Vés al contingut

Eleccions al Dáil Éireann de 2024

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Dáil Éireann de 2024
 ← 2020 Modifica el valor a WikidataIrlanda Modifica el valor a Wikidata
Data29 novembre 2024 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals irlandeses Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir174 diputat al Dáil Eireann Modifica el valor a Wikidata
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions generals irlandeses de 2024 se celebraren el 29 de novembre de 2024 per renovar els 174 membres del Dáil Éireann, la cambra baixa del parlament de l'Oireachtas, el parlament de la República d'Irlanda.

Antecedents

[modifica]

Els republicans van ser la força més votada a la República d'Irlanda en les eleccions al Dáil Éireann de 2020, encara que no van poder governar, i a les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2022 amb el 29% dels vots en primera opció i 27 diputats es convertiren en el partit més votat per primer cop en 101 anys.[1]

Micheál Martin del Fianna Fáil va ser nomenat Taoiseach amb un govern de coalició entre el Fine Gael, Fianna Fáil i el Partit Verd amb Varadkar com a Tánaiste com a resultat de les eleccions al Dáil Éireann de 2020, intercanviant-se els papers el 2022.[2]

Després de la dimissió de Leo Varadkar de Fine Gael com a primer ministre el 20 de març de 2024 poc després que el seu govern va perdre perdés dos referèndums per canviar el que va anomenava llenguatge "sexista" a la constitució, va dimitir com a líder de Fine Gael amb efecte immediat, afirmant que dimitiria com a Taoiseach quan el seu successor fos elegit.[3] El conservador Simon Harris fou nomenat el 9 d'abril de 2024 nou taoiseach (primer ministre d'Irlanda) amb 88 vots a favor i 69 en contra, formant un govern de coalició entre el Fine Gael, Fianna Fáil i el Partit Verd.[4]

Enquestes

[modifica]
Línia de tendència de regressió local dels resultats de les enquestes, cada línia correspon a un partit polític.

Resultats

[modifica]

Les eleccions van fer que Fianna Fáil es mantingués com el partit més votat, augmentant el seu nombre d'escons a 48.[5] El seu soci de govern Fine Gael va obtenir 38 escons, i entre els dos partits van obtenir 86 escons, a dos de la majoria absoluta.[6] El Partit Verd, el tercer partit del govern, va perdre tots els seus escons menys un,[7] el Sinn Féin es va mantenir com el segon partit més votat amb 39 escons,[5] mentre que els socialdemòcrates i els laboristes van guanyar 11 escons cadascun, un augment de cinc cadascun.[8]

Eleccions al Dáil Éireann de 2024

Candidatura Sufragis Escons Govern
Vots % ± vots ± % Diputats AugmentDisminució
Fianna Fáil 481,417 21.86 48[a] Augment 10
Sinn Féin 418,627 19.01 39 Augment 2
Fine Gael 458,134 20.80 38 Augment 3
Socialdemòcrates 106,028 4.81 11 Augment 5
Partit Laborista 102,457 4.65 11 Augment 5
Irlanda Independent 78,276 3.55 4 N/A
Solidaritat-PBP 62,481 2,84 3 Disminució2
Aontú 86,134 3.91 2 Augment 1
Partit Verd 66,911 3.04 1 Disminució 11
100% Redress 6,862 0.31 1 N/A
Candidats independents 290,746 13.20 16 Disminució 3
No assignats N/A 5 N/A
Total vàlid 2,202,454 99.3
Vots nuls 15,843 0.7
Total 2,218,295 100 174 Augment14
Cens / Participació 3,689,896 60.12 Disminució 2.59
Font: RTÉ News

Notes

[modifica]
  1. Inclou Seán Ó Fearghaíl (FF), retornat automàticament per al districte de Kildare South com a Ceann Comhairle sortint, segons l'art. 16.6 de la Constitució i de la Llei Electoral de 1992.

Referències

[modifica]
  1. Aranda, Quim. «El Sinn Féin desafia la història i guanya les eleccions d'Irlanda del Nord». Ara, 07-05-2022. [Consulta: 29 maig 2022].
  2. BBC. «Leo Varadkar: I am no longer best person to be Irish PM» (en anglès). Finn Purdy, 20-03-2024. [Consulta: 10 abril 2024].
  3. «Irish Prime Minister Leo Varadkar announces surprise resignation» (en anglès). CNN, 20-03-2024. [Consulta: 20 març 2024].
  4. «El conservador Simon Harris, nou primer ministre d’Irlanda». La Mañyana, 09-04-2024. [Consulta: 26 novembre 2024].
  5. 5,0 5,1 «Fianna Fáil emerges as largest party in Irish election» (en anglès). BBC, 02-12-2024. [Consulta: 17 desembre 2024].
  6. Balcells, Anna. «El Fianna Fáil i el Fine Gael, més a prop de tornar a governar junts a Irlanda». El Punt Avui, 02-12-2024. [Consulta: 17 desembre 2024].
  7. O'Carroll, Lisa. «Irish Greens virtually wiped out in general election rout» (en anglès). The Guardian, 01-12-2024. [Consulta: 17 desembre 2024].
  8. Hurley, Sandra. «Decisions ahead for Soc Dems and Labour leadership» (en anglès). RTE, 01-12-2024. [Consulta: 17 desembre 2024].