Die Bassariden

*Die Bassariden*
Títol original	The Bassarids (en)
Forma musical	òpera
Compositor	Hans Werner Henze
Llibretista	W.H. Auden i Chester Kallman
Data de publicació	segle XX
Personatges	A female slave in Agave's household (en) , Captain of the Royal Guard (en) , The slave's daughter (en) , Tiresias (en) , Beroe (en) , Autonoe (en) , Cadmus (en) , Agave (en) , Pentheus (en) i Dionysus (en)
Estrena
Estrena	6 agost 1966
Escenari	Salzburg

Die Bassariden (títol en alemany, en català Les bacants, en anglès, The Bassarids) és una òpera seriosa amb intermedi en un acte i quatre moviments amb música de Hans Werner Henze i llibret en anglès de WH Auden i Chester Kallman, basat en Les bacants d'Eurípides. Es va estrenar el 6 d'agost de 1966 a la Großes Festspielhaus com a part del programa del Festival de Salzburg.

Die Bassariden ens introdueix en les llegendes de l'antiga Grècia i, més concretament, en la lluita entre Dionís i Penteu. El conflicte a l'òpera es dona entre la racionalitat humana i el control emocional, representat pel rei de Tebes, Penteu, i la passió humana desbocada temptant els tebans amb il·limitats plaers sensuals en la muntanya Citeró, representada pel déu Dionís.

Representacions

Va ser estrenada en una traducció alemanya de Maria Basse-Sporleder al Festival de Salzburg el 6 d'agost de 1966.

La primera representació usant el text anglès original, que alhora era l'estrena als Estats Units, es va produir a l'Òpera de Santa Fe el 7 d'agost de 1968, amb el compositor dirigint.^[1] L'òpera es va representar també a Londres el 22 de setembre de 1968, i va ser reposada per l'Òpera Nacional Anglesa l'octubre de 1974, amb el compositor dirigint.^[2]

Personatges

personatge	tessitura	Elenc de l'estrena,^[3] 6 agost 1966 (Director: Christoph von Dohnányi ^[4])
Dionís, veu i estranger	tenor	Loren Driscoll
Tirèsias, un vell profeta cec	tenor	Helmuth Melchert
Cadmo, fundador i anterior rei de Tebes	sota	Peter Lagger
Agave, la seva filla, mare de Penteu	mezzosoprano	Kerstin Meyer
Beroe, una vella esclava, en el passat institutriu de Sèmele i Penteu	contralt	Vera Little
Capità de la Guàrdia Reial	baríton	William Dooley
Penteu, rei de Tebas	baríton	Kostas Paskalis
Autònoe, filla de Cadmo	soprano	Ingeborg Hallstein
Una esclava femenina a la casa de Agave	paper mut
La seva filla	paper mut
Cor de bacants, ciutadans de Tebes, guàrdies, servents

Argument

S'ambienta a l'antiga Tebes. Abans de l'òpera, Dionís ha afirmat que pretén venjar-se d'Agave i les dones de Tebes perquè han negat la seva divinitat.

Al començament de l'òpera, Cadmo, rei de Tebes, ha abdicat del tron en favor de Penteu. Aquest ha conegut el culte de Dionís, que implica una gresca salvatge i irracional. Penteu planteja prohibir el culte de la seva ciutat. Arriba un estranger a la ciutat i sedueix als ciutadans en una celebració cada vegada més frenètica dedicada al déu Dionís. A causa que Penteu és inconscient dels seus propis impulsos "dionisíacs", irracionals, o intenta reprimir-los, Dionís pot entrar en Penteu i ficar-se en la seva naturalesa fins al punt que Penteu es disfressa de dona, i se'n va a la muntanya Citeró, on regna la gresca. Al llarg dels esdeveniments, l'encantament sobre els ciutadans s'estén a Agave, la mare de Penteu, i Autònoe, la germana de Penteu. Maten Penteu i el parteixen en trossos, i això arruïna la ciutat. Sense adonar-se'n, Agave porta el cap tallat del seu fill en braços. L'estranger revela que és el mateix Dionís.

Enregistraments

Gerd Albrecht, director; Kenneth Riegel, Andreas Schmidt, Michael Burt, Robert Tear, Karan Armstrong, Ortrun Wenkel, William B. Murray, Celina Lindsey; Orquestra Simfònica de la Ràdio de Berlín; 1986, Koch Schwann International (314-006) ^[5]
Christoph von Dohnányi, director; Loren Driscoll, Kostas Paskalis, Peter Lagger, Helmut Melchert, William Dooley, Kerstin Meyer, Ingeborg Hallstein, Vera Little; Cor de l'Òpera Estatal de Viena; Filharmònica de Viena; 2003, ORFEOInternational (C 605.032 I)

Referències

↑ «Out of the Ashes». Time, 23-08-1968 [Consulta: 7 setembre 2007]. Arxivat 2010-10-29 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-10-29. [Consulta: 29 abril 2022].
↑ Dean, Winton, "Music in London: Opera - The Bassarids" (Diciembre de 1974). The Musical Times, 115 (1582): pp. 1057-1064.
↑ Porter, Andrew, "Reports: Salzburg - Henze's Bassarids" (Octubre de 1966). The Musical Times, 107 (1484): pp. 882-887.
↑ Helm, Everett «Current Chronicle». The Musical Quarterly, LIII, 3, 1967, pàg. 408–415. DOI: 10.1093/mq/LIII.3.408 [Consulta: 26 octubre 2007].
↑ David E. Anderson, "Die Bassariden. Hans Werner Henze" (crítica de la grabación). The Opera Quarterly, 9(3), 186-188 (1993).

[1] «Out of the Ashes». Time, 23-08-1968 [Consulta: 7 setembre 2007]. Arxivat 2010-10-29 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-10-29. [Consulta: 29 abril 2022].

[2] Dean, Winton, "Music in London: Opera - The Bassarids" (Diciembre de 1974). The Musical Times, 115 (1582): pp. 1057-1064.

[3] Porter, Andrew, "Reports: Salzburg - Henze's Bassarids" (Octubre de 1966). The Musical Times, 107 (1484): pp. 882-887.

[4] Helm, Everett «Current Chronicle». The Musical Quarterly, LIII, 3, 1967, pàg. 408–415. DOI: 10.1093/mq/LIII.3.408 [Consulta: 26 octubre 2007].

[5] David E. Anderson, "Die Bassariden. Hans Werner Henze" (crítica de la grabación). The Opera Quarterly, 9(3), 186-188 (1993).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]