Emili Junoy i Gelbert
(1906) | |
Nom original | (es) Emilio Junoy |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1857 Barcelona |
Mort | 15 gener 1931 (73/74 anys) Barcelona |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
25 maig 1903 – 13 novembre 1908 Circumscripció electoral: Districte electoral de Barcelona | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
6 abril 1898 – 16 març 1899 Circumscripció electoral: Districte electoral de Barcelona | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
12 març 1893 – 1r juliol 1895 ← Josep Maria Cornet i Mas – Domènec Sert i Badia → Circumscripció electoral: districte electoral de Manresa | |
Senador del Regne | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, periodista, escriptor |
Partit | Unió Republicana Solidaritat Catalana Unió Federal Nacionalista Republicana |
Família | |
Germans | Josep Maria Junoy i Muns |
Emili Junoy i Gelbert (Barcelona, 1857 - ibídem, 15 de gener de 1931)[1] fou un periodista i polític català, germà de l'escriptor Josep Maria Junoy i Muns.[2]
Biografia
[modifica]Fou fill adoptiu de Josep Junoy Gelbert, de Puigcerdà.[3] S'inicià com a periodista a Or i Grana i La Campana de Gràcia, però la seva popularitat l'assolí com a redactor i director de La Publicidad (fou conegut com el Negret de la Rambla). D'idees republicanes i proper a Nicolás Salmerón, fou contrari que el Partit Demòcrata Possibilista ingressés al Partit Liberal, i fou elegit diputat pel districte de Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1893.[4] El 1897 ingressà al Partit de Fusió Republicana, amb el que el fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1898.
Durant el seu mandat parlamentari va participar en la campanya que demanava la revisió del procés de Montjuïc. El 1901 va fer amistat amb Alejandro Lerroux, i fou diputat per Unió Republicana a les eleccions generals espanyoles de 1903 i pel sector lerrouxista d'Unió Republicana a les de 1905. El 1906, però, deixà el partit i formà part de l'Esquerra Catalana, amb la que fou elegit diputat per la Solidaritat Catalana a les eleccions generals espanyoles de 1907 i senador per la província de Barcelona el 1908. Durant la campanya de les eleccions de 1907 fou víctima d'un atemptat lerrouxista contra ell i altres dirigents unionistes, en el que va resultar ferit de bala Francesc Cambó.[5] El 1910 va ingressar a la Unió Federal Nacionalista Republicana. El 1928 intentà una entesa entre Francesc Cambó i Miguel Primo de Rivera que no es va arribar a concretar.
Es va casar l'any 1907 amb Leonor Ortega Pecino.[1] Va morir a Barcelona a la Clínica Serrallach.[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Esquela funerària». La Vanguardia, 23-01-1931, pàg. 2.
- ↑ Josep Junoy Gelbert es va tornara casar l'any 1885, amb Josepa Muns i Casas, sent pares aleshores de Josep Maria Junoy i Muns, que fou doncs germà per part de pare d'Emili Junoy.
- ↑ el 17 de novembre de 1875 el notari Joaquim Òdena, escriptura num.556, f.2223 fa constar el certificat d'arrogació tant de l'Emili com de la germana Trinitat.
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.
- ↑ Espinet Burunat, 2012, p. 182.
- ↑ «La mort d'Emili Junoy i Gelbert». La Veu de Catalunya, 16-01-1931, pàg. 4.
- ↑ Clínica fundada el 1910 pel doctor Narcís Serrallach i Mauri al carrer Balmes de Barcelona.
Bibliografia
[modifica]- Espinet Burunat, Francesc «De la Solidaritat Catalana a la Setmana Tràgica. La premsa il·lustrada barcelonina». Revista HMiC, X, 2012. ISSN: 1696-4403 [Consulta: 21 agost 2020].
- «Emili Junoy i Gelbert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)