Dionís Escorsa i Cruells
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1840 Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) |
| Mort | 7 juliol 1900 (59 anys) Barcelona |
| Es coneix per | Creador de Foneries Escorsa SA |
| Activitat | |
| Ocupació | Empresari |
| Família | |
| Parents | Armand de Fluvià i Escorsa, besnet Armand de Fluvià i Vendrell, net |
Dionís Escorsa i Cruells (Sant Feliu de Codines, província de Barcelona, 12 d'octubre de 1840[1] — Barcelona, 7 de juliol de 1900[2]) fou un empresari metal·lúrgic català. És besavi d'Armand de Fluvià.[3]
Fill de Josep Escorsa i Cirerol natural de Sant Feliu de Cabrera i de Teresa Cruells i Corderes de Sant Feliu de Codines, va començar a treballar en el ram de la metal·lúrgia des de molt jove. Va ser tècnic del taller de la Foneria Plana, Codina i Bertran fins que el 1867 va establir un negoci propi de foneria, que el 1877 va traspassar a Pere Màrtir Sancristòfol, serraller especialitzat en la forja decorativa.
El 1876 s'establí a Barcelona i fundà amb Josep Plana i Anguera i Sebastià Agustí i Vilardebò una foneria de ferro, Plana, Agustí y Escorsa, que esdevingué la segona foneria d'acer molt d'Espanya. La factoria es va establir a l'actual carrer de la Creu Coberta, al barri de Sant Antoni (aleshores extramurs) potser en un solar on avui hi és l'avinguda Mistral i una de les cantonades del carrer de Calàbria.[4]
També porten la seva marca les imponents columnes metàl·liques del panòptic de la Presó Model de Barcelona (inaugurada el 1904).
El setembre del 1884 la foneria Plana, Agustí y Escorsa fou contractada per a fer el reixat que circumdaria el monument commemoratiu a Francesc Gumà i Ferran, fundador del Banc de Vilanova, a Vilanova i la Geltrú, erigit arran de la inauguració dels ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Barcelona. Hom creu que vers el 1892 quedà com a únic soci de l'empresa i canvià el nom a Foneries Escorsa SA.
Casat amb Francesca Soria Ustrell el 17 de desembre de 1869[5] natural de Sabadell. A la seva mort el 1900 se'n van fer càrrec els seus fills, Joan Escorsa i Soria (1873-1944) i Pere Màrtir Escorsa i Soria (1880-1946), amb el nou nom d'«Hijos de Dionisio Escorsa, Sociedad en Comandita». El tercer fill, Alexandre Escorsa i Soria (1878-1947), se'n separà i fundà l'Hamsa amb Leonard Leprevost.
La foneria s'instal·laria el 1920 al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat i arribaria a tenir 200 treballadors. El 1958 disposava de tres forns elèctrics i produïa anualment unes 3000 tones de metall fos.Tanmateix, el 1966 va fer fallida i tancà les portes.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Arxiu Parroquial de Sant Feliu de Codines. Baptismes (1836-1851) pàg. 65
- ↑ «Entierros y funerales». La Vanguardia, 08-07-1900, pàg. 3.
- ↑ Currículum vitae Arxivat 2015-02-02 a Wayback Machine. d'Armand de Fluvià
- ↑ Foneria Escorsa (1)
- ↑ «Registre de Matrimonis. Registre núm.1832.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 17-12-1869. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Dionís Escorsa i Cruells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.