Vés al contingut

Conflent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: El Conflent)
Aquest article tracta sobre la comarca nord-catalana. Vegeu-ne altres significats a «Confluència».
Plantilla:Infotaula geografia políticael Conflent
Imatge
El Trenet Groc sobre la riu Tet, riu que vertebra la comarca d'oest a est
Tipuscomarca de la Catalunya del Nord Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 36′ N, 2° 23′ E / 42.6°N,2.38°E / 42.6; 2.38
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals Modifica el valor a Wikidata
CapitalPrada Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població21.939 (21,76 hab./km²)
Geografia
Superfície882 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals. Aquesta comarca limita al nord amb la comarca occitana de la Fenolleda, a l'est amb el Rosselló, a l'oest amb el Capcir i la Cerdanya i al sud amb el Vallespir i el Ripollès. Té els seus orígens en l'antic comtat de Conflent. El gentilici és conflentí o conflentà.

El Conflent comptava amb 21.939 habitants l'any 2023. Prada, la seva capital, també n'és la vila més poblada, amb 6.375 habitants. Altres viles importants són Vinçà (2.171 habitants), Vernet (1.488 habitants) i Rià (1.379 habitants).

La dita diu: Conflent, bona terra i dolenta gent o En Conflent, mala terra i bona gent.

Geografia

[modifica]

Comarques naturals

[modifica]

Les subdivisions del Conflent són en gran part comarques naturals. Els 53 municipis de la comarca es troben agrupats en les comarques de l'Alt Conflent,[1] el Conflent Mitjà,[1] el Baix Conflent,[1] les Garrotxes,[2] i part de l'Altiplà de Sornià que s'estén també per la Fenolleda.[3]

Orografia

[modifica]

L'orografia del Conflent és definida per les valls alta i mitjana de la Tet, des que aquest riu deixa enrere la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal del Tet del Rosselló.

La cubeta d'esfondrament que constitueix el Conflent queda tancada al sud pel massís que s'estén des del pic d'Eina (2.786 metres d'alt) fins a roca Colom (2.464 metres), que fa de partió amb la vall del Ter (Ripollès), que puja cap al nord-est fins al puig de Tretzevents (2.763 metres) i la pica del Canigó, massís que parteix aigües amb la vall del Tec (Vallespir).

Al nord, les serralades no superen pas mai els 2.500 metres d'altitud: al massís de Madres (roc de Madres, 2.471 metres, pic de Bernat Salvatge, 2.427 metres) que separa el Conflent de la Vall de l'Aude (Capcir), i forma la frontera de Catalunya amb el Llenguadoc (País de Salt), continuant pel pic de la Gleva (2.024 metres), pel coll de Jau (1.513 metres), el tuc Dormidor (1.845 metres) i la serra d'Escales (1.702 metres). Des d'aquesta serra, el límit septentrional continua vers el roc del Rosselló (1.314 metres) i el roc Geler (1.104 metres), al límit amb la Fenolleda.

Hidrografia

[modifica]

L'eix de la comarca és la vall de la Tet, riu que travessa la comarca en sentit sud-oest cap a nord-est. Al congost de Canavelles, el riu origina una conca epigènica molt engorjada fins a Vilafranca de Conflent; allà hi ha un llindar muntanyenc que separa dues conques reblertes per materials pliocènics més tous: la conca de Vernet, al sud, enlairada entre 600 i 900 metres sobre la Vall de la Tet, i la conca de Prada, al nord, per la qual s'endinsa la Tet fins al coll de Ternera (200 metres), obert damunt del Riberal del Tet (Rosselló)

Clima

[modifica]

La major pluviositat correspon al massís de Canigó (Cortalets 1.446,3 mm de mitjana anual) mentre que la vall de la Tet és molt més seca (Vilafranca, 567,3 mm; Prada 533 mm), degut a l'efecte d'ombra pluviomètrica que exerceix el Canigó, que fa acumular les precipitacions al costat de mar (o sigui, al Vallespir) i impedeix que arribin al Conflent.

Vegetació

[modifica]

Dins de la comarca, hi apareix completa, la zonació altitudinal pròpia dels Pirineus, des de l'estatge inferior de l'alzinar amb marfull, fins a la vegetació alpina. Les fagedes, però, hi tenen una extensió limitada, mentre que les espècies mediterrànies continentals hi són notables

Comunes

[modifica]
Mapa del Conflent

L'adscripció comarcal considerada per la Gran Enciclopèdia Catalana, és avui dia superada pel Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, aprovat el 2007 per l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de Perpinyà, que inclou, a més la Cabanassa, Montlluís, Planès i Sant Pere dels Forcats, de l'Alta Cerdanya, i la Llaguna del Capcir, a part de deixar fora de la comarca, adscrivint-la al Rosselló, la comuna de la Bastida.

Galeria

[modifica]
  • El Canigó és l'element geogràfic referent al Conflent
    El Canigó és l'element geogràfic referent al Conflent
  • Arboçols
    Arboçols
  • Eus
    Eus
  • Prada
    Prada
  • Vernet
    Vernet
  • Vilafranca de Conflent
    Vilafranca de Conflent

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 GGCC, Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. Conflent
  2. ↑ «Conflent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Conflent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conflent

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conflent&oldid=33925676»