Nathaniel Bliss
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 novembre 1700 Bisley (Regne d'Anglaterra) |
Mort | 2 setembre 1764 (63 anys) Oxford (Regne de la Gran Bretanya) |
Sepultura | Església de St. Margaret 51° 27′ 46″ N, 0° 00′ 03″ E / 51.462654°N,0.000827°E |
4t Astrònom reial | |
1762 – 1764 ← James Bradley – Nevil Maskelyne → | |
Càtedra Saviliana de Geometria | |
1742 – 1764 ← Edmond Halley – Joseph Betts (en) → | |
Rector Església de St. Ebbe | |
1736 – 1742 | |
Dades personals | |
Religió | Anglicanisme |
Formació | Pembroke College (1716–1723) |
Activitat | |
Camp de treball | Astronomia |
Ocupació | matemàtic, astrònom, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat d'Oxford (1742–1764) Església d'Anglaterra (1723–1742) |
Membre de | Royal Society (1742–) |
Premis | |
| |
Nathaniel Bliss (Bisley, 28 de novembre de 1700 - Oxford, 2 de setembre de 1764) fou un matemàtic i astrònom anglès del segle xviii que va ser catedràtic savilià i astrònom reial.
Vida i Obra
[modifica]Bliss era fill d'un marxant de roba. Va ingressar al Pembroke College de la Universitat d'Oxford el 1716 on s'hi va graduar el 1719 i doctorar el 1723.[1] A Oxford va assistir a les classes de James Bradley, tot i que no n'existeix evidència en els registres de la universitat.[2]
Va ser ordenat sacerdot i el 1736 era rector de l'església de Saint Ebbe a Oxford. Aquest mateix any es va cassar i va tenir un fill de nom John.[3]
El 1742, en morir Edmond Halley, va ser el seu substitut a la càtedra Saviliana de geometria. A partir d'aquesta data va col·laborar amb James Bradley que, com astrònom reial, dirigia l'observatori de Greenwich.[4] Particularment, va fer observacions de les llunes de Júpiter el 1742,[5] del cometa de 1745[6] i del trànsit de Venus de 1761.[7]
També va mantenir un fort interès en la millora de la rellotgeria, ajudant John Harrison en els seus treballs per dissenyar un rellotge nàutic de precisió, el H-4.[8]
El 1762, en morir James Bradley, va ser nomenat astrònom reial i director de l'observatori de Greenwich, però pel poc temps que va ocupar el càrrec abans de morir el 1764, ja no va poder fer cap treball important.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Lynn, 1885, p. 86.
- ↑ Chapman, 2013, p. 177.
- ↑ Saridakis, 2007, p. 247.
- ↑ Maunder, 1900, p. 82.
- ↑ Chapman i Hollings, 2022, p. 71-72.
- ↑ Chapman, 2013, p. 177-178.
- ↑ Maunder, 1900, p. 82 i 85.
- ↑ Saridakis, 2007, p. 248.
- ↑ Maunder, 1900, p. 85.
Bibliografia
[modifica]- Chapman, Allan. «Oxford's Newtonian school». A: John Fauvel, Raymond Flood, Robin Wilson (eds.). Oxford Figures (en anglès). Oxford University Press, 2013, p. 167-180. ISBN 978-0-19-968197-6.
- Chapman, Allan; Hollings, Christopher. «A century of astronomers : from Halley to Rigaud». A: Robin Wilson (ed.). Oxford's Savilian Professors of Geometry (en anglès). Oxford University Press, 2022, p. 55-92. ISBN 978-0-19-886903-0.
- Lynn, W.T «Occultation of Aldebaran in the sixth century. - Bliss, Astronomer Royal» (en anglès). The Observatory, Vol. 8, 1885, pàg. 86-87. ISSN: 0029-7704.
- Maunder, E. Walter. The Royal Observatory Greenwich (en anglès). The Religious Tract Society, 1900. ISBN 9785877058156.
- Saridakis, Voula. «Bliss, Nathaniel». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 247-248. ISBN 978-0-387-31022-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nathaniel Bliss» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- McConnell, Amita. «Bliss, Nathaniel» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 30 novembre 2024].
- «Nathaniel Bliss» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2004. [Consulta: 4 gener 2015].
- «The Reverend Nathaniel Bliss (1700-1764)» (en anglès). Royal Museums Greenwich. [Consulta: 4 gener 2015].