Schwanengesang
| Forma musical | cicle de cançons  |
|---|---|
| Compositor | Franz Schubert |
| Gènere | música clàssica |
| Catalogació | D. 957 |
 
| |
Schwanengesang (El cant del cigne) és el títol d'una col·lecció pòstuma de lieder, composta per Franz Schubert mesos abans de morir.[1]
A diferència dels altres dos cicles, La bella molinera i Viatge d'hivern, usa poemes de dos autors diferents, Ludwig Rellstab i Heinrich Heine. És una agrupació arbitrària de les seves darreres cançons però, malgrat tot, internament, manté una certa unitat temàtica.
El cant del cigne té el número D 957 al Catàleg Deutsch; originalment, es va publicar l'abril de 1829 sense un número d'opus. El títol de la col·lecció el va posar el seu primer editor, probablement per presentar-la com el testament musical de Schubert, ja que es parla del cant del cigne en la darrera obra d'algú; v.gr., el cant del cigne de Mozart és el seu Rèquiem, i el de Beethoven, la seva Novena simfonia.
Contingut
[modifica]Les cançons del cant del cigne, en l'ordre original del compositor, són:
| Interpretació de Bryn Terfel | |
|---|---|
| [[:Image:|1. "Liebesbotschaft" (30s)]] | |
|
[[Fitxer:|180px|noicon]] |
|
| 4. "Ständchen" ("Serenata") |
|
|
| Cantada en italià per Beniamino Gigli acompanyat per membres de l'orquestra de La Scala, dirigits per Carlo Sabajno (1933) |
| Interpretació de Bryn Terfel | |
|---|---|
| [[:Image:|5. "Aufenthalt" (30s)]] | |
|
[[Fitxer:|180px|noicon]] |
|
- De Ludwig Rellstab:
- Liebesbotschaft ("Missatge d'amor"; el cantant convida al corrent d'aigua perquè porti un missatge a la seva estimada; la música flueix com l'aigua en el rierol).
- Kriegers Ahnung ("Pressentiment del guerrer"; un soldat acampat amb els seus camarades canta per explicar quant enyora a la seva estimada).
- Frühlingssehnsucht ("Nostàlgia de la primavera": el cantant està envoltat per una bellesa natural, però se sent malenconiós i insatisfet fins que la seva estimada pugui "alliberar en el meu pit la primavera").
- Ständchen ("Serenata": una serenata, és una de les peces més atractives del cicle, sensual i lírica).
- Aufenthalt ("Estada": el cantant està consumit per l'angoixa, per raons que no s'expliquen, i explica els seus sentiments al riu, al bosc i a les muntanyes que l'envolten; cançó d'un to impetuós)
- In der Ferne ("En la distància": el cantant ha deixat la seva llar, amb el cor trencat, i es lamenta que no té amics ni casa; pregunta al vent i als rajos de sol per la persona qui li va trencar el cor; un cant fosc i suau, pensat "per al murmuri de la brisa i el rínxol de les ones", D. Fischer-Dieskau).
- Abschied ("Comiat": el cantant s'acomiada alegre i determinat, d'una ciutat en la qual ha estat feliç però que ha de deixar; poema de comiat, alegre i cortès).
| "Der Atlas" | |
|---|---|
| [[:Image:|8. "Der Atlas" (30s)]] | |
|
[[Fitxer:|180px|noicon]] |
|
| Interpretació de Bryn Terfel | |
| 8. "Der Atlas" (choir) | |
|
|
|
| Interpretació del Kammerchor Nikolasseee, Berlin (2:10) | |
| Interpretació de Bryn Terfel | |
|---|---|
| [[:Image:|9. "Ihr Bild" (30s)]] | |
|
[[Fitxer:|180px|noicon]] |
|
| 13. "Der Doppelgänger" |
|
|
| Text en ucraïnès per M. Rylski. Interpretació de Mark Serdyuk (veu) i Grigory Hansburg (piano) |
- De Heinrich Heine, que acabava de publicar el seu Llibre de les cançons, les següents peces:
- Der Atlas ("Atlas": el cantant, que ha desitjat la felicitat eterna o la desgràcia eterna, obté la segona, i es lamenta del pes del dolor que suporta, tan feixuc com el món; és un lied tràgic i grandiós).
- Ihr Bild ("La seva imatge": el cantant explica a la seva estimada com va somiar que un retrat d'ella li va provocà un somriure i una llàgrima; però ell sap que l'ha perdut de totes maneres).
- Das Fischermädchen ("La donzella pescadora": el cantant tracta de seduir a una pescadora, establint paral·lelismes entre el seu cor i el mar).
- Die Stadt ("La ciutat": el cantant està remant en una barca cap a la ciutat on va perdre la seva estimada; apareix entre la boira; és una obra mestra indiscutible, d'una malenconia inigualable).
- Am Meer ("Al costat del mar": el cantant narra com quan, en silenci, es va trobar al costat del mar amb la seva estimada i ella va plorar; des de llavors, a ell el consumeix l'enyorança, perquè ella l'ha enverinat amb les seves llàgrimes; és un dels seus lieder més populars, gràcies a una línia melòdica molt pura).
- Der Doppelgänger ("El doble": el cantant mira cap a la casa on va viure la seva estimada, i s'horroritza en veure un home fora d'ella, turmentat, i més tard, en veure-la el rostre s'adona que és ell mateix, que lamenta la seva gran tristesa).
| [[:Image:|"Die Taubenpost" (30s)]] |
|
[[Fitxer:|180px|noicon]] |
| Interpretació de Bryn Terfel |
"Die Taubenpost": el darrer lied
[modifica]La cançó, "Taubenpost" (Correu de coloms), amb lletra de Johann Gabriel Seidl (1804 - 1875), té el número de catàleg D 965 A. Sovint s'interpreta com la cançó final del Schwanengesang, però se sap que Schubert no pretenia incloure-la amb les altres cançons. Aquesta tradició d'afegir-la a la col·lecció la va començar l'editor, que va afegir la cançó en la primera edició de Haslinger. Se'l considera l'últim lied de Schubert.[1]
Discografia
[modifica]El gran referent són els enregistraments del Schwanengesang realitzades pel baríton alemany Dietrich Fischer-Dieskau:
- dos amb el pianista Gerald Moore, una entre els anys 1951-1957 i una altra a principis dels ants seixanta amb EMI;
- una amb el pianista Alfred Brendel (Philips).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Reed, John. The Schubert Song Companion. Mandolin: Manchester, 1997, ISBN 1-901341-00-3. pp. 259–260
Enllaços externs
[modifica]
- Schwanengesang textos i traduccions
- Interpretació d' Schwanengesang per Randall Scarlata (baríton) i Benjamin Hochman (piano) a l'Isabella Stewart Gardner Museum (format MP3).
| Part songs |
|
|---|---|
| Lieder |
|
| Cicles |
|
| Múltiple | |
