Vés al contingut

Eleccions al Parlament Europeu de 1979 (Irlanda)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament Europeu de 1979 (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Eleccions al Parlament Europeu de 1979
 ← cap valor Modifica el valor a WikidataIrlanda Modifica el valor a Wikidata 1984 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data7 juny 1979 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Part deEleccions al Parlament Europeu de 1979 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir15 diputat al Parlament Europeu ≈ I legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat2.188.798 Modifica el valor a Wikidata
1.392.285
   63.61٪
Nombre de vots vàlids1.339.072    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls 53.213
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
FF  — Jack Lynch
464.451   34.68٪
Diputat 5
<1
2>
FG  — Garret FitzGerald
443.652   33.13٪
Diputat 4
? ? ?
Lab  — Frank Cluskey
193.898   14.48٪
Diputat 4
? ? ?
IND  — T. J. Maher
86.208   6.44٪
Diputat 1
? ? ?
IFF  — Neil Blaney
81.522   6.09٪
Diputat 1

Les eleccions al Parlament Europeu de 1979 a Irlanda van ser les eleccions celebrades el 7 de juny per a escollir als 15 eurodiputats irlandesos per a la I legislatura del Parlament Europeu.[1] Les eleccions van superar el 63% de la participació i van ser guanyades per els conservadors del Fianna Fáil. Aquestes van ser les primeres eleccions que es van celebrar simultàniament a tota l'illa d'Irlanda des de les eleccions al Dáil Éireann de 1921.[2]

Sistema electoral

[modifica]

Irlanda va decidir repartir els seus 15 eurodiputats en quatre circumscripcions electorals: 5 escons per al Munster, 4 per al Comtat de Dublín, 3 per a la circumscripció de Connacht i l'Ulster i 3 més per a la resta de la província del Leinster. El sistema de recompte va ser el de representació proporcional mitjançant el vot únic transferible.[3]

Resultats

[modifica]

El conservador Fianna Fáil va ser el guanyador de les eleccions amb el 34,7% dels vots i 5 eurodiputats enfront del 33,1% i 4 escons del també conservador Fine Gael, membre del Partit Popular Europeu. El Partit Laborista, membre de la Confederació dels Partits Socialistes, es va quedar amb el 14,5% dels vots i 4 diputats.[2]

Candidatura Facció Europea Sufragis Escons
Vots % Dip. Dif.
Fianna Fáil (FF) 464.451 34,7% 5
Fine Gael (FG) PPE 443.652 33,1% 4
Partit Laborista (Lab) UPSCE 193.898 14,5% 4
Independent: Thomas Joseph Maher 86.208 6,5% 1
Independent Fianna Fáil 81.522 6,1% 1
Sinn Féin-Partit dels Treballadors 43.942 3,3%
Altres independents 25.399 1,8%
Vots a candidatures 1.339.072 96,2% 15
Vots nuls o no vàlids 53.213 3,8% Ireland Election
Vots emesos 1.392.285 63,6%
Cens total 2.188.798

Conseqüències

[modifica]

El Sinn Féin Provisional no es va presentar a les eleccions. No obstant això, el relatiu èxit de Bernadette McAliskey a Irlanda del Nord va ajudar el Sinn Féin a presentar-se a les següents eleccions europees del 1984.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Decissió 76/787» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 08-10-1976. [Consulta: 17 juliol 2024].
  2. 2,0 2,1 «Eleccions Irlanda: 1979 Eleccions europees» (en anglès). Elections Ireland. [Consulta: 20 agost 2024].
  3. «Llei d'Eleccions de l'Assemblea Europea, 1977» (en anglès). Electronic Irish Statute Book (eISB). [Consulta: 20 agost 2024].
  4. Frampton, Martyn «El Sinn Féin i l'arena europea: "sols" o "compromís crític"?». Irish Studies in International Affairs, 16, 2005, pàg. 235–253. ISSN: 0332-1460 [Consulta: 20 agost 2024].