Eleccions comunals andorranes de 2011

Eleccions comunals andorranes de 2011
	← 2007 2015 →
Data	4 desembre 2011
Tipus	eleccions municipals
Càrrec a elegir	86 conseller comunal
Participació
Resultat de la votació
	DA
	6.394 50.62٪
	PS
	3.182 25.19٪
? ? ?	Coalició d'Independents per Andorra la Vella
	1.377 10.9٪
	CC
	779 6.17٪
? ? ?	Moviment Massanenc
	591 4.68٪
? ? ?	Convergents d'Ordino
	308 2.44٪

Les eleccions comunals andorranes del 2011 van ser unes eleccions celebrades a cadascuna de les set parròquies d'Andorra el dia 4 de desembre del 2011 per triar la composició dels comuns, que són els ens públics que les governen. El resultat de les eleccions decideix els cònsols que dirigeixen aquests comuns, i els consellers comunals que completen la composició de cada Consell de Comú.

El Partit Socialdemòcrata d'Andorra no va guanyar cap de les eleccions on es va presentar, i això li suposà quedar sense cap càrrec de govern en tot el país.^[1] Demòcrates per Andorra tenir uns bons resultats, com a les anteriors eleccions generals fetes pocs mesos abans. Van guanyar arreu llevat de dues parròquies: la Massana, on va guanyar Ciutadans Compromesos amb David Baró Riba i on no havien presentat candidatura per les discrepàncies entre els dos grups locals que els eren afins (Ciutadans Compromesos i Moviment Massanenc^[1]) i Andorra la Vella. Precisament a la capital és on els resultats foren més ajustats, i l'ex-socialdemòcrata Rosa Ferrer sortí reelegida ara sota una candidatura d'independents.

Sistema electoral

Els Consells de Comú estan formats per un nombre parell de consellers, entre deu i setze.^[2] Els qui es volen presentar a les eleccions d'una parròquia han de confeccionar una llista tancada amb prou candidats compatibles com per ocupar tot el Consell de Comú, i han de presentar l'aval de més de deu ciutadans que representin un 0,5% del cens parroquial.^[3] Cada elector només pot votar una de les llistes i sense alterar-ne la composició. La meitat dels membres del Consell s'assigna directament a la llista més votada i l'altra meitat es reparteix proporcionalment entre totes les llistes, incloent-hi la més votada, en funció dels seus vots i seguint la regla dels màxims residus.^[4] L'elecció del cònsol major i del cònsol menor es fa posteriorment per part dels consellers del comú.^[5]

Excepte en la rara situació d'un empat al nombre de vots, la llista més votada obté una majoria absoluta dels consellers comunals, sense tenir en compte quina proporció de l'electorat li ha donat suport. A la pràctica això fa que l'elecció dels cònsols, i en general del govern del comú, sigui per escrutini majoritari. La resta de candidatures obtenen una presència testimonial al consell. Juntes no tenen prou membres com per assolir el govern comunal, encara que hagin rebut molts més vots que la llista majoritària, de manera que la direcció del comú queda determinada pel resultat de l'escrutini i no depèn de pactes postelectorals entre candidatures diferents.

El càrrec de conseller de comú és incompatible amb ser membre del Govern, del Consell General o de cap institució del poder judicial andorrà.^[6] A més, els cònsols tenen una limitació de mandats i no poden exercir més de dos mandats consecutius complets.^[5]