Vés al contingut

Dora Söderberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDora Söderberg
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 novembre 1899 Modifica el valor a Wikidata
Katarina församling (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Västerled (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRåcksta begravningsplats (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola d'Art Dramàtic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1917 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeRune Carlsten (1925–) Modifica el valor a Wikidata
FillsRolf Carlsten Modifica el valor a Wikidata
ParesHjalmar Söderberg Modifica el valor a Wikidata  i Märta Söderberg Modifica el valor a Wikidata
GermansBetty Söderberg
Mikael Söderberg
Tom Söderberg Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0845459 TMDB.org: 572330 Modifica el valor a Wikidata
Doris Svedlund com Eleonora i Dora Söderberg com La Mare a l'obra d'August Strindberg Påsk (Teatre Dramaten el 18 d'abril de 1946)

Dora Söderberg (10 de novembre de 1899-[1] 9 de novembre de 1990) fou una actriu teatral i cinematogràfica de nacionalitat sueca.

Biografia

[modifica]

Nascuda a Katarina församling, Suècia, era la filla gran de Märta Söderberg i Hjalmar Söderberg, i els seus germans eren l'historiador Tom Söderberg, l'escriptor Mikael Söderberg i l'actriu Betty Söderberg.[2] Es va casar l'any 1925 amb el director i actor Rune Carlsten, amb el qual va tenir un fill, el director Rolf Carlsten.[3][4]

Dora Söderberg va escollir aviat la professió teatral, estudiant a l'escola del Teatre Dramaten entre 1917 i 1919.[5] En aquest temps com a alumna, ella va treballar en obres teatrals com Cyrano de Bergerac i Äfventyret.[6]

A la tardor de 1919 es va comprometre per treballar en el Lorensbergsteatern de Göteborg amb el director Per Lindberg.[7] En aquest teatre van actuar Georg Blickingberg, Carl Ström, F.O. Öberg, Dora Söderberg, més endavant en la temporada Elsa Widborg i, de manera ocasional, Astri Torsell.[8] Dora Söderberg va treballar en el Lorensbergsteatern durant sis temporades, fins a la primavera de 1925, fent durant aquest temps no menys de quaranta papers diferents.

El 12 de setembre de 1919, a l'estrena al Lorensbergsteatern de la peça de Gustaf af Geijerstam Stor-Klas och Lill-Klas, Dora Söderberg va interpretar a Kajsa. Va ser la primera direcció de Knut Ström en aquest teatre, després d'arribar a Göteborg procedent de Düsseldorf.

Entre els personatges interpretats per Dora Söderberg figuren "Celia" a Al vostre gust, "Ofelia" a Hamlet (1920 i 1922), "Marie-Louise" a Royal Suedois (1922), el paper del títol a Caputxeta Vermella (1922) i "Acàcia" a Åtrå (1923). Aquest mateix any va ser també "Vivan" a Aftonstjärnan, una obra en un acte escrita pel seu pare entre 1911 i 1912, i que es va estrenar mundialment al març de 1912 a l'Intima teatern. Un altre dels seus papers destacats va ser el de "Julieta", al costat de Gabriel Alw com "Romeu" en Romeu i Julieta.

Quan el Oscarsteatern va funcionar sota la direcció de Gösta Ekman i John W. Brunius els anys 1926-27, Dora Söderberg formava part de la seva companyia teatral, actuant allà fins a l'any 1932. Entre les seves obres en aquests anys figuren la de Romain Rolland Spelet om kärleken och döden i Från nio till sex.

Durant uns anys va treballar com a actriu independent, actuant en gires i en diferents teatres, i a partir de 1936-1937 i fins a 1954-1955 va tenir un contracte amb el Teatre Dramaten.

Després va actuar pel Riksteatern i el Östgötateatern, participant en obres com Les tres germanes i El bon soldat Švejk, abans de tornar al Dramaten els anys 1964-1965 treballant amb Ingmar Bergman en l'estrena de l'obra d'Harry Martinson Tre knivar från Wei i a Klas Klättermus.

En el Dramaten va treballar amb diversos directors, entre ells Rune Carlsten, el seu marit. A l'estiu de 1940, durant la Segona Guerra Mundial el Dramaten va fer una gira per Gotland amb "Fältteatern". A Visby es va representar la comèdia de Vilhelm Moberg Marknadsafton, amb direcció de Rune Carlsten.[9]

Al llarg de la seva carrera en el Dramaten, Dora Söderberg va fer 82 papers entre 1917 i 1986. El seu últim paper, el de "Koketten", va tenir lloc l'any 1986 sota la direcció d'Ingmar Bergman en l'obra de Strindberg El somni.

Així i tot, l'any 1989, amb gairebé noranta anys, va participar en la sèrie televisiva de SVT Maskrosbarn, escrita i dirigida per Marianne Ahrne. Ella també va actuar en diferents produccions televisives i cinematogràfiques produïdes al llarg d'un període de més de sis dècades, treballant amb artistes com Vilgot Sjöman i la parella Hans Alfredson i Tage Danielsson.

Daura Söderberg va morir a Bromma församling, Estocolm, Suècia, l'any 1990.

Teatre

[modifica]
  • 1919: Äventyret, de Gaston Armen de Caillavet i Robert de Flers, escenografia de Karl Hedberg, Dramaten
  • 1922: Vi och de våra, de John Galsworthy, escenografia de Per Lindberg, Lorensbergsteatern[10]
  • 1925: Fröken X, Box 1742, de Cyril Harcourt, escenografia de Rune Carlsten, Djurgårdsteatern[11]
  • 1925: Det stora barndopet, de Oskar Braaten, escenografia de Pauline Brunius, Vasateatern[12]
  • 1925: Mamma, de José Germain i Paul Moncousin, Vasateatern[13]
  • 1926: Morfars hus, d'Ejnar Smith, escenografia de Gunnar Klintberg, Vasateatern[14][15]
  • 1927: La feréstega domada, de William Shakespeare, escenografia de Gösta Ekman i Johannes Poulsen, Oscarsteatern[16]
  • 1927: Bättre folk, de Avery Hopwood i David Gray, escenografia de Pauline Brunius, Oscarsteatern[17][18]
  • 1927: Dibbuk - Mellan tvenne världar, de S. Ansky, escenografia de Robert Atkins, Oscarsteatern[19]
  • 1928: Broadway, de Philip Dunning i George Abbott, escenografia de Mauritz Stiller, Oscarsteatern[20]
  • 1929: Vinya 37:de gatan, de Elmer Rice, escenografia de Svend Gade, Oscarsteatern[21]
  • 1930: Henrik VIII, de William Shakespeare, escenografia de Thomas Warner, Oscarsteatern[22]
  • 1930: En liten olycka, de Floyd Dell i Thomas Mitchell, escenografia de Gösta Ekman, Oscarsteatern[23]
  • 1930: Äventyr på fotvandringen, de Jens Christian Hostrup, escenografia de Rune Carlsten, Oscarsteatern[24]
  • 1930: Farmors revolution, de Jens Locher, escenografia de Pauline Brunius, Oscarsteatern[25]
  • 1930: Gustav Vasa, d'August Strindberg, escenografia de Gunnar Klintberg, Oscarsteatern[26]
  • 1931: 9 till 6, d'Aimée Stuart i Philip Stuart, escenografia de Pauline Brunius, Oscarsteatern[27]
  • 1931: Peter Pa, de J.M. Barrie, escenografia de Palle Brunius, Oscarsteatern[28]
  • 1932: Den farliga vägen, d' A.A. Milne, escenografia d'Anders de Wahl, gira[29]
  • 1932: Càndida, de George Bernard Shaw, escenografia de Gösta Ekman, Vasateatern[30]
  • 1936: Fridas visor, de Birger Sjöberg, escenografia de Rune Carlsten, Dramaten
  • 1937: Skönhet, de Sigfrid Siwertz, escenografia de Alf Sjöberg, Dramaten
  • 1937: Eva gör sense barnplikt, de Kjeld Abell, escenografia de Rune Carlsten, Dramaten
  • 1937: Vår ära och vår makt, de Nordahl Grieg, escenografia d'Alf Sjöberg, Dramaten
  • 1937: Höfeber, de Noël Coward, escenografia d'Alf Sjöberg, Dramaten
  • 1937: En sån dag!, de Dodie Smith, escenografia de Rune Carlsten, Dramaten
  • 1938: Älskling, jag ger mig…, de Mark Reed, escenografia de Olof Molander, Dramaten
  • 1938: Kvinnorna, de Clare Boothe Llueix, escenografia de Rune Carlsten, Dramaten[31]
  • 1938: Sex trappor upp, d'Alfred Gehri, escenografia de Pauline Brunius, Dramaten
  • 1939: Mitt i Europa, de Robert I. Sherwood, escenografia de Rune Carlsten, Dramaten
  • 1939: Nederlaget, de Nordahl Grieg, escenografia de Svend Gade, Dramaten
  • 1939: Guldbröllop, de Dodie Smith, escenografia de Carlo Keil-Möller, Dramaten
  • 1940: Den lilla hovkonserten, de Toni Impekoven i Paul Verhoeven, escenografia de Rune Carlsten, Dramaten
  • 1941: Gudarna le, de A.J. Cronin, escenografia de Carlo Keil-Möller, Dramaten
  • 1943: Kungen, de Robert de Flers, Emmanuel Arène i Gaston Armen de Caillavet, escenografia de Rune Carlsten, Dramaten
  • 1944: Innanför murarna, de Henri Nathansen, escenografia de Carlo Keil-Möller, Dramaten
  • 1948: En vildfågel, de Jean Anouilh, escenografia de Rune Carlsten, Dramaten
  • 1950: Chéri, de Colette, escenografia de Mimi Pollak, Dramaten
  • 1959: Ungdoms ljuva fågel, de Tennessee Williams, escenografia de Per Gerhard, Vasateatern[32]
  • 1961: Oliver!, de Lionel Bart, escenografia de Sven Aage Larsen, Oscarsteatern[33]
  • 1964: Tre knivar från Wei, d'Harry Martinson, escenografia d'Ingmar Bergman, Dramaten[34]
  • 1971: Sol, vad vill du mig?, de Birger Norman, escenografia de Ingvar Kjellson, Dramaten
  • 1977: Ranstadvalsen, de Jan Guillou i Gunnar Ohrlander, escenografia de Margaretha Byström, Dramaten

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • "Svenska konstnärer inom scen, musik och film"; Dora Söderberg; Bonniers; (1943)
  • Om igen, herr Molander!, d'Ingrid Luterkort, Stockholmia Förlag, Borås, Suècia, 1998
  • Dahl, Torsten: Svenska män och kvinnor: biografisk uppslagsbok, Del 7, Bonniers, Estocolm 1954.
  • Fabricius, Björn: Tar oss med till Söderberg, entrevista en el Svenska Dagbladet, 8 de novembre de 1989.
  • Holmbäck, Bure: Hjalmar Söderberg - Ett författarliv, Bonniers (1988) s. 481, foto de Daura Söderberg en Kära släkten.
  • Luterkort, Ingrid: Om igen, herr Molander!, Sèrie: Monografier utgivna av Stockholms stad, [ISSN: 0282-5899 ;] Nr 135 Stockholmia förlag, Estocolm 1998, ISBN 91-7031-085-8.
  • Nolin, Bertil: Lorensbergsteatern 1916-1934 - dokument, analyser. ISBN 91-85472-30-1.
  • Erik Näslund, Elisabeth Sörenson ; samt Ingmar Bergman ..., Kungliga Dramatiska teatern 1788-1988, Höganäs 1988, ISBN 91-7752-208-7, s. 150.
  • Pettersson, Åke: Teaterliv i Göteborg, Göteborgs-Posten, Goteborg 1992, ISBN 91-7029-102-0, s. 111-124.
  • Dora Söderberg död, Unik överblick över svensk teater, Svenska Dagbladet, 17 de novembre de 1990.
  • Dödsfall - Dora Söderberg, Göteborgs-Posten, 18 de novembre de 1990.
  • Handskriftsavdelningen, Göteborgs universitetsbibliotek, Hjalmar Söderbergs papper.
  • Teatermuseet vinya Göteborgs Stadsmuseum, Rollförteckning för Dora Söderberg.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sveriges släktforskarförbund. Sveriges dödbok 1901-2009 (Swedish death index 1901-2009) (en suec), 2010. ISBN 978-91-87676-59-8. 
  2. ↑ Riddarhusgenealog Pontus Möllers publiceringar. Författaren Hjalmar Söderbergs släkt - Tabell 4 (1997).
  3. ↑ Tidningarnas Telegrambyrå, 1990-11-17, 10:24
  4. ↑ Holmbäck, Bure: Hjalmar Söderberg - Ett författarliv, Bonniers (1988) s. 488, foto av Rolf mot s. 560, s. 561.
  5. ↑ Luterkort, Ingrid: Om igen, herr Molander! Stockholmia förlag (1998) s. 152
  6. ↑ «Rollboken, Dramaten». Arxivat de l'original el 2011-06-13. [Consulta: 27 novembre 2017].
  7. ↑ SvD 1989-11-08 Tar oss med till Söderberg av Björn Fabricius
  8. ↑ Nolin, Bertil: Lorensbergsteatern 1916-1934 - dokument, analyser
  9. ↑ Erik Näslund, Elisabeth Sörenson y Ingmar Bergman ..., Kungliga Dramatiska teatern 1788-1988, Bra bok, Höganäs 1988, ISBN 91-7752-208-7 (inb.), s. 150.
  10. ↑ B.C. «Lorensbergsteaterns facit för hösten». Svenska Dagbladet, 26-11-1926, pàg. 28 [Consulta: 22 abril 2017].
  11. ↑ «'Fröken X, Bok 1742' redivivus». Dagens Nyheter, 19-08-1925, pàg. 6 [Consulta: 20 juliol 2015].
  12. ↑ «Det stora barndopet». [Consulta: 11 juliol 2015].
  13. ↑ «Premiär på Vasateatern». Dagens Nyheter, 30-09-1925, pàg. 10 [Consulta: 20 juliol 2015].
  14. ↑ «Morfars hus». [Consulta: 11 juliol 2015].
  15. ↑ Bo Bergman «'Morfars hus' på Vasateatern». Dagens Nyheter, 17-01-1926, pàg. 18 [Consulta: 6 gener 2016].
  16. ↑ «Så tuktas en argbigga». [Consulta: 11 juny 2015].
  17. ↑ Erik Nyblom «Skrattsuccès på Oscarsteatern». Dagens Nyheter, 10-04-1927, pàg. 10 [Consulta: 5 gener 2016].
  18. ↑ «Bättre folk». [Consulta: 3 juny 2015].
  19. ↑ «Dibbuk». [Consulta: 4 juny 2015].
  20. ↑ «Broadway». [Consulta: 3 juny 2015].
  21. ↑ «Scen och Film: Gott om folk på Oscarsteaterns premiär». Dagens Nyheter, 27-11-1929, pàg. 12 [Consulta: 6 gener 2016].
  22. ↑ «Teater, Musik och Film: Rollistan till 'Henrik VIII'». Dagens Nyheter, 06-03-1930 [Consulta: 11 maig 2016].
  23. ↑ Bo Bergman «'En liten olycka' på Oscarsteatern». Dagens Nyheter, 23-03-1930 [Consulta: 4 març 2017].
  24. ↑ «Äventyr på fotvandringen». [Consulta: 12 juny 2015].
  25. ↑ Bo Bergman «'Farmors revolution' på Oscarsteatern». Dagens Nyheter, 07-09-1930, pàg. 14 [Consulta: 29 agost 2015].
  26. ↑ «Gustaf Vasa». [Consulta: 5 juny 2015].
  27. ↑ «Teater Musik Film». Dagens Nyheter, 05-03-1932, pàg. 9 [Consulta: 5 març 2017].
  28. ↑ «'Peter Pan' på Oscarsteatern». Dagens Nyheter, 18-12-1931, pàg. 4 [Consulta: 7 gener 2016].
  29. ↑ «Teater Musik Film: Glad höst i landsorten». Dagens Nyheter, 30-08-1932, pàg. 8 [Consulta: 11 maig 2016].
  30. ↑ «Candida». [Consulta: 11 juliol 2015].
  31. ↑ Bo Bergman «'Kvinnorna' Premiär på Dramatiska teatern». Dagens Nyheter, 02-09-1938, pàg. 1 [Consulta: 13 gener 2016].
  32. ↑ «Ungdoms ljuva fågel». [Consulta: 6 maig 2016].
  33. ↑ Folke Hähnel «'Oliver' på Oscarsteatern». Dagens Nyheter, 15-09-1961, pàg. 20 [Consulta: 22 agost 2015].
  34. ↑ «Tre knivar från Wei». [Consulta: 21 octubre 2015].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dora_Söderberg&oldid=32855373»