EMC Motorcycles

EMC Motorcycles
	(en) Ehrlich Motor Co
Dades
Tipus	fabricant de motocicletes
Indústria	indústria automotriu
Història
Creació	1946
Fundador	Joseph Ehrlich
Data de dissolució o abolició	1977
Activitat
Produeix	motocicleta
Nom comercial	EMC
Governança corporativa
Seu	Isleworth (Anglaterra);

EMC Motorcycles, o Ehrlich Motor Co, fou un fabricant de motocicletes britànic amb seu a Isleworth, West London. L'empresa va ser fundada per Joseph Ehrlich, un austríac que s'havia establert al Regne Unit durant la dècada del 1930.^[1]

Especialista en la preparació de motors, Joe Ehrlich va fabricar motocicletes de dos temps úniques. EMC va cessar la producció el 1952, però Ehrlich va fer servir el seu coneixement de la tecnologia alemanya per a instal·lar altres motors als models de velocitat de DKW Rennsporte Ladempumpe, els quals va desenvolupar com a motocicletes de competició EMC artesanals. Aquestes motos van guanyar diverses curses durant els següents 25 anys^[2] (l'EMC de 125cc, per exemple, va ser considerada una de les més ràpides de la seva cilindrada a començaments de la dècada del 1960). Ehrlich va plegar el 1967 i la companyia va tancar el 1977.^[1]

Història

El doctor Joseph Ehrlich era un austríac ric i entusiasta de les motocicletes que es va convertir en una autoritat dins el món de les motos de velocitat amb motor de dos temps. Ehrlich es va traslladar al Regne Unit i després de la Segona Guerra Mundial va crear EMC, amb la fàbrica a Isleworth. La producció es va centrar en una motocicleta de 350 cc amb motor de pistó doble basada en enginyeria alemanya, amb dos cilindres i pistons i una cambra de combustió comuna. Un cilindre allotjava els ports d'escapament i l'altre els ports de transferència. EMC també va importar d'Àustria la Puch 125 cc de pistó doble i motor de quatre velocitats, ja que no hi havia res de semblant al mercat britànic en aquells moments.^[2]

El doctor Ehrlich va treballar tota la seva vida per a millorar el rendiment dels motors. El 1948 en va construir un de tres cilindres per a motocicleta que es va acabar prohibint als circuits de curses pel fet de ser "massa potent".^[3] Alguns dels més destacats pilots de l'època van fer servir motocicletes (i cotxes) EMC de curses, entre ells Phil Read, Paddy Driver, Rex Avery i, sobretot, Mike Hailwood, qui hi va aconseguir el cinquè lloc al mundial de velocitat de 1962 de 125cc i hi va guanyar el Saar Grand Prix aquell mateix any.^[4]^[5]

Ehrlich va desenvolupar també cotxes de Fórmula 3. Tot i que va plegar d'EMC el 1967, va continuar amb el seu interès per les motos de competició i en va produir unitats artesanals de 250 cc amb motor Rotax durant la dècada del 1980. A partir de 1981, les motocicletes EMC de 250cc van guanyar 4 Junior TT a l'illa de Man i una EMC va ser la primera motocicleta de 250cc a batre el rècord de volta ràpida al circuit a 180 km/h.^[6] Ehrlich va crear la seva darrera motocicleta de competició el 1995, a més de 80 anys d'edat.

L'experiència d'Ehrlich amb els primers dissenys de motors de dos temps el va portar a treballar en l'Environmental Engine ("motor ambiental"), amb una compressió i cilindrada variables per tal de millorar-ne les emissions i el consum de combustible. Josef Ehrlich es va morir el setembre del 2003, a 89 anys, sense haver pogut veure desenvolupats comercialment aquests visionaris dissenys.^[7]^[8]

Models

Model	Any	Notes
EMC 350 cc	1948	Motor de pistó doble
EMC Model T	1953	Motor JAP
EMC 125 cc	1963	Bicilíndrica refrigerada per aigua

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «EMC Motorcycles» (en anglès). ianchadwick.com. [Consulta: 5 juliol 2008].
↑ ^2,0 ^2,1 Hogan, Peter. «Racing Split Single Two Stroke Motorcycles in Post War England» (en anglès). iwvmcc.co.uk, 30-11-2002. Arxivat de l'original el 16 juny 2008. [Consulta: 5 juliol 2008].
↑ «History of EE technology» (en anglès). docscipark.com.au. Arxivat de l'original el 18 juliol 2008. [Consulta: 5 juliol 2008].
↑ «1962 125cc world championship standings» (en anglès). motogp.com. MotoGP. Arxivat de l'original el 2012-09-27. [Consulta: 15 juny 2011].
↑ «Works EMC bikes on the auction block» (en anglès). motoring.co.za. [Consulta: 5 juliol 2008].
↑ «TT Race analysis» (en anglès). iomtt.com. [Consulta: 5 juliol 2008].
↑ «Ehrlich EMC» (en anglès). f3history.co.uk. [Consulta: 5 juliol 2008].
↑ Brown, Roland. Classic Motorcycles (en anglès). Anness Publishing, 2002, p. 137. ISBN 1-84038-433-6.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: EMC Motorcycles

Article sobre l'EMC 350 - Mark I de 1948 (anglès)

[Ian-1] 1,0 ^1,1 «EMC Motorcycles» (en anglès). ianchadwick.com. [Consulta: 5 juliol 2008].

[IOW-2] 2,0 ^2,1 Hogan, Peter. «Racing Split Single Two Stroke Motorcycles in Post War England» (en anglès). iwvmcc.co.uk, 30-11-2002. Arxivat de l'original el 16 juny 2008. [Consulta: 5 juliol 2008].

[EE-3] «History of EE technology» (en anglès). docscipark.com.au. Arxivat de l'original el 18 juliol 2008. [Consulta: 5 juliol 2008].

[4] «1962 125cc world championship standings» (en anglès). motogp.com. MotoGP. Arxivat de l'original el 2012-09-27. [Consulta: 15 juny 2011].

[5] «Works EMC bikes on the auction block» (en anglès). motoring.co.za. [Consulta: 5 juliol 2008].

[6] «TT Race analysis» (en anglès). iomtt.com. [Consulta: 5 juliol 2008].

[7] «Ehrlich EMC» (en anglès). f3history.co.uk. [Consulta: 5 juliol 2008].

[8] Brown, Roland. Classic Motorcycles (en anglès). Anness Publishing, 2002, p. 137. ISBN 1-84038-433-6.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]