Vés al contingut

Discussió:Francisco de Aldana

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquest article fou proposat per esborrar i es va retirar la proposta en considerar que no s'estava votant per l'esborrament de l'article, sinó un assumpte que s'hauria de dirimir en aquesta discussió.--Medol (disc.) 16:13, 27 juny 2021 (CEST)[respon]

Discussió

[modifica]

Sembla que el lloc de neixement, es poc clar. A la Castellana diuen que a Nàpols--Lliura (disc.) 05:40, 3 jul 2011 (CEST)[respon]

Jo també voldria saber d'on ha eixit que Francesc d'Aldana era mallorquí-- Andreu Arqué 19:34, 8 abr 2013 (CEST)[respon]

Discrepància sobre els orígens familiars d'Aldana

[modifica]

Bon dia i bona hora. Sembla que l'usuari mcapdevila està decidit a mantenir una guerra d'edicions a propòsit de la suposada valencianitat del poeta Francisco de Aldana: insisteix a fer prevaldre aquesta opinió recolzant-la en referències obsoletes, superades per altres de més recents i acceptades en el món acadèmic, amb l'única excepció del polèmic Institut Nova Història del senyor Bilbeny i companyia. Jo no tinc temps ni ganes de guerrejar; m'he limitat a explicar de quina manera es produí l'error de Mariner, Maians i Ximeno i a aportat les referències posteriors que confirmen la nissaga extremenya d'aquest personatge. Hom pot comprovar-ho si examina amb atenció els articles, amb els seus historials i discussions, relacionats amb la qüestió dels Aldana: a més d'aquest mateix, els de Cosme de Aldana, Bernardo de Aldana i Marc Antoni Aldana, principalment. Com que veig que això no ha estat suficient per a convéncer l'usuari mcapdevila i no sé com discutir amb algú que ignora olímpicament el que demostren les referències més solvents i n'aporta unes altres que no demostren res, abans de tornar a revertir espere el suport de l'opinió raonada de qui estiga disposat a intervenir-hi, per no caure en una discussió llarga i estèril. No obstant això, si algú necessita més aclariments de part meua, em té a la seua disposició. --Desesser (disc.) 15:28, 23 juny 2021 (CEST)[respon]

Aquest article el vaig crear jo fa 10 anys, el q no es pot fer quan hi ha controvèrsia és esborrar el q ha posat "amb refs" un altre usuari. La wiki ha de ser imparcial i mostrar totes les versions, he creat l'apartat "Controvèrsia sobre els origens" i allà pots posar el q creguis convenient sense esborrar les dades amb refs d'altres usuaris en aquest cas de l'autor, atentament..--Mcapdevila (disc.) 16:31, 23 juny 2021 (CEST)[respon]
Hola, Mcapdevila, gràcies per la teua atenció. Permet-me un parell d'observacions:
  • Afirmar avui dia, tal com fas tu en les primeres línies del «teu» article, que Francisco de Aldana «fou un cavaller valencià de nissaga militar valenciana» és tan fals com afirmar que la Terra és plana, o que potser és redona però està fixa en el centre de l'univers. Si algú volgués afirmar aquestes falsedats, tampoc no li seria difícil trobar referències que aparentment les verifiquen, i no qualsevol lector seria capaç de discriminar entre les que són fefaents i les antiquades o directament absurdes. En una enciclopèdia no es poden posar sempre totes les opinions al mateix nivell de credibilitat, fins i tot poden existir en algun tema discrepàncies tan irrellevants que a penes mereixen ser esmentades, o totalment prescindibles perquè només serveixen per a despistar els lectors. Seria bo que tot viquipedista s'abstingués de redactar articles sobre temes dels que no té ni les nocions més elementals, o almenys no s'hauria de resistir a acceptar rectificacions raonables, ni tan sols quan comporten amputacions doloroses, altrament corre el risc de contribuir al desprestigi de la Viquipèdia.
  • Obrir al bon començament d'aquest article una secció titulada «Controvèrsia sobre els seus orígens» és enfocar l'atenció del lector en una qüestió secundària, científicament establerta des de fa temps i sobre la qual, per tant, no es pot dir que hi ha una controvèrsia simplement perquè la impugna un petit grup de discrepants molt minoritari. No hi ha absolutament res que no es puga posar en qüestió, tot és discutible, però no en una enciclopèdia. En tot cas, la qüestió que ara ens ocupa, si es vol esmentar, en tindria de sobra, per exemple, amb una noteta de dues o tres línies a peu de pàgina. Molt atentament, --Desesser (disc.) 12:38, 24 juny 2021 (CEST)[respon]
Ja he canviat "fou un cavaller, poeta del renaixement, de possible nissaga militar valenciana" a la controvèrsia pots afegir el que vulguis amb refs sense esborrar dades referenciades i sense afegir tantes vegades espanyol, una qualificació inexistent fins al 1714..--Mcapdevila (disc.) 13:04, 24 juny 2021 (CEST)[respon]

Apreciat Mcapdevila, és molt generós per part teua que m'autoritzes a col·laborar en l'edició d'aquest article, indicant-me tan amablement on puc dipositar les meues aportacions. Per la meua part, t'he de dir amb tota franquesa que la teua darrera versió encara és molt poc satisfactòria, per les raons següents:

Encara t'entestes a insinuar la valencianitat de Francisco de Aldana, que probablement ni va xafar mai territori valencià. Has afegit algunes referències que no demostren gens la teua insinuació, sinó tot al contrari: Ximeno arreplega l'error de Maians, que interpretà equivocadament que l'Aldana elogiat per Gil Polo era Francisco, quan en realitat Gil Polo es referia a Marc Antoni. Tot aquest assumpte ja fou ben aclarit per estudiosos com ara Nievas Rojas (citat en aquesta pàgina) i Rafael Ramos (citat en la pàgina sobre Marc Antoni). Et recomane la lectura d'aquests dos articles, que et serà molt reveladora. Quant a Benedek Jancsó, l'oncle Villela i Martí de Viciana, no sé què fan ací: els dos primers esmenten Francisco de Aldana una sola vegada, molt de passada, i no diuen que fos valencià, però en el pròleg de Rodríguez Villa al llibre de Villela és bastant clar que es tracta dels Aldana extremenys. Pel que fa a Viciana, els Aldana de què tracta (no en la p. 17 que dius tu, sinó en p. 54-55) són els tortosins: hi fa esment de Joan i dels seus fills Marc Antoni, Cèsar, Aníbal i Sertori, però no diu res de cap Francisco. Conclusió: Aquestes tres falses referències s'hauran d'esborrar, perquè no són més que un farciment enganyós per a fer creure al lector massa confiat, si no se les mira amb deteniment, que la teua dèria té uns fonaments que en realitat no té. En conseqüència, propose que la millor solució és tornar a la versió amb data 11:41, 17 juny 2021.--Desesser (disc.) 01:02, 25 juny 2021 (CEST)[respon]

Desesser, ho he tirat enrrera..No s'havia arribat a cap acord i repeteixo, no es poden eliminar fets referenciats amb fonts fiables..--Mcapdevila (disc.) 17:55, 26 juny 2021 (CEST)[respon]
Aquesta frase és demagògia pura.. es pensar q el lector és imbècil.."no són més que un farciment enganyós per a fer creure al lector massa confiat, si no se les mira amb deteniment, que la teua dèria té uns fonaments que en realitat no té"

He proposat la pàgina per esborrar i q es voti si la majoria vol la teva ver sió a la meva... Vaig tenir un cas semblant a en.wiki i la discussió es va acabar posant "History of authorship research" https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Octant_projection&type=revision&diff=903265887&oldid=903264738 --Mcapdevila (disc.) 18:12, 26 juny 2021 (CEST)[respon]

Mcapdevila, ja t'he explicat a bastament la necessitat del canvi que m'has revertit. Les fonts que al·legues tan porfidiosament sense atendre a raons són fiables (bé que no infal·libles), però no confirmen la teua tesi, ans al contrari, com demostren les altres fonts que no vols tenir en compte. Així que done per acabada, per inútil, la nostra discussió, confiant que altres usuaris sabran trobar el desllorigador d'aquest assumpte. I et felicite pel teu èxit en la brega d'en.wiki. --Desesser (disc.) 20:05, 26 juny 2021 (CEST)[respon]
No, jo no tinc cap tesi, només dic q una wiki imparcial ha de reflectir totes les opinions "referenciades" sobre aquest tema, no trobo correcte esborrar de cop un text amb 5 referéncies.. "que són fiables (bé que no infal·libles)", l'èxit de projecció octant el vaig tenir a es.wiki on va estar 6 anys esborrat, els vaig demostrar q era correcte ja q s'havien acceptat les meves traduccions a les altres 4 wikis en Tyler em va felicitar personalment--Mcapdevila (disc.) 21:24, 26 juny 2021 (CEST)[respon]
Mcapdevila: Sincerament, no entenc per què cal un apartat per explicar l'origen d'aquests senyors, si fa anys que es va determinar que era fill d'Antonio de Aldana i nascut a Nàpols el 1537. L'estudi de Rivers va posar de manifest que molt probablement el seu origen era allà, però es que m'he estat llegint l'estudi d'Adalid Nievas (que surt citat aquí), que ha consultat arxius italians i ha confirmat el que deia Rivers. Sincerament, no veig la necessitat d'afegir referències d'autors antics, que acostumen a recollir informació que d'autors anteriors, i moltes vegades si hi ha un error el repeteixen. Crec que si hi ha estudis contemporanis molt més fiables, i s'ha determinat clarament que aquest senyor va néixer a Nàpols, no sé per què ens hem d'embolicar amb aquesta mena de debats.--Sorenike (disc.) 14:19, 27 juny 2021 (CEST)[respon]
Sorenike El problema real de la versió d'en desesser, és q el fa "espanyol", quan el que hi havia eren "les Espanyes", i acaba dient "fill del militar extremeny Antonio de Aldana" i aixó no ho diu cap dels autors citats, només diuen que va nèixer a Nàpols.. mira't les diff.. suprimeix el meu text imparcial que cita les fonts, i en canvi el seu text jutja i diu quin autor està equivocat, fet prohibit a la wikipèdia que ha de ser neutral--Mcapdevila (disc.) 14:39, 27 juny 2021 (CEST)[respon]

Hola, Sorenike. M'alleuja molt veure intervenir ací algú disposat a raonar civilitzadament. La qüestió dels origens familiars de Francisco de Aldana no es pot despatxar alegrement amb quatre referències desfasades, continua sent avui dia objecte de laborioses investigacions que van aclarint detalls mal coneguts, com ara aquesta publicació ben recent del prof. Nievas Rojas, de la Universitat de Girona, que també mereixeria ser citada en l'article:

Nievas Rojas, Adalid. «La verdadera familia del Divino Capitán: dos ramas Aldana frente a frente». Revista de Estudios Extremeños, tomo LXXV, núm. II, mayo-agosto 2019, p. 125-150. ISSN: 0210-2854.

Tracta de la confusió en què altres investigadors (i ell mateix) han caigut alguna vegada entre dues branques dels Aldana extremenys. Per suposat, de l'antiga confusió amb els Aldana tortosins-valencians en relació amb Francisco de Aldana, ni una paraula: això està descartat des de fa un grapat d'anys, del que no hi ha dubte és de la seua nissaga extremenya. En cite ací un breu fragment de les pàgines 147-148 on es resumeix directament la qüestió que ací es debat:

«El padre de Francisco de Aldana, Antonio de Aldana, era, lo más seguro, natural de Guadalcanal, como recoge una nota de los antiguos ficheros del Archivio di Stato di Firenze, que Rivers conoció, y que llegó a transcribir en su trabajo: «Cap. Antonio de Aldana, di Guadalcanale di Estremadura di Spagna». Hasta el siglo XIX, Guadalcanal había sido una villa extremeña perteneciente a la Orden de Santiago, que con la división provincial de España en 1833 quedó adscrita a la provincia de Sevilla. Quizá por ello, algunos autores italianos del siglo XX, conocedores de este dato, han hecho andaluz a Antonio de Aldana. Sin embargo, la posibilidad de que Antonio fuera natural de Alcántara no debe descartarse, aunque solo sea por una fuente documental que así lo atestigua: la exhaustiva obra que realizó Giorgio Viviano acerca de los caballeros que vistieron el hábito de la Orden de San Esteban, donde se especifica: «D. Ernando di D. Antonio Aldana, d’Alcantara, 13 Febbrajo 1570. ab. Jnc» --Desesser (disc.) 21:10, 27 juny 2021 (CEST)[respon]

@Desesser i @Mcapdevila: Crec que la millor manera de neutralitzar aquest tema és reanomenar l'apartat simplement com "orígens". Si es vol comentar la teoria valenciana, no hi estic en contra, però no soc partidari de dir que no se sap del cert on va néixer o de quina branca era. La preferència hauria de ser la informació de les referències més modernes, especialment l'obra d'Adalid Nievas i, en tot cas, les altres teories seria partidari, després de la informació principal, posant: "Antigament es creia que Aldana era nascut o fill de...", i si encara algú les defensa, posar, "una teoria o posició que encara defensa X". No sé com ho veieu, però el que està clar és que no es pot donar el mateix valor a unes fonts de fa 100 o 200 anys, si hi ha estudis actuals que posen de manifest la data i lloc de naixement de Francisco de Aldana aportant documentació fidedigna.--Sorenike (disc.) 12:32, 28 juny 2021 (CEST)[respon]
@Sorenike(@Desesser).. ho redacto com dius i faré el mateix amb l'article del Cosme q va modificar l'abril, sense fer ping a l'autor, especificaré que Nievas es limita a citar - no diu haver obert els arxius personalment- el que diuen dos altres investigadors, no sobre Francisco, q tots l'accepten napolità , tant a ell com a Cosme, sinó sobre Antonio de Aldana, un dient que era de Guadalcanal i l'altre d'Alcàntara.. He fet 2 articles sobre les fonts Elias L. Rivers i Benedek Jancsó qui parla a la seva obra d'un tal Aldana Bernát.. He inclós dos fotos que mostren la bandera que posen a les tropes de la península ibèrica.. Vasari el 1529 (sota Carles V) i un austro-húngar el 1689 (sota Carles II) començant en l'època que lluitaven els Aldana ..s.XVI--Mcapdevila (disc.) 14:39, 28 juny 2021 (CEST)[respon]

Definitivament, Mcapdevila, ets un crack! Per a engreixar un article de tres línies sobre Cosme de Aldana que has traduït del castellà, hi copies (després de cuinar-les al teu gust) deu línies de l'explicació que vaig afegir a l'article sobre Francisco de Aldana resumint l'evolució dels estudis referents als orígens familiars de tots dos, però motivats sobretot per la personalitat del poeta. El resultat és un pa com unes hòsties: deu línies de debat genealògic (que no calia repetir allí) per a un personatge descrit en tres línies de «biografia». Jo ja he desistit, et deixe el camp lliure; si la comunitat d'usuaris t'ho consent malgrat les meues advertències, allà la Viquipèdia. --Desesser (disc.) 00:17, 30 juny 2021 (CEST)[respon]

Gràcies, Sorenike, per haver dedicat una bona estona de la teua atenció a intentar entendre aquest embolic.

La cosa s'ha embullat tant que, per a aclarir-la, cal repassar minuciosament l'historial, i com sóc conscient que això és demanar massa, perquè requereix temps i molta paciència, m'he pres el treball de sintetitzar-la ací per si algú vol comprovar més fàcilment la història d'aquest disbarat. Si algú vol prendre's la molèstia de seguir-ho, hi veurà clar que això que recomana Sorenike és justament el que vaig fer jo quan vaig veure el que deia l'article en les primeres versions de Mcapdevila, que al principi feia a Francisco de Aldana nascut a Mallorca, després (el 6 de desembre de 2017) hi insistí, revertint l'edició d'un anònim que li ho havia corregit, i el 27 de novembre de 2018 hi vaig intervenir jo tornant a posar que era nascut a Nàpols. L'endemà, a més a més, el vaig reanomenar, perquè fins aquell moment Mcapdevila, com que el feia mallorquí, l'anomenava «Francesc d'Aldana». El 21 de maig de 2019 ja no s'atreveix a negar del tot el naixement a Nàpols, però el posa en dubte afegint l'adverbi «possiblement». Arran d'això, em vaig decidir a explicar a grans trets com havien evolucionat els estudis en aquest punt de la biografia d'Aldana; així ho vaig fer el 9 de juny de 2019, i encara ho vaig ampliar una mica el 26 d'abril de 2020. I el que ve després em fa pensar que, sense voler, amb les referències aportades per mi li estava regalant a Mcapdevila unes pistes magnífiques per a trobar la manera de continuar embolicant la troca: el 29 de març de 2021 veig que Francisco de Aldana ha deixat de ser espanyol, que ara és «un militar de nissaga valenciana» i que son pare no és extremeny, i ho referencia citant el cronista Viciana. El mateix dia, al cap de set minuts, ja és «un cavaller valencià de nissaga militar valenciana», citant a Ximeno (1747), i en tres minuts més torna a ser «Francesc d'Aldana». Jo li vaig revertir aquests canvis el 30 de març de 2021, suprimint també les falses referències amb què pretenia documentar-los: la de Viciana (que no diu absolutament res sobre Franacisco de Aldana), la de Jancsó (que l'esmenta de passada, però no diu que siga valencià) i la de Ximeno (que diu que era valencià, però per error, com he explicat ja ad nauseam en aquesta pàgina, en la de Marc Antoni Aldana, en les dels altres Aldana… i tornem-hi:

La referència més aparent en què recolza Mcapdevila la seua versió és la de Ximeno, del 1747; les altres no diuen de cap manera que Francisco de Aldana fora valencià. L'únic que sí que ho diu, Ximeno, afirmà això donant crèdit al que anteriorment havien dit Mariner i Maians. I d'on havien tret Mariner i Maians aquesta notícia? Del Canto del Túria (1564) de Gil Polo, que esmenta entre altres poetes valencians un tal Aldana, qualificant-lo de divino. Quan Maians veu això, pensa que un poeta i militar valencià que té de cognom Aldana i que un contemporani seu el qualifica de divino no pot ser altre que l'Aldana autor de l'«Epístola a Arias Montano», el famós divino capitán, de qui en el segle XVIII encara se sabien molt poques dades biogràfiques certes, i així ho proclama en la seua Vida de Cervantes, Londres, 1737, p. 115. El prestigi indiscutible d'aquests erudits, especialment el de Maians, era suficient per a que Ximeno i qualsevol altre acceptàs a ulls clucs la seua deducció. Però heus ací que comencen d'aparéixer documents en arxius italians i espanyols que apunten en una altra direcció: el poeta Francisco de Aldana, nascut al regne de Nàpols, era de nissaga extremenya. Finalment es va demostrar que Maians havia interpretat malament els versos de Gil Polo, el qual no es referia a Francisco de Aldana, sinó a un altre Aldana: Marc Antoni, de família tortosina aveïnada a València, que amb el pas dels segles havia caigut en un oblit total. I en fi, per a més detalls, llegiu (si voleu) els estudis d'Enric Querol Coll i de Rafael Ramos que hi ha enllaçats en la bibliografia de l'article sobre Marc Antoni Aldana: ells ho expliquen millor, i a mi açò ja comença a fatigar-me.

Però encara em permetré comentar algunes cosetes que l'infatigable Mcapdevila va exposant ací. No sé què pretén ara demostrar amb les imatges; és ben sabut que els Aldana tortosins van participar en les guerres d'Itàlia, no aporten res de nou. M'alegra veure que ja no discuteix el naixement a Nàpols d'aquest Aldana; això em fa tenir esperança que algun dia farà un altre esforç i n'acceptarà també la nissaga extremenya. Diu que «ha fet» dos articles, sobre Elias L. Rivers i sobre Benedek Jancsó: jo diria més bé que són unes traduccions automàtiques una mica atrotinades, però malgrat això ho considere un efecte secundari beneficiós d'aquesta disputa, i m'abstindré de tocar-los per a res, havent comprovat la idea patrimonial que té dels articles que ha fet o ha traduït, que els considera quasi propietat seua. I pel que respecta a un tal Aldana Bernát que cita Jancsó, algú li hauria d'explicar (perquè ja n'ensume la intenció, desconfiat com sóc) que això no és més que la magiarització del nom de Bernardo de Aldana, i no significa que el té per català ni valencià ni mallorquí, perquè el nom Bernardo, o Bernat en català, en hongarès, casualment, és Bernát. Bona nit, cresol. --Desesser (disc.) 02:02, 29 juny 2021 (CEST)[respon]

Desesser Sorenikeno diguis coses q no són certes pq des de maig de 2019, vaig acceptar Nàpols, tot i q no hi vas posar referències en aquell moment.. https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francisco_de_Aldana&oldid=21190795 i fes-me el ping Mcapdevila q mana el protocol de la wiki quan parles d'algú ja q estic a altres wikis i no veig si contestes..--Mcapdevila (disc.) 12:19, 29 juny 2021 (CEST)[respon]
Per al judicis d'intencions..(ho havia investigat abans de dir-ho) https://www.histo.cat/sabies/bern-t-i-benno-en-hongar-s --Mcapdevila (disc.) 19:01, 29 juny 2021 (CEST)[respon]

Mcapdevila i Desesser, faré una revisió completa de l'apartat d'origens, perquè no és normal que un personatge del qual s'ha determinat clarament el seu lloc de naixement i la seva filiació tingui un apartat d'origens tan llarg i on, sincerament, no s'entèn un borrall. Només s'esmenten un embolic d'autors d'èpoques diverses que no permeten treure l'aigua clara. I el mateix amb el seu germà Cosme. El pitjor de tot és que tots dos van ser notables poetes i, malauradament, la part de vida i obra és la més pobre i poc referenciada. Enlloc de malgastar energies en debats estèrils, el bo seria augmentar els altres apartats, i especialment en el cas de Cosme, que només té tres liníes, quan consultant simplement el DBE té una biografia molt més llarga. Bé, m'ho aniré mirant al llarg d'aquesta setmana.--Sorenike (disc.) 01:15, 30 juny 2021 (CEST)[respon]

Sorenike, no puc estar més d'acord amb el que acabes de dir. Francisco de Aldana mereix un article molt més elaborat que l'actual, i el mateix es pot dir de Cosme, també poeta notable, bé que mig eclipsat per l'excel·lència del seu germà. És una llàstima que ho haja impedit la urgència de desfer en primer lloc uns malentesos tan obstinadament sostinguts, fins a l'esgotament. En fi, bon vent i barca nova. --Desesser (disc.) 03:15, 30 juny 2021 (CEST)[respon]
Desesser Ja ho he arreglat, he conservat totes les referències, però crec que era n'hi ha masses per una sola línia, sobre el possible origen valencià o tortosí, però bé, almenys ara em sembla que s'entèn una mica millor. No val la pena embolicar-se amb noms d'autors. Ara no em queda gaire clar ara si Francisco i Cosme eren germans, però bé, ja ho aniré treballant.--Sorenike (disc.) 15:17, 30 juny 2021 (CEST)[respon]
Res, m'autocorregeixo. Cosme era germà de Francisco, sens dubte. Ja n'he ampliat l'article també. Qui no era familiar d'aquests dos és Bernardo de Aldana, que era d'una família que es deien "Villela (o Vilella) de Aldana", que era d'on partia la confusió existent abans de l'estudi de Nievas de 2019.--Sorenike (disc.) 15:50, 30 juny 2021 (CEST)[respon]

Sorenike, disculpa que m'he demorat un poc en la resposta, és que m'he pres un petit descans, que bona falta em feia.

Sí, ara queda un poc més proporcionat. Però encara hi veig uns pocs detalls que convindria refinar, amb permís (o sense) del «propietari»:

  • On diu «en la segona etapa del Renaixement», caldria restablir la precisió que es tracta del Renaixement espanyol (o, si vols, castellà), perquè la cronologia d'aquest no coincideix exactament amb la de l'italià.
  • Crec que la frase «una dada que ha estat dilucidada el 2019 gràcies a l'historiador Adalid Nievas» sobra; bastaria posar la crida de la nota 2 immediatament després de la paraula «Guadalcanal», perquè la resta de dades sobre la filiació (que era fill del militar Antonio de Aldana, etc.) ja estava aclarida des de Rivers. Per això la frase següent: «Fins llavors no hi havia seguretat…», jo la substituiria per quelcom així: «Durant molt de temps no hi hagué seguretat…»
  • Parlar ací de «la província de Cáceres» és un anacronisme, pel mateix motiu que la vila extremenya de Guadalcanal, com puntualitza el prof. Nievas en el fragment que n'he citat més amunt, avui pertany a la província de Sevilla, des de l'arbitrària divisió provincial del 1833.
  • Tens raó que hi ha massa referències sobre el suposat origen valencià; de fet l'única pertinent és la de Ximeno (i en tot cas encara es podria afegir la de Maians, que és d'on beu Ximeno). Les altres quatre, al meu parer, són totes sobreres, perquè no toquen aquest punt:

- La de López Sedano, la vaig aportar simplement per si a algú li abellia llegir el «Canto del Túria» de Gil Polo, on hi ha els versos que van confondre Maians. Un luxe prescindible.

- La de Viciana no serveix per a afirmar ni negar res, perquè Viciana no diu res de Francisco de Aldana. És una referència fantasma.

- La de Benedek Jancsó tracta de Bernardo de Aldana (conegut així, però Villela de Aldana en realitat); comenta la crònica feta per Juan Villela, germà de Bernardo, sobre l'expedició d'aquest a Hongria, i no diu res de Francisco de Aldana (com he comprovat ara tornant a repassar-la).

- En la de Juan Villela sí que s'esmenta Francisco i Cosme, una sola vegada (vid. p. 23, nota 1), però no de mà de l'autor, sinó del prologuista, Rodríguez Villa, i no diu que siguen d'origen valencià ni l'un ni l'altre. És una referència escaient en l'article sobre Bernardo, però no tant en aquest (si de cas, pot servir per a fer veure quin era el parentiu entre les dues branques familars, Aldana i Vilella de Aldana: Bernardo era oncle de Francisco i de Cosme, i va heretar el primer, per manca de descendents).

En fi, deixe aquestes notetes a la teua consideració, fes-ne com cregues convenient, a veure si tens més sort que jo. --Desesser (disc.) 16:22, 1 jul 2021 (CEST)[respon]