William Whiston
 Retrat de William Whiston per Sarah Hoadly (1676-1743), vers 1720.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 desembre 1667 Norton-juxta-Twycross (Regne d'Anglaterra) |
| Mort | 22 agost 1752 (84 anys) Lyndon Hall (Regne de la Gran Bretanya) |
| Sepultura | Església St. Martin's, Lyndon 52° 37′ 48″ N, 0° 39′ 38″ O / 52.63003133°N,0.66068661°O |
| Càtedra Lucasiana | |
| 1702 – 1711 ← Isaac Newton – Nicholas Saunderson → | |
| Vicari Lowestoft | |
| 1698 – 1701 | |
| Dades personals | |
| Religió | Anglicanisme i Església Baptista |
| Formació | Universitat de Cambridge (–1695) Clare College (1686–1690) Landau Forte Academy QEMS (1684–1686) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtic |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, filòsof, historiador, físic, teòleg |
| Ocupador | Universitat de Cambridge (1701–1710) Diòcesi de Norwich (1694–1698) Clare College (1691–1699) |
| Professors | Isaac Newton |
| Alumnes | James Jurin |
| Influències | |
| Família | |
| Fills | John Whiston |
Signatura  | |
  | |
William Whiston (Norton-juxta-Twycross, 9 de desembre de 1667 - Lyndon Hall, 22 d'agost de 1752) va ser un matemàtic i teòleg anglès conegut per les seves traduccions de Flavi Josefus.
Vida
[modifica]Whiston era fill del pastor de Norton (Leicestershire) i en la seva infantesa va ser educat pel seu pare per a esdevenir també pastor anglicà. A partir de 1684 va assistir a l'escola de Tamworth i el 1686 ingressava coma becari al Clare College de la Universitat de Cambridge, on es va graduar el 1689, havent fet estudis intensos de matemàtiques.[1]
El 1693 rep el seu magister de la Universitat de Cambridge, és nomenat fellow del Clare College i és ordenat sacerdot. Entre 1694 i 1698 és capellà del bisbe de Norwich. El 1698 és nomenat rector de Lowesoft (Suffolk), càrrec al qual renunciarà l'any següent, en casar-se amb Ruth Antrobus, filla d'un antic professor seu a Tamworth. Van tenir vuit fills, dels quals quatre van arribar a l'edat adulta.
El 1701, per recomanació del mateix Newton, es va convertir en el seu successor a la càtedra Lucasiana. L'astrònom reial, John Flamsteed, va comentar irònicament que la gent com l'emperador August, nomenaven successors com Tiberi, perquè la seva fama es fes més il·lustre,[2] ja que els mèrits de Whiston en aquells moments eren més aviat escassos.
Com a professor lucasià, va intentar acomodar l'ensenyament a les necessitats dels alumnes, eliminant les obscures i difícils lliçons pròpies de la universitat de l'època. També ho va fer en els llibres que va editar i escriure, traspassant així la seva fama fora dels límits de la seva universitat.[3] En aquesta època va estudiar el problema de la longitud i, tot i no arribar a cap solució definitiva, va fer aportacions interessants per a les recerques futures.[4]
En els anys següents, al contrari que Newton,[5] va fer públic el seu arianisme el que li va valdre crítiques de la jerarquia eclesiàstica. El 1710 va ser desposseït de la càtedra i expulsat de la universitat per la seva posició herètica antitrinitària, després de patir una sèrie de judicis en la seva contra.[6]
Es va traslladar a Londres on va portar una vida bohèmia, escrivint obres teològiques, vivint de les rendes d'una petita granja a Newmarket i donant algunes classes particulars. Finalment, als vuitanta anys, es va retirar a casa de la seva germana a Lyndon (Rutland), on va morir
Obra
[modifica]La seva obra més important és A New Theory of the Earth (Nova teoria de la Terra), publicada a Londres el 1696. El llibre és una exposició senzilla de la mecànica i la matemàtica newtoniana, amb el fi de demostrar que la narració de la creació de la Terra feta a les Escriptures pot ser certa.[7]
Mentre era professor lucasià, va publicar una edició dels elements d'Euclides (1703), basada en la que havia fet André Tacquet anys abans, i va editar les seves classes d'astronomia, amb el títol de Praelectiones astronomicae (1707).[8]
De la seva obra posterior, cal ressenyar la traducció del grec que va fer de l'obra de Flavi Josefus, que ha estat fruit de nombroses reedicions al llarg dels anys.[9] També va escriure altres obres teològiques (Primitive Christianity Revived, 1711-1712) i matemàtic-astronòmiques (The Longitude and Latitude Found by the Inclinatory or Dipping Needle, 1721)[10] i, fins i tot, mixtes (Astronomical Principles of Religion, 1717).
Referències
[modifica]- ↑ Snobelen i Stewart, 2003, p. 136.
- ↑ Snobelen i Stewart, 2003, p. 135.
- ↑ Snobelen i Stewart, 2003, p. 145.
- ↑ Farrell, 1976, p. 132 i ss.
- ↑ Snobelen, 2004, p. 573-575.
- ↑ Duffy, 1976, p. 129 i ss.
- ↑ Force, 1985, p. capìtol 2, conté una anàlisi de l'obra.
- ↑ Snobelen, Stewart, p. 142.
- ↑ Feingold, 2015, p. 17-30.
- ↑ Farrell, 1976, p. 131.
Bibliografia
[modifica]- Duffy, Eamon «"Whiston’s Affair": the trials of a Primitive Christian» (en anglès). The Journal of Ecclesiastical History, Vol. 27, Num. 2, 1976, pàg. 129-150. DOI: 10.1017/S0022046900052969. ISSN: 0022-0469.
- Farrell, Sister Maurren «William Whiston: The longitude man» (en anglès). Vistas in Astronomy, Vol. 20, Num. 1, 1976, pàg. 131-134. DOI: 10.1016/0083-6656(76)90022-2. ISSN: 0083-6656.
- Feingold, Mordechai «A Rake’s Progress: William Whiston Reads Josephus» (en anglès). Eighteenth-Century Studies, Vol. 49, Num. 1, 2015, pàg. 17-30. DOI: 10.1353/ecs.2015.0051. ISSN: 0013-2586.
- Force, James E. William Whiston: Honest Newtonian (en anglès). Cambridge University Press, 1985. ISBN 0521524881.
- Snobelen, Stephen David; Stewart, Larry. «Making Newton easy: William Whiston in Cambridge and London». A: Kevin C. Knox; Richard Noakes (eds.). From Newton to Hawking: A History of Cambridge University's Lucasian Professors of Mathematics (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p. 135-170. ISBN 0521663105.
- Snobelen, Stephen David «William Whiston, Isaac Newton and the crisis of publicity» (en anglès). Studies in History and Philosophy of Science, Vol. 35, Num. 3, 2004, pàg. 573-603. DOI: 10.1016/j.shpsa.2004.06.008. ISSN: 0039-3681.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Whiston» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Roger, Jacques. «Whiston, William» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 setembre 2014].
- Westfall, Richard S. «Whiston, William» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 7 novembre 2024].
