Ramon Espadaler i Parcerisas

Honorable Senyor
Ramon Espadaler i Parcerisas
	(2024)
Nom original	(ca) Ramon Espadaler Parcerisas
Biografia
Naixement	19 setembre 1963 (61 anys); Sant Quirze de Besora (Osona)
Conseller de Justícia i Qualitat Democràtica
	11 agost 2024 – ; ← Gemma Ubasart i González ; Legislatura: quinzena legislatura del Parlament de Catalunya ; Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2024-present ; Nomenat per: Salvador Illa i Roca
Diputat al Parlament de Catalunya
	12 març 2021 – ; Legislatura: catorzena legislatura del Parlament de Catalunya ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
Diputat al Parlament de Catalunya
	17 gener 2018 – 21 desembre 2020 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: dotzena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2017
Conseller d'Interior
	27 desembre 2012 – 22 juny 2015 ; ← Felip Puig i Godes – Jordi Jané i Guasch → ; Legislatura: desena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2012-2016 ; Nomenat per: Artur Mas i Gavarró
Diputat al Parlament de Catalunya
	17 desembre 2012 – 16 abril 2013 (renúncia) – Joan Morell i Comas → ; Legislatura: desena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2012
Diputat al Parlament de Catalunya
	16 desembre 2010 – 2 octubre 2012 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: novena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Diputat al Parlament de Catalunya
	17 novembre 2006 – 5 octubre 2010 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2006
Diputat al Parlament de Catalunya
	5 desembre 2003 – 8 setembre 2006 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: setena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2003
President Consell Nacional d'Unió Democràtica de Catalunya
	2003 – 2014 ; ← Joan Ignasi Puigdollers i Noblom – Josep Maria Pelegrí i Aixut →
Conseller de Medi Ambient
	20 novembre 2001 – 20 desembre 2003 ; ← Felip Puig i Godes – Salvador Milà i Solsona → ; Nomenat per: Jordi Pujol i Soley
Diputat al Parlament de Catalunya
	5 novembre 1999 – 25 gener 2000 (renúncia) – Francesc Iglesias i Sala → ; Legislatura: sisena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1999
Diputat al Parlament de Catalunya
	5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: cinquena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1995
Diputat al Parlament de Catalunya
	3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1992
Regidor de l'Ajuntament de Vic
Regidor de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora
Dades personals
Residència	Vic
Formació	Universitat Autònoma de Barcelona ; Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, historiador
Partit	Units per Avançar (2017–); Unió Democràtica de Catalunya (1989–2017)

Ramon Espadaler i Parcerisas (Sant Quirze de Besora, 19 de setembre de 1963) és un polític català, actual conseller de Justícia i Qualitat Democràtica. Ha estat tinent d'alcalde de Vic i Sant Quirze de Besora, així com conseller de Medi Ambient i Conseller d'interior de la Generalitat de Catalunya, diputat al Parlament per la demarcació de Barcelona. Ha estat Secretari General d'Unió Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió i Units per Avançar, aliat del Partit dels Socialistes de Catalunya.^[1]

Biografia

És llicenciat en Història per la UB i ha cursat estudis en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB.^[2] Va ser militant d'Unió Democràtica de Catalunya des de 1989 fins a la seva extinció. Va ser secretari general del comitè de govern els anys 2001 i 2002. Des del 2003 és president del consell nacional.^[3]

Va ser diputat al Parlament de Catalunya entre el 1992 i el 2000. També va ser tinent d'Alcalde de Vic, entre el 1999 i el 2001, i tinent d'Alcalde de Sant Quirze de Besora entre el 1991 i el 1999, va ser Director general d'Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, entre el 1999 i el 2001.^[3]

Conseller de Medi ambient

En 20 de novembre de 2001 va ser nomenat Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya^[3] en una remodelació del govern de Jordi Pujol en la què Felip Puig va deixar la conselleria.^[4] Espadaler va romandre en el càrrec fins l'entrada del govern tripartit sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003.

Després de la conselleria

Ha sigut membre de les Comissions d'Afers Institucionals, Comissió d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, Comissió d'Estudi del nou model de Finançament i Comissió d'Investigació sobre les entitats financeres.^[3] També ha sigut membre de la Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d'Europa (CALPRE) / Cambra de les Regions en representació de Catalunya.^[3] Durant la IX legislatura, va estar ponent de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres; la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica, i la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics.^[3]

Conseller d'Interior

Entre 2012 i 2015 fou conseller d'interior en el govern de la Generalitat de Catalunya de Convergència i Unió en minoria durant la desena legislatura de la Catalunya autonòmica encapçalat per Artur Mas.^[5] Durant el seu mandat va impedir la celebració d'un multireferèndum promogut per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i diversos col·lectius de l'espai que esdevindria Catalunya en Comú,^[6] i el 9 de novembre de 2014 es va dur a terme la Consulta sobre la independència de Catalunya,^[7] dos ciutadans van morir en ser detinguts pels Mossos d'Esquadra,^[8]^[9] i va expedientar Mossos per la Independència per l'ús de l'escut oficial dels Mossos d'Esquadra en el seu logotip.^[10]

Al juliol de 2014 va ser nomenat Secretari general de CiU en substitució de Josep Antoni Duran i Lleida^[11] Al 17 de juliol de 2015 degut a les tensions entre CDC i UDC sobre el procés independentista, Ramón Espadaler va anunciar la seva dimissió com a conseller d'interior juntament amb els altres consellers d'Unió Joana Ortega i Josep Maria Pelegrí,^[12] una crisi que va acabar provocant el trencament de la federació amb Convergència Democràtica de Catalunya.^[13]

Units per Avançar

A principis de setembre de 2015 es va presentar la plataforma Catalans pel Seny, en suport a Unió Democràtica de Catalunya, amb el suport d'Espadaler,^[14] però Unió va quedar finalment representació sense al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015^[15] ni al Congrés dels Diputats a les Eleccions generals espanyoles de 2015.

El març del 2017, Unió es va veure abocat a la dissolució, per ordre judicial, a causa de problemes econòmics i de manca de representació parlamentària^[16] i Espadaler fou un dels impulsors del col·lectiu Units per Avançar amb l'objectiu d'atreure votants del catalanisme moderat.

El 8 de novembre de 2017 es va fer públic que Units per Avançar es presentaria integrat a les llistes del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 i Espadaler aniria de número tres per la circumscripció de Barcelona.^[17] Fou elegit diputat en representació del PSC.^[1] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 i les de 2024 Units per Avançar es va presentar de nou integrat en el Partit dels Socialistes de Catalunya.^[18] Ramon Espadaler va aconseguir ser diputat de nou.

Conseller de Justícia

Espadaler fou nomenat conseller de Justícia i Qualitat Democràtica en el govern socialista encapçalat per Salvador Illa del Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la Quinzena legislatura del Parlament de Catalunya.^[19]

Publicacions

És autor de diverses monografies històriques i de diversos articles a la premsa nacional i comarcal, entre els quals destaquen el llibre El Castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana (Ed. L'Avenç) i Sant Hipòlit de Voltregà dins la història (Eumo Editorial) i va col·laborar en la redacció de l'obra Catalunya Romànica (Fundació Enciclopèdia Catalana).

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Ramon Espadaler irá de número tres en la lista del PSC para las elecciones del 21D». La Vanguardia.
↑ Catalunya, Parlament de. «Fitxa del diputat/ada». [Consulta: 15 setembre 2018].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 «Conseller d'Interior». web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 6 gener 2013].
↑ Barbeta, Jordi. «Pujol releva a Felip Puig del Govern» (en castellà). La Vanguardia, 15-11-2001. [Consulta: 14 novembre 2024].
↑ «Esquerra rebutja formar Govern amb Mas però facilitarà la seva investidura». Cadena Ser, 29-11-2012. [Consulta: 27 octubre 2024].
↑ «Els Mossos fan retirar meses del multireferèndum a Olot, Figueres, Lloret i l'Escala». Diari de Girona, 25-05-2014. [Consulta: 8 novembre 2024].
↑ Rios, Pere. «El 81% de persones voten sí a la independència de Catalunya». El Pais, 10-11-2014. [Consulta: 8 novembre 2024].
↑ «Dos hombres mueren en tres horas tras ser reducidos por los Mossos», 03-03-2014.
↑ «Muere un hombre tras ser reducido por los Mossos d'Esquadra» (en castellà), 07-10-2013.
↑ «La conselleria d'Interior expedienta Mossos per la Independència perquè no facin servir l'escut del cos». Ara, 26-02-2015. [Consulta: 8 novembre 2024].
↑ «Espadaler, un dels homes forts d'Unió, serà el relleu de Duran a CiU». 324, 22-07-2014.
↑ «El sector independentista d'Unió no pensa abandonar el govern i acusen la direcció de fer "xantatge" a Mas». 3/24, 17-06-2015. [Consulta: 19 juny 2015].
↑ «CDC y UDC irán por separado al 27-S tras una ruptura "sin retorno"» (en castellà). La Vanguardia, 19-06-2015. [Consulta: 19 juny 2015].
↑ Marcos, Juanma. «Neix l'associació Catalans pel Seny, en suport a Unió». El Punt Avui, 10-09-2015. [Consulta: 14 novembre 2024].
↑ Rude, Marc. «Més periodistes que militants al 'funeral' d'Unió». La Directa, 28-09-2015. [Consulta: 28 setembre 2015].
↑ «Unió es dissol després de 85 anys». El Nacional, 24-03-2017.
↑ «Composició del Parlament». Eleccions al Parlament de Catalunya 2017. [Consulta: 22 desembre 2017].
↑ Recasens, Gerard. «Qui és Ramon Espadaler: de fidel escuder de Duran i Lleida a candidat del PSC». e-Notícies, 26-04-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].
↑ Palomar, Víctor. «Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica». El 9 nou, 11-08-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Espadaler i Parcerisas

Ramon Espadaler

[lavanguardia-1] 1,0 ^1,1 «Ramon Espadaler irá de número tres en la lista del PSC para las elecciones del 21D». La Vanguardia.

[2] Catalunya, Parlament de. «Fitxa del diputat/ada». [Consulta: 15 setembre 2018].

[govern-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 «Conseller d'Interior». web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 6 gener 2013].

[4] Barbeta, Jordi. «Pujol releva a Felip Puig del Govern» (en castellà). La Vanguardia, 15-11-2001. [Consulta: 14 novembre 2024].

[5] «Esquerra rebutja formar Govern amb Mas però facilitarà la seva investidura». Cadena Ser, 29-11-2012. [Consulta: 27 octubre 2024].

[6] «Els Mossos fan retirar meses del multireferèndum a Olot, Figueres, Lloret i l'Escala». Diari de Girona, 25-05-2014. [Consulta: 8 novembre 2024].

[7] Rios, Pere. «El 81% de persones voten sí a la independència de Catalunya». El Pais, 10-11-2014. [Consulta: 8 novembre 2024].

[8] «Dos hombres mueren en tres horas tras ser reducidos por los Mossos», 03-03-2014.

[9] «Muere un hombre tras ser reducido por los Mossos d'Esquadra» (en castellà), 07-10-2013.

[10] «La conselleria d'Interior expedienta Mossos per la Independència perquè no facin servir l'escut del cos». Ara, 26-02-2015. [Consulta: 8 novembre 2024].

[11] «Espadaler, un dels homes forts d'Unió, serà el relleu de Duran a CiU». 324, 22-07-2014.

[12] «El sector independentista d'Unió no pensa abandonar el govern i acusen la direcció de fer "xantatge" a Mas». 3/24, 17-06-2015. [Consulta: 19 juny 2015].

[13] «CDC y UDC irán por separado al 27-S tras una ruptura "sin retorno"» (en castellà). La Vanguardia, 19-06-2015. [Consulta: 19 juny 2015].

[14] Marcos, Juanma. «Neix l'associació Catalans pel Seny, en suport a Unió». El Punt Avui, 10-09-2015. [Consulta: 14 novembre 2024].

[15] Rude, Marc. «Més periodistes que militants al 'funeral' d'Unió». La Directa, 28-09-2015. [Consulta: 28 setembre 2015].

[16] «Unió es dissol després de 85 anys». El Nacional, 24-03-2017.

[:02-17] «Composició del Parlament». Eleccions al Parlament de Catalunya 2017. [Consulta: 22 desembre 2017].

[18] Recasens, Gerard. «Qui és Ramon Espadaler: de fidel escuder de Duran i Lleida a candidat del PSC». e-Notícies, 26-04-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].

[19] Palomar, Víctor. «Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica». El 9 nou, 11-08-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

Segon govern d'Artur Mas - Xa legislatura (27 de desembre de 2012 - 14 de gener de 2016)
President	Artur Mas i Gavarró
Vicepresidenta	Joana Ortega / Neus Munté
Consellers	Francesc Homs (Presidència) • Joana Ortega / Meritxell Borràs (Governació i Relacions Institucionals) • Andreu Mas-Colell (Economia i Coneixement) • Irene Rigau (Ensenyament) • Boi Ruiz (Salut) • Ramon Espadaler / Jordi Jané (Interior) • Santi Vila (Territori i Sostenibilitat) • Ferran Mascarell (Cultura) • Josep Maria Pelegrí (Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) / Jordi Ciuraneta (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) • Neus Munté (Benestar Social i Família) • Felip Puig (Empresa i Ocupació) • Germà Gordó (Justícia)
Portaveu	Francesc Homs / Neus Munté

Sisè Govern de Jordi Pujol - VIa legislatura (29 de novembre de 1999 – 17 de desembre de 2003)
President	Jordi Pujol i Soley
Conseller en Cap	Artur Mas
Consellers	Xavier Trias / Joaquim Triadú (Presidència) • Josep Antoni Duran i Lleida / Núria de Gispert / Josep Maria Pelegrí (Governació i Relacions Institucionals) • Núria de Gispert / Josep Delfí Guàrdia (Justícia) • Xavier Pomés (Interior) • Núria de Gispert (Justícia i Interior) • Eduard Rius / Xavier Pomés (Sanitat i Seguretat Social) • Artur Mas / Francesc Homs (Economia i Finances) • Antoni Subirà (Indústria, Comerç, Turisme) • Lluís Franco (Treball) • Antoni Fernández (Treball, Indústria, Comerç, Turisme) • Carme Laura Gil (Ensenyament) • Andreu Mas-Colell (Universitats, Recerca i Societat de la Informació) • Jordi Vilajoana (Cultura) • Irene Rigau (Benestar Social) • Pere Macias / Felip Puig (Política Territorial i Obres Públiques) • Felip Puig / Ramon Espadaler (Medi Ambient) • Josep Grau (Agricultura, Ramaderia i Pesca)

Registres d'autoritat	WorldCat BNE (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	GEC (1)

Consellers d'Interior de la Generalitat de Catalunya
1999-2002: Xavier Pomés · 2002-2003: Núria de Gispert · 2003-2006: Montserrat Tura · 2006-2010*: Joan Saura · 2010-2012: Felip Puig · 2012-2015.: Ramon Espadaler · 2015-2017: Jordi Jané · 2017: Joaquim Forn · 2018-2020: Miquel Buch · 2020-2021: Miquel Sàmper · 2021-2024: Joan Ignasi Elena · 2024-2028: Nuria Parlon
Del 2002 al 2003 la conselleria d'Interior es va unificar amb la Conselleria de Justícia sota el nom de Conselleria de Justícia i Interior *Del 2006 al 2010 s'anomenà Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació