Discussió:Xarnego

Aquesta pàgina és per suggerir millores als articles, no per fer política.

--95.17.120.18 (discussió) 19:29, 8 feb 2015 (CET)

Company, no m'ha quedat clar quina modificació proposes a l'article, si és que en proposes alguna.--Pere prlpz (discussió) 17:09, 8 feb 2009 (CET)

Les modificacions que crec que convenen fer tendrien que reflectir el procés polític al que han estat sotmesos els "xarnegos" i els seus fills durant els darrers anys. Si be és cert que ara la major part d'aquestes persones coneixen be la llengua i una bona part pot parlar en català amb fluïdesa, tot això no ha fet que hagin desaparegut o s'hagin atenuat les diferències socials. Aquest grup continua siguent discriminat respecte als catalans de familíes que han viscut a Catalunya des de fa generacions i que comparteixen una mateixa cultura catalana tradicional. És per això que encara que el desconeixement del català no pot ja continuar considerant-se com al tret diferenciador d'aquest col·lectiu, la seva situació social en canvi no ha canviat gaire. Continuen sent tractats com a ciutadans de segona dins del seu propi país. Per altra banda, si etimològicament pot acceptar-se com a vàlida la definició que els senyors Joan Manel Serrat i Josep Lluís Carod-Rovira fan d'ells mateixos com a xarnegos pel fet de què un dels seus pares provenia de fora de Catalunya, amb més propietat s'hauria d'aplicar aquesta expressió per tal de denominar a aquelles persones que viuen a Catalunya però encara conserven una cultura d'origen castellà o be la llengua casellana com a llengua de preferència a l'àmbit familiar. Tots aquests aspectes s'han deixat de banda en aquest document, ara be, no s'ha trobat cap inconvenient de calificar com a esforç polític la política d'immersió lingüística aplicada a la població d'origen immigrant. És que no és això res més que una valoració subjectiva dels fets? No tinc personalment cap inconvenient en què als articles en Wikipèdia incorporin valoracions d'aquest taragnar. L'objectivitat total és un objectiu que a la pràctica no és possible d'assolir. Ara be, si es fan valoracions i judicis subjectius també s'hauria de tenir la suficient esportivitat d'incloure a la vegada d'altres alternatives que hagin tingut public resó a la societat. No cal anar gaire lluny. En aquest cas es suficient de fer esment de les diferents interpretacions que de la situació dels ciutadans d'origen immigrant han fet TOTS els grups polítics amb representació parlamentària. Aquests diputats han estat escollits perquè representin cadascun d'ells els interesos polítics de milers i milers de ciutadans de Catalunya que mereixen que la seva opinió també sigui escoltada, amb més raó quan molts dels ciutadans representats per aquestes forces polítiques són persones que han estat sotmeses a l'esmentat procés d'immersió lingüística. Encara així, tot i les númeroses mancances que trobo en aquest text haig de reconèixer que el raonament desenvolupat és comparativament millor que aquell que trobem a la entrada per Charnego a la Wikipèdia en anglès. Aquest darrer sembla haver estat escrit per persona que coneix molt poc el que realment ha succeït a Catalunya, o be per algun individu que té la clara intenció de confondre al lector poc informat respecte a l'assumpte. és particularment enutjós la descripció dels fets que ara exposo:

"The majority of immigrants did not take up speaking Catalan or learning Catalan traditions based upon the premise that while they had moved, they were still within Spain, which at the time, due to Fascist policies of Franco, only held Castilian to be the official language of the country."

Els fet de que els immigrants aprenguessin o no el català i s'ensinistressin en les tradicions locals té poc a veure amb la situació política d'aquell moment. És què hom espera en el democràtic Regne Unit que si un londinenc es trasllada a viure a Gales aprengui gaelic i el parli cotidianament? I és esperable que un parisenc que ha d'anar a viure a Bretanya hagi de parlar Bretó? És què a cas aquestes altres llengües no mereixen el mateix respecte que el català? Es a cas l'efecte de la política exercida per un determinat dictador? I si el què s'asumeix pel que fa a l'adopció d'una llengua local és frça discutible, encara ho és més això d'aprendre les tradicions dels catalans. Que jo sapigui els catòlics irlandesos no van haber de fer-se protestant quan van emigrar als Estats Units, els jueus que volen continuen celebrant el Sabat, els ortodoxos van sempre coberts i porten una peculiar indumentària pel carrer, es deixen crèixer els cavells de. L'únic que han d'acatar és la legislació del país, però que jo sapigui no existeix cap llei que digui que quan una persona arribi a un país tingui que renunciar a la seva cultura i començar a aprendre la tradició del país que l'acull. La tradició no és té la consideració de llei en cap sistema democràtic d'avui dia, i com a tal, no és d'obligat compliment. L'observació de les tradicions és un tema que la legislació deixa a la lliure el·lecció de l'individu.

A continuació l'article diu:

"Catalan was banned from even being taught in schools, although it was spoken in private and revived upon the death of Franco and democratization of Spain in 1978."

Si be es cert que no es va permetre que l'educació a les escoles es fes en català durant un llarg període, això no va impedir de cap manera que a Catalunya les persones d'extracció cutural i parla catalana arribessin als llocs més destacats dins de la societat. Els individus de les clases socials més afavorides continuaren provenint de famílies de tradició catalana. D'aixó s'extreu que la llengua i la cultura mai foren utilitzades a Catalunya com a mecanisme de discriminació social, per molt que l'ús de la llengua estigués restrigit, a diferència del que paradògicament succeeix ara en una situació de democràcia formal. Durant la dictadura, els immigrants d'origen castellà mai desplaçaren als altres ciutadans d'extracció catalana dels millors llocs de treball, els càrrecs civils més importants, la direcció de les empreses. En canvi avui dia contien existint nombroses trabes socials i fins i tot legals per tal de què persones d'extracció castellana puguin accedir a molts d'aquests llocs mitjançant qualsevol tipus de sistema d'el·lecció de caire meritocràtic. No es tracta pas d'un sostre de cristall, son barreres clarament visibles per a tot aquell que tingui ulls i tingui la determinació de fer-los servir. --Heathmoor (discussió) 21:02, 8 feb 2009 (CET)

T'has equivocat de pàgina. Tot això ho has de comentar a la pàgina de discussió corresponent de la wiki anglesa, ja que veig que és a en:Charnego, que te refereixes. Pau Cabot · Discussió 21:27, 8 feb 2009 (CET)

Tens raó, crec que hauria de comentar això a la pàgina en anglès. Tot i així encara crec que pot ser valuós que en la discussió de l'article en català es faci esment d'allò que diu l'article en anglès. La descripció que es fa en aquest article contribuirà fortament a formar l'opinió de moltes persones que el llegeixin respecte a cóm s'arribat i quina és la situació lingüística i cultural en què es troba Catalunya. El què es diu a l'article és la impressió que volem contribuir a que tingui la resta del món del que succeeix a Catalunya? Amb tota honestitat, és allò que diu l'article el que veritablement creiem que ha succeït en aquest país?, o és potser tan sols una explicació que convé donar per guanyar-se les simpaties del personal per allà fora. El victimisme tant real com inventat sempre s'ha benut molt be, especialment entre persones que tenen tendència a respondre d'una manera més emotiva que racional. El meu parer és que aquest article en anglès el què pretèn és explotar aquesta tendència que molta gent té de compadir-se i defensar a les víctimes de qualsevol conflicte. Finalment una qüestió de caire lingüístic: a algú se li acudeix per què s'ha optat per la forma castellana del mot a l'article en anglès quan hom consideraria que és un mot majoritàriament emprat pels catalanoparlants? Encara més paradògic si cau pel fet de què no hi ha editat cap article pel mot en la Wikipèdia en castellà. --Heathmoor (discussió) 22:13, 8 feb 2009 (CET)

Curzio MALAPARTE, La pelle

(...) Non ho mai voluto tanto bene a una donna, a un fratello, a un amico, quanto a Febo. Era un cane come me. Per lui ho scritto le pagine affettuose di Un cane come me. Era un essere nobile, la più nobile creatura che io abbia mai incontrato nella vita. Era di quella famiglia di levrieri, rari ormai e delicati, venuti in antico dalle rive dell'Asia con le prime migrazioni joniche, che i pastori di Lipari chiamano cerneghi. Sono i cani che gli scultori greci scolpivano nei bassorilievi tombali. "Cacciano la morte" dicono i pastori di Lipari.

Curzio MALAPARTE, La pelle —el comentari anterior sense signar és fet per 88.0.31.132 (disc. • contr.) 20:21, 20 maig 2014 (CEST)

Referència del significat com a gos llebrer o coniller

La seva referència apunta a l'entrada "coniller" de la GEC, on no es veu cap relació entre xarnego i coniller. En tot cas trobo que, si l'objectiu de la referència és demostrar el que s'afirma, hauria d'apuntar a l'entrada de "xarnego" de la mateixa Enciclopèdia o de diccionari.cat, on sí es diu que originàriament la paraula significava això.

Significat 3: Persona castellanoparlant que viu a Catalunya

Aquest significat no em sembla fonamentat. Si segueixes la referència que apunta a l'entrada xarnego de diccionari.cat, llegeixes "Persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país".

Per tant s'han de donar les dues condicions, ser persona castellanoparlant i no estar adaptat lingüísticament. No es pot entendre que les dues condicions són la mateixa perquè ser castellanoparlant no vol dir no parlar mai el català, sinó que la teva llengua habitual és el castellà. Per tant, ser castellanoparlant no implica, necessàriament, que no t'hagis adaptat lingüísticament. I en tot cas, això ja es recull al significat 5.

Ni a l'enciclopèdia, ni al diccionari veig cap referència a "Persona castellanoparlant que viu a Catalunya" com a significat de xarnego. Tant a la enciclopèdia com al diccionari de la llengua catalana de l'IEC es parla d'immigrants castellanoparlants, no de persones castellanoparlants. Tot i que a la pràctica la majoria de persones castellanoparlants són immigrants o fills d'immigrants, la relació entre ambdós grups (castellanoparlants i immigrants castellanoparlants) avui en dia no és necessàriament d'equivalència.