JA Prestwich Industries Ltd
Placa verda atorgada pel districte de Haringey de Londres a l'edifici on hi havia la fàbrica de JA Prestwich | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | JAP | ||||
Tipus | fabricant de motocicletes fabricant de motors | ||||
Indústria | indústria automotriu i material d'oficina | ||||
Forma jurídica | societat limitada | ||||
Història | |||||
Creació | 1895, Tottenham | ||||
Fundador | John Alfred Prestwich | ||||
Fusionat a | Villiers Engineering (1957) | ||||
Data de dissolució o abolició | 1964 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
JA Prestwich Industries Ltd fou una empresa d'enginyeria anglesa que es va fundar el 1951 per mitjà de la fusió de J.A.Prestwich and Company Limited i Pencils Ltd. L'empresa rebia el nom del seu fundador, l'enginyer John Alfred Prestwich. Els seus productes es comercialitzaven amb la marca JAP (de vegades, escrita «J.A.P.»).
Història
[modifica]John A. Prestwich va endegar la fabricació d'instruments científics el 1895, a 20 anys, inicialment darrere la casa del seu pare al número 1 de Lansdowne Road, Tottenham (Londres). El 1911 s'havia traslladat a uns nous locals a Tariff Road,[1] dins la zona del Northumberland Park de Tottenham, uns locals que a data del 2015 encara existien. Prestwich fou conegut inicialment per les seves càmeres i projectors cinematogràfics. Va treballar amb S.Z. de Ferranti i més tard amb el pioner del cinema William Friese-Greene.
Cap al 1902 J.A.Prestwich and Company va començar a fabricar motors de motocicleta que després feien servir molts altres fabricants. Els seus motors es van fer servir en competicions de motociclisme amb un èxit fulgurant i es van emprar en motocicletes de speedway fins a la dècada del 1960. Prestwich també fabricava motors per a avions.[2][3] El 1919, Prestwich va fundar Pencils Limited per tal d'explotar comercialment la seva invenció de maquinària nova i l'empresa va fabricar els "Master Pencils", també a Tariff Road. A la dècada del 1930, la producció de motors es va centrar cada vegada més en petits motors industrials i agrícoles.[4] Durant la Segona Guerra Mundial, Prestwich va produir al voltant de 240.000 motors industrials de benzina en suport de l'esforç bèl·lic, juntament amb milions de peces d'avions, fusibles i altres elements.[5]
El 1951, els actius de J.A.Prestwich and Company Limited i de Pencils Ltd van ser adquirits per J.A.Prestwich Industries Limited, empresa que fou registrada el 23 d'abril d'aquell any i va sortir a la borsa de Londres poc després. El 1957 pràcticament totes les accions de la companyia havien estat adquirides per la Villiers Engineering de Wolverhampton, la qual fabricava també motors industrials i de motocicleta. La fàbrica de motors de Northumberland Park es van tancar el 1963 i J.A.Prestwich Industries Limited es va liquidar el 1964.[5][6]
Els papers, fotografies i material publicitari relacionats amb l'empresa es troben al Bruce Castle Museum de Tottenham i al Science Museum Library & Archives del Science Museum de Wroughton, Wiltshire.[7]
Productes
[modifica]Motocicletes
[modifica]De 1904 a 1908 l'empresa va produir motocicletes completes[8] partint del desenvolupament del primer motor OHV de motocicleta del Regne Unit.[9]
Després d'això, la fàbrica es va concentrar a subministrar els seus motors a altres fabricants, entre ells Brough Superior,[10] Triumph Motorcycles,[11] A. J. Stevens & Co. Ltd, Enfield Cycle Co, Hazlewoods Limited, Zenith Motorcycles i HRD Motorcycles, el precursor de Vincent Motorcycles.[12] Entre els models que incorporaven els seus motors hi havia l'AJS Model D, fabricada per a l'exèrcit rus durant la Primera Guerra Mundial.[13]
JAP va exportar un nombre significatiu de motors a fabricants de motocicletes estrangers, entre ells Dresch[14] i Terrot a França i Ardie,[15] Hecker[16] i Tornax[17] a Alemanya.
Cap al final de l'empresa, sota el control de Villiers, els motors JAP s'utilitzaven en competició, especialment en curses de speedway o dirt track. Diversos incondicionals en van continuar el desenvolupament fins a la dècada del 1970, sobretot per al seu ús en curses de grasstrack, speedway i long track. Les variants incloïen l'ús de capçals de quatre vàlvules, bugies dobles i sistemes d'encesa electrònica primerencs. Alguns exemplars es van modificar perquè funcionessin amb motors alimentats amb alcohol, bàsicament per a l'ús en speedway. Tots aquests motors eren de quatre temps. L'ús dels motors J.A.P. va minvar durant la dècada del 1970, ja que els de la competència, Jawa-CZ i GM, es van potenciar i donaven un millor rendiment.[18]
-
J.A.P. de speedway de 1948, al California Automobile Museum
-
Elstar JAP de grasstrack de 1948, al National Motor Museum Monorail de Beaulieu (Hampshire)
-
Rotrax JAP de speedway de 1950, al National Motor Museum Monorail de Beaulieu
-
Rickman Métisse de motocròs de 1967 amb motor JAP, a Auckland (Nova Zelanda)
Motors d'aviació
[modifica]Els primers avions eren lleugers i bàsics i necessitaven un motor fiable i de poc pes. Els motors de motocicletes JAP s'empraven sovint amb aquesta finalitat. El 1909 es va instal·lar un motor JAP en un triplà d'A V Roe, considerat com al primer avió plenament britànic, i durant un temps Prestwich i Roe es van associar. Al començament, JA Prestwich lliurava el mateix motor al fabricant d'avions, permetent-lo així de fer-hi modificacions locals (principalment tubs de venturi més grans per al carburador, per a permetre una major entrada d'aire en altitud).[19] A finals de la dècada del 1920 i començaments de la del 1930 JA Prestwich va produir diversos motors més pesats sota llicència, entre ells els destinats al mercat britànic per a Aeronca.[20]
Motors d'automòbil
[modifica]Els motors JAP es van utilitzar àmpliament en autocicles durant el període 1910-1914, quan aquesta mena d'automòbils era popular entre els petits fabricants. El 1914 JAP va anunciar un nou motor fabricat específicament per a autocicles: un de bicilíndric en V de 90 mm de diàmetre i 85 mm de carrera (1.082 cc). El motor tenia un volant d'inversió més gran que el de motocicleta i un dispositiu de magneto tancat. El motor es va anunciar amb una imatge on se'l veia instal·lat en un Morgan de tres rodes.[21]
En veure el desenvolupament dels lleugers i altament potents motors JAP de Speedway, alguns fabricants d'automòbils de poc volum de pre-guerra, com ara G.N., T.B., Morgan Motor Company i Reliant, els van fer servir per a motoritzar els seus vehicles.[22]
Aquest ús dels JAP es va estendre a les curses d'automobilisme després de la Segona Guerra Mundial. La majoria es van emprar en fórmules especialitzades en pes lleuger al Regne Unit, o més àmpliament a les curses de Fórmula 3 després del desenvolupament fet per John Cooper.[23]
Durant els seus darrers anys, JA Prestwich va produir components per a altres fabricants de vehicles, com ara la culata del Lotus Cortina[24][25] i les primeres versions del motor Lotus Elan, basat en Ford.
A la F1
[modifica]Un monoplaça de Fórmula 1 pilotat pel pilot nord-americà Harry Schell va competir al GP de Mònaco de la temporada 1950 amb un motor J.A.P., i aquesta va ser la seva única participació en el món de la F1.
Cinematografia
[modifica]A començaments del segle xx, la companyia va produir equips cinematogràfics (càmeres, impressores, mutoscopis, màquines de tallar i perforar) i projectors com ara els Urban Bioscope per a la Warwick Trading Company i Charles Urban.[26]
Transport ferroviari
[modifica]Models primerencs de carretons motoritzats de manteniment de vies ferroviàries (els anomenats Wickham trolley) van fer servir, des de 1948, motors JAP bicilíndrics en V. Es movien gràcies a un gran volant d'inèrcia amb accionament de fricció.[27] A la dècada del 1950, altres Wickham trolleys van fer servir motors JAP de 600 cc amb d'embragatge i eix de transmissió posterior d'engranatge cònic.[28]
Motors utilitaris
[modifica]J.A. Prestwich va fabricar també petits motors utilitaris sota la marca JAP per a diversos usos, tant estacionaris com en equips motoritzats. Tenien una mida que abastava des dels petits motors de dos temps del model 0 fins als molt més voluminosos motors del tipus 6, i s'empraven en conreadores, grups electrògens, aparells de munyiment, bombes d'aigua, tallagespes, elevadors de fenc i altres ginys agrícoles. La majoria eren de quatre temps (tret d'alguns de dos temps com el model 0). Eren força fiables, i encara se'n poden veure exemplars en trobades "vintage" arreu del Regne Unit.
Tot i que la majoria dels motors portaven el nom de JAP, alguns, com el model 3 OHV fabricat per a Arthur Lyon & Co, per als seus grups electrògens ALCO, duien tapes de distribució foses amb el nom ALCO Featherweight.
J.A.P. tenia una fàbrica a Chelmsford Road, Southgate (Londres), que donava feina a 40 a 50 treballadors, on es fabricaren aquests motors el 1955.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Swain, Alan. «Tottenham's Industrial Heritage» (en anglès). Tottenham - Summerhill Road, 01-11-2013. Arxivat de l'original el 5 octubre 2015. [Consulta: 5 octubre 2015].
- ↑ «JAP-Harding Monoplane (1910)» (en anglès). Science Museum History of Flight. Science Museum. Arxivat de l'original el 31 desembre 2006.
- ↑ «J.A.P. Harding monoplane (Bleriot)» (en anglès). Science Museum Group Collection. [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ Jones, Donald A. «Great Britain» (en anglès). Donald's Antique Rototiller, 02-11-2010. Arxivat de l'original el 6 juny 2013.
- ↑ 5,0 5,1 Lewis, Jim. «18 J.A.Prestwich - Tottenham's Prolific Inventor». A: London's Lea Valley : Britain's best kept secret (en anglès). Chichester, West Sussex: Phillimore, 1999. ISBN 1-86077-100-9. OCLC 50014284.
- ↑ Wright, Terry. Power without glory: racing the big-twin Cooper (en anglès). Pymble, N.S.W.: Loose Fillings Sydney, 2015. ISBN 978-0-9943661-0-8. OCLC 911223005.
- ↑ «Library and archives at the National Collections Centre» (en anglès). Science Museum. Arxivat de l'original el 4 octubre 2015. [Consulta: 29 abril 2018].
- ↑ «The Complete Motorcycle Compendium - J» (en anglès). Total Motorcycle.com. Arxivat de l'original el 28 maig 2017. [Consulta: 29 abril 2018].
- ↑ «JAP motor cycle engine, 1904.» (en anglès). Ingenious. Science Museum Group. Arxivat de l'original el 7 abril 2017. [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ Leno, Jay. «Half The Wheels, Twice The Fun» (en anglès). Popular Mechanics, 21-12-2001. Arxivat de l'original el 20 setembre 2005.
- ↑ Chadwick, Ian. «Triumph Motorcycles Timeline: The Early Years, 1883-1918» (en anglès). Chadwick's Web. Arxivat de l'original el 2 abril 2018. [Consulta: 29 abril 2018].
- ↑ «My Vincent HRD Website – History» (en anglès). Arxivat de l'original el 21 juliol 2005. [Consulta: 29 abril 2018].
- ↑ Parker, Bev. «A. J. Stevens & Company (1914) Limited - The early years» (en anglès). Wolverhampton Museum of Industry. Arxivat de l'original el 11 novembre 2019. [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ «Dresch» (en francès). Les motos. Arxivat de l'original el 21 gener 2019. [Consulta: 29 abril 2018].
- ↑ Fritz, Joachim. «Motorräder aus Nürnberg: ARDIE» (en alemany). Die Meisterdinger von Nürnberg. Arxivat de l'original el 16 juny 2018. [Consulta: 29 abril 2018].
- ↑ Fritz, Joachim. «Motorräder aus Nürnberg: HECKER» (en alemany). Die Meisterdinger von Nürnberg. Arxivat de l'original el 16 juny 2018. [Consulta: 29 abril 2018].
- ↑ Kastel, Dieter. «Tornax-Motorfahrzeugfabrik» (en anglès). Tornax-Motorfahrzeugfabrik. Arxivat de l'original el 3 setembre 2017. [Consulta: 29 abril 2018].
- ↑ Hood, Sam. «England Test dirt-track motorcyclist, Jack Wotton, on his JAP (JA Prestwich) engined bike» (en anglès). Trove. National Library of Australia, 1930. [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ «Aircraft Engines - Make, Model and Manufacturers Summary» (en anglès). Australian Ultralight Aircraft. Arxivat de l'original el 15 desembre 2005.
- ↑ Erickson, Jack. «Aeronco, Prestwich, J.A.P. (UK)» (en anglès). Horizontally Opposed Piston Aero Engines, 14-05-2004. Arxivat de l'original el 30 setembre 2007.
- ↑ «J.A.P. Engines for 1915» (en anglès). The Motor Cycle magazine, 22-10-1914, pàg. 461.
- ↑ Kiessling, Gerhard. «Morgan, the World's Leading 3-Wheeler: Engine Page» (en anglès). Morgan 3-Wheeler. Arxivat de l'original el 1 gener 2018. [Consulta: 29 abril 2018].
- ↑ Muelas, Felix. «Brabham's Cooper debuting among the all-conquering Mercs» (en anglès). 8W. FORIX, 01-08-1999. Arxivat de l'original el 13 gener 2018. [Consulta: 29 abril 2018].
- ↑ «Ford Courtina-Louts - Amazing Performance From a Demure Package» (en anglès). Car Life, 7-1966, pàg. 36–39. Arxivat de l'original el 2021-10-20 [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ «FORD CORTINA-LOTUS - Amazing Performance From a Demure Package» (en anglès). Car Life, 7-1966, pàg. 36–39. Arxivat de l'original el 10 març 2019.
- ↑ Herbert, Stephen. «John Alfred Prestwich» (en anglès). Who's Who of Victorian Cinema. Arxivat de l'original el 18 febrer 2012. [Consulta: 29 abril 2018].
- ↑ «Wickham Motor Trolley» (en anglès). South Devon Railway, 05-04-2013. Arxivat de l'original el 12 setembre 2016. [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ Longworth, Jim. Triking the Length A Short History of Railway Track Vehicles in New South Wales 1855-1984 (en anglès). Australian Railway Historical Society New South Wales Division, 2010. ISBN 978-0-9805106-9-0.
Enllaços externs
[modifica]- Història de JA Prestwich Industries (anglès)
- John Alfred Prestwich i el cinema (anglès)
- Breu història de les motos JAP (anglès)
- Història dels motors de Speedway JAP (anglès)