Discussió:Crida (Falles de València)

Cal l'article en el titol ? No seria mes logic crida ? Xevi 20:05, 4 jul 2006 (UTC)

De fet, el més lògic seria La cridada que és el que ha donat a la versió fonètica La cridà per eliminació de la "d", el mateix fenomen fonètic qure fa que en castellà "cansada" es pronunciï com a "cansà" en alguns dialectes. L'explicació que hi ha no és encertada. Es nota a més en el plural que posa que és de "cridada" (cridades) i no de "crida" que seria "crides". 80.39.162.102

Jo diria que no cal article. Però és cert que hauria de ser cridada i no crida. L'ús de l'article és el mateix que se'n fa per a la Diada Nacional de Catalunya o la diada de Sant Jordi –Pasqual bústia 20:54, 4 jul 2006 (UTC)

Evidentment l'article hi sobra, i "crida" pot voler dir moltes més coses: també en el carnestoltes o a la festa major, a l'inici de la festa i quan es conviden els veïns a participar-hi, es fa una crida a la gent. En aquest cas és semblant al que fa la fallera major al començament del període faller. Jo no hi entenc gens de falles, però si allà es diu també "cridà" (= "cridada"), segurament és per influència del castellà "llamada", ja que en català (i valencià) "una cridada" sona estrany. Ja hi ha el mot "crida" per dir el mateix. Però si a les falles és tradicional dir-ne així, què hi farem... --Enric 21:53, 4 jul 2006 (UTC)

Val, llavors és el que es pretén explicar al començament de l'article, on diu que es diu cridà per influència de mascletà, cremà, despertà, etc. no pas a causa del castellà. Per aixó seria més adient utilitzar la forma més característica per a un article valencià, i començar l'article (després de l'aclaració en lletra més xicoteta, que s'hauria de redactar millor) dient «La cridà, o crida,...» –Pasqual bústia 22:03, 4 jul 2006 (UTC)

El més lògic siria començar amb La criadada (oralment anomenada cridà en la zona) és..., és exacament lo mateix que en castellà la festa de la madrugada que en andalús se diu madrugá (La madrugada (oralmente llamada madrugá en la zona) es...

No és influència de cap mot. Simplement, igual que en alguns dialectes castellans, hi ha dialectes valencians on la d intervocàlica cau sistemàticament (mocaor, caira...). Hi ha d'altres on només cau en algunea paraules. 80.39.162.102

Si mascletà no s'escriu mai mascletada almenys als mitjos de comunicació de la zona, la forma autòctona "cridà" ([1], [2], Google (tots)), sent que és pròpia de Falles no serà més correcte mantindre-la?

Quant a la influència no s'estava dient si la caiguda de la -d- intervocàlica era influència del castellà, sinó que cridada (cridà) puguera ser un calc de llamada –Pasqual bústia 22:21, 4 jul 2006 (UTC)

Qui hauria de decidir si s'ha d'introduir la forma "cridà" o la forma "cridada" és el diccionari de l'AVL i no Wikipedia normativitzant pel seu compte. En castellà, per exemple, està admés "bailaor" (de bailador) però no madrugá. 158.109.54.196

No entro ara a discutir si "crida" és millor o més genuí que "cridà" (o "cridada"), però el que sí és cert és que són dues paraules diferents. De la mateixa família, però diferents. I com que "crida" té diversos significats i "cridà" només aquest (el de discurset anunciador de les falles), jo aquest article el titularia "Cridà" (com estava abans), i ho començaria: "La cridà (pronúncia popular de cridada) és una crida que la fallera major fa a l'inci de les falles per exhortar el públic a participar-hi", o una cosa així. I "crida" podria ser una pàgina de desambiguació, on se n'expliqués els diversos sentits que té el mot (o potser això no caldria, ja que seria cosa més del Viccionari, però potser tampoc hi faria cap mal), i més específicament es reenviés a "cridà" en el sentit de crida al començament de les falles, i a la Crida a la Solidaritat, per exemple. Enric, 08:41, 5 jul 2006 (UTC)

Gràcies per les lliçons de castellà, incloem també paraules com jipismo, cantaor, soleá, juerga? Tu estàs parlant de si a la Viquipèdia es poden acceptar mots no acadèmics i com a exemples fiques un mot en castellà del dialecte andalús que no figura al DRAE, podries fer-ho amb un altre idioma és que crec que me resultaria igual de difícil comprendre la relació, sí que entenc el que vols dir però és molt poc il·lustratiu.

A la Viquipèdia en castellà no han corregit els articles on apareix el mot madrugá. Veus com no era un bon exemple... Si fiquem el castellà pel mig també haurem d'incloure la Viquipèdia en castellà, i resulta que allí sí que en fan ús, encara que, de moment, només a l'interior dels articles.

Ja sé que cridà no és un nom normatiu, no cal exemplificar amb el castellà.

Hi ha nom de festes com la calçotada que sí que són a la Viquipèdia i a més són normatius. No sé ara si hi ha algun nom de festa o nom d'algun acte festiu que no siga normatiu i que sí que té article propi a la Viquipèdia, però no es tracta d'inventar-nos res, el mot existeix, com l'expressió "magdalena vítol". –Pasqual bústia 14:41, 5 jul 2006 (UTC)

Hola. Vaig ser jo que va reanomenar ahir l’article, no per res especial, simplement vaig arribar a ell a traves d’un altre article, i tampoc ho he fet per que fóra més normatiu ni res d’això, precisament m’agrada fugir dels noms normatius per a aquestes coses. Jo no sóc especialment faller, però sempre he escoltat anomenar l’acte com “la crida”, malgrat que, en efecte, hi ha molta gent que utilitza la forma “cridà” per analogia a la mascletà. De fet Canal 9, que no destaca per la seua correcció lingüístic, anomena l’acte com la crida. És una simple confusió degut a que la paraula acaba en -da, com mascletà, que sí que és una variant dialectal del que en estàndard seria mascletada. Per tant, la forma Crida, a més a més amb article al davant, no solament és més normativa, sinó també la tradicional, encara que com que n’hi ha molta gent que diu cridà, s’ha de dir a l’inici de l’article, naturalment. --Andarella 18:49, 5 jul 2006 (UTC)

Per cert, si consulteu un diccionari, per exemple el de l’IEC, veureu que si bé no està mascletà (clar), sí està mascletada, però el que no està és ni cridà ni cridada, solament 'crida'. Cridada no existeix, és una traducció literal del castellà llamada. --Andarella 18:56, 5 jul 2006 (UTC)

Jo he deixat enllaços que demostren que es diu la Cridà, perquè els obvies?. El més important potser siga el de Turisme de la Comunitat Valenciana. –Pasqual bústia 19:02, 5 jul 2006 (UTC)

No els obvie, ja he dit que cridà està molt estès i que s’ha de dir a l’inici de l’article. Està tan estès com per a que la web de Turisme de la Generalitat Valenciana ho diga així, que per cert no crec que aquesta web tinga cap credibilitat, simplement es limita a escriure el que s’escolta al carrer. Per contra sí que té molta credibilitat per a mi l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que al seu recent publicat Diccionari Ortogràfic recull moltes paraules valencianes que no recull el DIEC, però entre les que no es troba la paraula cridada, de la que deuria derivar la forma dialectal cridà. Per contra sí que existeix crida, que és la forma en que tota la vida s’ha dit a aquest acte, com no podia ser d’altra manera. --Andarella 20:04, 5 jul 2006 (UTC)

Jo desconec totalment el món faller, per això creia que la forma més usual era "cridà" (que, per cert, "cridada" no surt als diccionaris normatius, com bé dius, però sí al DCVB, l'Alcover-Moll). Ara bé, si resulta que "crida" és la forma habitual (que, recordo, hauria d'anar sense article), llavors té el mateix sentit que qualsevol crida (o ban) inicial al començament de qualsevol festa per cridar (i valgui la redundància) a la participació de la gent. No és, doncs, aquesta crida cap especificitat valenciana, només la variant (castellanitzada o no, ara no hi entro) "cridà" (per "cridada"). --Enric 23:30, 5 jul 2006 (UTC)

Bé, donc lleve l'article definit i tanquem l'assumpte, oi? –Pasqual bústia 23:51, 5 jul 2006 (UTC)

És cert, al DCVB està cridada, però també veuràs que la diferència entre l’extensió de les veus crida i cridada és considerable. I en efecte, com dius, és que en realitat l’acte en si no té cap especificitat, simplement la fallera major fa un discurs en que convida als valencians i als forasters a la festa, i res més. De fet no sé fins a quin punt deuria tenir un article especial, més bé seria millor que fóra un apartat específic dintre d’un article general sobre crides, bans i pregons de festes. En qualsevol cas en això no entre ara.

Sobre que porte l’article definit “la” al davant o no, jo el vaig posar perquè així s’especifica que s’està referint a un acte concret i no a qualsevol crida, ja que no és una crida, sinó la crida, aquesta en especial. Però bé, tant se val, es lleva l’article i ja està. --Andarella 08:31, 6 jul 2006 (UTC)

L'article no li atorga cap sentit especial, com no ho faria davant de la Senyera. Com sempre és el context. –Pasqual bústia 10:01, 6 jul 2006 (UTC)

I què diu la Junta Central Fallera?... ací tenim l'enllaç al Reglamento Fallero (en castellà, clar), que en el seu art. 62 Actos festivos propios diu clarament "Crida", així, entre cometes, com volent dir que estan posant-ho en valencià. I si això diu la JCF...--Macana 14:01, 19 des 2006 (CET)

Repassant el que es va dir en aquesta discussió, i mirant les fonts, sembla clar que l'article s'ha de dir "crida". Les suposades fonts de "cridà" ara no es troben. Segons el Diccionari Normatiu Valencià de l'AVL, cal dir "crida": "3. f. ETNOL. Acte públic en què l'autoritat o el màxim representant d'una festa convoca la gent perquè hi participe. La Crida constituïx l'inici oficial de les Falles." Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana (de la Real Acadèmica de Cultura Valenciana), també: " Folc. Acte públic de cridar i convocar a festes, com ara les falles, per part de l’autoritat o màxim representant de la festa." "Crida" és d'ús majoritari en la premsa i les institucions valencianes (fallas.com, lasprovincias.com) --Jaumeortola (disc.) 21:45, 24 set 2016 (CEST)

Cronologia

Algú podria indicar des quin any es realitza a les Torres de Serrans? –Pasqual bústia 00:02, 7 jul 2006 (UTC)