Vés al contingut

El verdugo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: El Verdugo)
Infotaula de pel·lículaEl verdugo
Fitxa
DireccióLuis García Berlanga Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióEnnio Flaiano, Luis García Berlanga i Rafael Azcona Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMiquel Asins Arbó Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTonino Delli Colli Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAlfonso Santacana Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1963 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeMadrid i Mallorca Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Temapena de mort Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0057643 FilmAffinity: 411856 Allocine: 5220 Rottentomatoes: m/the_executioner_1963 Letterboxd: the-executioner Allmovie: v104312 TCM: 85254 TMDB.org: 4498 Modifica el valor a Wikidata

El verdugo (literalment, en català, El botxí) és una pel·lícula tragicòmica hispanoitaliana en blanc i negre, dirigida el 1963 per Luis García Berlanga. Ha estat doblada al català.[1]

Argument [2]

[modifica]

Amadeo (José Isbert), el botxí de l'Audiència de Madrid, coneix José Luis (Nino Manfredi), un empleat de pompes fúnebres que va a recollir el cadàver del pres que Amadeo acaba d'executar. José Luis no troba xicota, perquè totes les noies en fugen quan s'assabenten que treballa en una funerària. La filla de Amadeo, Carmen (Emma Penella), tampoc troba xicot, ja que tots els seus pretendents desapareixen quan saben que el seu pare és botxí.

Carmen i José Luis comencen una relació i ella es queda embarassada. El patronat de l'habitatge ha de concedir un pis a Amadeo per la seva condició de funcionari, però el perd perquè en el moment del lliurament ja estarà jubilat. Carmen i el seu pare entabanen José Luis perquè accepti el càrrec de botxí i poder així conservar l'habitatge, i li asseguren que no haurà de matar ningú.

Quan arriba una ordre d'execució, José Luis, horroritzat, vol dimitir encara que això signifiqui perdre el pis, i novament Amadeo i Carmen l'enreden perquè esperi fins a l'últim moment, ja que el reu està malalt i es pot morir per ell mateix.

Finalment, en una escena memorable, els funcionaris de la presó han d'arrossegar José Luis fins al garrot vil, mentre el condemnat està ben tranquil.

Repartiment

[modifica]

i altres...

Guardons[3]

[modifica]

La pel·lícula va estar nominada al Lleó d'Or del Festival Internacional de Cinema de Venècia, i en va obtenir el premi FIPRESCI.

Va guanyar també el Premi Sant Jordi de Cinematografia a la millor pel·lícula espanyola.

Versió teatral

[modifica]

El 20 de gener de 2000 fou estrenada una versió teatral d'aquesta obra al Teatre Victòria de Barcelona dirigida per Luis Olmos i protagonitzada per Juan Echanove, Luisa Martín i Alfred Lucchetti.[4] El març de 2000 fou estrenada al Teatro La Latina de Madrid.[5] Luisa Martín i Juan Echanove foren candidats als Fotogramas de Plata 2000 com a millors actors de teatre.

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. El verdugo. esadir.cat. 
  2. «El verdugo». The New York Times.
  3. Nominacions i premis a IMDb (anglès)
  4. Lucchetti estrena la versio teatral de 'El Verdugo'., Vilaweb, 20 de gener de 2000
  5. El humor negro de 'El verdugo' se sube a un escenario de la mano de Juan Echanove, El País, 22 de març de 2000

Enllaços externs

[modifica]