Discussió:Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica

Recordatori d'admissibilitat de: Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica

Hola Mcapdevila,

Entre tots volem fer la millor enciclopèdia possible. Per això, és important que els articles aportin referències de fonts fiables que no estiguin implicades directament amb el propi objecte de l'article i, d'aquesta manera, complir amb els criteris d'admissibilitat («que hagi rebut cobertura significativa en fonts fiables i independents del subjecte»).

Si no s'aporten referències de terceres parts independents, l'article podria entrar en un procés de fusió o esborrament per no seguir els criteris de la Viquipèdia esmentats. Si tens algun dubte, pots deixar-me un missatge a la pàgina de discussió, traslladar-lo a la la Taverna o directament al xat.
Aquest recordatori és en motiu de l'article Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica.

re-copio el que se'm demanava (3es fonts..) a Recordatori d'admissibilitat de: Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica

--Mcapdevila (disc.) 05:58, 14 abr 2012 (CEST)

Terceres fonts

Aporto i seguiré aportant terceres fonts a Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica--Mcapdevila (disc.) 21:39, 12 abr 2012 (CEST)

Reconec que en el moment de posar l'etiqueta, no hi havia prous terceres fonts referenciades, per a la notabilitat de l'article Tant mateix només fent una cerca a google, n'he pogut posar 12... Quant al nom de l'article hi he afegit "(llibre)", per evitar confusions.. és tot plegat suficient?--Mcapdevila (disc.) 09:59, 13 abr 2012 (CEST)

Mcapdevila, les referències de la 2 a la 7 són referències trivials (algunes a fonts no fiables) a la presentació del llibre o a la seva compra. (1) El reportatge de TV3 no he estat capaç de trobar on se'n parla, tens el minut (no tinc el temps necessari per mirar-me'l tot seguit). I de la 8 a la 12 són referències que no parlen del llibre, que és allò que no està clara la seva admissibilitat, sinó dels quadres i el context que tenen més sentit en els articles corresponents. Així doncs, caldria buscar referències no trivials que parlin en profunditat del llibre (cosa difícil en un llibre d'enguany.--KRLS , (disc.) 10:11, 13 abr 2012 (CEST)

He posat el troç de TV3 retallat per un ràpid accès..

Hi ha un video de les lloances que en fa en Salvador Cardús que estarà penjat aviat

Hi ha els comentaris (molt neutrals) que va fer en Jaume Sobrequés fa tres anys en un flyer d'una tercera empresa, publicat a alguna revista i a internet buscaré al cache de google (ha trigat tres anys en imprimir-se..)--Mcapdevila (disc.) 10:32, 13 abr 2012 (CEST)

El tema de la teoria catalana de la descoberta d'Amèrica potser dóna per un article enciclopèdic (més neutral, això sí, que expliqui tots els punts de vista) i si no, potser per un paràgraf a Teoria de la conspiració. El llibre, però, no té prou cobertura per tenir un article propi. Les notícies del seu llançament donen per una notícia a Viquinotícies, però no per verificar-ne la seva admissibilitat en aquesta enciclopèdia. Pau Cabot · Discussió 10:46, 13 abr 2012 (CEST)

Mireu el video d'en Salvador Cardús, si voleu li puc demanar la conferència per escrit, per a publicar a una tercera font... de categoria.. segueixo buscant l'article d'en Jaume Sobrequés--Mcapdevila (disc.) 17:03, 13 abr 2012 (CEST)

La presentació d'un llibre no és una font que serveixi per verificar l'admissibilitat (ni, com ja s'ha dit, les ressenyes arran de la seva publicació). Molts de llibres tenen presentació i no tots aquests són fiables. Recoman la lectura de VP:FF i VP:ADMS. Pau Cabot · Discussió 17:14, 13 abr 2012 (CEST)

Un article es considera admissible per a la seva inclusió si ha rebut cobertura significativa en fonts fiables i independents del subjecte

• El telenotícies de TV3 és una font fiable i independent del subjecte, a part, ha rebut cobertura significativa (més que el terratrèmol d'Arenys del dia 12)
• Respecte la conferència d'en Salvador Cardús, una cosa és el continent (l'acte de la presentació => no vàlid com a prova d'admissibilitat) i l'altre el contingut, que publicat a un medi important => sí que és una prova vàlida.. es pot arranjar perquè es publiqui.. i.. tractant-se d'un periodista de la seva talla no serà difícil..

--Mcapdevila (disc.) 18:26, 13 abr 2012 (CEST)

Acaba de llegir VP:ADMS. Es demana que existeixi com a mínim una font secundària per assegurar que no fem treballs inèdits complint amb el requisit de que tots els articles s'han de basar en fonts secundàries. On és la font secundària? Pau Cabot · Discussió 19:19, 13 abr 2012 (CEST)

Fonts secundàries

...són fonts secundàries un llibre sobre història, una ressenya d'una novel·la o un article en una revista...

• La ressenya de la FNAC (i altres) compleixen aquest requisit, no he fet copy-paste per evitar el copyvio. Els exemples de commons són casos que estan al llibre explicats de forma més parcial, jo faig una simple enumeració.--Mcapdevila (disc.) 19:38, 13 abr 2012 (CEST)

Una fitxa a una botiga de llibres, una font secundària? Viquipèdia:No feu treballs inèdits#Fonts primàries, secundàries i terciàries. No tens gaire clar què és una font secundària, no ... Pau Cabot · Discussió 19:43, 13 abr 2012 (CEST)

aclarit!..hi ha un article d'en Sobrequès a una revista...de fa uns tres anys... ja la trobaré

He intentat trobar fonts secundàries del llibre Quadern d'Aram i no ho he aconseguit.. (n'he posat tres d'aquestes que no serveixen per ser considerat admissible a la wiki..i que consti que a una votació..votaré que es quedi), tot i així hi ha passat molta gent i a ningú li ha vingut, ni tant sols a l'acudit, posar l'etiqueta {{FRR}}.. ja sé que l'article és conflictiu però.. caldria tenir una igualtat d'amidador per a tots..--Mcapdevila (disc.) 02:57, 15 abr 2012 (CEST)

en:wikipedia:Other stuff exists. Pau Cabot · Discussió 22:55, 15 abr 2012 (CEST)

M'has malinterpretat..jo no he fet servir l'argument que apuntes que traduït seria: "si aquell hi és.. aquest també hi ha de ser", jo tan sols dic que es demanen fonts secundàries (que hi han de ser i que penso aportar..) d'una forma arbitrària...a aquest li demano.. a aquell no li demano..

Per cert serveix això com "..una ressenya d'una novel·la o un article en una revista.."?:

• http://www.vilaweb.cat/arenys/
• http://www.vilaweb.cat/noticia/4002849/20120415/descoberta-conquesta-damerica.html

--Mcapdevila (disc.) 06:13, 16 abr 2012 (CEST)

No parla del llibre

L'article té els mateixos problemes que Jordi Bilbeny. Se'n va per les branques i no parla del llibre. Cap de les tres seccions parla del llibre. Si es vol parlar de la tesi (que sembla la intenció), no s'hauria de fer en l'article del llibre. Pau Cabot · Discussió 09:54, 14 abr 2012 (CEST)

Estic d'acord Pau, quan tingui resolt el tema de l'etiqueta {{FRR}}, en faré dos articles separats —el comentari anterior sense signar és fet per Mcapdevila (disc. • contr.) 22:53, 15 abr 2012 (CEST)

Article d'opinió sobre el llibre

Es demanen fonts secundàries. Doncs he afegit un article d'opinió que parla del llibre, com a font secundària.

Un cop afegida una font secundària, veig que ara la nova estratègia consisteix en voler-ho moure a viquinotícies. Mostro la meva disconformitat amb la proposta de moure-ho a viquinotícies. --Viaranyestelat (disc.) 18:38, 21 abr 2012 (CEST)

Només comentar que no hi ha cap nova estratègia. Ja vaig posar aquest cartell ahir i algú el va eliminar. La font suposadament secundària està feta set dies després de la presentació del llibre. No li acab de veure la secundarietat. Pau Cabot · Discussió 20:02, 21 abr 2012 (CEST)

Pau, aquest algú, com bé saps, vaig ser jo en proposar-la per esborrament, atès que el que es vota és si es queda o se'n va..--Mcapdevila (disc.) 22:59, 22 abr 2012 (CEST)

No veig cap problema per la data de la font. I em sembla secundària en ser un article d'opinió que comenta el llibre. --Viaranyestelat (disc.) 00:00, 23 abr 2012 (CEST)

Mcapdevila: hagués estat bé comentar-ho, idò. En tot cas, crec que segueix tenint la seva lògica perquè tant si es vota a favor de la conservació com de l'esborrat, es pot moure a Viquinotícies. Pau Cabot · Discussió 07:46, 23 abr 2012 (CEST)

Resultat de la proposta d'esborrament

La pàgina principal d'esta discussió es va proposar per a ser esborrada el 21 d'abril de 2012

El resultat de les votacions ha estat el següent:

S'arxiva per 4 vots a favor de l'esborrament, i 5 en contra al cap de 14 dies No s'ha assolit cap consens

Resultat obtingut amb Viquiestris

Beusson (disc.) 00:25, 5 maig 2012 (CEST)

Fotografia de la coberta

Hola, sóc de l'editorial Librooks. Ens ha sorprès molt lo complet que és l'article sobre el llibre de l'Enric Guillot, però hem vist que la portada que hi apareix no es correspon amb la coberta real del llibre. A http://www.librooks.es/images/stories/Sobrecoberta.png podreu trobar la coberta completa per descarregar. S'hauria de retallar just la part que correspon amb la portada, però a banda d'això, està neta i no pesa gaire. Si algun editor ho desitja, agrairem que s'afegeixi la nova portada per ajudar a completar l'edició de l'article. Moltes gràcies a tots els col·laboradors de la viquipèdia!

Els drets d'autor de la coberta de veritat són de l'editorial i, possiblement, dels dissenyadors. Per posar-la aquí s'hauria de pujar amb una llicència lliure a Commons. Si esteu disposats a alliberar la imatge de la coberta, podeu seguir les instruccions de Viquipèdia:Autoritzacions.--Pere prlpz (disc.) 22:51, 24 gen 2014 (CET)

Seudohistoria

  Hola, lamento no escribir en catalán, pero es que soy de fuera. 
  Este articulo pertenece a la corriente seudohistórica denominada popovismo.
  El profesor Popov fue un científico completamente real que investigó sobre radiotransmisores a finales del siglo XIX y principios del XX. Su principal aportación fue algo que hoy damos por sentado: la antena. El creó las primeras antenas de radio eficaces, antes que Marconi y Tesla. Por eso los rusos, barriendo para casa, le atribuyen a menudo la invención de la radio en vez de Marconi. (En realidad la radio, como el submarino y otros inventos, no los inventó nadie sino que fueron surgiendo gradualmente a través de numerosas aportaciones y pequeños descubrimientos)
  Durante el periodo estalinista, bajo la capa de comunismo universal hubo fuertes estallidos de patrioterismo ruso. Popov fue ensalzado y se le atribuyeron, sin demasiado fundamento, innumerables descubrimientos. Desde entonces, se denomina popovismo la tendencia a atribuir todos los méritos y descubrimientos a los nacionales de determinado país.
  Ahora se ha desarrollado casi de repente un popovismo catalanista ¡Todo el mundo es catalán! Santa teresa de Jesús, Colon, Cervantes, Leonardo da Vinci, el propio Hernan Cortes...
  Hubo catalanes en la conquista de América, pero pocos, no por prohibiciones castellanas (Había italianos y alemanes en América) sino porque ellos seguían tendiendo más hacia el imperio aragonés del Mediterráneo. Está bien escribir un libro para resaltar su papel, pero las tesis de este autor son muy exageradas y sin base. Sin embargo la documentación existe. Hay censos. Hay registros, hay archivos. Solo hace falta consultarlos. Todo lo demás son novelas. Las "pruebas" que aporta el autor son dudosas en el mejor de los casos. Lo que esta tesis necesita es unos cuantos documentos del Archivo de Indias con listas de decenas de catalanes en determinada expedición, pero sucede lo contrario; cuando tenemos listas, los catalanes son pocos, aunque haberlos haylos. 
  Sobre Cristobal Colon catalán: traedme una partida de nacimiento, un registro parroquial, un documento notarial, una carta del propio Colon, lo que sea. El consenso académico actual es que Colon era genovés, pero mintió sobre su origen para atribuirse un nivel social elevado y ocultar que un tío suyo había ido a la cárcel por piratería (a ver quien le daba barcos para una gran expedición con semejantes antecedentes). 
  Propongo por lo tanto que este articulo sea borrado. —el comentari anterior sense signar és fet per 88.27.192.145 (disc. • contr.) 23:48, 3 nov 2015 (CET)

No hi estic d'acord, els arguments exposats tenen poc a veure amb l'article, que no parla de la descoberta d'Amèrica, sinó d'un llibre sobre el tema.--Carles (enraonem) 00:00, 4 nov 2015 (CET)

Aquest és un article sobre un llibre, que és notable segons les fonts que hagin parlat del llibre. Que el llibre sigui de ficció o no, no és motiu per esborrar l'article. De fet, tenim alguns milers d'articles sobre obres de ficció.--Pere prlpz (disc.) 00:12, 4 nov 2015 (CET)

Bilbeny i els altres es dediquen a la pseudohistòria. Què farem? Posar totes aquestes bestieses a la viqui és ridicul.—el comentari anterior sense signar és fet per 37.15.10.128 (disc. • contr.) 07:57, 29 jul 2017‎

MERILL I IRIZARRY NO HAN DIT ABSOLUTAMENT RES SOBRE AQUEST LLIBRE

LA FRASE . Les conclusions a què arriba han despertat fins avui més recels que no pas lloances entre la comunitat acadèmica, però en canvi estan guanyant seguidors entre la gent i alguns investigadors de dins i fora del país, entre d'altres: Charles Merrill[8] o Estelle Irizarry.

ES PURA MENTIDA, AQUESTS DOS AUTORS NI HAN VIST EL LLIBRE, I SI ALGÚ HO VOL COMPROBAR US PUC FACILITAR EL SEU MAIL O TELEFON

--XPOferens què vols dir-me? 16:08, 4 maig 2016 (CEST)

En un dels dos, el que puc cercar (el de Irizarry), no sembla haver-hi cap cita al llibre. Deix una mica de marge i, si no hi ha confirmació, elimín les dues referències i la frase referenciada. Pau Cabot · Discussió 18:06, 4 maig 2016 (CEST)

Fet!. Pau Cabot · Discussió 19:59, 5 jul 2016 (CEST)