Vés al contingut

El Genovés

Per a altres significats, vegeu «Genovés».
Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Genovés
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 59′ 19″ N, 0° 28′ 13″ O / 38.9885°N,0.4703°O / 38.9885; -0.4703
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Costera Modifica el valor a Wikidata
CapitalGenovés (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.778 (2023) Modifica el valor a Wikidata (182,76 hab./km²)
Gentilicigenovesina, genovesí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície15,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud120 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialXàtiva
Dades històriques
Dia de mercatDimecres
Festa patronalDel 6 al 8 d'agost
Identificador descriptiu
Codi postal46894 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46132 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46132 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgenoves.es Modifica el valor a Wikidata

El Genovés és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera. Limita amb els municipis de Barxeta, Xàtiva i Llocnou d'en Fenollet (a la mateixa comarca) i amb Benigànim (a la Vall d'Albaida).

Geografia

[modifica]

Situat en la ribera del riu Albaida, la superfície del terme és muntanyosa. En la part meridional s'alça la Serra Grossa, els contraforts de la qual es denominen Serra de la Creu en esta zona i arriben a una altitud de 410 msnm; si bé la part més meridional, denominada la Solana, arriba als 436 msnm. Entre la Solana i el vèrtex geodèsic de les Bateries (437 m), i fent de límit entre els municipis de Genovés i Benigànim, es troba el port de Benigànim. El riu d'Albaida penetra pel sud-oest, per la gola de l'Estret dels Aigües, entre les muntanyes de la Serra Grossa, i afluïx de sud a nord per la part occidental del terme, fent sovint la labor del límit territorial. Altres accidents destacables són els barrancs del Portitxol, Such, Ferrer, García, de l'Hort i de la Creu.

Història

[modifica]

Antiga alqueria musulmana, en temps de la conquesta cristiana depenia de Xàtiva. Jaume I la va donar a Baldoví de Baldoví, metge, i a son germà Joan el 1268. L'any 1441 comprà el lloc Ramon Ripoll, fou del senyoriu dels comtes d'Olocau, i per matrimoni de Maria Sanç de Castellvert amb Francesc Fenollet, passà a eixa família. Lloc de moriscos de la fillola de Xàtiva, en 1609, l'any de l'expulsió, comptava amb 70 cases (juntament amb el Fenollet). En 1611 va ser repoblada i li va ser atorgada carta pobla per a recuperar-la de les despoblació que patia des de l'expulsió. Els últims senyors del lloc van ser els Frigola.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2021
2.211 2.198 2.274 2.314 2.323 2.383 2.454 2.567 2.631 2.731 2785

Economia

[modifica]

Els terrenys no conreats estan coberts per pins i pastures. Els cultius estan ocupats per terrenys de regadiu amb un predomini dels tarongers, a molta distància de l'arròs, hortalisses i altres cereals, i de secà, on el cultiu predominant és l'olivera, juntament amb la garrofera i la vinya.

Transports

[modifica]

L'estació de ferrocarril del Genovés pertany a la línia 47 de mitjana distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP) i 1 Compromís pel Genovés (Compromís).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - el Genovés

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Pere Revert Miralles 838 46,74% 6 (+1)
Partit Popular Marta Sanchis Pardo 676 37,70% 4 ()
Compromís pel Genovés Tomàs Llopis Boluda 268 14,95% 1 (-1)
Vots en blanc 11 0,61%
Total vots vàlids i regidors 1.793 100 % 11
Vots nuls 37 2,02%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.830 82,92%**
Abstenció 377* 17,08%**
Total cens electoral 2.207* 100 %**
Alcalde: Pere Revert Miralles (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[1] JEZ Xàtiva,[2] M. Interior,[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de 2015 l'alcalde del Genovés és Pere Revert Miralles de Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Cándido Jordà Richart UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Cándido Jordà Richart CDS 28/05/1983 --
1987–1991 Cándido Jordà Richart CDS 30/06/1987 --
1991–1995 Cándido Jordà Richart UV 15/06/1991 --
1995–1999 Emilio Llopis Oltra PP 17/06/1995 --
1999–2003 Emilio Llopis Oltra PP 03/07/1999 --
2003–2007 Emilio Llopis Oltra PP 14/06/2003 --
2007–2011 Emilio Llopis Oltra PP 16/06/2007 --
2011–2015 Emilio Llopis Oltra PP 11/06/2011 --
2015–2019 Pere Revert Miralles PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Pere Revert Miralles PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Monuments

[modifica]

Festes i celebracions

[modifica]
  • Festes Patronals. Celebra les seves festes en honor del Crist del Calvari, Mare de Déu dels Dolors i Sants Abdó i Senent, del 6 al 8 d'agost.

Pilota valenciana

[modifica]

El Genovés és un poble fortament relacionat amb la pilota valenciana, puix són nombrosos els pilotaris professionals, o aficionats de primer nivell, que en són originaris, tant en la modalitat de raspall (la tradicional al poble), com en l'escala i corda.

Caldria fer esment als Batiste, als Pigat, als Sarasol, entre molts d'altres com Oltra, León, entre altres. Però sens dubte, el més popular, el que va resultar una revolució per a l'esport, i el campió indiscutible durant dues llargues dècades, fou Paco Cabanes, El Genovés.

El poble del Genovés, a més de bressol de figures, també fomenta el coneixement de la pilota valenciana mitjançant el Museu de la pilota, annex al Trinquet del Genovés, innovador gràcies a les remodelacions del 2008, per a millorar les retransmissions televisives.

Pilotaris més coneguts de Genovés

[modifica]
 

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]