Elizabeth Warren
_(cropped).jpg)
Elizabeth Warren (Oklahoma City, 22 de juny de 1949) és política i antiga acadèmica que ocupa el càrrec de senadora sènior dels Estats Units per Massachusetts.[1] Warren havia sigut professora de dret especialitzada en fallides. És progressista, i s'ha centrat en la protecció del consumidor, oportunitats econòmiques i la xarxa de protecció social durant la seva etapa al Senat.
Warren és graduada de la Universitat de Houston i de la Rutgers Law School i ha ensenyat dret a diverses universitats, incloent-hi la Universitat de Houston, la Universitat de Texas a Austin, la Universitat de Pennsilvània i la Universitat Harvard. Fou una de les professores més citades en l'àmbit del dret mercantil abans de començar la seva carrera política. És autora de tres i coautora de sis llibres, tant acadèmics com per al públic general.
La incursió inicial de Warren a les polítiques públiques va començar el 1995 quan va treballar per oposar-se el que acabaria esdevenint una llei de restricció de l'accés a les fallides dels individus el 2005. El seu perfil nacional va créixer durant la darreria dels 2000 després de les seves postures públiques a favor de regulacions bancàries més estrictes després de la crisi financera de 2007-2008. Va ser membre del Panell Congressional de Supervisió del Troubled Asset Relief Program i va ser instrumental en la creació de l'Oficina de Protecció Financera del Consumidor, de la qual va ser la primera assessora especial sota el president Obama.
El novembre de 2012 Warren va guanyar les eleccions al Senat dels Estats Units per Massachusetts, vencent l'aleshores senador republicà Scott Brown, i esdevingué la primera senadora dona per Massachusetts. Va formar part de la Comissió especial sobre l'Envelliment; de la Comissió de Banca, Habitatge i Afers Urbans; i de la Comissió de Sanitat, Educació, Treball i Pensions. Warren va ser reelegida per un marge ampli el 2018, derrotant el candidat republicà Geoff Diehl. El 9 de febrer de 2019, en un acte a Lawrence (Massachusetts), va anunciar la seva candidatura a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020.[2] Va ser considerada per poc temps preferida durant la tardor de 2019 però va perdre suports i es va retirar de la cursa el 5 de març de 2020.[3]
Biografia
[modifica]Elizabeth Ann Herring va néixer a Oklahoma City el 22 de juny de 1949,[4][5][6][7] la quarta filla de pares de classe mitjana, Pauline (Reed de soltera, 1912-1995) i Donald Jones Herring (1911-1997). Warren ha dit de la seva família que "es mantenien amb prou feines a la classe mitjana" i "aguantant-se pels pèls".[8][9] Tenia tres germans grans i va ser criada com a metodista.[10][11]
Warren va viure a Norman, Oklahoma, fins que va tenir onze anys, quan la seva família va tornar a Oklahoma City.[9] Quan tenia dotze anys, el seu pare, un venedor de Montgomery Ward,[9] va patir un atac de cor, per la qual cosa va rebre moltes factures mèdiques al mateix temps que li retallaven el sou perquè no podia treballar tant com abans.[6] Més tard va treballar com a conserge d'un edifici d'apartaments.[12] Al final van perdre el cotxe perquè no van poder pagar els préstecs. La seva mare va trobar feina a Sears per a ajudar les finances familiars.[6] Quan tenia tretze anys, Warren va començar a servir taules al restaurant de la seva tieta.[13][14]
Warren va ser l'estrella de l'equip de debat a Northwest Classen High School i va guanyar el campionat de debat d'instituts estatal. També va guanyar una beca de debat de la Universitat George Washington (GWU en anglès) amb setze anys.[6] Al principi volia ser professora, però va abandonar la GWU després de dos anys, el 1968, per casar-se amb Jim Warren, qui havia conegut a l'institut.[13][6][15]
Warren i el seu marit es van traslladar a Houston, on ell va trobar feina a IBM.[6][16] Warren es va matricular a la Universitat de Houston i se'n va graduar el 1970 amb un Bachelor of Science en patologia de la parla i audiologia.[12][17]
Els Warren es van traslladar a Nova Jersey quan en Jim va rebre un trasllat de feina. Aviat ella es va quedar embarassada i va decidir quedar-se a casa per a cuidar la seva filla, Amelia.[18][6][8] Quan Amelia va fer dos anys, Warren es va matricular a Rutgers Law School a la Universitat Rutgers-Newark.[18] Abans de graduar-se el 1976, Warren es va quedar embarassada d'una segona criatura, Alexander.[6][8] Va rebre el J.D. i va aprovar el Bar (examen d'accés a l'advocacia).[15][18]
El matrimoni es va divorciar el 1978.[6][8] Dos anys després Warren es va casar amb Bruce H. Mann, professor de dret, però va mantenir el cognom del seu primer marit.[8][19] També té nets.[20]
Segons la seva declaració pública de patrimoni entregada el febrer de 2019, Warren i el seu marit tenen una fortuna conjunta d'entre 4 i 11 milions de dòlars.[21][22]
Trajectòria anterior a la carrera política
[modifica]
Després de graduar-se en patologies de la parla i audiologia, però abans de matricular-se a la facultat de dret, Warren va ensenyar a nens amb discapacitat durant un any en una escola pública. Va ensenyar amb un "certificat d'emergència" perquè no havia fets els cursos necessaris per un certificat ordinari d'ensenyament.[23][24][25]
Durant els seus estudis de dret, Warren va treballar a l'estiu a Cadwalader, Wickersham & Taft. Després de rebre el J.D. i d'aprovar el Bar (examen d'accés a l'advocacia), va decidir treballar des de casa, escrivint testaments i tancant acords immobiliaris.[15][18]
A les darreries dels 70, 80 i 90 Warren va ensenyar dret a diverses universitats estatunidenques mentre feia recerca en fallides i finances personals de la classe mitjana.[18] A mitjans dels anys 90 es va involucrar en el servei públic en la regulació de fallides i protecció del consumidor.
Acadèmia
[modifica]Warren va començar la seva carrera acadèmica donant clases a la Universitat Rutgers, Newark School of Law (1977-1978). Després es va traslladar a la facultat de dret de la Universitat de Houston (1978-1983), d'on va convertir-se en vicedegana el 1980 i va obtenir la permanència el 1981. Va ensenyar a la facultat de dret de la Universitat de Texas com a professora associada visitant el 1981 i hi va tornar com a professora titular al cap de dos anys (estant-hi del 1983 al 1987). També va ser professora visitant a la Universitat de Michigan el 1985 i investigadora associada al Centre de Recerca Poblacional de la Universitat de Texas a Austin del 1983 al 1987.[17] Durant aquest període també va ser professora d'escola dominical.[10][26]
Els primers treballs acadèmics de Warren van estar fortament influenciats pel moviment d'anàlisi econòmica del dret, que volia aplicar la teoria econòmica neoclàssica a l'estudi del dret amb un èmfasi en l'eficiència econòmica. En un dels seus articles, publicat el 1980 a la Notre Dame Law Review, argumentava que les empreses públiques estaven massa regulades i que s'haurien d'implementar increments en les tarifes automàtiques de les empreses.[27] Però Warren aviat es convertiria en proponent d'investigacions sobre el terreny en com la gent reacciona a les lleis. La seva feina analitzant registres de tribunals i entrevistant jutges, advocats i deutors la van convertir en una estrella emergent del dret de fallides.[28] Segons Warren i els economistes que seguien la seva feina, una de les seves informacions era que l'increment en les fallides no era causada per un increment en el consum però pels intents de les famílies de classe mitjana de comprar cases en districtes amb bones escoles.[29] Warren va treballar en aquest camp juntament amb Teresa A. Sullivan i Jay Westbrook, i el trio va publicar la seva recerca al llibre As We Forgive Our Debtors el 1989. Warren després va recordar haver començat la recerca creient que la majoria de la gent que es declarava en fallida o s'aprofitava del sistema o bé s'endeutava de manera irresponsable, però més endavant va arribar a la conclusió que aquests abusos eren molt pocs i que el marc legal per fer fallida estava mal dissenyat. Va descriure la manera com aquesta recerca li va fer canviar creences fonamental com "pitjor que una desil·lusió" i "com rebre un impacte molt a dins".[27]
Quan va unir-se a la facultat de dret de la Universitat de Pennsilvània com a professora titular el 1987 i el 1990 va convertir-se en catedràtica, professora William A. Schnader de Dret Mercantil. El 1992 va ensenyar durant un any a Harvard Law School com a professora visitant Robert Braucher de Dret Mercantil. El 1995 Warren va deixar la Universitat de Pennsilvània per esdevenir professora Leo Gottlieb de Dret a Harvard Law School.[17] A partir del 2011 va ser l'únic membre del professorat permanent de Harvard que va estudiar en una universitat pública estatunidenca.[28] Warren va ser una professora de dret molt influent. Encara que va publicar en molts camps, la seva especialitat era en fallides i dret mercantil. En aquest camp, només Bob Scott de Colúmbia i Alan Schwartz de Yale eren més citats que Warren.[30][31]
Càrrecs d'assessorament
[modifica]El 1995 el president del Comitè de Revisió de Fallides Nacionals, l'ex-congressista Mike Synar, va demanar-li d'assessorar el comitè. Synar havia sigut adversari de Warren en debats escolars.[32] Va ajudar a escriure l'informe del comitè i va treballar durant anys per oposar-se a legislació que pretenia restringir severament el dret dels consumidors de declarar-se en fallida. Warren i els altres opositors a la legislació no van reeixir; el 2005 el Congrés va aprovar la llei de Prevenció d'Abús de les Fallides i Protecció del Consumidor de 2005, que reduïa la capacitat dels consumidors de declarar-se en fallida.[13][33]
Del 2006 al 2010 Warren va ser membre de la Comissió Assessora en Inclusió Econòmica de la FDIC.[34] És membre de la Conferència Nacional en Fallides, una organització independent que assessora el Congrés dels EUA en llei de fallides,[35][36] ex-vicepresidenta de l'American Law Institute i membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.[37]
La militància pública i acadèmica de Warren va impulsar la creació de l'Oficina de Protecció Financera del Consumidor el 2011.[38]
Supervisió del TARP
[modifica]
El 14 de novembre de 2008, el líder la majoria del Senat, Harry Reid, va nomenar Warren presidenta del Panell de Supervisió Congressional, format per cinc membres, creat per supervisar la implementació de la Llei d'Estabilització Econòmica d'Emergència.[39] El panell publicava informes de supervisió mensuals avaluant el rescat del govern i programes relacionats.[40] Durant el seu mandat, aquests informes van cobrir la mitigació d'execucions immobiliàries, préstecs als consumidors i petits negocis, immobiliària comercial, AIG, tests d'estrès bancari, l'impacte del Troubled Asset Relief Program (TARP) en els mercats financers, garanties governamentals, la indústria automobilística i altres temes.[a]
Oficina de Protecció Financera del Consumidor
[modifica]Warren va ser una proponent des de ben al principi de l'Oficina de Protecció Financera del Consumidor (Consumer Financial Protection Bureau, CFPB, en anglès). L'oficina va ser creada per la Llei de Reforma de Wall Street i Protecció del Consumidor Dodd-Frank, signada pel president Obama el juliol de 2010. El setembre de 2010 Obama va nomenar Warren assistent del president i assessora especial del secretari del Tresor en el CFPB per a crear la nova agència.[41] Mentre que grups de liberals blancs i grups de defensa del consumidor volien que Obama nomenés Warren com a directora de l'agència; les institucions financeres i congressistes republicans hi estaven fortament oposats, ja que creien que seria una reguladora massa zelosa.[13][42][43] Convençut que Warren no podria guanyar la confirmació al Senat com a primera directora de l'oficina,[44] el gener de 2012 Obama va nomenar el fiscal general d'Ohio Richard Cordray durant un recés del Senat malgrat les objeccions de senadors republicans.[45][46]
Afiliació política
[modifica]Amics i companys de Warren tant de la seva època escolar com dels inicis de la seva carrera acadèmica als anys 1980 l'han descrit com a conservadora que creia en l'economia laissez faire. Gary L. Francione, que havia sigut company de Warren a la Universitat de Pennsilvània, recordava el 2019 que quan la va sentir parlar quan va començar a ser políticament rellevant "gairebé cau de la cadira... Warren definitivament va canviar".[27] Warren va estar registrada com a republicana del 1991 al 1996.[1] Va votar el Partit Republicà diversos anys. Ha dit que "era republicana perquè creia que eren la gent que donava més suport a l'economia de mercat".[6] Però també ha dit que en les sis eleccions presidencials d'abans del 1996 només va votar el candidat republicà una vegada, el 1976, Gerald Ford.[27] Segons Warren, va començar a votar demòcrata el 1995 perquè ja no creia que els republicans fossin el partit del lliure mercat, però ha dit que votava pels dos partits perquè creia que cap dels dos havia de dominar.[47] Segons ella, el Partit Republicà ja no té "els principis conservadors en economia i mercats" i que en canvi està afavorint les grans institucions financeres en detriment de "les famílies de classe mitjana americanes".[48][49]
Senat dels Estats Units (2013-actualitat)
[modifica]Eleccions
[modifica]2012
[modifica]
El 14 de setembre de 2011, Warren va declarar la seva intenció de presentar-se a la nominació demòcrates per les eleccions al Senat de 2012 a Massachusetts. El republicà Scott Brown va guanyar el càrrec en una elecció especial el 2010 després de la mort de Ted Kennedy.[50][51] Una setmana després, un vídeo de Warren parlant a Andover es va viralitzar a internet.[52] Warren responia a la crítica que demanar als rics de pagar més impostos és "guerra de classes" dient que ningú que s'enriqueix als EUA sense utilitzar insfraestructures pagades per la resta de la societat:[53][54]
| « | (anglès) There is nobody in this country who got rich on his own. Nobody. ... You moved your goods to market on the roads the rest of us paid for; you hired workers the rest of us paid to educate; you were safe in your factory because of police forces and fire forces that the rest of us paid for. You didn't have to worry that marauding bands would come and seize everything at your factory, and hire someone to protect against this, because of the work the rest of us did. Now look, you built a factory and it turned into something terrific, or a great idea. God bless. Keep a big hunk of it. But part of the underlying social contract is, you take a hunk of that and pay forward for the next kid who comes along. | (català) No hi ha ningú en aquest país que s'hagi fet ric per ell mateix. Ningú. ... Vareu moure els vostres béns al mercat en carreteres que vam pagar la resta; vareu contractar treballadors que vam pagar per educar; estàveu segurs a la fàbrica pels cossos policials i de bombers que vam pagar. No us havíeu de preocupar per bandes que anessin i ho requisessin tot a la vostra fàbrica, i contractar algú que us en protegís, ja que la resta ja fèiem aquesta feina. Mireu, vareu construir una fàbrica i la vareu convertir en quelcom fantàstic, o una gran idea. Déu us beneeixi. Guardeu-ne una gran part. Però una part subjacent del contracte social és que n'agafes una part i pagues per endavant pel següents nois que vinguin. | » |
| — Elizabeth Warren, [53] | |||
El president Obama se'n va fer ressò en un discurs de la campanya presidencial del 2012.[55]
Warren no va tenir adversaris a la nominació demòcrata i va guanyar-la el juny de 2012 a la convenció estatal demòcrata amb un rècord del 95,77% dels vots dels delegats.[56][57][58] Va trobar una forta oposició dels interessos empresarials. A l'agost, el director polític de la Cambra de Comerç dels Estats Units va declarar que "cap altre candidat del 2012 representa una amenaça major per les empreses lliures que la professora Warren".[59] Tanmateix, va recaptar 39 milions de dòlars per la seva campanya, la major quantitat d'un candidat al Senat de 2012, i va demostrar, segons The New York Times, "que és possible presentar-se contra els grans bancs sense diners de Wall Street i guanyar".[44]
Warren va rebre un torn d'intervenció de prime-time a la Convenció Nacional Demòcrata de 2012 el 5 de setembre de 2012. Va posicionar-se com una defensora de l'assetjada classe mitjana que "ha estat picada, espremuda i martellada". Segons Warren, "La gent sent que el sistema està fet contra ells. I aquí ve la part dolorosa: Tenen raó. Ho està". Warren va dir que els consellers delegats de Wall Street "van fer naufragar la nostra economia i van destrossar milions de llocs de treball" i que "encara caminen tibats pel Congrés, sense cap vergonya, demanant favors i actuant com si els haguéssim de donar les gràcies".[60][61][62]
2018
[modifica]El 6 de gener de 2017, en un correu electrònic als seus seguidors, Warren va anunciar que es presentaria per un segon mandat com a senadora dels EUA per l'estat de Massachusetts. El correu deia "La gent de Massachusetts no em va enviar a Washington a fer la croqueta i el mort mentre Donald Trump i el seu equip de bilionaris, intolerants i banquers de Wall Street esclafen la classe treballadora d'aquest estat i d'aquest país. ... No és temps de rendir-se."[63]
El 6 de novembre de 2018, Warren va derrotar el candidat republicà, Geoff Diehl, 60% a 36%.
Mandat
[modifica]
El 6 de novembre de 2012, Warren va derrotar Brown amb un 53,7% dels vots. És la primera dona a ser elegida senadora per Massachusetts,[4] com a part d'un Senat que tenia vint senadores actives, la delegació del Senat amb més dones de la història en aquell moment, després de les eleccions de novembre de 2012. El desembre de 2012, a Warren se li assigna un seient al Comitè Bancari del Senat, que supervisa la implementació de Dodd-Frank i altres regulacions de la indústria bancària.[64] El vicepresident Joe Biden li va fer jurar el càrrec el 3 de gener de 2013.[65]
En la primera audiència del Comitè Bancari de Warren el febrer de 2013, va pressionar diversos regulacions bancaris perquè diguessin quan havia sigut l'últim vegada que havien dut a judici un banc i va dir "estic realment preocupada que "massa gran per fer fallida" s'hagi convertit en "massa gran per ser jutjat". Els vídeos dels qüestionari de Warren van assolir més d'un milió de visites en qüestió de dies.[66] En una audiència del Comitè Bancari el març, Warren va preguntar a oficials del Departament del Tresor per què no hi havia hagut càrrecs penals contra HSBC per les seves pràctiques de blanqueig de diners. Warren va comparar el blanqueig de diners amb la possessió de drogues, dient: "Si t'enxampen amb una unça de cocaïna, hi ha moltes probabilitats que acabis anant a la presó ... Però sembla que, si blanqueges gairebé mil milions de dòlars per càrtels de la droga i violes sancions internacionals, la teva companyia paga una multa i te'n vas a casa i dorms al teu llit".[67]
El maig de 2013, Warren va enviar unes cartes al Departament de Justícia, la Comissió de Valors i Intercanvis i a la Reserva Federal qüestionant les seves decisions que arribar a acords seria més fructífer que anar a judici.[68] També al maig, argumentant que els estudiants hauria de rebre "el mateix gran acord que els bancs", Warren va introduir la llei de justícia de préstecs estudiantils dels bancs, que permetia als estudiants rebre préstecs estudiantils del govern al mateix tipus d'interès que els bancs paguen per manllevar del govern federal, 0,75%.[69] El senador independent Bernie Sanders va donar suport a la proposta de llei, i va dir: "L'única cosa dolenta d'aquesta llei és que [ella] la va pensar i jo no".[70]
Durant el cicle electoral de 2014, Warren era una de les millors recaptadores de fons demòcrates. Després de les eleccions, Warren va ser nomenada per esdevenir la primera assessora estratègica al Comitè de Polítiques i Comunicacions Demòcrates, una posició creada especialment per ella. El nomenament va fer augmentar les especulacions que Warren es presentaria a la presidència el 2016.[71][72][73][74]
Tot dient que "malgrat el progrés que hem fet des del 2008, els grans bancs continuen amenaçant la nostra economia", el juliol de 2015 Warren, amb John McCain (senador republicà per Arizona), Maria Cantwell (senadora demòcrata per Washington) i Angus King (senador independent per Maine) van reintroduir la llei Glass–Steagall del Segle 21, una versió moderna de la Banking Act de 1933. La legislació pretenia reduir el risc del contribuent americà en el sistema financer i reduir la probabilitat de futures crisis financeres.[75]
.jpg)
En una audiència el 20 de setembre de 2016, Warren va dir-li al conseller delegat de Wells Fargo John Stumpf que hauria de dimitir, i va afegir que hauria de ser "investigat penalment" per l'obertura de dos milions de comptes de dèbit i crèdit bancari sense el consentiment dels consumidors.[76][77]
El desembre de 2016, Warren va guanyar un seient a la Comissió de les Forces Armades del Senat, que el The Boston Globe va titllar de "lloc d'alt perfil en una de les comissions més poderoses de la cambra" que "augmentarà l'especulació sobre una possible candidatura a la presidència el 2020".[78]
Durant el debat de la nominació del senador Jeff Sessions com a fiscal general dels Estats Units el febrer de 2017, Warren va citar una carta que Coretta Scott King havia escrit al senador Strom Thurmond el 1986 quan Sessions va ser nomenat per una posició de jutge federal.[79] King va escriure: "El Sr. Sessions ha fet servir el poder del seu càrrec per impedir el lliure dret a vots dels ciutadans negres del districte que ara vol servir com a jutge federal. Simplement, això no es pot permetre".[79] Els senadors republicans van votar que llegint la lletra de King, Warren havia volat la dinovena norma del Senat, que prohibeix impugnar el caràcter d'un altre senador.[79] Això va impedir que Warren continués participant en el debat de la nominació de Sessions i Warren va llegir la carta de King en directe per internet.[80][81] En reprenent Warren, el líder de la majoria del Senat Mitch McConnell va dir al Senat: "Ella va ser advertida. Se li va fer una explicació. Tanmateix, persistí".[81] Aquesta frase va esdevenir un eslògan per Warren i altres.[81][82]
El 3 d'octubre de 2017, durant l'aparició de l'executiu en cap de Wells Fargo Tim Sloan al Comitè Bancari del Senat, Warren l'instà a dimitir, i li digué "en el millor dels casos, ets un incompetent; en el pitjor, còmplice".[83]
El 17 de juliol de 2019, Warren i el representant Al Lawson va introduir legislació que faria que els estudiants universitaris amb baixos ingressos fossin elegibles pel Programa d'Assistència Nutricional Suplementària (SNAP en les sigles en anglès) segons la llei de la gana de l'estudiant universitari de 2019.[84]
Papers a les eleccions presidencials de 2016
[modifica]
Warren va ser vista com una possible candidata a la presidència dels EUA a les eleccions de 2016 però va dir manta vegades que no es presentaria a la presidència el 2016.[85][86][87][88][89] L'octubre de 2013 va signar juntament amb altres quinze dones del Partit Demòcrata una carta instant Hillary Clinton a presentar-se a la presidència.[90][91] Hi va haver molta especulació sobre si Warren seria la candidata a vicepresidenta pel Partit Demòcrata.[92][93][94] El 9 de juny de 2016, després de les primàries demòcrates a Califòrnia (les últimes), Warren va donar formalment suport a Clinton. En resposta a preguntes quan va donar suport a Clinton, Warren va dir que es creia preparada per ser vicepresidenta, però que no se l'estava avaluant.[95] El 7 de juliol CNN va informar que Warren estava a la llista de cinc persones sent considerades per candidat a la vicepresidència.[95][96][97] Clinton va acabar escollint Tim Kaine.
Fins al juny de 2016 Warren s'havia mantingut neutral en les primàries demòcrates però havia fet declaracions animant Bernie Sanders.[98] El juny, Warren va donar suport i fer campanya per Hillary Clinton abans que Sanders donés suport a Clinton.[99] Va dir que Donald Trump, el candidat republicà, era deshonest, despreocupat i "un perdedor".[100][101][102]
- Comissió de les Forces Armades
- Subcomissió de les Forces Aèries
- Subcomissió de Personal
- Subcomissió de Forces Estratègiques
- Comissió de Banca, Habitatge i Afers Urbans
- Subcomissió de Política Econòmica
- Subcomissió d'Institucions Financeres i Protecció del Consumidor (membre destacat)
- Subcomissió de Valors, Assegurances i Inversions
- Comissió de Sanitat, Educació, Treball i Pensions
- Subcomissió d'Atenció Primària i Seguretat en la Jubilació
- Comissió especial sobre l'Envelliment
Campanya presidencial de 2020
[modifica].jpg)
En un town hall a Holyoke, Massachusetts el 29 de setembre de 2018, Warren va dir que "consideraria seriosament" presentar-se a les eleccions presidencials de 2020 després del resultat de les eleccions dels EUA de 2018.[103] El 31 de desembre de 2018, Warren va anunciar que formaria un comitè exploratori per presentar-se a la presidència.[104][105]
El 9 de febrer de 2019, Warren va anunciar oficialment la seva candidatura en un acte a Lawrence, Massachusetts al lloc on va tenir lloc la vaga del tèxtil de Lawrence de 1912.[106] Va organitzar el primer acte de campanya a Lawrence, una antiga ciutat industrial famosa per aquesta vaga, per indicar que els constituents a què espera apel·lar són les famílies de classe treballadora, membres dels sindicats, dones i nous immigrants. Warren va proposar grans canvis en el govern.
| « | (anglès) It won't be enough to just undo the terrible acts of this administration. We can't afford to just tinker around the edges – a tax credit here, a regulation there. Our fight is for big, structural change. This is the fight of our lives. The fight to build an America where dreams are possible, an America that works for everyone. | (català) No n'hi haurà prou amb desfer les terribles accions d'aquesta administració. No ens podem permetre no afrontar els problemes directament - una exoneració d'impostos per aquí, una regulació per allà. La nostra lluita és per grans canvis estructurals. Aquesta és la lluita de les nostres vides. La lluita per construir una Amèrica on els somnis siguin possibles, una Amèrica que funcioni per a tothom. | » |
| — Elizabeth Warren, [2] | |||
Crítica del president Trump, al seu primer acte de campanya Warren el va titllar de "símptoma d'un problema més gros [que ha desembocat en] un sistema injust que ajuda els rics i els poderosos mentre perjudica a tota la resta".[107]
Des de l'anunci de la seva candidatura, Warren ha publicat propostes de polítiques incloent plans per ajudar les famílies de granges afrontant els avantatges de què disposen els conglomerats agrícoles, plans per reduir el deute universitari i eliminar les matrícules de les universitats públiques, un pla per augmentar els impostos a les grans corporacions i regular millor les grans companyies tecnològiques, i un pla per lluitar contra l'addició als opiacis. Ha introduït un pla de patriotisme econòmic, que pretén crear oportunitats pels treballadors estatunidencs, i propostes dirigides a Donald Trump, incloent-ne una que permetria imputar un president en el càrrec.[108]
A principis de juny, Warren estava en segon lloc en algunes enquestes, darrere de Joe Biden.[108] A partir de la tardor de 2019, però, va perdre la segona posició en detriment de Bernie Sanders.[109] El 5 de març de 2020 es va retirar de la cursa presidencial[110] i, posteriorment, va donar suport a Joe Biden.[111]
Postures polítiques
[modifica].jpg)
Segons la revista britànica New Statesman, Warren està llistada entre "els 20 progressistes dels EUA més importants".[112]
Warren ha sigut molt crítica amb l'administració Trump. Ha expressat preocupació pels conflictes d'interessos de Trump. La llei Conflictes d'Interessos Presidencials, escrita per Warren, es va llegir per primera vegada al Senat el gener de 2017.[113][114] El novembre de 2018 Warren va dir que no votaria per l'acord Estats Units-Mèxic-Canadà: "No aturarà la subcontractació, no apujarà els salaris i no crearà llocs de treball. És NAFTA 2.0". També creu que l'acord faria més difícil reduir el preu dels medicaments perquè permetria a les farmacèutiques de fixar el preu de molts medicaments.[115] Warren també ha sigut molt crítica amb les polítiques immigratòries de Trump. El 2018 va fer una crida a abolir el Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units.[116] Warren ha criticat la participació dels EUA a la intervenció de l'Aràbia Saudita al Iemen en suport del govern iemenita contra els houthis.[117][118] El gener del 2019 Warren va criticar la decisió de Trump de retirar les tropes dels EUA de Síria i de l'Afganistan. Està d'acord que les tropes s'haurien de retirar de Síria i de l'Afganistan però amb un pla "coordinat" format per aliats estatunidencs.[119] L'abril de 2019, després de llegir l'informe Mueller, Warren va fer una crida a la Cambra de Representants per començar el procés d'una moció de censura contra Trump, i va dir que "l'informe Mueller exposa fets que mostren que un govern estranger hostil va atacar les nostres eleccions de 2016 per a ajudar Donald Trump i Donald Trump ho va rebre amb els braços oberts. Una vegada elegit, Donald Trump va obstruir la investigació de l'atac".[120]
Historial electoral
[modifica]| Partit | Candidat | Vots | % | |
|---|---|---|---|---|
| Demòcrata | Elizabeth Warren | 3.352 | 95,77 | |
| Demòcrata | Marisa DeFranco | 148 | 4,23 | |
| Vots totals | 3.500 | 100 | ||
| Partit | Candidat | Vots | % | |
|---|---|---|---|---|
| Demòcrata | Elizabeth Warren | 308.979 | 97,59 | |
| Demòcrata | Altres | 7.638 | 2,41 | |
| Vots totals | 316.617 | 100 | ||
| Partit | Candidat | Vots | % | ± | |
|---|---|---|---|---|---|
| Demòcrata | Elizabeth Warren | 1.696.346 | 53,74% | +6,67% | |
| Republicà | Scott Brown (titular) | 1.458.048 | 46,19% | -5,64% | |
| Altres | 2.159 | 0,07% | +0,02% | ||
| Vots totals | 3.156.553 | 100,0% | |||
| Guany dels demòcrates als republicans | |||||
| Partit | Candidat | Vots | % | |
|---|---|---|---|---|
| Demòcrata | Elizabeth Warren (titular) | 590.835 | 98,08% | |
| Altres | 11.558 | 1,92% | ||
| Vots totals | 602.393 | 100% | ||
| Partit | Candidat | Vots | % | ± | |
|---|---|---|---|---|---|
| Demòcrata | Elizabeth Warren (titular) | 1.633.371 | 60,34% | +6,60% | |
| Republicà | Geoff Diehl | 979.210 | 36,17% | -10,02% | |
| Independent | Shiva Ayyadurai | 91.710 | 3,39% | ||
| Altres | 2.799 | 0,10% | |||
| Vots totals | 2.707.090 | 100% | |||
| Mantinguda pels demòcrates | |||||
Imatge pública
[modifica]Ascendència
[modifica]Segons Warren, quan era petita els més grans de la família li deien que tenir ascendència ameríndia i que "ser ameríndia ha sigut part de la meva història, suposo que des del dia que vaig néixer".[125] Warren també va identificar la seva raça a l'examen d'accés a l'advocacia de Texas de 1986 com a "ameríndia", per la qual cosa ha demanat perdó.[126][127]
En la seva primera carrera al Senat, el seu adversari, Scott Brown, va especular que s'havia inventat una ascendència ameríndia per trobar avantatges en el mercat de treball i va emetre anuncis fent servir l'ascendència de Warren.[128][129][130] Força companys i caps (incloent de Harvard) han dit que la seva classificació racial no van influir en la seva contractació.[131][132] Una investigació del The Boston Globe del 2018 va trobar "proves clares, en documents i entrevistes, que la reivindicació d'ascendència ameríndia mai va ser considerada pel professorat de Harvard Law, que va votar rotundament a favor de contractar-la, o pels que la varen contractar en les seves quatre posicions prèvies en altres facultats de dret".[133] PolitiFact va remarcar que "abans que aquesta controvèrsia sorgís el 2021, no hi ha cap registre que Warren hagués parlat públicament de tenir arrels ameríndies, encara que es va referir a ella mateixa com a cherokee en un llibre de cuina local d'Oklahome el 1984".[134]
Després que el president Donald Trump oferís pagar 1 milió de dòlars a l'organització caritativa que ella volgués si podia demostrar la seva ascendència ameríndia a través d'un test d'ADN, Warren va publicar els resultats d'un test d'ADN el 2018, i va demanar a Trump de donar els diners al National Indigenous Women's Resource Center però Trump negà haver-ho dit malgrat l'evidència en vídeo.[135][136] El test d'ADN de Warren va concloure que "encara que la majoria de la seva ascendència és europea, els resultats donen molt de suport a l'existència d'ascendència ameríndia al seu pedigrí, probablement entre sis i deu generacions enrere".[137] L'ús d'ADN per determinar orígens amerindis va ser criticada per la Nació Cherokee com a "inapropiat i equivocat".[132][138] Durant una aparició pública a Sioux City (Iowa) el 2019, un assistent li va preguntar "per què fas fer un test d'ADN i vas donar més munició a Donald Trump per ser un assetjador?". Warren va contestar que "no sóc una persona de color, no sóc ciutadana de cap tribu. La ciutadania tribal és molt diferent de l'ascendència. Les tribus, i només elles, decideixen la ciutadania tribal i respecto aquesta diferència".[139] Va posar-se en contacte amb el lideratge de la Nació Cherokee per demanar disculpes, i la directora executiva de la Nació Cherokee Julie Hubbard va dir que Warren entén "que ser ciutadà tribal de la nació cherokee està arrelat en segles de cultura i lleis, no en tests d'ADN".[140]
A mitjan febrer de 2019 va rebre una ovació durant una visita sorpresa a una conferència ameríndia, on va ser presentada per la representat Deb Haaland (demòcrata, per l'estat de Nou Mèxic), una de les dues primeres dones ameríndies elegides al Congrés dels EUA.[141][142] Haaland va dir que "el país amerindi necessita aliats forts com Elizabeth Warren, el compromís inigualable de la qual amb les comunitats natives i les dones i criatures ameríndies és necessari en aquesta era política".[143]
Reconeixements i premis
[modifica]
El 2009 The Boston Globe va anomenar-la bostoniana de l'any[12] i la Women Bar Association of Massachusetts la va guardonar amb el guardó Lelia J. Robinson.[144] La revista Time la va incloure a la llista de les 100 persones més influents del món el 2009, 2010 i 2015.[145][146][147] The National Law Journal l'ha inclòs diversos anys a la llista de les cinquanta fiscals més influents d'Amèrica,[148][149] i el 2010 la va incloure a la llista dels 40 fiscals més influents de la dècada.[148] El 2011 Warren va ser inclosa a l'Oklahoma Hall of Fame.[150] El gener de 2012 va ser inclosa a llista dels "millors vint progressistes dels EUA" de la revista britànica New Statesman.[112]
El 2009 Warren va ser la primera professora de la història de Harvard a guanyar el guardó d'ensenyament Sacks–Freund dues vegades.[151] El 2011 va pronunciar el discurs d'inici de curs de la Rutgers Law School a Newark, la seva antiga universitat, i va obtenir el grau honorari Doctor of Laws i va esdevenir membre de l'Orde de Coif.[152]
El 2018 el lema del Mes de la Història de la Dones als Estats Units va ser "Nevertheless, she persisted: Honoring Women Who Fight All Forms of Discrimination against Women" (Tanmateix, persistí: honorant les dones que lluiten contra tots els tipus de discriminació contra les dones), en referència al comentari "Nevertheless, she persisted" de Mitch McConnell sobre Warren.[153]
Filmografia
[modifica]Televisió
[modifica]| Any | Títol | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 2010 | Real Time with Bill Maher | Ella mateixa | Episodi del 19 de febrer. Maher diu: "Abans del crash, tenia la majoria dels estalvis a Lehman Brothers". Espera una mica i diu: "No tinc cap pregunta, només vull que m'abracis" i posa el cap a la seva falda.[154] |
| 2014 | Makers: Women Who Make America | Ella mateixa | Temporada 2, episodi 6 "Women in Politics"[155][156] |
Pel·lícules
[modifica]- Va aparèixer als documentals Maxed Out (2007) i Capitalism: A Love Story (2009) de Michael Moore.[157][158]
En la cultura popular
[modifica]- El 2017 Kate McKinnon va interpretar Warren a Saturday Night Line.[159]
- El 2019 Warren va escriure una entrada sobre Alexandria Ocasio-Cortez pel Time 100 d'aquell any.[160]
- La popularitat de Warren ha fet que es vengui molt marxandatge en nom seu, especialment els que incorporen el comentari "Nevertheless, she persisted" (Tanmateix, va persistir) de Mitch McConnell,[161] incloent-hi una figura d'acció de la senadora.[162]
- El músic Jonathan Mann ha escrit cançons sobre Warren, incloent "She Persisted".[163][164]
Llibres i altres treballs
[modifica]Warren i la seva filla Amelia Tyagi van escriure el llibre The Two-Income Trap: Why Middle-Class Mothers and Fathers Are Going Broke. Al llibre indiquen que un treballador a temps complet d'avui té uns ingressos menors ajustats per la inflació que un treballador a temps complet de feia 30 anys. Encara que les famílies gasten menys avui en dia en roba, electrodomèstics i altres formes de consum, els costos de les despeses bàsiques com ara la hipoteca, la sanitat, el transport i la guarderia s'han incrementat de manera dramàtica. El resultat és que fins i tot les famílies amb dos membres treballant no poden estalviar i es veuen cada vegada amb més deutes.[165]
En un article al The New York Times, Jeff Madrick va dir del llibre:
| « | (anglès) The authors find that it is not the free-spending young or the incapacitated elderly who are declaring bankruptcy so much as families with children ... their main thesis is undeniable. Typical families often cannot afford the high-quality education, health care, and neighborhoods required to be middle class today. More clearly than anyone else, I think, Ms. Warren and Ms. Tyagi have shown how little attention the nation and our government have paid to the way Americans really live. | (català) Els autors troben que no són els joves malgastadors o la gent gran incapacitada els que estan declarant-se en fallida, sinó les famílies amb criatures ... la seva tesi principal és innegable. Les famílies típiques sovint no es poden permetre una educació d'alta qualitat, sanitat i viure als barris on cal per ser de classe mitjana avui en dia. Més clarament que ningú, crec, la Sra. Warren i la Sra. Tyagi han demostrat quina poca atenció posa el nostre govern en la manera com els americans viuen realment. | » |
| — Jeff Madrick, [166] | |||
El 2005 Warren i David Himmelstein van publicar un estudi sobre les fallides i les factures mèdiques[167] que va detectar que la meitat de totes les famílies que feien fallida ho feien després d'un problema de salut greu. Deien que tres quartes parts d'aquestes famílies tenien assegurança mèdica.[168] L'estudi va ser àmpliament citat en debats polítics, però alguns han qüestionat els mètodes utilitzats i han ofert interpretacions alternatives de les dades, suggerint que només un 17% de les fallides es poden atribuir directament a despeses mèdiques.[169]
Metropolitan Books va publicar el llibre de Warren A Fighting Chance l'abril de 2014.[170] Segons una ressenya del The Boston Globe "el títol del llibre es refereix a una època que ella diu que ja ha passat, quan fins i tot les famílies amb mitjans modests que treballaven intensament i seguien les normes tenien una oportunitat justa al somni americà".[171] Henry Holt and Company va pagar-li 525.000$ pels drets del llibre.[172]
L'abril de 2017 Warren va publicar el seu onzè llibre,[173] This Fight Is Our Fight: The Battle to Save America's Middle Class, en el qual explora la situació difícil de la classe mitjana americana i argumenta que el govern federal necessita fer més per a ajudar les famílies treballadores amb programes socials més forts i un increment de la despesa en educació.[174] Warren va rebre 300.000$ de pagament avançat de l'editorial del llibre.[21]
Publicacions
[modifica]
|
|
Notes
[modifica]- ↑ Tots els informes i vídeos estan disponibles en línia a cop.senate.gov
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Ebbert, Stephanie; Levenson, Michael. «For Professor Warren, a steep climb» (en anglès). The Boston Globe, 19-08-2012.
- ↑ 2,0 2,1 Lee, MJ; Krieg, Gregory. «Elizabeth Warren kicks off presidential bid with challenge to super wealthy — and other Democrats» (en anglès). CNN, 09-02-2019. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Perez Cruz, Carlos. «Elizabeth Warren abandona el somni de ser la primera presidenta dels Estats Units». Ara, 05-03-2020. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Bierman, Noah; Phillips, Frank. «Elizabeth Warren defeats incumbent Scott Brown, to be first Mass. woman in US Senate Hard race ends in victory for liberalism» (en anglès). The Boston Globe, 07-11-2012. Arxivat de l'original el 2012-11-10. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ Dennis, Brady. «Elizabeth Warren, likely to head new consumer agency, provokes strong feelings» (en anglès). The Washington Post, 13-08-2010.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 Packer, George. «Prairie Populist: Elizabeth Warren». A: The unwinding : an inner history of the new America (en anglès). Nova York: Farrar, Straus and Giroux, maig 2013, p. 345-351. ISBN 9780374102418.
- ↑ «Elizabeth Warren Fast Facts» (en anglès). CNN, 31-12-2018.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «10 Things You Didn't Know About Elizabeth Warren» (en anglès). U.S. News & World Report, 04-10-2010.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Bierman, Noah. «A girl who soared, but longed to belong» (en anglès). The Boston Globe, 12-02-2012.
- ↑ 10,0 10,1 McGrane, Victoria. «Religion is constant part of Elizabeth Warren's life» (en anglès). The Boston Globe, 02-09-2017. Arxivat de l'original el 2018-12-18. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ Jacobs, Sally. «Warren's extended family split about heritage» (en anglès). The Boston Globe, 16-09-2017. Arxivat de l'original el 2019-03-29. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Pierce, Charles P. «The Watchdog: Elizabeth Warren». The Boston Globe (Sunday Magazine), 20-12-2009.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Andrew, Suzanna. «The Woman Who Knew Too Much» (en anglès). Vanity Fair, novembre 2011. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ «Sen. Elizabeth Warren» (en anglès). HuffPost.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 «Warren Winning Means No Sale If You Can't Explain It» (en anglès). Bloomberg, 19-11-2009. Arxivat de l'original el 2015-10-17. [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «Family long a bedrock for Warren» (en anglès). The Boston Globe, 24-10-2012.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 «Elizabeth Warren. Leo Gottlieb Professor of Law» (PDF) (en anglès). Harvard Law School.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 Kreisler, Harry. «Conversation with Elizabeth Warren» (en anglès). Conversations with History: Institute of International Studies, UC Berkeley, 08-03-2007. Arxivat de l'original el 2012-12-12. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ Lee, MJ. «Warren: 'I was hurt, and I was angry'» (en anglès). Politico, 16-04-2014. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «Elizabeth Warren's family» (en anglès). The Boston Globe. Arxivat de l'original el 2016-04-04. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ 21,0 21,1 Herndon, Astead W. «Elizabeth Warren Disclosure Forms Show $300,000 Book Advance, Other Assets» (en anglès). The New York Times, 05-02-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Luhby, Tami. «Elizabeth Warren is worth millions» (en anglès). CNN Money, 08-01-2015. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «Elizabeth Warren» (en anglès). The Biography Channel.
- ↑ «Educators endorse Elizabeth Warren for the U.S. Senate» (en anglès). massteacher.org. Arxivat de l'original el 2016-03-09. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «Educator certification/continuing professional education» (en anglès). Texas Classroom Teachers Association.
- ↑ Dionne Jr., Eugene Joseph. «Elizabeth Warren on health care and religion» (en anglès). The Washington Post, 23-08-2012. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 Thompson, Alex. «‘Liz Was a Diehard Conservative’» (en anglès). Politico, 12-04-2019. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ 28,0 28,1 Neyfakh, Leon. «Elizabeth Warren's unorthodox career - The Boston Globe» (en anglès). The Boston Globe, 22-10-2011. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ Krugman, Paul «Opinion | Elizabeth Warren and Her Party of Ideas» (en anglès). The New York Times, 07-01-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Leiter, Brian. «Right-Wing Crazy Obsession Du Jour: Elizabeth Warren Claimed to be Native American» (en anglès), 01-05-2012. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «Top 25 Law Faculties In Scholarly Impact, 2005–2009» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «National Bankruptcy Review Commission Fact Sheet» (en anglès). National Bankruptcy Review Commission, 12-08-1997.
- ↑ Sahadi, Jeanne. «The new bankruptcy law and you» (en anglès). CNN Money, 17-10-2005. [Consulta: 11 agost 2019].
- ↑ «Meeting Minutes: November 16, 2010» (PDF) (en anglès). FDIC Advisory Committee on Economic Inclusion, 16-10-2010. [Consulta: 11 agost 2019].
- ↑ «Committees» (en anglès). National Bankruptcy Conference, 25-01-2011. Arxivat de l'original el 2012-05-02. [Consulta: 11 agost 2019].
- ↑ «Our Mission» (en anglès). National Bankruptcy Conference. Arxivat de l'original el 2011-12-09. [Consulta: 11 agost 2019].
- ↑ «President Obama Names Elizabeth Warren Assistant to the President and Special Advisor to the Secretary of the Treasury on the Consumer Financial Protection Bureau» (en anglès). White House, 17-09-2010. [Consulta: 11 agost 2019].
- ↑ Nair, Pooja. «Insights from Professor Warren: Analyzing Elizabeth Warren's Academic Career» (en anglès). Bloomberg Law, 15-03-2013. Arxivat de l'original el 2015-02-24. [Consulta: 11 agost 2019].
- ↑ «What Does $700 Billion Buy Taxpayers?» (en anglès). National Public Radio, 11-12-2018.
- ↑ Kantor, Jodi «Behind Consumer Agency Idea, a Fiery Advocate» (en anglès). The New York Times, 24-03-2010. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «President Obama Names Elizabeth Warren Assistant to the President and Special Advisor to the Secretary of the Treasury on the Consumer Financial Protection Bureau» (en anglès). The White House, 17-09-2010. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ Wyatt, Edward «As Warren Builds a Consumer Agency, the Top Job Remains Empty» (en anglès). The New York Times, 04-07-2011. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Rosenthal, Andrew. «Lousy Filibusters: Richard Cordray Edition» (en anglès), 08-12-2011. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ 44,0 44,1 Seelye, Katharine Q. «Elizabeth Warren, Known, and Maybe Feared, on National Stage» (en anglès). The New York Times, 10-11-2012. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Cooper, Helene; Cushman Jr, John H. «Defying Republicans, Obama to Name Cordray as Consumer Agency Chief» (en anglès). The New York Times, 04-01-2012. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ Goodnough, Abby «Bureau of Consumer Financial Protection (C.F.P.B.)» (en anglès). The New York Times, 05-07-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Jacobs, Samuel P. «Elizabeth Warren: ‘I Created Occupy Wall Street’» (en anglès). The Daily Beast, 25-10-2011.
- ↑ Spross, Jeff. «Why Elizabeth Warren Left The GOP» (en anglès). Think Progress, 27-04-2014. [Consulta: 11 agost 2019].
- ↑ Kruse, Michael. «The Making of Elizabeth Warren» (en anglès). POLITICO Magazine. [Consulta: 11 agost 2019].
- ↑ Randall, Maya Jackson «Warren Kicks Off Senate Campaign» (en anglès). Wall Street Journal, 14-09-2011. ISSN: 0099-9660.
- ↑ Helderman, Rosalind S.; Weiner, Rachel. «Consumer advocate Elizabeth Warren launches US Senate campaign with tour of Massachusetts» (en anglès). The Washington Post, 14-09-2011.
- ↑ Sargent, Greg. «Class warfare, Elizabeth Warren style» (en anglès). The Washington Post, 21-09-2011.
- ↑ 53,0 53,1 Benen, Steve. «‘The underlying social contract’» (en anglès). Washington Monthly, 21-09-2011. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Smerconish, Michael. «The context behind Obama's ‘you didn't build that'» (en anglès). The Philadelphia Inquirer, 29-07-2012. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Kessler, Glenn. «An unoriginal Obama quote, taken out of context» (en anglès). The Fact Checker blog at The Washington Post, 23-07-2012.
- ↑ 56,0 56,1 Rizzuto, Robert. «Elizabeth Warren lands party endorsement with record 95 percent support at Massachusetts Democratic Convention» (en anglès). MassLive, 02-06-2012. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ Bierman, Noah «Deval Patrick endorses Elizabeth Warren for US Senate» (en anglès). The Boston Globe, 30-05-2012.
- ↑ Levenson, Michael «Warren agrees to TV debate with Brown» (en anglès). The Boston Globe, 05-06-2012.
- ↑ Bierman, Noah «US Chamber calls Elizabeth Warren threat to free enterprise» (en anglès). The Boston Globe, 15-08-2012.
- ↑ Krieg, Gregory J.; Hartfield, Elizabeth. «Elizabeth Warren: 'The System Is Rigged'» (en anglès). ABC News, 05-09-2012. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Rubin, Richard; Deprez, Esmé E. «Wall Street CEOs Strut Amid Suffering, Warren Says» (en anglès). Bloomberg, 06-09-2012. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Kirchgaessner, Stephanie. «Warren attacks CEOs who ‘wrecked economy’» (en anglès). Financial Times, 06-09-2012. Arxivat de l'original el 2012-09-08. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ McGrane, Victoria; Viser, Matt. «Warren announces she’s running for re-election» (en anglès). The Boston Globe, 06-01-2017. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ Montopoli, Brian. «Elizabeth Warren assigned to Senate banking committee» (en anglès). CBS News, 12-12-2012. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Thys, Fred. «Elizabeth Warren Sworn In As First Female Senator From Mass.» (en anglès). WBUR, 04-01-2013. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Lynch, Sarah N. «UPDATE 1-Senator Warren's rebuke of regulators goes viral» (en anglès). Reuters, 19-02-2013.
- ↑ Webster, Stephen C. «Warren: Drug possession warrants jail time but laundering cartel money doesn't?» (en anglès). Raw Story, 07-03-2013. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Eichelberger, Erika. «Elizabeth Warren to Obama Administration: Take the Banks to Court, Already!» (en anglès). Mother Jones, 14-05-2013. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Webley, Kayla «Elizabeth Warren: Students Should Get the Same Rate as the Bankers» (en anglès). Time, 10-05-2013. ISSN: 0040-781X.
- ↑ «Student Loans» (en anglès). Bernie Sanders, 17-05-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-20. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Drum, Kvein. «Elizabeth Warren gets a promotion -- or does she?» (en anglès). Mother Jones, 13-11-2014. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Terkel, Amanda; Grim, Ryan. «Elizabeth Warren Gets Senate Democratic Leadership Spot» (en anglès). The Huffington Post, 13-11-2014. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Miller, S.A. «New chief: Senate Democrats anoint Elizabeth Warren to leadership post» (en anglès). The Washington Times, 13-11-2014. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Berman, Russell. «Elevating Elizabeth Warren» (en anglès). The Atlantic, 13-11-2014. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «Senators Warren, McCain, Cantwell and King Introduce 21st Century Glass- Steagall Act» (en anglès). U.S. Senator Elizabeth Warren of Massachusetts, 07-07-2015. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «Wells Fargo boss urged to resign over accounts scandal» (en anglès). BBC News, 20-09-2016.
- ↑ Bryan, Bob. «Wells Fargo's CEO just got grilled by the Senate» (en anglès). Business Insider, 20-09-2016. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ McGrane, Victoria; Herndon, Astead W. «Warren raises foreign policy profile with Armed Services assignment» (en anglès). The Boston Globe, 14-12-2016. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ 79,0 79,1 79,2 «The Coretta Scott King letter Elizabeth Warren was trying to read» (en anglès). CNN, 08-02-2017. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Kane, Paul; O'Keefe, Ed. «Republicans vote to rebuke Elizabeth Warren, saying she impugned Sessions's character» (en anglès). The Washington Post, 08-02-2017. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ 81,0 81,1 81,2 Kim, Seung Min. «Senate votes to shut up Elizabeth Warren» (en anglès). Politico, 02-07-2017. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Reilly, Katie. «Why 'Nevertheless, She Persisted' Is the Theme for This Year's Women's History Month» (en anglès). TIME, 01-03-2018. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Sweet, Ken. «Wells Fargo CEO faces angry Warren, Congress» (en anglès). The Boston Globe, 03-10-2017. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Hess, Abigail. «Elizabeth Warren has introduced a bill that would expand food stamps for low-income college students» (en anglès). CNBC, 19-07-2019. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Scheiber, Noam «Hillary’s Nightmare? A Democratic Party That Realizes Its Soul Lies With Elizabeth Warren». The New Republic, 11-11-2013. ISSN: 0028-6583.
- ↑ Blake, Aaron. «Why Elizabeth Warren is perfectly positioned for 2016 (if she wanted to run)» (en anglès). The Washington Post.
- ↑ Eun Kyung, Kim. «Elizabeth Warren talks Clinton, 2016: 'I’m not going to run'» (en anglès). Today, 31-03-2015.
- ↑ Grier, Peter «Is Elizabeth Warren really truly not running for president?». Christian Science Monitor, 15-12-2014. ISSN: 0882-7729.
- ↑ Cassidy, John «Why Isn't Elizabeth Warren Running for President?» (en anglès). The New Yorker, 15-12-2014. ISSN: 0028-792X.
- ↑ Jaffe, Alexandra. «Run, Hillary, run, say Senate's Dem women» (en anglès). The Hill, 30-10-2013. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ Lowery, Wesley. «Lowery, Wesley (April 27, 2014). "Elizabeth Warren: I hope Hillary Clinton runs for president". The Washington Post. Retrieved April 4, 2015.» (en anglès). The Washington Post, 27-04-2015.
- ↑ Mimms, Sarah. «Sanders and Clinton Campaigns Both Name Drop Elizabeth Warren for Veep» (en anglès). Vice News, 26-04-2016. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ Milbank, Dana. «Clinton must make Elizabeth Warren her vice president» (en anglès). The Washington Post, 04-03-2016.
- ↑ Garofalo, Pat. «The Case Against VP Warren» (en anglès). U.S: News & World Report, 18-05-2016.
- ↑ 95,0 95,1 Linskey, Annie; McGrane, Victoria. «Elizabeth Warren ‘ready to jump in this fight’ for Hillary Clinton» (en anglès). The Boston Globe, 09-06-2016.
- ↑ Smith, Rob. «Hillary Clinton reportedly narrows down VP list to 5 people» (en anglès). AOL, 08-07-2016.
- ↑ Zeleny, Jeff; Merica, Dan. «Clinton narrowing VP choice, waiting for Trump» (en anglès). CNN, 07-07-2016.
- ↑ Gaudiano, Nicole. «Elizabeth Warren: "I'm still cheering Bernie on"» (en anglès). USA Today, 25-03-2016.
- ↑ Dann, Carrie. «Elizabeth Warren Endorses Clinton on Rachel Maddow Show» (en anglès). NBC News, 09-06-2016.
- ↑ Sargent, Greg. «Elizabeth Warren just absolutely shredded Donald Trump. There's a lot more like this to come» (en anglès). The Washington Post, 25-05-2016.
- ↑ Mimms, Sarah. «Elizabeth Warren Slams 'Loser' Donald Trump in Twitter Tirade» (en anglès). Vice, 21-03-2016.
- ↑ Wright, David. «Warren blasts Trump; he calls her 'Pocahontas'» (en anglès). CNN, 25-05-2016.
- ↑ DeBonis, Mike. «Sen. Elizabeth Warren says she will take 'hard look' at presidential run» (en anglès). The Washington Post, 29-09-2018. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ Lee, MJ; Krieg, Gregory. «Elizabeth Warren launches exploratory committee ahead of likely 2020 presidential run» (en anglès). CNN, 31-12-2018.
- ↑ Herndon, Astead W.; Burns, Alexander «Elizabeth Warren Announces Iowa Trip as She Starts Running for President in 2020» (en anglès). The New York Times, 31-12-2018. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Tennant, Paul. «Off and running: Warren launches presidential bid in Lawrence» (en anglès). Newburyport News, 04-02-2019.
- ↑ Politi, Daniel. «Elizabeth Warren Launches Presidential Campaign: “Our Fight is For Big, Structural Change”» (en anglès). Slate, 09-02-2019. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ 108,0 108,1 Kolhatkar, Sheelah «Can Elizabeth Warren Win It All?» (en anglès). The New Yorker, 14-06-2019. ISSN: 0028-792X.
- ↑ «The State of the 2020 Democratic Primary» (en anglès americà). [Consulta: 22 novembre 2019].
- ↑ Goldmacher, Shane; Herndon, Astead W. «Elizabeth Warren, Once a Front-Runner, Drops Out of Presidential Race» (en anglès). The New York Times, 05-03-2020. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Astor, Maggie; Glueck, Katie «Elizabeth Warren Endorses Joe Biden: ‘When You Disagree, He’ll Listen'» (en anglès). The New York Times, 15-04-2020. ISSN: 0362-4331.
- ↑ 112,0 112,1 Hasan, Mehdi. «Who's left? Mehdi Hasan on the top 20 US progressives» (en anglès). The Newstatesman, 11-01-2012. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Warren, Elizabeth. «All Information (Except Text) for S.65 - Presidential Conflicts of Interest Act of 2017» (en anglès). congress.gov, 09-01-2017. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Worley, Will. «Donald Trump faces impeachment if new conflicts of interest bill passed» (en anglès). The Independent, 16-12-2016. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Mills Rodrigo, Chris «Elizabeth Warren slams Trump trade deal as just 'NAFTA 2.0'» (en anglès). TheHill, 29-11-2018.
- ↑ Hirschfeld Davis, Julie «White House Twitter Account, in Rare Broadside, Attacks 2 Democratic Senators Over ICE» (en anglès). The New York Times, 02-07-2018. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Emmons, Alex. «Elizabeth Warren Demands in Letter That U.S. Military Explain Its Role in Yemen Bombings» (en anglès). The Intercept, 14-08-2018. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Warren, Elizabeth; Khanna, Ro. «End US complicity in Yemen's humanitarian disaster» (en anglès). CNN, 08-10-2018. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Wise, Justin. «Warren on Syria troop pullout: Foreign policy shouldn't be conducted on Twitter» (en anglès). The Hill, 01-03-2019. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Lee, MJ. «Elizabeth Warren says House should start impeachment proceedings for Trump» (en anglès). CNN, 20-04-2019. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «2012 U.S. Senate Democratic Primary» (en anglès). Secretary of the Commonwealth of Massachusetts. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «2012 U.S. Senate General Election» (en anglès). Secretary of the Commonwealth of Massachusetts. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «2018 U.S. Senate Democratic Primary» (en anglès). Secretary of the Commonwealth of Massachusetts. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «2018 U.S. Senate General Election» (en anglès). Secretary of the Commonwealth of Massachusetts. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ Madison, Lucy. «Warren explains minority listing, talks of grandfather's "high cheekbones"» (en anglès). CBS News, 03-05-2012. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Linskey, Annie. «Elizabeth Warren apologizes for calling herself Native American» (en anglès). The Washington Post, 05-02-2019. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Tarlo, Shira. «Elizabeth Warren apologizes for identifying as Native American on Texas bar registration card» (en anglès). Salon, 06-02-2019. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Touré «Elizabeth Warren, Scott Brown and the Myth of Race» (en anglès). Time, 05-10-2012. ISSN: 0040-781X.
- ↑ Nickisch, Curt. «Despite Pledge, Gloves Are Off In Massachusetts Senate Race» (en anglès). WBUR, 25-09-2012. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Hicks, Josh. «Everything you need to know about Elizabeth Warren's claim of Native American heritage» (en anglès). The Washington Post, 28-09-2012.
- ↑ Seelye, Katharine Q.; Goodnough, Abby «Elizabeth Warren's Ancestry Irrelevant in Hiring, Law Schools Say» (en anglès). The New York Times, 30-04-2012. ISSN: 0362-4331.
- ↑ 132,0 132,1 «Elizabeth Warren: DNA test finds 'strong evidence' of Native American blood» (en anglès). BBC News, 15-10-2018.
- ↑ Linskey, Annie. «Ethnicity not a factor in Elizabeth Warren's rise in law» (en anglès). The Boston Globe, 01-09-2018. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Greenberg, Jon. «The facts behind Elizabeth Warren, her claimed Native American ties and Trump's 'Pocahontas' insult» (en anglès). PolitiFact, 01-12-2017. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Wang, Amy B.; Paul, Deanna. «Trump promised $1 million to charity if Warren proved her Native American DNA. Now he’s waffling.» (en anglès). The Washington Post, 15-10-2018. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Fabian, Jordan. «Trump denies offering $1 million for Warren DNA test, even though he did» (en anglès). The Hill, 15-10-2018. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Herndon, Astead W. «Elizabeth Warren Stands by DNA Test. But Around Her, Worries Abound.» (en anglès). The New York Times, 06-12-2018. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «US senator Elizabeth Warren faces backlash after indigenous DNA claim» (en anglès). BBC News, 16-10-2018.
- ↑ Weigel, David. «In Iowa, Sen. Elizabeth Warren tells a voter why she took that DNA test» (en anglès). The Washington Post, 05-01-2018. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Grim, Ryan. «Elizabeth Warren Will Make Her Presidential Bid Official in February» (en anglès). The Intercept, 01-02-2019.
- ↑ Tarlo, Shira. «Elizabeth Warren receives standing ovation at surprise visit to Native American conference: report» (en anglès). Salon, 13-02-2019. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Lee, MJ; Krieg, Gregory. «Elizabeth Warren makes unannounced appearance at Native American luncheon in Washington» (en anglès). CNN, 12-02-2019. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Bendery, Jennifer. «Elizabeth Warren Makes Surprise Appearance At Native American Conference» (en anglès). The Huffington post, 12-02-2019. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «Elizabeth Warren receives award from Women's Bar Association» (en anglès). Harvard Law School, 15-10-2009. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Marshall, Josh «Elizabeth Warren» (en anglès). Time, 30-04-2009. ISSN: 0040-781X.
- ↑ «The 2010 TIME 100» (en anglès). Time. ISSN: 0040-781X.
- ↑ «The 100 Most Influential People» (en anglès). Time. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ 148,0 148,1 «The Decade's Most Influential Lawyers» (en anglès). National Law Journal, 29-03-2010. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «Elizabeth Warren» (en anglès). Connecticut Public Broadcasting Network. Arxivat de l'original el 2012-03-31. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «Warren, Elizabeth | 2011» (en anglès). Oklahoma Hall of Fame. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «Elizabeth Warren Wins Sacks-Freund Award for Teaching» (en anglès). Harvard Law School, 03-06-2009. Arxivat de l'original el 2011-06-04. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «Legal Scholar Elizabeth Warren, Historian Annette Gordon-Reed, Entrepreneur Marc Berson to Address Graduates of Rutgers University, Newark» (en anglès). Rutgers Today, 11-04-2011. Arxivat de l'original el 2013-06-03. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Lord, Debbie. «National Women's History Month: What is it, when did it begin, who is being honored this year?» (en anglès). KIRO, 24-02-2018. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «Real Time With Bill Maher - Warren Moment» (en anglès). YouTube, 19-02-2010. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «Season 2, Episode 6 Women in Politics» (en anglès). TV Guide. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «PBS Announces Six New MAKERS Documentaries to Air June through September 2014» (en anglès). PBS, 21-01-2014. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «A conversation with Elizabeth Warren» (en anglès). Charlie Rose, 11-05-2009. Arxivat de l'original el 2012-10-24. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «Elizabeth Warren, Chair, The Congressional Oversight Panel» (en anglès). Charlie Rose, 04-03-2010. Arxivat de l'original el 2012-09-10. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Smyth, Sean. «Senator Elizabeth Warren is targeted by ‘Saturday Night Live’» (en anglès). The Boston Globe, 12-02-2017. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Warren, Elizabeth. «Alexandria Ocasio-Cortez» (en anglès). Time 100. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Dezenski, Lauren. «Inside the Elizabeth Warren merchandising empire» (en anglès). Politico, 13-08-2017. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Guerra, Cristela; June 5; 2017. «Will Elizabeth Warren get an action figure?» (en anglès). The Boston Globe, 05-06-2017. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Mann, Jonathan. «She Persisted» (en anglès). YouTube, 08-02-2017. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Mann, Jonathan. «Where Are You Elizabeth Warren?» (en anglès). YouTube, 29-02-2016. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Warren, Elizabeth; Warren Tyagi, Amelia. All your worth : the ultimate lifetime money plan (en anglès). Nova York: Free Press, 2005, p. 1-12. ISBN 074326987X.
- ↑ Madrick, Jeff «Economic Scene; Necessities, not luxuries, are driving Americans into debt, a new book says.» (en anglès). The New York Times, 04-09-2003. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Himmelstein, David U.; Warren, Elizabeth; Thorne, Deborah; Woolhandler, Steffie J. «Illness and Injury as Contributors to Bankruptcy» (en anglès). SSRN Electronic Journal, 2005. DOI: 10.2139/ssrn.664565. ISSN: 1556-5068.
- ↑ Warren, Elizabeth «Sick and Broke» (en anglès). The Washington Post, 09-02-2005, pàg. A23.
- ↑ Langer, Gary. «Medical Bankruptcies: A Data-Check - The Numbers» (en anglès). ABC News, 05-03-2009. Arxivat de l'original el 2009-06-09. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «A Fighting Chance By Elizabeth Warren» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-08-13. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Jonas, Michael. «‘A Fighting Chance’ by Elizabeth Warren» (en anglès). The Boston Globe, 22-04-2014. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Wilson, Megan R. «Warren nabs $525,000 book advance» (en anglès). The Hill, 06-04-2014. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Italie, Hillel. «US Sen. Elizabeth Warren launches book tour» (en anglès). The Seattle Times, 18-04-2017. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ Krugman, Paul «Elizabeth Warren Lays Out the Reasons Democrats Should Keep Fighting» (en anglès). The New York Times, 18-04-2017. ISSN: 0362-4331.
Bibliografia
[modifica]- Lizza, Ryan «The virtual candidate: Elizabeth Warren isn't running, but she's Hillary Clinton's biggest Democratic threat» (en anglès). The New Yorker, 11, 91, 04-05-2015, pàg. 34-45.
- Lopez, Linette «Elizabeth Warren Introducing a Bill That Would Be Wall Street's Worst Nightmare» (en anglès). Business Insider, 11-07-2013.
Enllaços externs
[modifica]- Aparicions a C-SPAN (anglès)
- Lloc web oficial al Senat dels EUA (anglès)
| Partit Republicà |
| ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit Demòcrata |
| ||||||
| Partit Llibertari |
| ||||||
| Partit Verd Partit Socialista |
| ||||||
| Candidatures de partits minoritaris |
| ||||||
