Elisa Piqueras
| Nom original | (es) Elisa Piqueras Lozano  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 30 gener 1912 Albacete (Espanya) |
| Mort | 29 novembre 1974 (62 anys) València |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles |
| Activitat | |
| Ocupació | escultora, pintora, professora |
| Família | |
| Cònjuge | Juan Renau |
| Parents | Josep Renau i Berenguer, cunyat José Renau Montoro, sogre |
Elisa Piqueras Lozano (Albacete, 30 de gener de 1912 - València, 29 de novembre de 1974) va ser una pintora, escultora i professora espanyola.[1][2][3]
Primers anys i formació
[modifica]Piqueras va néixer a Albacete, però es va traslladar a València per a estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, on va conèixer el que seria el seu marit, Juan Renau Berenguer, ja que tots dos formaven part de la Federació Universitària Escolar valenciana.[4] En el curs 1930-31 va obtenir matrícula d'honor en l'assignatura d'Anatomia artística.[5] La Fundació Roig li va atorgar un premi de 100 pessetes en aquesta disciplina.[4]
Compromís polític
[modifica]El 1933 va participar en l'III Congrés de la Unió Federal d'Estudiants Hispans representant els seus companys per la delegació de Belles Arts al costat de Manuel Edo, Amparo Muñoz, Juan Renau i Eduardo Muñoz Orts.[4][6][1]
Es va adherir a la Secció d'Arts Plàstiques de l'Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes en produir-se el cop d'estat del 18 de juliol de 1936. El 1937 va col·laborar en l'organització de l'II Congrés Internacional d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura.[6][1]
Va col·laborar en les campanyes del Socors Roig Internacional. Va participar activament en l'Agrupació de Dones Antifeixistes i va formar part de la II Conferència Nacional de Dones Antifeixistes celebrada a València el 1937 al costat d'Emilia Elías, Carmen Manzana i Dolores Ibárruri.[4]
Activitat artística
[modifica]Va participar dels moviments de renovació plàstica sorgits a València als anys trenta i va presentar obra seva en exposicions col·lectives com les celebrades a la sala Blava d´Acció d´Art, a l'Ateneu Mercantil i al Cercle de Belles Arts. Va fer retrats, i va conrear l'obra pictòrica i escultòrica, com el bust de Juan Renau, datat al voltant de 1935, i de l'existència del qual només se'n conserva una fotografia. També va fer obra gràfica com Unamuno i la religió (1936-38).[1][4][6]
Va fer vinyetes per al diari Verdad, dirigit per Max Aub, i per a la revista Nueva Cultura. Va col·laborar amb la seva cunyada Manuela Ballester en el disseny de la revista setmanal Pasionaria, la revista de les Dones Antifeixistes de València. En la seva obra gràfica s'aprecia la influència dels Capritxos de Goya.[4][6]
El 1938 es va traslladar a Barcelona, on va ser professora de dibuix a l'Institut per a Obrers d'aquesta ciutat.[7] Va presentar diversos esbossos per a un concurs de condecoracions convocat pel Ministeri de Defensa Nacional i va obtenir el primer accèssit a l'esbós de la Medalla dedicada a la Segona Guerra de la Independència.[8][1]
Exili
[modifica]Al gener de 1939 va travessar la frontera a peu pel Perthus, després d'haver estat en el camp de concentració de Argelès-sud-Mer; es va reunir amb el seu marit i tots dos van marxar a Colòmbia, ajudats per José María Ots Capdequí, antic professor de tots dos.[9] El 1946 es van instal·lar a Mèxic, on va treballar en el taller artístic de la família Renau Ballester.[4] A Bogotà van treballar en publicitat comercial, i a Mèxic van fer cartells per a la indústria del cinema.[10]
Després de tornar a València el 1957, va deixar de pintar professionalment. Va morir als 62 anys.[6]
Reconeixement
[modifica]A Albacete, Piqueras ha estat reconeguda donant el seu nom a un carrer i en una publicació de ABIBA, l'Associació de Bibliotecàries i Bibliotecaris d'Albacete.[11][12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Solbes Borja, Clara. «Piqueras Lozano, Elisa» (en castellà). MAE. Las artistas en la escena cultural española y su relación con Europa, 1803-1945, 19-09-2021. [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ Fernández, Maria L. «Biografia Elisa Piqueras Lozano». Memoria Valencianista. Fundació Irla. [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ «Elisa Piqueras Lozano (1912-1974) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Monlleó Peris, Rosa,; Badenes-Gasset, Inmaculada,; Alcón Sornichero, Eva,. Mujeres públicas, ciudadanas conscientes : una experiencia cívica en la Segunda República. ISBN 978-84-16546-88-6. OCLC 1043054022.
- ↑ «La correspondencia de Valencia : diario de noticias :...». prensahistorica.mcu.es. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Lacruz, Francisco Agramunt. Arte en las alambradas: Artistas españoles en campos de concentración, exterminio y gulags (en castellà). Universitat de València, 28 de febrero de 2017. ISBN 978-84-9134-047-8.
- ↑ «Elisa Piqueras Lozano - ASOCIACIÓN CULTURAL INSTITUTO OBRERO DE VALENCIA». www.institutobrero.com. Arxivat de l'original el 22 de septiembre de 2020. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Edición del viernes, 13 mayo 1938, página 5 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». hemeroteca.lavanguardia.com. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Elisa Piqueras: pintora y escultora de los años 30» (en castellà). Cultur Plaza. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Albuixec, Albert Girona i; Mancebo. El exilio valenciano en América. Obra y memoria (en castellà). Universitat de València, 1995. ISBN 978-84-370-2312-0.
- ↑ «'Las mujeres llenan las calles", una iniciativa de ABIBA (Asociación de Bibliotecarias y Bibliotecarios de Albacete)» (en castellà). Caudete Digital - Noticias y actualidad de Caudete (Albacete), 08-03-2018. [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Calles D – E – F – Cuéntame Albacete» (en castellà). [Consulta: 18 maig 2020].