Vés al contingut

Eleccions generals andorranes de 1963

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals andorranes de 1963
Tipuseleccions Modifica el valor a Wikidata
Data1963 Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions andorranes de 1963 es van celebrar el 12 de desembre de 1963 per renovar la meitat del Consell General i la meitat dels Consells de Comú de les 6 parròquies d'Andorra.

Sistema electoral

[modifica]

Tenien dret a vot els homes amb més de 25 anys que disposessin de nacionalitat andorrana, així com els homes que estiguessin casats amb una dona andorrana i tinguessin com a mínim un fill major d'edat. Per poder-se presentar com a candidat, calia tenir 30 anys.[1]

La legislació andorrana no va legalitzar els partits polítics fins a l'aprovació de la Constitució l'any 1993, així que tots els candidats eren independents de manera oficial. Tot i això estaven permeses les agrupacions polítiques.[2]

A les eleccions al Consell General es renovaven la meitat dels escons (12 de 24). Cada parròquia formava una circumscripció i escollia 2 consellers, tret de la parròquia d'Andorra la Vella, on el quart d'Andorra i el quart de les Escaldes formaven circumscripcions separades, escollint un conseller cadascun. A les eleccions comunals es renovaven la meitat de càrrecs de consellers de cada parròquia, que eren escollits per a un període de 4 anys. El nombre de consellers de cada comú era variable. A Andorra la Vella el quart de Les Escaldes i el quart d'Andorra la Vella escollien els consellers de comú en circumscripcions diferents. També s'escollien els Comissionats del Poble, és a dir, els encarregats de fiscalitzar l'activitat econòmica de cada comú.[3]

En totes dues eleccions s'utilitzava un sistema majoritari plurinominal amb segona volta, on cada votant podia votar a tants candidats com candidats s'haguessin d'escollir. Els candidats s'agrupaven en candidatures. Estava permès que un candidat formés part de més d'una candidatura al mateix temps. En algunes parròquies era permès repartir el vot, votant a candidats de llistes diferents. En d'altres, era requisit votar a candidats de tots els quarts de la parròquia per poder considerar el vot com a vàlid. Els vots nuls i blancs no eren considerats com a vàlids. Per poder ser escollit, calia haver rebut més de la meitat dels vots vàlids. En cas que després de l'elecció quedessin escons vacants, es realitzava una segona volta al cap d'una setmana.

Els consellers elegits van jurar el càrrec el dia 28 de desembre per poder prendre possessió del seu càrrec el dia 1 de gener de l'any següent, per a un període de 4 anys.

Els cònsols majors i menors de cada parròquia eren elegits pels consells de comú per a un període de 2 anys. El síndic general i el subsíndic eren escollits pel Consell General per a un període de 3 anys.

Resultats

[modifica]

Eleccions al Consell General

[modifica]

Tots els consellers van ser escollits a la primera volta. La participació va ser del 67,37%. La participació més baixa es va registrar a Canillo, on va votar un 29,7% del cens. A les Escaldes, en canvi, es va registrar el màxim de participació de tot el país, amb un 90,4%.[4][5]

Total nacional

[modifica]
Partit Primera volta
Vots % Escons
Independents 100 12
Vots nuls
Total 675 100 12
Cens/participació 1.002 67,4
Font: La Vanguardia

Resultat per parròquia

[modifica]
Parròquia Quart Candidat 1a volta
Vots Electe
Canillo Pere Font 41 1
Josep Areny Calvà 34 1
Encamp Serafí Reig 57 1
Pere Font Creixells 36 1
Josep Mas 32
Ordino Joan Armengol 25 1
Joaquim de Riba 23 1
La Massana Joan Gabriel Cabanes 66 1
Marcel Grau Montané 66 1
Andorra la Vella Andorra la Vella Bonaventura Armengol Julià 89 1
Les Escaldes Narcís Calls Vall 81 1
Estanislau Sangrà 77
Sant Julià de Lòria Antoni Pintat Argelich 73 1
Francesc Escudé Ferrero 73 1
Font: La Vanguardia

Eleccions comunals

[modifica]
Parròquia Quart Consellers de comú electes Comissionats del poble electes
Canillo Antoni Font
Albert Torres
Pere Gabriel
Antoni Torres
Albert Naudi
Francesc Mandicó
Josep Mandicó
Josep Puebra
Encamp Josep Marsal
Josep Bonell
Antoni Vergés
Antoni Pau Mitjavila
Ordino J. Tena
Joan Naudi
Artur Coma
Joaquim Montaner
Joan Regué
La Massana Josep Rosich
Secundí Camps
Antoni Naudí
Francesc Molné
Daniel Nillat
Pere Montané
Joan Fité
Andorra la Vella Andorra la Vella Manuel Pons
Ricard Salvador
Josep Benfill
Antoni Calvet
Les Escaldes C. Serra Sansa
Josep Aldesa
Miquel Espelt
Sant Julià de Lòria Climent Travesset
Ramon Feralba
Enric Bastida
Josep Torné
Antoni Sancho
Valentí Vila
Amadeu Rosell
Font: La Vanguardia

Referències

[modifica]