del Territori Del nord.[7]

Etimologia

[modifica]

El nom anglès "didgeridoo" no és d'origen aborigen australià i es considera una paraula onomatopèica. Les primeres aparicions de la paraula a la premsa inclouen una edició de 1908 del Hamilton Spectator, una edició de 1914 del The Northern Territory Times and Gazette i el número de 1919 del Smith's Weekly en el que se l'anomenava "didjerry", que produïa el so (fònic) "didjerry, didjerry, didjerry i així successivament fins l'infinit".[8][9][10]

L'explicació rival, que el didjeridú és un canvi lingüístic de la frase del gaèlic irlandès dúdaire dubh o dúidire dúth, és polèmica.[11] Dúdaire/dúidire és un substantiu que, depenent del context, pot significar "trompetista", "hummer", "crooner" o "puffer" mentre que dubh significa "negre" y dúth significa "nadiu".

Altres noms

[modifica]

Existeixen nombrosos noms de l'instrument entre els pobles aborígens de l'Austràlia septentrional, cap dels quals s'assembla gaire a la paraula "didgeridoo" (vegeu més endavant). Alguns entusiastes, estudiosos i aborígens del didjeridú aposten per l'ús dels noms dels idiomes locals de l'instrument.[12]

Yiḏaki (transcrit yidaki en anglès, de vegades amb l'ortografia yirdaki) és un dels noms més usats, tot i que, en rigor, es refereix a un tipus específic de l'instrument fet i utilitzat pels pobles yolngu del nord-est de la Terra d'Arnhem.[13] Alguns Yolngu van començar a emprar la paraula mandapul després de 2011, com a mostra de respecte a la mort d'un home Manggalili que tenia un nom que sonava de manera similar al yidaki.[14]

A la part occidental de la Terra d'Arnhem és conegut com a mago, nom que va popularitzar el virtuós intèrpret David Blanasi, un home de Bininj, el llenguatge del qual era Kunwinjku i que va aportar al didjeridú la importància a nivell mundial.[7] Tanmateix, el mago és lleugerament diferent del yiḏaki: sol ser més curt i sona una mica diferent: un so lleugerament més ple i més ric, però sense la nota "per sobre".[14][15]

Hi ha almenys 45 noms per al didjeridú, alguns dels quals suggereixen la seva construcció original de bambú, com bambu, bombo, kambu i pampu, que encara són utilitzats en la llengua vehicular per alguns aborígens. A continuació es mostren alguns dels noms regionals més comuns.[6]

Persones Regió Nom local
Anindilyakwa Groote Eylandt ngarrriralkpwina
Arrernte Alice Springs ilpirra
Djinang (Yolngu) Terra d'Arnhem yiḏaki
Gagudju Terra d'Arnhem / Kakadu garnbak
Gupapuygu Terra d'Arnhem yiraka
Iwaidja Península de Cobourg artawirr
Jawoyn Katherine / Nitmiluk / Kakadu gunbarrk
Kunwinjku Terra d'Arnhem / Kakadu mako[16]
Mayali Rius de caiman martba
Ngarluma Roebourne, W.Un. kurmur
Nyul Nyul Kimberley ngaribi
Pintupi Austràlia central paampu
Warray Adelaide River bambu
Yolngu Terra d'Arnhem mandapul (yiḏaki)

Descripció i construcció

[modifica]

Un didjeridú sol ser cilíndric o cònic i pot mesurar des de l'1 als 3 metres de llarg. La majoria té al voltant d'1,2 metres de llarg. Generalment, com més llarg sigui l'instrument, més greu serà la seva tonalitat.[17]

El didjeridú està classificat com un instrument de vent i és similar per la forma a una trompeta recta, però fet de fusta. També ha estat anomenat dronepipe.[18]

Tradicional

[modifica]
Una embocadura de cera que suavitza la fusta per tocar més còmodament

Els didjeridús tradicionals se solen fer de fusta dura, especialment amb les diverses espècies d'eucaliptus que són endèmiques del nord i centre d'Austràlia.[19] Generalment es recol·lecta el tronc principal de l'arbre, encara que es pot utilitzar una branca més grossa. Els fabricants tradicionals de didjeridú busquen arbres vius buits adequadament en zones amb òbvia activitat de tèrmits. Els tèrmits ataquen a aquests eucaliptus vius, eliminant només el duramen mort de l'arbre, ja que l'albura visqui conté una substància química que repel·leix els insectes.[20] S'utilitzen diverses tècniques per trobar arbres amb un buit adequat, incloent el coneixement dels patrons d'activitat del paisatge i del tèrmit, i una espècie de prova de punyet o punxa, en què es pela l'escorça de l'arbre i amb una ungla o l'extrem contundent d'una eina, com una destral, es colpeja la fusta per determinar si el buit produeix la ressonància adequada.[21] Un cop trobat un arbre buit idoni, es talla i es neteja, es pela l'escorça, es tallen els extrems i es forma la part exterior; això acaba sent un instrument acabat. Es pot aplicar una vora de cera d'abella a l'embocadura.

Modern

[modifica]

Els didjeridús moderns es poden fer a partir de fustes dures autòctones o no autòctones (normalment es divideixen, buiden i s'acoblen), vidre, fibra de vidre, metall, agave, argila, cànem (en forma de bioplàstic anomenat zelfo), canonades de PVC i fibra de carboni. Aquests solen tenir un diàmetre interior superior al voltant d'1,25" un extrem de campana d'entre dos i vuit polzades i tenen una llargada que correspon al to desitjat. A l'extrem se li pot donar forma per crear un broquet còmode o s'hi pot afegir qualsevol material de cautzú, tap de cautxú o cera d'abella.

Els dissenys moderns dels didjeridús es diferencien dels models australians tradicionals i tenen innovacions reconegudes pels musicòlegs.[22] La innovació en el disseny del didjeridú va començar a finals del segle xx, utilitzant materials no tradicionals i formes no tradicionals. La pràctica ha despertat, però, un bon debat (estètic, ètic i legal) entre els practicants indígenes i els no indígenes, des d'un ventall d'apropiacions dels aficionats fins a l'experiència més respectuosa i sofisticada.[23][24]

Decoració

[modifica]

Els didjeridús poden ser pintats pel seu fabricant o per un artista dedicat, utilitzant pintures tradicionals o modernes, mentre que d'altres conserven el gra de fusta natural amb una decoració mínima o nul·la.

Tècnica

[modifica]
Un home aborigen que toca el didgeridú

El didjeridú es toca amb els llavis al broquet en vibració contínua per produir la característica remor sonora mentre s'utilitza una tècnica especial de respiració circular. Això requereix respirar pel nas alhora que amb la llengua i les galtes s'expulsa l'aire emmagatzemat a la boca. Mitjançant aquesta tècnica, un intèrpret especialitzat pot reomplir l'aire als pulmons i, amb la pràctica, pot mantenir una nota durant el temps que desitgi. Existeixen enregistraments de músics actuals que poden arribar a tocar durant 40 minuts seguits gràcies a la respiració circular. Mark Atkins a Didgeridoo Concerto (1994) toca continuadament més de 50 minuts.

El didjeridú funciona "... com un calidoscopi aural de timbres" [25] i "les tècniques virtuoses extremadament difícils desenvolupades per intèrprets experts no es troben en cap altre lloc".

Física i operació

[modifica]
Músic tocant un didgeridú en un carrer d'Espanya

Un didjeridú rossegat per tèrmits té una forma irregular que, en general, augmenta de diàmetre cap a l'extrem inferior. Aquesta forma significa que les seves ressonàncies es produeixen en freqüències que no estan espaiades harmònicament. Això contrasta amb l'espaiat harmònic de les ressonàncies en un tub de plàstic cilíndric, les freqüències de ressonància de les quals coincideixen en la relació 1:3:5 etc. La segona ressonància d'un didjeridú (la nota sonava per sobrebuf) sol estar al voltant d'una 11a superior a la freqüència fonamental (una relació de freqüència una mica inferior a 3:1).

La vibració produïda pels llavis del músic provoca harmònics, és a dir, té components de freqüència que coincideixen exactament amb la proporció 1: 2:3 etc. Tanmateix, l'espaiat no harmònic de les ressonàncies de l'instrument fa que els harmònics de la nota fonamental no estiguin suportats sistemàticament per ressonàncies de l'instrument, com sol passar en els instruments de vent occidental (per exemple, a la gamma baixa del clarinet, la 1a, el 3r i el 5è harmònic de la llengüeta està ajudada per ressonàncies de l'obertura del clarinet).

Ressonàncies prou fortes del tracte vocal poden influir fortament en el timbre de l'instrument. En algunes freqüències, els valors depenen de la posició de la llengua del músic, les ressonàncies del tracte vocal inhibeixen el flux d'aire cap a l'instrument. Les bandes de freqüències que no queden inhibides produeixen formants singulars al so de sortida. Aquests formants, i sobretot la seva variació durant les fases d'inhalació i exhalació de la respiració circular, donen a l'instrument un so fàcilment recognoscible.

Es poden fer altres variacions en el so del didjeridú afegint vocalitzacions a la vibració. La majoria de les vocalitzacions estan relacionades amb sons emesos per animals australians, com el dingo o el dacelo. Per produir aquests sons, els músics només han de fer servir els seus plecs vocals per produir els sons dels animals mentre continuen bufant aire a través de l'instrument. Els resultats van des de sons molt intensos fins a sons molt inferiors que impliquen interferències entre les vibracions del llavi i el plec vocal. Afegir vocalitzacions augmenta la complexitat del so.

[modifica]

Les actuacions modernes utilitzant el didjeridú inclouen la combinació amb beatboxing. Va aparèixer a la sèrie de televisió infantil britànica Blue Peter.[26]

El didjeridú també es va convertir en un instrument de rol en el panorama musical experimental i avantguardista. Bandes de música industrials com Test Department van generar sons a partir d'aquest instrument i els van utilitzar en les seves actuacions industrials.

S'utilitza molt sovint en el projecte musical Naakhum, que combina música metal i ètnica.

Les primeres cançons del grup de jazz àcid Jamiroquai van comptar amb el músic de didjeridú Wallis Buchanan (fins que va deixar la banda el 1999). Una cançó notable amb didjeridú és el primer senzill de la banda " When You Gonna Learn", que presenta un didjeridú que destaca tocant tant a les seccions d'introducció com a parts solistes.

L'instrument és utilitzat habitualment per l'artista ambiental Steve Roach com a complement dels seus paisatges sonors produïts, tant en directe com enregistrat. Presenta un paper destacat en la seva col·laboració Austràlia: Sound of the Earth (amb l'artista aborigen australià David Hudson i la violoncel·lista Sarah Hopkins), així com Dreamtime Return.

S'utilitza a la cançó índia "Jaane Kyon" de la pel·lícula Dil Chahta Hai.

Chris Brooks, cantant del grup de hard rock neozelandès Like a Storm utilitza el didjeridú en algunes de les cançons del grup, incloent "Love the Way You Hate Me" del seu àlbum Chaos Theory: Part 1 .

Kate Bush va fer un ús extensiu del didjeridú (interpretat pel músic australià Rolf Harris) en el seu àlbum The Dreaming, que va ser escrit i enregistrat després d'unes vacances a Austràlia.

Charlie McMahon, que va formar el grup Gondwanaland, va ser un dels primers intèrprets no aborígens en guanyar fama com a músic professional de didjeridú. Ha fet gires internacionals amb Midnight Oil. Va inventar el didjeribone, un didjeridú lliscant fet a partir de dues longituds de tub de plàstic; la seva tècnica s'assembla a la del trombó, d'aquí el nom de portmanteau.

Jamiroquai també l'utilitza al tema "Didjerama" i "Didjital vibrations" de l'àlbum Travelling without moving.

Importància cultural

[modifica]
Un indígena australià tocant un didjeridú
Músic tocant un didjeridú de viatge

Tradicionalment, el didjeridú es tocava com a acompanyament al ball i el cant cerimonial i amb finalitats solistes o recreatives. Pel que fa als pobles aborígens del nord d'Austràlia, el yidaki encara s'utilitza per acompanyar cantants i ballarins en cerimònies culturals. Per al poble yolngu, el yidaki forma part de tot el seu paisatge i entorn físic i cultural, que comprèn les persones i els éssers espirituals que pertanyen al seu país, al sistema de parentiu i al llenguatge Yolngu Matha. Està connectat a la Llei Yolngu i es basa en cerimònies, cançons, danses, art visual i històries.[13]

Els bastons, de vegades anomenats clapsticks (bilma o bimla per alguns grups tradicionals),[27] estableixen el ritme de les cançons durant les cerimònies. El ritme del didjeridú i el ritme dels palpadors són precisos, i aquests patrons han estat transmesos durant moltes generacions. En el gènere wangga, la cançó-home comença amb la veu i després introdueix la bilma a l'acompanyament del didjeridú.

Debat de la prohibició tradicional basada en el gènere

[modifica]

Tradicionalment, només els homes toquen el didjeridú i canten en ocasions cerimonials i, a vegades, si el toquen les dones, són els aborígens i les persones grans qui les desanimen. El 2008, l'editorial Harper Collins es va disculpar pel seu llibre The Daring Book for Girls, que va animar obertament a les noies a tocar l'instrument després que alguns acadèmics aborígens descrivissin aquest estímul com a “insensibilitat cultural extrema”, forma part d'un desconeixement general que té l'Austràlia hegemònica sobre la cultura aborigen." [2][28][29] Tot i això, Linda Barwick, etnomusicòloga, diu al Temps dels somnis, que tot i que les dones tradicionalment no han tocat el didjeridú en les cerimònies, en situacions informals no hi ha cap prohibició.[30] Per exemple, Jemima Wimalu, una dona mara del riu Roper, és experta en interpretar el didjeridú i apareix en el disc Aboriginal Sound Instruments aborigen publicat el 1978. El 1995, el musicòleg Steve Knopoff va observar a les dones de Yirrkala interpretant cançons diatpangarri que tradicionalment són interpretades per homes i el 1996, l'etnomusicòloga Elizabeth MacKinley va documentar dones del grup Yanyuwa fent actuacions en públic.

Si bé no hi ha cap prohibició a la zona d'origen del didjeridú, hi ha restriccions que han estat aplicades per altres comunitats indígenes. El didjeridú es va introduir a Kimberleys fa gairebé un segle, però és només en l'última dècada que els homes aborígens han mostrat reaccions adverses a les dones que toquen l'instrument, i les prohibicions són especialment evidents al sud-est d'Austràlia. La creença que es prohibeix tocar a les dones està molt estesa entre les persones no aborígens i també és habitual entre les comunitats aborígens del sud d'Austràlia; alguns etnomusicòlegs creuen que la difusió de la creença tabú i d'altres idees errònies és el resultat de les imposicions comercials i del màrqueting. La majoria dels enregistraments comercials de didjeridú disponibles es distribueixen per companyies multinacionals i compten amb persones no aborígens que toquen un estil de música New Age amb llibrets que promouen certa espiritualitat de l'instrument i que enganya els consumidors sobre el paper secular del didjeridú en la cultura tradicional aborigen.[2]

El tabú és particularment fort entre molts grups aborígens del sud-est d'Austràlia, on està prohibit i considerat “apropiació cultural” per a dones no aborígens, i especialment intèrprets de música New Age independentment del gènere, d'interpretar o fins i tot tocar un didjeridú.[2]

Beneficis per a la salut

[modifica]

Un estudi de 2005 publicat al British Medical Journal va trobar que aprendre i practicar amb el didjeridú ajudava a reduir el ronc i l'apnea reforçant els músculs de la via respiratòria superior, reduint així la tendència al col·lapse durant el son. En l'estudi, es van entrenar i practicar temes d'intervenció amb el didjeridú, incloent la respiració circular i altres tècniques. Es va demanar als subjectes de control que no toquessin l'instrument. Es va enquestar als subjectes abans i després del període d'estudi per avaluar els efectes de la intervenció.[31] Un petit estudi del 2010 va assenyalar millores en el control de l'asma dels adolescents aborígens a l'hora d'incorporar el didjeridú.[32]

Aficionada amb un didjeridú de bambú

Didjeridú a Catalunya

[modifica]

Fins a la dècada de 1990 era molt rar poder sentir un didjeridú als carrers de Barcelona, i molt poca gent coneixia l'existència de l'instrument. Va ser arrel de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Sidney l'any 2000, quan l didjeridú va representar els aborígens australians que va augmentar exponencialment el coneixement de l'instrument i la utilització en músiques d'inspiració New Age i urbanes I fins i tot uns dies abans de la inauguració dels jocs algunes cobles australianes van tocar sardanes incorporant el didjeridú.[33] Llavors va començar a sentir-se pels carrers de Barcelona.[34] Al Museu de la Música de Barcelona se'n pot veure un d'exposat des de l'any 2007.[35]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia seleccionada

[modifica]
  • Ah Chee Ngala, P., Cowell C. (1996): How to Play the Didgeridoo – and history. ISBN 0-646-32840-9
  • Chaloupka, G. (1993): Journey in Time. Reed, Sydney.
  • Cope, Jonathan (2000): How to Play the Didgeridoo: a practical guide for everyone. ISBN 0-9539811-0-X.
  • Jones, T. A. (1967): "The didjeridu. Some comparisons of its typology and musical functions with similar instruments throughout the world". Studies in Music 1, pp. 23–55.
  • Kaye, Peter (1987): How to Play the Didjeridu of the Australian Aboriginal – A Newcomer's Guide.
  • Kennedy, K. (1933): "Instruments of music used by the Australian Aborigines". Mankind (August edition), pp. 147–157.
  • Lindner, D. (ed) (2005): The Didgeridoo Phenomenon. From Ancient Times to the Modern Age. Traumzeit-Verlag, Germany.
  • Moyle, A. M. (1981): "The Australian didjeridu: A late musical intrusion". in World Archaeology, 12(3), 321–31.
  • Neuenfeldt, K. (ed) (1997): The didjeridu: From Arnhem Land to Internet. Sydney: J. Libbey/Perfect Beat Publications.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «didjeridú | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 març 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Neuenfeldt. The Didjeridu: From Arnhemland to Internet. Perfect Beat Publishers, 1997, p. 89–98. ISBN 1-86462-003-X. 
  3. ↑ «Kakadu National Park – Rock art styles». Arxivat de l'original el 21 abril 2012. [Consulta: 21 abril 2012].
  4. ↑ Sayers, Andrew. Australian Art (Oxford History of Art). Oxford University Press, USA, 2001, p. 19 (Oxford History of Art). ISBN 978-0192842145. 
  5. ↑ George Chaloupka, Journey in Time, p. 189.
  6. ↑ 6,0 6,1 «The Didgeridoo and Aboriginal Culture». Aboriginal Australia Art & Culture Centre, Alice Springs, Australia, 2020. [Consulta: 21 gener 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 «History of the Didgeridoo Yidaki». Aboriginal Arts. Arxivat de l'original el 3 de març 2009. [Consulta: 21 gener 2020].
  8. ↑ «Retribution». , 24-10-1908 [Consulta: 28 gener 2017].
  9. ↑ «Correspondence». , 17-12-1914 [Consulta: 28 gener 2017].
  10. ↑ «Meanings and origins of Australian words and idioms: D». Australian National Dictionary Centre. [Consulta: 27 gener 2017].
  11. ↑ «It's as Irish as – er – didgeridoo». Flinders Journal. Flinders University, 10–23 juny 2002. Arxivat de l'original el 19 agost 2002. [Consulta: 30 octubre 2012].
  12. ↑ «Are "Didjeridu" and "Yidaki" the same thing?». Yidaki Dhawu Miwatjnurunydja. Buku Larrngay Mulka Centre. Arxivat de l'original el 14 febrer 2011. [Consulta: 14 juliol 2011].
  13. ↑ 13,0 13,1 Nicholls, Christine Judith. «Friday essay: the remarkable yidaki (and no, it's not a 'didge')». The Conversation, 06-04-2017. [Consulta: 19 gener 2020].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Yidaki». Spirit Gallery. [Consulta: 19 gener 2020].
  15. ↑ «Didgeridoo terminology: 5- What is the horn, toot, overtone note?». Spirit Gallery. [Consulta: 19 gener 2020].
  16. ↑ Garde, Murray. «Bininj Kunwok Online Dictionary». njamed.com. Bininj Kunwok Regional Language Centre. [Consulta: 28 maig 2019].
  17. ↑ Fletcher, N.H. (1996) The didjeridu (didgeridoo). Acoustics Australia 24, 11-15.
  18. ↑ «Didjeridu: Musical instrument». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 19 gener 2020].
  19. ↑ Taylor R., Cloake J, and Forner J. (2002) Harvesting rates of a Yolgnu harvester and comparison of selection of didjeridu by the Yolngu and Jawoyn, Harvesting of didjeridu by Aboriginal people and their participation in the industry in the Northern Territory (ed. R. Taylor) pp. 25–31. Report to AFFA Australia. Northern Territory Parks and Wildlife Service, Department of Infrastructure, Planning and Environment, Palmerston, NT.
  20. ↑ McMahon, Charlie. (2004) The Ecology of Termites and Didjeridus, The Didgeridoo: From Ancient Times to the Modern Age (ed. David Lindner) Schönau: Traumzeit-Verlag
  21. ↑ «How is a Yidaki Made?». Yidaki Dhawu Miwatjnurunydja. Buku Larrngay Mulka Centre. Arxivat de l'original el 14 febrer 2011. [Consulta: 14 juliol 2011].
  22. ↑ Wade-Matthews, M., Thompson, W., The Encyclopedia of Music, 2011, pp184–185. ISBN 0-7607-6243-0
  23. ↑ Brian Fitzgerald and Susan Hedge, "Traditional Cultural Expression and the Internet World," in Christoph Antons, ed., Traditional Knowledge, Traditional Cultural Expressions, and Intellectual Property Law in the Asia-Pacific Region (Aalphen an den Rijn, Netherlands: 2009), 264-65. ISBN 9789041127211
  24. ↑ Hannah Edgar and Elias Gross, "Earth Sounds: The Didgeridoo Stirs Controversy at the Bang on a Can Summer Festival" (8/8/2019). Available at https://www.newsounds.org/story/earth-sounds-didgeridoo-stirs-controversy-bang-can-summer-festival/
  25. ↑ A Baines, The Oxford Companion to Musical Instruments OUP 1992
  26. ↑ «Còpia arxivada». [Consulta: 6 març 2020].
  27. ↑ «Clapsticks: Teaching with Unique Objects». University of Melbourne: Teaching with Unique Collections. [Consulta: 24 juliol 2019].
  28. ↑ Didgeridoo book upsets Aborigines, BBC
  29. ↑ 'Daring Book for Girls' breaks didgeridoo taboo in Australia
  30. ↑ «Women can play didgeridoo – taboo incites sales». Arxivat de l'original el 4 juny 2007. [Consulta: 25 maig 2007].
  31. ↑ BMJ, 332, 7536, 2005, pàg. 266–70. DOI: 10.1136/bmj.38705.470590.55. PMC: 1360393. PMID: 16377643.
  32. ↑ Eley, Robert; Gorman, Don The Journal of Rural Health, 26, 1, 2010, pàg. 100–104. DOI: 10.1111/j.1748-0361.2009.00256.x. ISSN: 0890-765X. PMID: 20105276.
  33. ↑ «La sardana arriba a Sydney». [Consulta: 9 març 2020].
  34. ↑ Williams, Richard, 1947-. The blue moment : Miles Davis's Kind of blue and the remaking of modern music. Nova York: W.W. Norton, 2010. ISBN 978-0-571-26117-8. 
  35. ↑ «Didjeridú». Museu de la Música de Barcelona, 09-03-2020. [Consulta: 9 març 2020].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Didjeridú
  • (anglès) iDIDJ Australian Didgeridoo Cultural Hub
  • (anglès) Yidakiwuy Dhawu Miwatjngurunydja comprehensive site by traditional owners of the instrument

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Didjeridú&oldid=34129414»