Discussió:Agatodèmon (geògraf)

Nom

@Leptictidium @Joan Gené He trobat que hi ha tres articles que parlen de dos atropònims (un geògraf i un gramàtic) i un "teònim"(?). En cada article es fan servir formes diferents: Agatòdemon, Agatodemon, Agatodemó...; però jo trobe que la forma idònia en tots tres casos és Agatodèmon.

La raó: ἀγαθοδαίμων, ονος (gr.) - ăgăthŏdæmōn, ŏnis (ll.) - Agatodèmon (cat.)

Tan si es mira directament la penúltima síl·laba del nominatiu llatí, com si es fa a partir de la forma ăgăthŏdæmŏnis amb caiguda de -is, la síl·laba tònica sempre és dæ/de.

Què en penseu?

Motxo98 (disc.) 10:54, 13 juny 2023 (CEST)

Sens dubte, Agatodèmon en tots els casos. És relativament habitual que en dos articles que comparteixen un mateix nom, un article s'intituli amb la variant correcta i l'altre amb la incorrecta, o fins i tot amb dues variants equivalents i no necessàriament incorrectes totes dues. Per exemple, ara tenc pendent de resoldre el cas dels curets i els curetes, dues variants en català d'un mateix mot grec que no haurien de servir per anomenar conceptes diferents. Ja que hi som, aprofit per consultar-vos el cas dels flegies i Flègies: els primers haurien de ser flègies, però coincidiria amb el personatge. Opcions: 1 incloure parèntesis al títol, tipus flègies (poble) i Flègies (heroi) 2 aprofitar la forma que proposa el Pierre-Grimal flegieus i mantenir Flègies 3 aprofitar la distinció que proposen Alberich et al i traslladar el poble a flègies i l'heroi a Flègias (tot amb les pertinents plantilles de confusió). Què en pensau?--Joan Gené (disc.) 11:44, 13 juny 2023 (CEST)

Sobre els Κουρῆτες no et sabria dir. M'ho rumiaré a la vesprada i te'n diré quelcom per ací.

Pel que fa a Φλεγύας i els Φλεγύαι, pels acords a què hem arribat la forma principal de l'antropònim ha de respectar la terminació -as del DGC i Pierre-Grimal. Per tant, Flègias. Això ja deuria resoldre el problema d'ambigüitat amb el poble traci o tessali. No sé com es justifica la forma flegieus, però preferisc la forma flègies la qual és l'emprada en traduccions de la Bernat Metge i la que resulta de l'adaptació del mot Φλεγύαι.

Com que esteu d'acord amb el canvi a Agatodèmon, corregiré les pàgines havent dinat. Gràcies. Motxo98 (disc.) 12:01, 13 juny 2023 (CEST)

Endavant per Agatodèmon. Quan torni després, em miro l'altre tema.—Leptictidium (digui) 11:48, 13 juny 2023 (CEST)

D'acord, ara l'altre punt. Els antropònims encara no els hem tractat (excepte els bíblics i els que que corresponen estrictament a l'àmbit de la mitologia, és a dir, teònims, herois i similars) i ja es va dir expressament que els resultats d'un debat no es poden extrapolar als d'un altre, així que, de moment i mentre no hi hagi consens en sentit contrari, Rebuig a «Flègias». A més a més, trobo que «-eus» és una terminació de gentilici molt més natural en català que «-ies», així que ja m'està bé la forma «flegieus» que proposa el Grimal per referir-se al poble. Per tant, a l'espera del resultat que pugui donar el debat sobre els antropònims quan el comencem, «Flègies» per a la persona i «flegieus» per al poble.—Leptictidium (digui) 12:27, 13 juny 2023 (CEST)

Cert, no havia caigut en el compte que el tercer debat era sobre personatges mitològics. Doncs, de moment, el cas de Flègias i els flègies el deixaria en suspens fins que ho resolguem. Motxo98 (disc.) 12:40, 13 juny 2023 (CEST)

Per cert, acabo d'obrir el quart bloc.—Leptictidium (digui) 12:52, 13 juny 2023 (CEST)

@Joan Gené Pel que fa als curets / Curets (Κουρῆτες), hi posaria Curets (poble etoli) i Curets (divinitats), o marcaria l’un o l’altre amb quelcom entre parèntesis. No hi ha justificació perquè es transcriga diferent. Motxo98 (disc.) 17:52, 13 juny 2023 (CEST)

Jo directament posaria «Curets (poble)». No em consta que hi hagi gaires altres pobles que es diguin curets i, per tant, no cal especificar al títol que són etolis.—Leptictidium (digui) 14:49, 17 juny 2023 (CEST)