Eble II de Ventadorn
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1086 (Gregorià)  Mostier de Ventadorn (França) |
| Mort | 1155 (68/69 anys) abadia de Montecassino (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | trobador |
| Moviment | Música medieval |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Família | |
| Fills | Eble III of Ventadorn |
| Pare | Eble I of Ventadorn |
Eble II de Ventadorn (posterior a 1086 - Montecassino, 1155) fou vescomte de Ventadorn, un dels quatre vescomtats del comtat de Poitiers, i un trobador occità.
Vida
[modifica]Eble II de Ventadorn fou fill del vescomte Eble I i d'Almodis de Montberon. Eble II es casà amb Alis (o Agnès) de Montluçon, filla de Guilhem de Montluçon, amb qui tingué tres fills: Eble III de Ventadorn, el protector de Bernart de Ventadorn; Guilhem, que esdevindria senyor d'Ussel; i Arquimbaut. Eble II morí a Montecassino el 1155, retornant de la Segona Croada (1145-1149).[1]
Obra pòetica
[modifica]Se sap que Eble II fou poeta però cap de les seves poesies ha estat conservada; potser no van ser mai posades per escrit. Tanmateix els documents d'arxiu l'anomenen Ebolus Cantator[2] i el cronista Jofre de Vigeois diu erat valde gratiosus in cantilenis ("era molt dotat per les cançons"); també se'n diu que usque ad senectam alacritatis carmina dilexit ("fins a la vellesa li agradaven les cançons alegres").
Diversos trobadors citen també Eble II com a trobador: Cercamon en el planh per Guilhem X d'Aquitània de 1137 (Lo planh comens iradamen),[3] Marcabru abans de 1149 en L'iverns vai e·l temps s'aizina,[4]Bernart de Ventadorn en Lo tems vai e ven e vire [5] i Guerau de Cabrera abans de 1160 en l'ensenhament Cabra joglar.[6]
És d'imaginar que compartí l'activitat literària amb el seu senyor i també trobador Guillem IX d'Aquitània, comte de Poitiers i duc d'Aquitània, el primer trobador amb obra coneguda, cosa que Jofre de Vigeois testimonia i corrobora amb una anècdota narrada per Riquer (p. 142-143).
Els estudiosos de la poesia trobadoresca han fet alguns intents per atribuir a Eble II algunes poesies que apareixen com a anònimes en els cançoners o atribuïdes a altres trobadors. Tanmateix, de com hauria estat la poesia d'Eble no en tenim cap noció definitiva.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Riquer (p. 142) citant Stronski diu que fou el seu fill, Eble III, que morí a Montecassino. I que Eble II hauria mort el 1147.
- ↑ Concretament al seu fill, Eble III, Jofre de Viegois l'anomena filius Eboli Cantatoris (vegeu Riquer, p. 142)
- ↑ Lo planh comens iradamen (vv. 49-50)
Lo plainz es de bona razo
Qe Cercamonz tramet n'Eblo. - ↑ L'iverns vai e·l temps s'aizina (vv. 73-74)
Jamai no farai plevina
eu per la troba n'Eblo,
car s'entensa folatina
manten encontra razo. - ↑ Lo tems vai e ven e vire (vv. 22-28)
Ja mais no serai chantaire
ni de l'escola n'Eblo,
que mos chantars no val gaire
ni mas voutas ni mei so;
ni res qu'eu fassa ni dia,
no conosc que pros me sia,
ni no.i vei melhuramen. - ↑ Cabra joglar (v. 30)
ni de N'Anfos ni de N'Eblon
- ↑ Riquer discuteix aquest tema a les p. 145-147.
Bibliografia
[modifica]- Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, p. 142-147