Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003
← 1999  2006  →
Data	16 novembre 2003
Tipus	eleccions al Parlament de Catalunya
Càrrec a elegir	135 diputat al Parlament de Catalunya ≈ setena legislatura de la Catalunya autonòmica. Durada del mandat: 4 anys
Campanya electoral	15 dies
Participació
5.307.837 3.319.276    62.54٪ 3.34 3.280.271      8.793    30.212
Resultat de la votació
CiU  — Artur Mas i Gavarró 1.024.425   31.23٪ 6.82 Diputat 56 → 46 10 PSC  — Pasqual Maragall i Mira 1.031.454   31.44٪ 6.77 Diputat 50 → 42 8 ERC  — Josep-Lluís Carod-Rovira 544.324   16.59٪ 7.83 Diputat 12 → 23 11 PPC  — Josep Piqué i Camps 393.499   12٪ 2.4 Diputat 12 → 15 3 ICV-EUiA  — Joan Saura i Laporta Comparació amb: Iniciativa per Catalunya Verds 241.163   7.35٪ 4.82 Diputat 5 → 9 4
Causa immediata de
20 desembre 2003: Govern de Catalunya 2003-2006

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 corresponents a la VII legislatura del període democràtic van estar convocades el 23 de setembre i es van celebrar el dia 16 de novembre de 2003 per elegir els 135 diputats de la cambra catalana.

Aquestes eleccions van representar un repte per les formacions catalanes degut a la decisió de Jordi Pujol de no presentar-se com a cap de llista i retirar-se de la política activa, després de vint-i-tres anys ocupant la presidència de la Generalitat i d'haver guanyat consecutivament els sis comicis als quals s'havia presentat al capdavant de la federació de CiU.

La cita electoral va ser retransmesa en un programa especial de TV3, presentat per Ramon Rovira, Carme Ros i Carles Francino, que va obtenir una audiència rècord de 821.000 espectadors i el 35,8% de quota de pantalla.

Context polític

La retirada de Jordi Pujol com a cap de llista per Convergència i Unió va donar pas a Artur Mas, aleshores era Conseller en Cap (anomenat irònicament «el delfí»), com a culminació d'un llarg procés successori. Mas va ser nomenat candidat el novembre de 2002 amb el repte d'aconseguir assolir el lideratge i mantenir el control sobre la política interna de la federació entre Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, que s'havia creat el desembre de 2001 per donar més estabilitat a la coalició electoral que ja formaven ambdós partits.

La coalició formada pel PSC i Ciutadans pel Canvi, liderada per Pasqual Maragall, es trobava en una difícil situació després d'haver aconseguit superar a CiU en nombre de vots a les eleccions de 1999, però havent obtingut quatre diputats menys a conseqüència de l'asimetria territorial. Maragall en la seva última oportunitat per assolir la presidència de la Generalitat de Catalunya havia d'aconseguir concretar el canvi que havia promès quatre anys abans, però que no li havia permès formar govern.

ERC havia aconseguit millorar els seus resultats electorals de forma constant des de 1988 i s'estava convertint en una força política capaç de trencar el bipartidisme imperant des del restabliment de la democràcia.

El PP de Catalunya reemplaçava com a cap de llista a Alberto Fernández Díaz per l'aleshores ministre Josep Piqué i Camps, que va abandonar la cartera de Ciència i Tecnologia per assumir la presidència del grup Popular català. L'aposta de Piqué passava per millorar els resultats de 1999, molt inferiors als del 95 i donar viabilitat al projecte català del PP, que havia donat suport des de l'oposició al govern de Jordi Pujol.

ICV es presentava en coalició amb els Verds i EUiA, sota el lideratge de Joan Saura, que era president d'ICV des del febrer de 2002. D'aquesta manera, i renovant el discurs ecosocialista, ICV s'allunyava de la coalició amb què s'havia presentat quatre anys abans amb PSC i CpC a les demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona.

Campanya electoral

Els canvis en el cartell electoral dels diferents partits van precipitar l'inici de la precampanya molt abans de la seva convocatòria, i que el president Pujol va anunciar que les eleccions tindrien lloc entre finals d'octubre o començaments de novembre. Així mateix, les eleccions municipals que havien de tenir lloc al maig van propiciar un clima electorals creixent, que van aprofitar els diferents partits per iniciar la precampanya de cara al Parlament. La campanya electoral va tenir lloc entre el 31 d'octubre i el 14 de novembre amb una clara orientació al canvi, fent referència als vint-i-tres anys de Pujol al capdavant de la Generalitat, i a Catalunya. Al llarg de tota la campanya els sondejos assenyalaven una clara majoria socialista i un augment d'esquerra republicana, en cap cas sembla que CiU podria aconseguir sumar una majoria per governar.

Sondejos

Les enquestes publicades als mitjans de comunicació catalans i espanyols assenyalaven, en la seva gran majoria, una clara victòria dels socialistes i auguraven un creixement d'Esquerra Republicana que passava a ser la tercera força a la cambra catalana. El principal dubte radicava en si el PSC necessitaria els vots de les altres formacions d'esquerres per formar govern. Per altra banda, en quasi cap sondeig es podia preveure una victòria de CiU amb marge suficient per formar una majoria parlamentària reeditant el Pacte del Majestic amb el Partit Popular de Catalunya o format un govern nacionalista Esquerra.

Enquesta	CiU	PSC-CpC	PP	ERC	ICV-EUiA	Altres
El Periódico (05/10)	33,0%	37,0%	8,9%	13,3%	5,7%	2,1%
Projecció d'escons	45/49	50/53	11/12	18/19	5	0
Europa Press (31/10)	34,0%	34,5%	10,0%	12,5%	6,5%	2,5%
Projecció d'escons	49/50	47	12/13	19	7	0
Agència EFE (31/10)	30,0%	35,5%	12,0%	13,0%	7,0%	2,5%
Projecció d'escons	44/46	49	16	17/18	7/8	0
ABC (02/11)	33,2%	36,1%	10,5%	12,0%	7,5%	0,7%
Projecció d'escons	49	48/49	13	18/19	6	0
La Razón (05/11)	31,5%	37,1%	11,1%	13,1%	5,5%	1,8%
Projecció d'escons	45/47	49/50	14/15	18/19	6/7	0
Centre d'Investigacions Sociològiques (07/11)	32,4%	34,4%	11,1%	12,6%	7,4%	%
Projecció d'escons	48	47	14	18	8	0

Lemes

Els lemes en aquestes eleccions es caracteritzaven per una orientació per Catalunya i també per una orientació al canvi, referit al fet de la trajectòria de 23 anys de govern de CIU.

CIU

Sí a Catalunya

ERC

+ a prop

ICV-EUiA

Un canvi de debò

Partit Popular de Catalunya

Jo crec en Catalunya

PSC

El canvi per Catalunya

Resultats

Malgrat que el candidat de Convergència i Unió, Artur Mas, va aconseguir el màxim nombre d'escons per a la seva formació, no va obtenir la majoria necessària per formar govern.

Per contra, es produeix un acord, anomenat Pacte del Tinell, per formar un Govern Catalanista i d'Esquerres entre el Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).

Una altra de les dades destacables d'aquestes eleccions va ser el gran ascens d'Esquerra Republicana de Catalunya que, amb un 16,5 per cent dels vots, va obtenir 23 escons i es va convertir en la tercera força política del Parlament.

Investidura del President

El 16 de desembre de 2003 es va realitzar el debat d'investidura a President. Pasqual Maragall va ser el candidat amb suport suficient per a presentar-se en haver obtingut el suport del PSC, ERC, ICV-EUiA.

Pasqual Maragall va ser investit com a 127è President de la Generalitat de Catalunya, amb un resultat de 74 vots a favor, 61 en contra i cap abstenció, acabant un període de 23 anys de govern de Convergència i Unió.

Amb la presa de possessió del càrrec es constitueix el govern de la VII legislatura del període democràtic.

Taula de la investidura

Primera Volta Majoria Absoluta (68 escons) Requerida
Candidat: Pasqual Maragall i Mira	Grups Polítics		PSC	ERC	PPC	ICV	TOTAL
	Sí		42	23		9	74
	No	46			15		61
	Abstencions						0
	Absències						0

Fitxa

Altres Eleccions

1980 1984 1988 1992 1995 1999 2003 2006

• Escons : 135
• Electors: 5.307.837, dels què 279.530 ho feien per primera vegada en unes eleccions al Parlament.
• Vots finals: 3.319.276 (62,54%).
  • A candidatures: 3.280.271
  • En blanc : 30.212
  • Nuls : 8.793

---

Resultat de les eleccions

Resultats per candidatura

Només es presenten les candidatures amb més de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 2003

Candidatures		Vots 2003	% Vot 2003	Parl. 2003	Vots 1999	% Vot 1999	Parl. 1999
	Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC)	1.031.454	31,16	42	1.183.299	37,85	52
	Convergència i Unió (CiU)	1.024.425	30,94	46	1.178.420	37,70	56
	Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)	544.324	16,44	23	271.173	8,67	12
	Partit Popular de Catalunya (PPC)	393.399	11,89	15	297.265	9,51	12
	Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)	241.163	7,28	9	78.441	2,51	3
	Els Verds-Alternativa Ecologista (EV-AE)	18.470	0,56	0	8.254	0,13	0
	Plataforma per Catalunya (PxC)	4.892	0,15	0	-	-	-
	Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI)	4.226	0,13	0	2.784	0,09	0
	Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)	2.580	0,08	0	-	-	-
	Escons Insubmisos (EI-ADD)	2.220	0,07	0	-	-	-
	Estat Català (EC)	1.890	0,06	0	1.774	0,06	0
	Els Verds-Alternativa Verda (EV-AV)	1.886	0,06	0	8.254	0,13	0
	Izquierda Republicana-Partit Republicà d'Esquerres (IR-PRE)	1.714	0,05	0	-	-	-
	Partit Humanista de Catalunya (PHC)	1.647	0,05	0	1.327	0,04	0
	Una Altra Democràcia és Possible (UADP)	1.386	0,04	0	-	-	-
	Centro Democrático y Social (CDS)	1.073	0,03	0	1.161	0,04	0

Diputats escollits

Vegeu també: Diputats al Parlament de Catalunya (VII Legislatura)

CiU	PSC-CpC	ERC	Partit Popular Català	ICV-EUiA
Barcelona Artur Mas i Gavarró Josep Antoni Duran i Lleida Felip Puig i Godes Francesc Homs i Ferret Núria de Gispert i Català Ramon Camp i Batalla Marta Llorens i Garcia Antoni Fernàndez i Teixidó Lluís M. Corominas i Díaz Carme Laura Gil i Miró Josefina Cambra i Giné Ramon Espadaler i Parcerisas M. Eugènia Cuenca i Valero Lluís Recoder i Miralles M. Glòria Renom i Vallbona Jaume Camps i Rovira Antoni Castellà i Clavé Josep Rull i Andreu Joan Raventós i Pujadó Jordi Casas i Bedós Oriol Pujol i Ferrusola Carles Puigdomènech i Cantó Josep Lluís Cleries i Gonzàlez Francesc Homs i Molist Esteve Orriols i Sendra Girona Pere Macias i Arau Irene Rigau i Oliver Elena Ribera i Garijo Josep Micaló i Aliu Esteve Vilanova i Vilà Eudald Casadesús i Barceló Albert Riera i Pairó Lleida Josep Grau i Serís Josep M. Pelegrí i Aixut Josep Pont i Sans Francesc Xavier Ballabriga i Cases Albert Batalla i Siscart Agustí Lluís López i Pla Anna Miranda i Torres Tarragona Joan Miquel Nadal i Malé Joan Carrera i Pedrol Joan M. Roig i Grau Carles Pellicer i Punyed Josep Poblet i Tous Francesc Sancho i Serena Mateu Montserrat i Miquel	Barcelona Pasqual Maragall i Mira Manuela de Madre Ortega Josep Maria Vallès i Casadevall Antoni Castells i Oliveres Carme Valls i Llobet Miquel Iceta Llorens Higini Clotas Cierco Ernest Maragall i Mira Carme Figueras Siñol Montserrat Tura i Camafreita Joan Ferran i Serafini Caterina Mieras i Barceló Miquel Barceló i Roca Josep Maria Carbonell i Abelló Teresa Serra i Majem Manel Royes Vila José Maria Rañé i Blasco Oriol Nel·lo i Colom Consol Prados i Martínez Lidia Santos i Arnau Alexandre Masllorens i Escubós Ramon Espasa i Oliver Joan Roma i Cunill David Pérez i Ibáñez Assumpta Baig i Torras Anna del Frago i Barés Flora Vilalta i Sospedra Mohammed Chaib Akhdim Pilar Díaz i Romero Girona Joaquim Nadal i Farreras Marina Geli i Fàbrega Manel Nadal i Farreras Carme Carretero i Romay Lleida Jordi Carbonell i Sebarroja Joaquim Llena i Cortina Marta Camps i Torrens Francés Boya Alòs Tarragona Lluis Miquel Pérez Segura Joan Sabaté i Borràs María Teresa Carrera i González Martí Carnicer i Vidal Nuria Segú i Ferré	Barcelona Josep-Lluís Carod-Rovira Josep Huguet i Biosca Pere Esteve i Abad Carme Porta i Abad Carles Bonet i Revés Joan Ridao i Martín Xavier Vendrell i Segura Teresa Aragonès i Perales Pilar Dellunde i Clavé Uriel Bertran i Arrué Oriol Amorós i March Marina Llansana i Rosich Josep Maria Freixanet i Mayans Girona Pere Vigo i Sallent Maria Mercè Roca i Perich Carme Capdevila i Palau Alfons Quera i Carré Lleida Carmel Mòdol i Bresolí Jordi Ausàs i Coll Miquel Angel Estradé i Palau Tarragona Ernest Benach i Pascual Marta Cid i Pañella Sergi de los Ríos i Martínez	Barcelona Josep Piqué i Camps Dolors Nadal i Aymerich Mª Belén Pajares Ribas Francesc Vendrell i Bayona Dolors Montserrat i Culleré Daniel Sirera i Bellés Josep Llobet Navarro Eva García Rodríguez Mª Angeles Olano García Rafael López Rueda Santiago Rodríguez Serra Girona Alicia Sánchez-Camacho Pérez Lleida Jordi Montanya i Mías Tarragona Rafael Luna Vivas Juan Bertomeu Bertomeu	Barcelona Joan Saura i Laporta Elisabet Font Montanyà Jordi Miralles Conte Jaume Bosch i Mestres Joan Boada i Masoliver Maria Dolors Camats i Luis Maria Dolors Clavell i Nadal Girona Josep Lluís Postigo i Garcia Tarragona Maria Dolors Comas d'Argemir i Cendra

Enllaços externs

• Resultats globals de les eleccions del 2003 Arxivat 2006-07-03 a Wayback Machine.
• Resultats per circumscripcions de les eleccions del 2003 Arxivat 2006-02-04 a Wayback Machine.
• Totes les dades de les eleccions de 2003