Raise the Red Lantern

Raise the Red Lantern
大紅燈籠高高掛
Fitxa
Direcció	Zhang Yimou
Protagonistes	Gong Li; He Saifei (en) ; Cao Cuifen (en)
Producció	Hou Hsiao Hsien
Guió	Ni Zhen (en)
Música	Zhao Jiping
Fotografia	Zhao Fei (en)
Muntatge	Du Yuan (en)
Dades i xifres
País d'origen	República Popular de la Xina
Estrena	10 setembre 1991
Durada	125 min
Idioma original	mandarí
Rodatge	República Popular de la Xina
Color	en color
Recaptació	2.603.061 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	Wives and Concubines (en)
Gènere	cinema de drama romàntic, cinema històric i pel·lícula basada en una obra literària
Qualificació MPAA	PG
Lloc de la narració	Xina
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1992); candidata internacional als Premis Oscar (1992) ;
Premis	Hundred Flowers Award for Best Picture (en) ; BAFTA a la millor pel·lícula en llengua no anglesa ;

Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà (xinès simplificat 大红灯笼高高挂, xinès tradicional 大紅燈籠高高掛 literalment: Penja alt el gran fanal vermell; títol internacional: Raise the Red Lantern) és una producció cinematogràfica xinesa de 1991, dirigida per Zhang Yimou i protagonitzada per Gong Li.

Es tracta d'una adaptació de Ni Zhen de la novel·la de 1990 Esposes i concubines de Su Tong. La pel·lícula va ser posteriorment adaptada a un ballet, dirigit pel mateix Zhang Yimou per al Ballet Nacional de la Xina.

La pel·lícula narra la història d'una dona jove que es converteix en una de les concubines d'un ric senyor de la guerra durant la dècada de 1920. És notable per la seva opulència visual i el sumptuós ús dels colors primaris. La pel·lícula va ser filmada en el Complex de Qiao, en l'antiga ciutat de Pingyao, a la província de Shanxi. A pesar que el guió va ser aprovat per la censura xinesa^[1] la versió final de la mateixa va ser prohibida a la Xina durant un breu període.^[2] Alguns crítics de cinema han interpretat que la pel·lícula amaga una al·legoria vetllada de crítica a l'autoritarisme del Partit Comunista de la Xina.^[3] D'altra banda, s'ha acreditat a la popularitat de la producció l'incrementar el turisme a la Xina després de l'aïllament que va sofrir el país després de la resposta del Govern a les Protestes de la plaça de Tian'anmen de 1989.^[4]

La pel·lícula es va finançar amb fons provinents de Taiwan i Hong Kong, on hi havia una gran expectació pel cinema de qualitat que s'estava produint a la Xina continental des de la dècada dels 80.^[5]

Com a màxim exponent de la Cinquena Generació de cineastes xinesos, Zhang Yimou va aconseguir amb aquesta pel·lícula un equilibri que va traspassar fronteres en basar la seva idea de realisme en els recursos visuals i sonors del llenguatge cinematogràfic, un estil que rebria el nom de plastic expression (expressió plàstica, en anglès).^[5]

Argument

La pel·lícula se situa a la Xina dels anys 20, durant l'era dels senyors de la guerra, anys abans de la guerra civil xinesa. La jove Songlian (頌蓮, Gong Li), el pare del qual ha mort recentment deixant a la família en fallida, es veu obligada a abandonar la universitat i convertir-se en la "quarta esposa" (més aviat la quarta concubina) de la casa de Chen. Una vegada arriba a la residència palatina, els criats li fan un massatge als peus i encenen llanternes vermelles per a anunciar la visita nocturna del seu marit (Ma Jingwu), el senyor de la casa. Songlian aviat descobreix que no totes les concubines de la casa reben el mateix tractament. De fet, el senyor decideix diàriament on dormirà cada nit, iniciant així el ritu del massatge i les llanternes, i una major atenció per part dels criats. Forçades a competir entre elles, les tres concubines tracten contínuament de guanyar-se l'atenció i l'afecte del marit.

La primera senyora, Yuru (Jin Shuyuan), sembla tan vella, si no més, que el propi senyor. Havent-li donat un fill dècades abans, està resignada a viure la seva vida oblidada. La segona senyora, Zhuoyun (Cao Cuifen), aviat es fa amiga de Songlian, lloant la seva bellesa i joventut, i regalant-li seda. Zhuoyun també l'adverteix contra la tercera senyora, Meishan (He Caifei), la qual havia estat cantant d'òpera. Meishan, havent estat la favorita abans de l'arribada de Songlian, es fingeix malalta i fa tot el possible per recuperar l'atenció del seu senyor. Amb el temps, però, Songlian s'adona que deu més aviat desconfiar de la segona esposa, que «posseeix la cara d'un Buda i el cor d'un escorpí».

Songlian es fingeix embarassada, tractant d'atreure l'atenció del marit (i, al mateix temps, tractant de quedar-se de debò embarassada). Zhuoyun, no obstant això, aliada amb la criada personal de Songlian, Yan'er (燕兒, Kong Lin) aconsegueix trobar unes calces tacades de sang menstrual, i fingint preocupar-se per la salut de Songlian, demana que acudeixi el metge de la família, el doctor Gao (Cui Zhigang), qui està mantenint una relació il·lícita amb la tercera esposa Meishan. El doctor Gao examina Songlian i anuncia que l'embaràs és un frau. Furiós per l'atreviment de la seva quarta esposa, el senyor Chen ordena que les llanternes de la casa de Songlian siguin cobertes amb teles negres. Culpant Yan'er de l'ocorregut, Songlian revela que l'habitació de la seva criada estava plena de llanternes vermelles, mostrant que Yan'er (qui havia mantingut relacions amb el senyor de la casa) somiava amb ser una senyora en comptes d'una simple criada.

Yan'er és obligada a romandre de genolls sobre la neu mentre veu cremar les llanternes del seu dormitori fins que demani perdó, però desafiadora, es nega a fer-ho, i en arribar la nit es desmaia i emmalalteix, i finalment mor després de ser traslladada a l'hospital. Songlian decideix que serà més feliç en solitud. No obstant això, comença a deprimir-se i a parlar de suïcidi.

El dia del seu vintè aniversari, Songlian s'emborratxa i revela l'adulteri de la tercera esposa amb el doctor Gao a Zhuoyun, qui ordena als criats que els busquin, i els troben junts. Seguint la tradició de la família, els criats porten Meishan a una habitació solitària en la teulada i la pengen. Songlian, amagada, és testimoni de tot això i queda traumatitzada.

L'estiu següent, el senyor Chen s'ha casat amb una altra jove concubina, qui pregunta qui és la dona que camina sense rumb per l'enclavament, com si estigués boja,i la criada li respon que es tracta de la quarta esposa, Songlian.

Repartiment

Gong Li - Songlian (S:颂莲, T:頌蓮, P: Sònglián), la quarta esposa (四太太 Sì tàitai)
He Saifei - Meishan (C:梅珊, P: Méishān), la tercera esposa (三太太 Sān tàitai)
Cao Cuifen - Zhuoyun (S:卓云, T:卓雲, P: Zhuóyún), la segona esposa (二太太 Èr tàitai)
Kong Lin - Yan'er (S: 雁儿, T: 雁兒, P: Yàn'ér), jove serventa de Songlian
Zhou Qi - majordom Chen Baishun (S: 陈百顺, T: 陳百順, P: Chén Bǎishùn)
Jin Shuyuan - Yuru (C: 毓如, P: Yùrú), la primera esposa (大太太 dà tàitai)
Ma Jingwu - Chen Zuoqian (S:陈佐千, T: 陳佐韆, Chén Zuǒqiān) o Mestre Chen
Cui Zhihgang - Doctor Gao (S:高医生, T: 高醫生, P: Gāo-yīshēng)
Xiao Chu - Feipu (S:飞浦, T: 飛浦, P: Fēipǔ), el fill gran del mestre
Cao Zhengyin - Antiga serventa de Songlian
Ding Weimin - Mare de Songlian

Premis i nominacions

Premis	Any	Categoria	Receptor	Resultat
Festival Internacional de Cinema de Venècia^[6]	1991	Lleó d'Or	Zhang Yimou	Guanyador
Festival Internacional de Cinema de Venècia^[6]	1991	Lleó d'Or	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Nominat
Premis Oscar^[7]	1992	Millor pel·lícula estrangera	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Nominat
Boston Society of Film Critics^[8]	1992	Millor pel·lícula en llengua estrangera	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Guanyador
Premis David di Donatello^[9]	1992	Millor pel·lícula estrangera	'Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Guanyador
Premis Guldbagge^[10]	1992	Millor pel·lícula estrangera	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Nominat
Premis Independent Spirit^[11]	1992	Millor pel·lícula internacional	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Nominat
Kansas City Film Critics Circle^[12]	1992	Millor pel·lícula estrangera	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Guanyador
London Film Critics' Circle^[13]	1992	Millor pel·lícula estrangear de l'any	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Guanyador
Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles^[14]^[15]	1992	Millor fotografia	Zhao Fei	Guanyador
Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles^[14]^[15]	1992	Millor pel·lícula estrangera	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Runner-up
National Board of Review^[16]	1992	Millor pel·lícula estrangera	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Top 5
Premi de la National Society of Film Critics^[11]	1992	Millor pel·lícula estrangera	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Guanyador
Premi de la National Society of Film Critics^[11]	1992	Millor fotografia	Zhao Fei	Guanyador
Premis del New York Film Critics Circle^[17]	1992	Millor pel·lícula en llengua estrangera	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Guanyador
Premis del New York Film Critics Circle^[17]	1992	Millor fotografia	Zhao Fei	Runner-up
Premis AACTA^[18]	1993	Millor pel·lícula estrangera	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Nominat
Union de la critique de cinéma^[19]	1993	Grand Prix	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Guanyador
Premi BAFTA^[20]	1993	Millor pel·lícula en llengua no anglesa	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Guanyador
Premis de les Cent Flors^[21]^[22]	1993	Millor Pel·lícula	Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà	Guanyador
Premis de les Cent Flors^[21]^[22]	1993	Millor Actriu	Gong Li	Guanyador

Referències

↑ «Raise the Red Lantern Review». TV Guide. [Consulta: 6 agost 2007].
↑ «Zhang Yimou's RAISE THE RED LANTERN». Arxivat de l'original el 27 de setembre de 2007. [Consulta: 6 agost 2007].
↑ «Raise the Red Lantern > Review». All Movie Guide. Arxivat de l'original el 26 d'abril de 2006. [Consulta: 6 agost 2007].
↑ «The set-jetters». The Guardian. Arxivat de l'original el 16 d'octubre de 2007. [Consulta: 6 agost 2007].
↑ ^5,0 ^5,1 Rins, Silvia. Las grandes películas asiáticas : espiritualidad, violencia y erotismo en el cine oriental (en castellà), 2007. ISBN 978-84-89564-52-7.
↑ «1991 Venice Film Festival». YesAsia. Arxivat de l'original el 16 març 2016.
↑ «The 64th Academy Awards (1992) Nominees and Winners». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 15 març 2016. [Consulta: 15 setembre 2015].
↑ «Past Winners: 1990s». Boston Society of Film Critics. Arxivat de l'original el 2018-06-08. [Consulta: 16 març 2016].
↑ «Vincitori 1992» (To access, click on the 1992 tab) (en italian). Accademia del Cinema Italiano. [Consulta: 16 març 2015].
↑ «Da hong deng long gao gao gua (1991)». Swedish Film Institute, 22-03-2014.
↑ ^11,0 ^11,1 «Raise the Red Lantern: Awards». The New York Times. [Consulta: 16 març 2016].
↑ «KCFCC Award Winners – 1990-99». Kansas City Film Critics Circle. [Consulta: 16 març 2015].
↑ «Da hong deng long gao gao gua: Awards». Internet Movie Database. [Consulta: 16 març 2016].
↑ «1992 Los Angeles Film Critics Association Awards». Los Angeles Film Critics Association. Arxivat de l'original el 16 març 2016.
↑ J. Fox, David. «Is 'Unforgiven' sweep of L.A. Film Critics awards just start of round-up of honors?». Los Angeles Times, 15-12-1992. Arxivat de l'original el 4 març 2016. «China's 'Raise the Red Lantern,' directed by Zhang Yimou, came in second.»
↑ «1992 Archives». National Board of Review. Arxivat de l'original el 27 setembre 2015.
↑ J. Fox, David. «N.Y. Film Critics Honor 'Player,' Altman». Los Angeles Times, 18-12-1992. Arxivat de l'original el 6 març 2016.
↑ «AFI 1993 Winners». Australian Academy of Cinema and Television Arts. [Consulta: 16 març 2016].
↑ «Archives – Les Lanternes» (en francès). Le Soir, 11-01-1993, p. 8.
↑ «1993 Award». British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 16 març 2016].
↑ «历届大众电影百花奖获奖名单 (Best Actress Winners)» (en chinese). Xinhua News Agency, 09-09-2008. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2015. [Consulta: 16 març 2016].
↑ «Zhang Yimou». Xinhua News Agency. [Consulta: 16 març 2016].

Bibliografia

"Chapter 2: Su Tong and Zhang Yimou: Women's Places in Raise the Red Lantern": Deppman, Hsiu-chuang. Adapted for the Screen: The Cultural Politics of Modern Chinese Fiction and Film. University of Hawaii Press, 30 June 2010. ISBN 0824833732, 9780824833732. p. 32.
Fried, Ellen J. - "Food, Sex, and Power at the Dining Room Table in Zhang Yimou's Raise the Red Lantern." - In Bower, Anne Reel Food: Essays on Food and Film. Psychology Press, 2004. p. 129-143. ISBN 0-415-97111-X, 9780415971119.
Giskin, Howard and Bettye S. Walsh. An Introduction to Chinese Culture through the Family. SUNY Press, 2001. p. 198-201.
Hsiao, Li-ling. "Dancing the Red Lantern: Zhang Yimou’s Fusion of Western Ballet and Peking Opera." (Archive) Southeast Review of Asian Studies, University of North Carolina at Chapel Hill. Volume 32 (2010), pp. 129–36.

Enllaços externs

"Raise the Red Lantern (1991)." The New York Times.
Qiao's Compound, the filming location
Howe, Desson. "‘Raise the Red Lantern' (PG)." The Washington Post. 8 May 1992.
Ebert, Roger. "Raise the Red Lantern (1990) Arxivat 2012-10-02 a Wayback Machine.." Chicago Sun-Times. 27 April 2003.

[1] «Raise the Red Lantern Review». TV Guide. [Consulta: 6 agost 2007].

[2] «Zhang Yimou's RAISE THE RED LANTERN». Arxivat de l'original el 27 de setembre de 2007. [Consulta: 6 agost 2007].

[3] «Raise the Red Lantern > Review». All Movie Guide. Arxivat de l'original el 26 d'abril de 2006. [Consulta: 6 agost 2007].

[4] «The set-jetters». The Guardian. Arxivat de l'original el 16 d'octubre de 2007. [Consulta: 6 agost 2007].

[:0-5] 5,0 ^5,1 Rins, Silvia. Las grandes películas asiáticas : espiritualidad, violencia y erotismo en el cine oriental (en castellà), 2007. ISBN 978-84-89564-52-7.

[6] «1991 Venice Film Festival». YesAsia. Arxivat de l'original el 16 març 2016.

[Oscars1992-7] «The 64th Academy Awards (1992) Nominees and Winners». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 15 març 2016. [Consulta: 15 setembre 2015].

[8] «Past Winners: 1990s». Boston Society of Film Critics. Arxivat de l'original el 2018-06-08. [Consulta: 16 març 2016].

[9] «Vincitori 1992» (To access, click on the 1992 tab) (en italian). Accademia del Cinema Italiano. [Consulta: 16 març 2015].

[28thGuldbagge-10] «Da hong deng long gao gao gua (1991)». Swedish Film Institute, 22-03-2014.

[NYAward-11] 11,0 ^11,1 «Raise the Red Lantern: Awards». The New York Times. [Consulta: 16 març 2016].

[12] «KCFCC Award Winners – 1990-99». Kansas City Film Critics Circle. [Consulta: 16 març 2015].

[imdb-13] «Da hong deng long gao gao gua: Awards». Internet Movie Database. [Consulta: 16 març 2016].

[14] «1992 Los Angeles Film Critics Association Awards». Los Angeles Film Critics Association. Arxivat de l'original el 16 març 2016.

[15] J. Fox, David. «Is 'Unforgiven' sweep of L.A. Film Critics awards just start of round-up of honors?». Los Angeles Times, 15-12-1992. Arxivat de l'original el 4 març 2016. «China's 'Raise the Red Lantern,' directed by Zhang Yimou, came in second.»

[16] «1992 Archives». National Board of Review. Arxivat de l'original el 27 setembre 2015.

[17] J. Fox, David. «N.Y. Film Critics Honor 'Player,' Altman». Los Angeles Times, 18-12-1992. Arxivat de l'original el 6 març 2016.

[18] «AFI 1993 Winners». Australian Academy of Cinema and Television Arts. [Consulta: 16 març 2016].

[19] «Archives – Les Lanternes» (en francès). Le Soir, 11-01-1993, p. 8.

[20] «1993 Award». British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 16 març 2016].

[21] «历届大众电影百花奖获奖名单 (Best Actress Winners)» (en chinese). Xinhua News Agency, 09-09-2008. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2015. [Consulta: 16 març 2016].

[xinhua-22] «Zhang Yimou». Xinhua News Agency. [Consulta: 16 març 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

Zhang Yimou
Pel·lícules	Hong gaoliang (1987) Codename Cougar (1988) Ju Dou (1990) Raise the Red Lantern (1991) The Story of Qiu Ju (1992) To Live (1994) Shanghai Triad (1995) Lumière et compagnie (segment) (1995) Keep Cool (1997) Not One Less (1999) El camí cap a casa (1999) Happy Times (2000) Hero (2002) La casa de les dagues voladores (2004) Riding Alone for Thousands of Miles (2005) La maledicció de la flor daurada (2006) Chacun son cinéma (segment: Movie Night) (2007) Una dona, una pistola i una botiga de fideus xinesos (2009) Amor sota l'arç blanc (2010) Les flors de la guerra (2011) Coming Home (2014) La Gran Muralla (2016) Shadow (2018) One Second (2020) Xuanya Zhishang (2021) Sniper (2022) Man Jiang Hong (2023) Jianru panshi (2023) Article 20 (2024)
Other works	Turandot at the Forbidden City (1998) Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2008 Tiānxià guīxīn (2013)

Lleó d'argent a la millor pel·lícula
1953–1957	Little Fugitive / Moulin Rouge / Sadkó / Thérèse Raquin / Els contes de la lluna pàl·lida després de la pluja / Els inútils (1953) La llei del silenci / Sansho Dayu / Shichinin no Samurai / La strada (1954) Le amiche / El gran ganivet / Ciske de Rat / Poprigúnia (1955) Le notti bianche (1957)
1988–1994	Topio stin omichli (1988) Recordações da Casa Amarela / Sen no Rikyu: Honkakubô ibun (1989) Raise the Red Lantern / El rei pescador / J'entends plus la guitare (1991) Hotel de Lux / Jamón, jamón / Un cor a l'hivern (1992) Kosh ba kosh (1993) Heavenly Creatures / Retorn a Little Odessa / Il toro (1994)

Premi del New York Film Critics Circle a la millor pel·lícula en llengua estrangera
1937–1977	Mayerling (1937) La Grande Illusion (1938) Regain (1939) La Femme du boulanger (1940) No concedit (1941–1945) Roma, ciutat oberta (1946) Vivere in pace (1947) Paisà (1948) El lladre de bicicletes (1949) L'amore (1950) Miracle a Milà (1951) Jocs prohibits (1952) Justícia feta (1953) Jigokumon (1954) Umberto D. (1955) La strada (1956) Gervaise (1957) El meu oncle (1958) Les Quatre Cents Coups (1959) Hiroshima mon amour (1960) La dolce vita (1961) No concedit (1962) Fellini 8 ½ (1963) L'home de Rio (1964) Giulietta dels esperits (1965) Obchod na korze (1966) La guerra s'ha acabat (1967) Guerra i pau (1968) No concedit (1969–1977)
1978–2000	Pane e cioccolata (1978) L'arbre dels esclops (1979) El meu oncle d'Amèrica (1980) Pixote, a Lei do Mais Fraco (1981) Megáll az idő (1982) Fanny i Alexander (1983) Un dimanche à la campagne (1984) Ran (1985) Le Déclin de l'empire américain (1986) La meva vida de gos (1987) Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988) Une affaire de femmes (1989) Das schreckliche Mädchen (1990) Europa Europa (1991) Raise the Red Lantern (1992) Adéu a la meva concubina (1993) Tres colors: Vermell (1994) Els joncs salvatges (1995) Badkonake sefid (1996) Ponette (1997) Festen (1998) Todo sobre mi madre (1999) Yi Yi (2000)
2001–present	Desitjant estimar (2001) Y tu mamá también (2002) Cidade de Deus (2003) La mala educación (2004) 2046 (2005) L'Armée des ombres (2006) La vida dels altres (2007) 4 luni, 3 saptamini si 2 zile (2008) L'hora d'estiu (2009) Carlos (2010) Nader i Simin, una separació (2011) Amor (2012) La vida d'Adèle (2013) Ida (2014) Timbuktu (2015) Toni Erdmann (2016) 120 Battements par minute (2017) Guerra freda (2018) Paràsits (2019) Bacurau (2020) The Worst Person in the World (2021)