Distribució gaussiana modificada exponencialment
Funció de densitat de probabilitat | |
Funció de distribució de probabilitat | |
Paràmetres | μ ∈ R — mitjana de component Gaussià σ2 > 0 — variància de Gauss component λ > 0 — ràtio de component exponencial |
---|---|
Suport | x ∈ R |
fdp | |
FD |
|
Esperança matemàtica | |
Moda | |
Variància | |
Coeficient de simetria | |
Curtosi | |
FGM | |
FC |
En la teoria de la probabilitat, una distribució gaussiana modificada exponencialment (EMG, també coneguda com a distribució exGaussiana) descriu la suma de variables aleatòries normals i exponencials independents. Una variable aleatòria exGaussiana Z es pot expressar com Z = X + Y, on X i Y són independents, X és gaussià amb mitjana μ i variància σ2, i Y és exponencial de la velocitat λ. Té una inclinació positiva característica del component exponencial.[1]
Definició
[modifica]La funció de densitat de probabilitat (pdf) de la distribució normal modificada exponencialment és [2]
on erfc és la funció d'error complementària definida com
Aquesta funció de densitat es deriva mitjançant la convolució de les funcions de densitat de probabilitat normal i exponencial.
Ocurrència
[modifica]La distribució s'utilitza com a model teòric per a la forma dels pics cromatogràfics.[3][4][5] S'ha proposat com a model estadístic del temps intermitòtic en cèl·lules en divisió.[6][7] També s'utilitza en el modelatge de feixos d'ions en clúster.[8] S'utilitza habitualment en psicologia i altres ciències del cervell en l'estudi dels temps de resposta.[9][10][11] En una variant lleugera on la mitjana del component Normal s'estableix a zero, també s'utilitza a l'anàlisi de fronteres estocàstiques, com una de les especificacions distributives per al terme d'error compost que modela la ineficiència.[12] En el processament de senyals, els EMG s'han estès al cas multimodal amb un terme d'oscil·lació opcional per representar senyals de so digitalitzats.[13]
Referències
[modifica]- ↑ Team, Stan Development. 15.3 Exponentially Modified Normal Distribution | Stan Functions Reference (en anglès). https://mc-stan.org.
- ↑ Grushka, Eli Analytical Chemistry, 44, 11, 1972, pàg. 1733–1738. DOI: 10.1021/ac60319a011. PMID: 22324584.
- ↑ Grushka, Eli Analytical Chemistry, 44, 11, 1972, pàg. 1733–1738. DOI: 10.1021/ac60319a011. PMID: 22324584.
- ↑ Kalambet, Y.; Kozmin, Y.; Mikhailova, K.; Nagaev, I.; Tikhonov, P. Journal of Chemometrics, 25, 7, 2011, pàg. 352. DOI: 10.1002/cem.1343.
- ↑ Gladney, HM; Dowden, BF; Swalen, JD Anal. Chem., 41, 7, 1969, pàg. 883–888. DOI: 10.1021/ac60276a013.
- ↑ Golubev, A. Journal of Theoretical Biology, 262, 2, 2010, pàg. 257–266. DOI: 10.1016/j.jtbi.2009.10.005. PMID: 19825376.
- ↑ Tyson, D. R.; Garbett, S. P.; Frick, P. L.; Quaranta, V. Nature Methods, 9, 9, 2012, pàg. 923–928. DOI: 10.1038/nmeth.2138. PMC: 3459330. PMID: 22886092.
- ↑ Nicolaescu, D.; Takaoka, G. H.; Ishikawa, J. Journal of Vacuum Science & Technology B: Microelectronics and Nanometer Structures, 24, 5, 2006, pàg. 2236. Bibcode: 2006JVSTB..24.2236N. DOI: 10.1116/1.2335433.
- ↑ Palmer, EM; Horowitz Todd, S; Torralba, A; Wolfe, JM J Exp Psychol, 37, 1, 2011, pàg. 58–71. DOI: 10.1037/a0020747. PMC: 3062635. PMID: 21090905.
- ↑ Rohrer, D; Wixted, JT Memory & Cognition, 22, 5, 1994, pàg. 511–524. DOI: 10.3758/BF03198390. PMID: 7968547 [Consulta: free].
- ↑ Soltanifar, M; Escobar, M; Dupuis, A; Schachar, R Brain Sciences, 11, 9, 2021, pàg. 1-26. DOI: 10.3390/brainsci11081102 [Consulta: free].
- ↑ Lovell, Knox CA. Stochastic Frontier Analysis. Cambridge University Press, 2000, p. 80–82. ISBN 0-521-48184-8.
- ↑ Hahne, C. IEEE International Ultrasonic Symposium 2022 (IUS), 2022, pàg. 1–4.