Vés al contingut

Discussió:Cavall Fort

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Jo diria que Hergé mai ha dibuixat a Cavall Fort, i encara menys hi ha sortit en Tintín. Ara em fa mandra baixar els mil i pico números del prestatge i repassar-los, però que la única menció a l'Hergé que recordo a la revista va ser que quan va morir van comentar la notícia com una mena de breu.--Pere prlpz 19:45, 3 gen 2007 (CET)[respon]

Diria que l'única relació entre Cavall Fort i Tintin és que la traducció de les pel·lícules de Tintin les va fer l'empresa Cavall Fort... i això quan Tintin ja era de sobres conegut per aquí. --

Ara que m'ho miro millor, n'hi ha d'altres que tampoc em sonen de Cavall Fort. Comento la llista:

--Pere prlpz 10:12, 12 febr 2007 (CET)

L'article el vaig fer jo, perquè em feia ràbia que no en tinguéssim cap de dedicat a aquesta mítica revista, i em vaig documentar bastant per escriure'l. Jo no n'he estat mai subscriptor, per tant no ho puc comprovar, però les dades que vaig posar les vaig treure d'informacions recollides en enciclopèdies i a internet, que ara no sabria dir exactament d'on concretament. Sobretot d'una llarga entrevista que li feien a l'Albert Jané. Per tant, encara que et faci tanta mandra, podries donar-hi un cop d'ull?, encara que sigui cap als primers números ;-) A mi sí que em sona haver vist l'Astèrix a les pàgines del Cavall Fort, publicat per entregues, i també el Lucky Luke i l'Espirú, fins i tot el tinent Blueberry... Del Tintín ara no sabria dir-te el què, ja fa tants anys d'això... Ja se sap que les neurones ja no són el que eren. Per cert, no ho podríem demanar al mateix Cavall Fort i que ens ho aclarissin? Enric 10:58, 12 febr 2007 (CET)
Ara seriosament: mirar-ho directament pot ser un mètode efectiu per comprovar que algun personatge hi surt (només cal trobar una pàgina on surti) però no tant per comprovar que no hi surt (per això cal haver-ho comprovat a totes les pàgines). Tot i així veuré què hi puc fer. El que sí que he comprovat és que els articles Astèrix el Gal i Spirou no esmenten el Cavall Fort. I completament d'acord que aquest article calia que el fes algú.--Pere prlpz 14:54, 12 febr 2007 (CET)
Els ho he demanat a ells mateixos a http://www.cavallfort.net/cavallfort/ca/contacte.html. A veure si contesten. Pau Cabot · Discussió 15:01, 12 febr 2007 (CET)

Resposta de Cavall Fort

[modifica]

Ja tenim la resposta de Cavall Fort:

Benvolgut amic,

Moltes gràcies per preocupar-vos que Cavall Fort surti a la Viquipèdia.

Pel que fa a la teva consulta, volia contestar-te a l'article, però no estic registrada i em resulta més fàcil fer-ho aquí.

De la llista que surt a l'article:

  • Aquil·les Taló (Greg)
  • Astèrix el gal (Uderzo)
  • Els Barrufets, Benet Tallaferro i Jan i Trencapins (Peyo)
  • Espirú i Sergi Grapes (Franquin)
  • Gil Pupil·la (Tillieux)
  • Jep i Fidel i Massagran (Madorell)
  • Lucky Luke (Morris)
  • Ot el Bruixot (Picanyol)
  • El tinent Blueberry (Giraud)

No han sortit mai a Cavall Fort ni l'Astèrix ni El tinent Blueberry. Tampoc no vam publicar mai historietes de tintín, encara que efectivament Hergé va ser un dels grans referents de molts dels autors que han col·laborat amb la revista, especialment de Madorell. Tots els altres sí que hi han sortit, i en la majoria dels cassos Cavall Fort va ser el primer lloc on es van publicar a Catalunya (i fins i tot dins de l'Estat espanyol, encara que aquest és un paràmetre que normalment no fem servir a la revista).

N'hi ha uns quants més que van tenir importància:

  • La patrulla dels Castors (La patrouille des Castors) (Jean-Michel Charlier)
  • L'avi Quim (Le vieux Nick) (Marcel Remacle)
  • Filalici (Filemon) (Fred)
  • Estefi (Grazia Nidasio)

I d'autors d'aquí:

  • Les aventures de Pere Vidal (amb guió de Joaquim Carbó i dibuixos de Madorell)
  • Felip Marlot (amb guió de Joaquim Carbó i dibuixos de Francesc Infante i de Carles Martí)
  • Cresques (Joma)
  • Camús (Xots)

I molts d'altres.

El Barrufets ténen una importància capdal. Els va descobrir en Tremoleda a Bèlgica. Van parlar abans en català que en castellà i van tenir un gran èxit. No va ser fins molts anys després que van esdevenir Pitufos i van començar a parlar en castellà. No hi feu constar la col.lecció "Anxeneta" una serie de llibres que es van editar a banda de la revista ( "Darrera la pista de Mowgli", "El misteri de la casa solitaria", "Una ampolla dintre el mar... de la patrulla dels castors. O "La font dels déus", El jurament dels Vikings", "El senyor de Montresor".... de Jan i Trencapins , per exemple. D'aquesta col.lecció que es va inicial l'any 67 en van sortir 19 exemplars amb un tiratge de 5000 exemplars cadascún .


Tampoc feu menció dels Cicles de Teatre per a nois i noies de Cavall Fort que van nèixer gràcies a l'empemta de Martí Olaya i Josep Tremoleda. Van iniciar-se cap l'any 1967 i la seva estrena i durant anys es va fer les representacions al Teatre Romea. Però també es van portar les matinals teatrals a comarques. La idea d'aquells cicles era donar veu a la feina que ja feia la revista escrita. A la primera sessió que es va fer hi va participar el grup L'Oliba, que dirigia Francesc Nel.lo representant "La comedia de l'olla de Plaute i Els Joglars, que llavors capitanejava Antoni Font i Boadella que van fer un espectacle de mim El propietaris del teatre Romea ( Carulla, Cendrós, Requesens, Sala, Tubau, Agustí Pedro Pons... els el llogaven a preu de cost. Les representacions acabaven sempre amb una breu actuació d'una figura de la "nova cançó".

Seria interessant també parlar dels inicis de Cavall Fort i la seva ressistència davant el règim franquista que més d'una vegada va intentar tancar la revista. Jo tinc tota la informació de primera mà, documents, cartes.... que en parlen i donen una idea de les dificultats del moment. Si creieu que val la pena incorporar-ho... m'hi poso.--Meia (discussió) 11:08, 13 set 2008 (CEST)[respon]

Actualització informació

[modifica]

Afegim a continuació una sèrie de dades que hem vist que no estaven actualitzades en l'article dedicat a Cavall Fort per si algú pot editar-lo.


Premis Narrativa:


2021 – Oriol Garcia Molsosa


El caprici del rei. La cantant que va perdre la veu. La banda de Kid Ory.


Núm. 1430 (2022). Núm. 1431 (2022). Núm. 1435 (2022)


http://cavallfort.cat/oriol-garcia-molsosa-guanya-el-premi-cavall-fort-2021/



Premis Divulgació:


2016 – Màrius Moneo


Un nom musical. Un geni juganer. Un Samsó de debò.


Núm. 1309 (2017). Núm. 1315 (2017). Núm. 1319 (2017)


2018 – Oriol Canosa


L’increïble viatge de Fritjof Nansen al pol Nord. Montauciel, la primera ovella voladora. L’Orient Express, un palau sobre rodes.


Núm. 1356 (2019). Núm. 1359 (2019). Núm. 1363 (2019)


Premis – Còmic


ANY T Í T O L A U T O R IL·LUSTRADOR NÚM.
2001 El dilluns Jordi Viladoms Jordi Viladoms 949

(2002)

2008 L’illa misteriosa Lluïsot (Lluís Domènech) Lluïsot (Lluís Domènech) 1127

(2009)

2020 El pla Màriam Ben-Arab Màriam Ben-Arab 1406

(2021)


(I caldria treure la menció al premi a Màriam Ben-Arab de dins de la llista de narrativa.)


A l’apartat “Premis i reconeixements”


Dins de “Premis atorgats per l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC)”, caldria afegir:

2021. Premi al millor reportatge al dossier “Un munt de plàstics”, publicat a la revista Cavall Fort núm. 1401-1402.


https://www.nitrevistespremsa.cat/edicions-anteriors/2021


I dins d’“Altres premis”:


2021. Premis Nacionals President Lluís Companys, atorgat per la Federació Comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya de Sants-Montjuïc a la Fundació Cavall Fort.


https://locals.esquerra.cat/santsmontjuic/article/109036/entrega-dels-premis-nacionals-president-lluis-companys-2021


2022. Premi Maria Rius en la categoria d’honor, atorgat per la Llibreria Laie.


https://www.vilaweb.cat/noticies/gusti-i-revista-cavall-fort-premi-maria-rius-laie/


https://www.youtube.com/watch?v=lyU6bqC5gxw



Història


Vam modificar la data de sortida del primer número de Cavall Fort: el 6 de desembre no encaixava amb el que han explicat sempre l’Albert Jané i el Joaquim Carbó, que són els informants més grans que tenim encara vius.

Al llibre Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà d’Enric Larreula (Barcelona, Edicions 62, 1985, p. 90) es menciona el que sempre hem sentit explicar: “Per Nadal de 1961 el primer exemplar, imprès als tallers de Daniel Cocs, sortia al carrer.”

Sembla que Tremoleda va ensenyar el primer exemplar als altres impulsors el dia de Sant Esteve de 1961. Cavall Fort edicions (disc.) 10:36, 4 nov 2022 (CET)[respon]