Eduard Reig i Carreras

Eduard Reig i Carreras
Biografia
Naixement	1842 ; Barcelona
Mort	28 novembre 1880 (37/38 anys); ?
Diputat al Congrés dels Diputats
	27 d'abril de 1872 – 28 de juny de 1872
	← ? ? →
Circumscripció	Manresa
	18 de febrer de 1876 – 3 de gener de 1881
	← ? Joan Baptista Orriols i Comas →
Circumscripció	Manresa
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat i industrial
Partit	Partit Constitucional
Diputat al Congrés dels Diputats

Eduard Reig i Carreras (Barcelona, 1842 - Barcelona, 28 de novembre de 1880)^[2] fou un advocat, industrial i polític català.

Biografia

Trajectòria empresarial

Eduard Reig era fill de Josep Reig i Peix, teixidor de seda amb una fàbrica al carrer dels Vigatans de Barcelona (vegeu casa-fàbrica Josep Reig). Va obrir una fàbrica a Gràcia amb 22 telers, secció de tint i més de 40 obrers. A partir de 1867 s'hi incorporà Eduard, anomenant-se Josep Reig i fill. El pare va morir cap al 1870, i Eduard va impulsar el negoci sota la denominació d'Eduard Reig i Cia. Va estar present a les exposicions barcelonines de 1871 i 1877 i va traslladar el despatx a la ronda de Sant Pere cantonada amb el carrer de Méndez Nuñez. La seva prematura mort deixà l'herència a la seva filla menor d'edat Rosa Reig i Martí.^[3]

L'empresa va poder continuar amb l'entrada de Feliu Batlló i Massanella i el seu fill Tomàs Batlló i Casanovas (pare i germà de Josep Batlló i Casanovas), que van conservar la marca Reig fins a finals de segle xix, quan passà a anomenar-se simplement Batlló i Cia, societat en comandita", amb nova fàbrica al Masnou. L'empresa esdevingué una societat anònima el 1940 i el 1973 passà a formar part de Sedunion.^[3]

Trajectòria política

Inicialment membre del Partit Progressista, el 1870 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona, diputat per Manresa del Partit Constitucional a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 i diputat provincial per Capellades el 1874-1875.

Després de la restauració borbònica es va relacionar amb Práxedes Mateo Sagasta i tornà a ser elegit diputat per Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879 pel Partit Liberal Fusionista.^[4] Des del seu escó va defensar el proteccionisme econòmic i participà en diverses iniciatives en defensa del proteccionisme amb Francesc López Fabra i Camil Fabra i Fontanills.

El 1870 participà en la creació de la Compañía General del Crédito Mutuo. També va ser soci del Foment de la Producció Nacional i arribà a vicepresident del Foment de la Producció Espanyola i del Foment del Treball Nacional, i el 1879 president de la Unió Fabril i Mercantil de Barcelona. De 1874 a 1880 fou comissari d'agricultura, indústria i comerç de Barcelona.

Referències

↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.
↑ «registre defuncions any 1880. Registre núm 7282. (pdf pàg.45)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 28-11-1880.
↑ ^3,0 ^3,1 Cabana, 1992.
↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

Bibliografia

Cabana, Francesc «Els Reig i els Batlló, a Barcelona». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
Palomas i Moncholi, Joan. El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 (tesi). Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2002.

[1] José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.

[2] «registre defuncions any 1880. Registre núm 7282. (pdf pàg.45)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 28-11-1880.

[FOOTNOTECabana1992-3] 3,0 ^3,1 Cabana, 1992.

[4] Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

[1]

[2]

[3]

[4]