Discussió:Oxirinc
Segons l'IEC, l'adjectiu oxirinc (usat en zoologia, que vol dir 'que té el bec punxegut'), i que té el mateix origen etimològic que aquesta ciutat de l'antigor, va amb una sola erra, no amb dues, semblantment a ornitorinc. Caldria reanomenar-ho, oi? –Enric (discussió) 12:11, 14 abr 2009 (CEST)
- Jo també hi vaig pensar i ho volia reanomenar, però vaig trobar que la GEC accepta també la forma "Oxirrinc": [1] [2] (tot i que prefereix la forma amb una sola "r". – Leptictidium (discussió) 12:36, 14 abr 2009 (CEST)
- De tota manera, a part el caràcter normatiu de l'IEC, a la web de l'Enciclopèdia aquests dos exemples surten citats en altres articles, però el que tracta directament de la ciutat egípcia es diu Oxirinc, amb una sola erra. Per tant la forma preferent hauria de ser amb una només. –Enric (discussió) 13:56, 14 abr 2009 (CEST)
- Per mi fes-ho com vulguis, només indicava aquests dos exemples. – Leptictidium (discussió) 19:28, 14 abr 2009 (CEST)
- De tota manera, a part el caràcter normatiu de l'IEC, a la web de l'Enciclopèdia aquests dos exemples surten citats en altres articles, però el que tracta directament de la ciutat egípcia es diu Oxirinc, amb una sola erra. Per tant la forma preferent hauria de ser amb una només. –Enric (discussió) 13:56, 14 abr 2009 (CEST)
Per si us pot ajudar, al darrer llibre publicat en català pels excavadors, es van trobar amb el mateix problema. A la primera nota al peu, hi diu:
"Els testimonis textuals més antics que tenen a veure amb la paraula Oxirinc (sense tractar-se del substantiu) l’escriuen amb dues erres, com per exemple Hipòcrates, segle V aC. Posteriorment, els textos grecs vacil·len en l’ortografia d’aquest mot, però es troben testimonis amb dues erres fins en els papirs oxirinquites tardans. Per aquest motiu, els diccionaris del grec (Bailly: Dictionnaire grec-français i Liddel-Scott: A Greek-English Lexicon) prefereixen la versió ortogràfica de les dues erres. Aquesta és també l’opinió dels autors d’aquest treball respecte de l’ortografia a propòsit del topònim grec de la ciutat que ens ocupa. Tot i això, respectem, en aquesta publicació, la normativa de l’IEC." Subías Pascual, Eva. La corona immascescible. Pintures de l'antiguitat tardana de la necròpolis alta d'Oxirinc (Mínia, Egipte). Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2003. ISBN 84-95559-70-6.
Suposo que nosaltres podríem fer el mateix: Emprar la normativa de l'IEC perquè és la que "va a missa", però incloure una nota dient que els investigadors discrepen sobre aquesta normativa. Què en penseu? --De TGN (discussió) 16:25, 25 abr 2009 (CEST)
Aquest article, o una part, prové de la còpia, fusió o escissió de l'article «Epigrafia grega d'Oxirrinc» sota llicència CC-BY-SA (o CC-BY-SA i GFDL). Consulteu l'historial de la pàgina original abans del 11 feb 2011 (versió d'aquesta data) per conèixer la llista d'autors. |
Hola companys!!! La discussió sobre el nom del jaciment ja està tancada. El grec Oxirrinc està escrit amb una rho (erra en grec) i amb dues; En el diccionari de Pompeu Fabra l'animal australià ornitorrinc porta dues erres i també és una paraula composta que vol dir "au + punxegut, agut", com el peix de la Missió d'Oxirrinc. La Gran Enciclopèdia Catalana "no va a missa", com tampoc ho va el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, que encara està farcit d'errors. Hi ha molts noms procedents del grec, sobretot, noms de persona i de llocs, antropònims i topònims,en definitiva, sobre els quals hel·lenistes i lingüistes catalans no estem d'acord. L'IEC és discutit pels propis experts en català i la primera edició va ser molt dolenta, feta amb pressa i no repassada; la segona tampoc està del tot bé. L'IEC, penso, per l'ús que n'he fet, és una còpia descarada del Fabra, al qual han afegit noms nous, especialment científics, però les definicions no són bones en molts casos. Us proposo que mireu, a tall d'exemple, auster, austeritat i ja em direu ... La Missió ha decidit seguir l'etimologia amb dues erres. En francès una o dues erres no és cap problema, perquè la pronunciació és la mateixa. Però en català la lectura Oxirinc i Oxirrinc és diferent, i la gent del carrer no té perquè saber que Oxirrinc és un mot compost; cal facilitar la lectura al públic i no anar de mestre tites o de set-ciències. Conxa Piedrafita.
- No és cert que al diccionari d'en Fabra ornitorinc vagi amb dues erres, sinó amb tan sols una (si més no a l'edició que tinc jo, la 15a, de juny del 1981; ignoro si a la primera edició sortia amb dues i fou esmenat posteriorment). I no es tracta ni de mestretites ni de set-ciències, sinó de com cal escriure-ho (igual com ornitorinc o otorinolaringologia, per exemple), i, pel que fa a la pronúncia (perquè ningú ha de néixer ensenyat, certament), amb una noteta al costat del nom dient que s'ha de pronunciar amb erra vibrant i no bategant n'hi ha prou. A més a més, en francès sí que tant se val que hi hagi una o dues erres perquè es pronuncia igual, però en italià o portuguès no, la pronúncia és diferent segons hi hagi una erra o dues, i en canvi bé que ho escriuen amb una sola erra. --Enric (discussió) 17:48, 2 gen 2012 (CET)
Oxirinc / Oxirrinc
[modifica]Trobe que la forma Oxirinc és òbviament molt poc pràctica. Hi ha un nom comú amb dues erres que té el mateix origen (des de la reforma ortogràfica del 2016), i quan escrius Oxirinc has d'explicar que es pronuncia amb erra doble. S'ha de veure què passarà amb totes les entrades sobre Papir Oxirrinc. Jaumeortola (disc.) 13:39, 11 oct 2023 (CEST)